domingo, 28 de diciembre de 2008

En faena, per Nadal

Disculpeu a tots els que llegiu, fa un parell de setmanes que no fique res nou, i no podré fins el día 6. La raó es la mateixa que els xinos em donaren a mí... el Nadal es només pa ficar papa-noels en les portes dels supermercats i fer ofertes en les tendes. Así se treballa tots els putos i malèfics dies, no hi ha pietat ni compasió. Es de veres que el 31 i el 1 será festa, però no passa res, el 3 i el 4 (dissabte i diumentge), se recupera.

I el pitjor... así els exàmens són ARA!!! eixa es la raó per la cual no escric, molta feina i poc celebrar nadals!!!

P.D.: En nochevieja aniré per Shanghai a pegar un voltio. Igual trac un moment entre la resaca pa fer un post el día 1.

jueves, 18 de diciembre de 2008

Si no tens targeta, no abaixes la bragueta


Resulta que el meu amic Cristofeee, va rebre la setmana passà un correu de la Cámara de Comerç de Shanghai. A lo vist, l´home està suscrit a la cámara (tens que pagar una quantitat a l´any, a canvi pots tirar el curriculum en qualsevol de les empresses asociades). En ell el convidaven a un soparongo de Nadal tot pofesional, on la crema, la nata i l´ansaimà de Shanghai estaria allí, vestida de traje, disposta a conéixer nova gent en la qual fer negocis. La cosa rara es que era dilluns 15, i el sopar era de 18:30 a 22:00, els xinos ho fant tot prompte, pa variar. A mi me la pelava anar o no, i a més tenia una presentació del projecte de fi de carrera (de la part d´investigació). Però pensantho millor, després, ¿per què no anar a vore que fan els homes en corbata? ¿Que menjen, que beuen, que fumen? ¿Són una raça diferent que els diners els ha conferit poder sobrenatural? Pues bé, ahí estava jo tot mudat, en el taxi, en companyia del Cristoffer, de l´amic turco i la dona (el turco emocionat en la possibilitat de fer negocis agarra un grapat de tarjetes de la seua empressa química).

La primera en la frente pa librarnos de los malos pensamientos. El Cristoffer li donà una direcció equivocà al taxista. Si vos fixeu en l´invitació, fica Fen Yang Lu, i el tío li digué Feng Yang Lu. Un error suficient per a que el taxista ens portara a l´altra part de Shanghai. El millor de tot, es : el turco i ell portaven mòvil en GPS, i diguent, anem bé, anem bé, i jo despotricant que no és ixa la direcció, que s´han enganyat, que li ha dit la direcció mal. Però no sé que passa que quan dic les coses passa un carro, sempre. Total que només reconegueren el seu error quan baixaren del taxi. Aleshores jo vaig propossar que sabia on estava el lloc i podriem anar a peu... greu error. Quan mires google maps en Shanghai, les distancies pareixen una cosa, pero ay, mareta, quan camines. Menys mal que al final agarrarem un altre taxi, perquè el lloc estava com a 1 hora anant a peu desde on ens deixà el altre taxi. Damunt el Cristoffer i l´amic caminaven xafant ous, com si anaren en la provessó del corpus, lo menos.

Arribem al garito, en la concessió alemana, una bar de luxe, 15 euros l´entrà...caríssim... pero buffet lliure i dos begudes alcohòliques, entre elles cervessa alemana de gran qualitat, Paulaner o algo aixina. El buffet lliure boníssim, menjar alemà de gran qualitat, salxixorres d´ixes alemanes que formen imatges grotesques en la boca de qui la menja, puré de creïlles, carn torra i pinxos de diferents formes i maneres, ensalades pa els que només menjen brossa, pastissets que se te fa la boca aigua, etc... Meny mal, perquè el que va ser el event. Clar, a mi me la pela conéixer gent de negocis, no puc fer cap negoci. Así i allà veies a la gent intercanviant targetes i diguent lo importants que eren. Els xinos més que els extrangers. La proporció xinos, gent extrangera era 30-70, on la gran majoria eren alemanys. No vaig trobar cap espanyol, però es possible que hi haguera, hi havia molta gent.

En lo que estava jo interessat mentres passejava en un got de caipirinha en la mà era en les ties, que ausaes de bones i ben vestides hi havien. I és quan me va vindre la iluminació: ahí hi havien ties que anaven a fer "negocis". Xines clar. Massa guapes i sense companyia, a voltes en grups de 2 o 3 amigues...Quina llàstima no haver-me fet una tarjeta tipo Jonas Elamo and Associates Co. i dir que sóc el puto amo de la paret del carrer (Wall Street pa qui no estiga al tanto), que la crisis només m´afecta en un parell de billons de pèrdues, però que és només un 3% de lo que perdría, i que tinc tres ferraris en casa però he vingut en autobús perquè pense que la ecología es més important i aixina estic més prop a la gent del carrer. Alguna havera caigut, però mira, a la pròxima.

En realitat, no hi havia molta gent d´etiqueta, no era un soparot important. Sí que hi havia molt de huelo en corbata, però més gent normal que altra cosa, més tipus comunitat empresarial de classe mitjana. No crec que la verdadera classe alta vaja a events de buffet lliure multitudinaris, per molta qualitat que tinguen. Jo m´ho passí prou bé, veient personatges característics de les festes de trentañeros i corantañeros (hi haura que anar acostumbrant-se). Típic barbut en el jardí fumant canuts. Típic huelo en el nas roig amic de tot el món. Típica tía bona esticentuperdiners en típic home/novio sosso/petardo/carapocsamics. Típic xino fent fotos a tot lo món. Típic xino presentant-se a tot lo món.Típic alemanot carregat de cervessa en mig de la pista (hi havia una orquesta pachanguera tipo les bodes, en el mig del local) , fent el ridícul assoles, i els xinos riguent-se i fentli fotos. Crec que els xinos disfruten veguent com els extrangers fan el ridícul. Después fiquen les fotos en els diariets i diuen, mireu, mireu això es el primer món, alegrat de ser xino i no un dèbil mental com estos, en res els superarem.

Una curiositat que em vaig enterar l´altre día és, que hi han hotels que no pots registrarte. En altres paraules, els hotels que hospeden extrangers, estan controlats pel govern, si ten vas a un hotel qualsevol i trates d´hospedarte, dormiràs baix lo pont. Així és que la llibertat de vagar lliurement entre la misèria de altres pobles, està penà. No esperava menys.


sábado, 13 de diciembre de 2008

Qui es tan cutre pa furtar una bufanda?






Una cosa es perdre la cartera, o que te la furten en el metro. O el rellotge. Inclús he sentit a voltes gent que li furtaven la chaqueta en les discotes si era de marca i bona qualitat, o inclús les sabates si son de marca. Però el que no m´havia passat mai es que hem furtaren UNA BUFANDA. He anat aquest matí a desdejunar i per a menjar he deixat la bufanda en el seient del costat. Després he anat a per un café, i tornant cap a casa, en un interval de 10 minuts com a màxim, he tornat a per la bufanda. 10 minuts és molt de temps, però no prou temps per a menjar-se l´esmorçar de plat xino. I damunt, que estava menjant davant de la cuina, o siga, que si et sentes i et trobes una bufanda, dic jo, lo més normal es donar-li la bufanda al que està allí. Pues no, ningú s´havia trobat allí la bufanda. Perquè, ¿qui vol una bufanda plena de babes i mocs? Qui en este món es tan cutre pa agarrar una bufanda i quedar-se-la en alevosía i males ganes? Qui? Es que ara tindre que anar a la puta ciutat a comprar-men una nova, caguen dewww. Home, hi ha que dir que la bufanda valia una pasta, perquè es de llana bona, però això a primera vista no es veu. Ojalà havera tingut una tuberculosis o algo dels pulmons que s´apegue i la palmes. Des d´este blog, li faig un reto al xino fill de puta que m´ha furtat la bufanda, que si el veig pel carrer en ella, l´estrangularé en la mateixa.

Passat el cabreig de la bufanda, ahir aní a pegar voltes per la city. Res de nou, és fins avorrit. Anar a Shanghai és anar sempre a centres comercials enormes on la gent t´agobia per a que compres. "Hello!, Sir!, Do you wanna watches, bags, shoes!". Hi ha una cosa que me reventa de comprar en Xina. No pots preguntar el preu. Per costum, preguntar preu equival a dir, vull comprar-ho. Pots mirar el producte tot el que el done la gana, però si preguntes preu...aaaaaay, si preguntes preu i no ho vols. T´agobiaran de mala manera, rebaixant, pensant que lo que vols es regatejar, quan en realitat no ho vols. Al final ten vas fugint de la paraeta, el xino raere pegante bramits i tu tratant de fer com si no anara per a tú. Xina es un bon lloc per a la gent que estudia marketing. T´ensenya una cosa molt important: en les ventes de productes, no claves els sentiments, sigues implacable. Això és el que fan ells, i això és el que acabes fent tú, si no vols que te la colen.

En la foto que hi ha un cuiner, en un dels centres comercials, estaven fent un programa d´ixos tipo el Arguiñano, però en mig del centre comercial. És una cosa típica per así, fer programes de cuina en els centres comercials, mentres anuncien un producte, en aquest cas, la propia cuina. Curiós, estaven cuinant "Penne with tomato sauce". Qui haja anat a italia sabrà que és, qui no, s´ho pot imaginar.

martes, 9 de diciembre de 2008

Consells per a PROMOEs que s´acosten per así

Visado
Bueno, para el visado, ¿qué idea tienes? Si vas a estar 6 meses es recomendable hacerse el visado de estudiante en España. Hay varias cosas que debes saber : uno, hazlo con mucha antelación, si no has empezado ya, estás tardando. Segundo, tendrás que ir a Madrid, no puedes enviarlo por agencia ni por correo, tienes que personarte en las oficinas. Si vas a ir, ve temprano, dos horas antes de que abran, mínimo. Una vez allí te pedirán un certificado médico. No puedes hacertelo en un hospital normal (yo lo hice y me lo rechazaron), pregunta allí, te darán un papel a rellenar, y tendrás que ir a una clínica privada. Por último, vigila la carta de aceptación, aquí te la van a pedir en todos los sitios, así que recupera el original, una vez hecho el visado.
Yo tuve muchos problemas y me hice un visado de turista para 30 días, y cuando vine me hice aquí en Shanghai el de estudiante. Es una opción recomendable si vas a estar un año, pero si vas a estar menos, no lo es, porque tienes que ir a muchos sitios y se pierde mucho tiempo y estás en tensión continua (todos los chinos gritándote en los sitios y no te enteras de nada). De todas formas es bueno saber, que si al final no puedes conseguir tu visado como dios manda, puedes venir aquí y hacértelo sin problemas.
Oh, una cosa muy importante. Cuando vayas a hacerte el visado, di que lo quieres PARA SEIS MESES. Déjalo MUY CLARO, porque a mi me dijeron que sí al principio, y luego me daban de un mes a tres meses, y si se quedan el papelito del JW202 estás jodido y no puedes renovar como estudiante. Esa es la razón por la que me lo hice aquí.

Respecto a las vacunas, puedes pasar, si no piensas irte a vivir a la montaña, en Shanghai no hay nada raro, yo no me he vacunado de nada y la mayoría no lo hacen.

Si hay alguna duda, estaré encantado de responder. Hasta luego!

PD: Ixe sóc jo parlant castellà. Tocam la figa i parlaré valencià.

Are we humans, or are we dancers?






Bueno, com que el home este que fica el comentari, li he enviat un correu sobre visats i el correu del poli me l´ha rebotat, después ficaré un post especial sobre visat, més seriós. Però ara per ara, anem al que anem... Com diu una cançó de The Killers, "Are we humans or are we dancers?". Es una pregunta complicà. Personalment jo la canviaria per "are we humans or are we hookers?", però això malversaria el terme de la discussió (quant estás dispossat a cobrar en comparació a si vols ser un cantant o ballaor). No sé si s´haveu adonat que les noves generacions de críos, en tant de karaoke, tant de Operación Triunfo i Bisbal donant pel pardal, només pensen en cantar i ballar.

La pregunta més o menys vol dir: si tots volen cantar i ballar en esta vida, ¿qui treballa? Imagineu-vos un país tot de cantants i ballaors, ¿qui fa la faena? Està molt clar, els putos negracos de l´africa. Però es un desperdici, ya que, inclús seguent de color cagalló, els negres canten millor que els blancs. Hi ha una altra possibilitat millor: imagineu-vos el telediario un musical, collir ceba cantant, tot el món ballant pel carrer Paquito el Chocolatero, que tot el món parlara cantant i caminara ballant. Estaría brutal, imagineu-vos una execució per pena de mort tots ballant i cantant "eres un cabrón hijodeputa", o una guerra on els soldats disparen, recarguen, un pasito palante, otro patrás, i tir al cap. Yeee, que el món s´acaba, no passa res, si el barco s´anfona, se pot acabar cantant i ballant!

Gràcies a que el món no és aixina, enérgumenos com jo poden viure, sino ja m´havera penjat fa temps. Però no en Xina. Tot el món canta i balla en Xina. Finalment, vaig declinar la oferta per a cantar i ballar en l´actuació nadalenca, i francament, fou una bona decissió. Aquest divendres passat van ser les actuacions. Un escenari enorme, plagat de gentola en les butaques. La gent vestida de gala, alguns alumnes fent de presentadors a lo Sábado Noche (el típic que fa de graciosset, el guaperas, la tía bona que fa el numeret i la típica que fa la presentació molt professional i aguanta les bromes del graciosset). I finalment, ahí estava jo en el eje del mal, sentat en les últimes butaques amb el meu amic Ali, i tots els morapios.

Bé, gent cantant i ballant, gent fent el ridícul, gent ballant, gent cantant, i més gent fent el ridícul. En realitat, algunes actuacions estagueren bé.... jo tenia un cert regust, a això ja ho he viscut, clar, els Playbacks de les falles. Lo mateix però en més lujo...

Les dos primeres fotos corresponen on es suposava que debía eixir jo... lamentable, vestits de David el Gnomo, botant per l´escenari, desincronitzats, mal, mal. El pitjor: triunfaren. Tots els aplaudiren, i junt amb altra actuació passarán a la final de cante i baile, a actuar en altre escenari on es faràn actuacions de... totes les universitats de Xina!!!!

jueves, 4 de diciembre de 2008

Instalant XP, en xino


Després de passar-me el día en l´habitació tratant d´estudiar ( i al final fent la gamba per internet...), dic, vaig a escriure un post d´ixos guapos que el día que els meus fills el lligquen s´avergonixquen de mí pa sempre i em tiren a un assilo. Com sé que molta de la gentola que llig este blog está relacionà d´alguna manera en ordinadors, vaig a contar coses de la piratería así en Xina, en 3 exemples :

  1. 24 horas Redemption, anglés, DVD, 8 yuans (10 yuans es vora 1,10 euros).
    Al mateix temps que apareix la peli en Internet, al día següent, la parà del xino té el DVD pa tú. Per 1 euro, val la pena comprar-lo pirata que gravarte´l tú. He vist per exemple, la serie de Friends, 24, Prison Break o House, a 30 yuans per temporada completa...
  2. Windows XPeix SP3, en tots els drivers extra necessaris i aplicacions necessaries (Office, winrar, etc...), vamos un todo en uno meravellós. Pots trobar-lo per 5 yuans en qualsevol tenda d´informática, i cada 3 mesos trauen un actualitzat. És clar, està prohibit actualitzar el Windows (a saber la de xinos que tindrán el mateix XP), per això cada més es compren la versió nova amb actualitzacions. Problema: sols en xino, no pots canviar l´idioma de l´instalació...i no hi ha versions en anglés.
  3. Porno? No en trobareu en les tendes normals on estan les pelis. Però a voltes, passejant pel carrer veus una parà de pelicules de les bones. No n´he comprat encara (anava en gent i em vaig frenar, que si arribe anar a soles, a 50 cèntims la peli, me faig en la paraeta...)
Bé, ja he instalat el meu Windous SP3 pirantogo xino i me caguen en sa mare perquè ni messenger ni actualitzacions... a vore si li puc ficar el famós golden serial (número de serie d´empresa que permiteix actualitzar sense preguntes).

¿Qué pensen els xinos de la piratería? NO PENSEN, PIRATEJEN! És lo millor, que tanta merda de plantejar-te el copyright i que si eixa idea es meua i si el ou o la gallina. Tot el món sap que si Windows fora impiratejable, sols sel ficaren cuatre empresuches i no vendrien ni un puto PC. Recorde que una volta, parlant en tipo d´una empressa de software, va dir que els propis programadors deixaven portes obertes per a crackejar el software, perquè saben que la piratería es la millor manera de difondre un programa. Altra cosa es que et montes una empresa i gastes el software, ahí sí que crec que es deu pagar llicències. Però per als demés, VIVA LA PIRATERIA!

lunes, 1 de diciembre de 2008

Fent el fardatxo in the night

Un danés, un japonés, un chino, un turco, una rusa, un sueco y un español. Aixina era la taula on estava sentat este dissabte de sopar. Al meu amic Karchof, el conegueu, el puto amo del corral, el tipo que quan estás esperant un semàforo sen va correguents en altra direcció i torna quan està verd (diu que no li agrà esperar-se als semàfors), el tipo que quan obrí una coca cola esparrama més líquid que cáncer Chernobil, vamos, el puto amo del corralejo. El japonés em caigué bé. No es un frikkie, no li agrà el manga, el anime ni les videoconsoles. Un xic molt seriós, està bo i té diners, si voleu sel podeu follar, yo ho vaig intentar però no hi hagué manera (yo li tire a tot, no com els putos maricons que només follen en homens). Li diuen Yoshi, com el dragó verd de Super Mario Bros , si teniu curiositat, li ho vaig preguntar i em va dir que SI, que era el mateix nom... El altre era un turco, molt simpàtic, ja cassat i tota la pesca, bon xaval, també. La rusa, no estaba bona, i el sueco estaba asentat en la taula en el chino però era un hombre de negosios, aixina que només que hi hagué formalitat. Finalment vingué altre chino, però chinos i chines vingueren tants després que ja passe de comentar qui són i lo poc i mal que han fet en esta vida.

Pues bé, estavem sopant en un japonés, d´ixos on el cuinar talla el fiambre davant de tú i te frig una espardeña i lo que vullgues pa sopar. Es curiós, Yoshi digué que en Japó eixe tipus de restaurants no existeixen... en pots trobar un de cada mil, però no és habitual, més probable si vas a Nova York que a Tokyo trobar un japonés on el cuiner cuina davant de tú. Es més, ell no havia estat mai en un lloc així. Coses més rares s´han vist, però bé, una cosa més que sé. Per cert, el puto Yoshi té les fotos del sopar i no me les ha enviat encara. Aixina que post sense fotos...

Després de la petardà chamant saque i de estar tot el contentet que podia (he comprobat que no puc contar xistes en anglés, perden el significat i la gràcia), anarem a Windows , no XP ni Vista, era un localucho del averno, en un billar, un futbolí (en corners!!!!) , llocs pa asentar-se, i com no ixa barra on demanes cervesses i xupitos de tequila hasta que la llengua pesa i et dones compte que estás parlantli valencià a unes chines. Bé, em paregué interessant, un pub com altre, però en gent de tot arreu. Allí em vaig trobar els suecos companyerous de classe, el negre, el alt, el rubio, el moreno i el flipat, celebrant l´aniversari de l´alt. M´ho passí bé, vaig conéixer gent que no tenia cap interés en conéixer, i no vaig ligar en ties bones, com déu mana en una nit de fracassat. Hi havia un grup de enfermeres noruegues (6, totes rubies, ulls blaus i totes de bon vore, alguna que altra espectacular), a les quals vaig abordar, però acabí en el banquillo, ja que, casualitats de la vida, el sueco i el noruego es pareixen molt i poden parlar, així que al cap de 10 minuts els suecos s´havien fet en la mercancía. La comunicació es tot en el flirteig, i el anglés dona agonía, no puc dir lo que em passa pels putos ous conforme toca, cagüen la pena negra.

Així que els suecos decidiren anarsen en les noruegues a un club de ball, i com jo i el Krucheff no teniem res que fer, ale cap allí en la mascota Yoshi i el turco cara Amatatatonpare. Arribarem al lloc del averno, un lloc d´ixos que jo havia vist en les pelis americanes, on hi ha entrà VIP on paren els cotxes de lujo, entres i está ixa plataforma on està el hip hopero negre en les medalles cantant i diguent, yo sóc el puto, vosatros sous un putos, ¿qui es el putooooo? ¿qui es el putoooooo? Seients reservats on la gent se fa coca, demana xampany i juga als dados, música tan forta que no pots parlar, gent espentant-te com si estagueres en el metro, abrigo en la mà en una calor infernal... No aguantí ni 20 minuts, men vaig eixir prompte, no aguantava allò, insoportable.

Conclusió : vages on vages en el món, la mateixa merda en totes les discoteques. No importa si estás en Benifaió o en Les Bahames, una disco es un lloc on un sunormal fica la música roïn alta pa que ningú li diga res mentres fa idiotaes bramant i botant, les guarres arriben i fan numerets ballant, les parelles se soben en els cantons de les parets, els xuletes fumen, beuen i espenten, la gent meneja el cos de forma irregular (perquè això no es ballar ni de blas) i se fa de tot menys coses de trellat... I aixina tota la nit. No crec que torne a una disco en Shanghai. Ya ho faré en casa, si algún dia vull anar a vore lo degenerat que està el personal.