La llimonà no es de vaes

Final (II)

2009-08-12T21:18:00.003+08:00

Tercera conclusió: volveré. ¿Per què? I jo q sé, per canviar d´aires. Anar allí ha sigut un gran cúmul d´experiències, i sobretot, molta comparació entre els xinos i nosaltres, pa al final donar-se compte, com un cercle, que no som tan diferents. M´agrada la seua escritura, la cultura milenaria, i totes ixes coses, però a l´hora de la veritat, són igual de putes que moatros. En tots llocs, hi han putes i drogues, bones i males persones.

"Yo... he visto cosas que vosotros no creeríais mai de la vida... xinos tirar gargalls més grans que els del tio Ramón, he vist xinos cagant de peu en la oscuritat prop de la porta del Water... Todos esos momentos se perderán en el tiempo, com la lletà baix el condó (per tots ixos fills bastardos que mai viurán)...

Es hora de sopar..."

Ale, a cascarla.

FI del blog.

Final (I)

2009-08-12T20:51:00.003+08:00

La segona conclusió, es, que les xines están bones. He d´admitir que quan aní a xina, no es que em resultaren lletjes, però les veia rares...les cares massa redones i els ulls de ralla, com si els haveren pegat una nyespla contra una pared...no me pareixen massa guapos els xinos. Pero amb el temps, arribava un punt que ja no sabía ni que era extranjer, perquè coses com cagar en un forat o vore tants xinos reunits, ja te resulten cotidianes. Com la entrecama té fam, i com deia aquell, "Si el amor és cego, és perquè la xufa no té ulls", les dones comencen a ser més guapes cada dia. Supose que als peruanos y les dones gordes i en bigot, els passará lo mateix en el seu país... Pero ara he d´admetre que una xina que és guapa... té fica la xufa pollastre aixina sense voler. A més, no es només això, igual es perquè sóc extranjer, però són més obertes... a tot tipo de questions i conversacions... bé, que cadascú pense lo que vullga.

Tot lo que comença, té que acabar

2009-08-12T20:14:00.003+08:00

Bé, em quedava mal sabor de boca, tancar el blog tan malament, per la puta censura xina, aixina que faré una ampliació i ficaré 10 fotos del viatge. Només tornar así a Espanya, em vaig sentir desorientat, no només per el jet lag... notava com si un forat negre m´havera tragat i dut a altre món i ara apareguerá en el passat altra volta, un any antes. Así en Espanya les coses només canvien a pitjor. I ahí van les tres conclusions finals de la meua estancia en companyia de xinos :

Primera conclusió : La locura xina. Només arribes a xina, penses, estos están torrats. Veus coses rares, fan coses extravagants, i extranyes a la teua forma de pensar, no pares de comparar. Però quan he tornat así Espanya, el primer fin de setmana me comenten que en Barraca li han pegat a una navaixà al coll, que van a ferli un mausoleo a Michael Jackson i volen ferlo premi Nobel de la pau, un fill adolescent li ha pegat navaixà a sa mare perquè no volia ferse el llit, veig la tele i es lamentable la prensa rosa y el gran hermano edició 35, en torontos i maricons, lo escandalosa que es la gent así, sobretot els críos i els niñatos en la música chim-pum, vas a les discoteques i tot es una pantomima de gomina i fardaxería, es una competició a vore qui está més sunormal de tots, el meu veí cantant "el melonero" a les 10 del matí, només perque sí... ¿qui está més loco, els xinos que menjen pimentó roig pa desayunar o els domingueros que caguen dins la mar els diumentges? No podem juzgar als xinos, mos creguem superiors per ser europeus i tindre la xufa més gran (que la tinguen com un cigró no vol dir que no procreen, que son 10 voltes més que moatros), i jau, ahí com si tinguerem el coneixement, el poder i la cultura i estem igual de xafats o més.

Lo que hi ha que patir en China per Internet

2009-06-07T13:31:00.000+08:00

Fa 1 mes casi que no escric en el blog. Les raons, son varies. No, no es que me pillaren en una orgía com al Berlusconi i m´havien tancat a la pressó o m´havia mort en un armari en un cordó en els ous enrollat com el pequeño saltamontes, la raó es LA CENSURA. Desde fa dues setmanes tinc els accessos tallats a myspace, twitter, wordpress y qualsevol cosa que fique blog. ¿Qué com sé que és intencionat...? Perquè estic escrivint aquest article en un proxy cotxino, desde www.netevader.com puc accedir, però desgraciadament, no puc pujar fotos...

Tampoc tinc massa que contarvos, es época d´exàmens i la ocupació temporal estudiant, jugant a videojocs, veient series i fent tot lo que no toca és màxima. Hi han dies que estudies 10 hores i altres que mitja, però al final, més o menys la cosa se compensa. No sé si sabreu, estic a falta de una assignatura i el PFC per acabar la puta carrera, aixina que es un últim esforç.

Bé pallos, si me tornen a permitir l´accés, continuaré el blog i pujaré fotos, sino... sent molt dir que açò igual es una despedida, fins Agost!!! ¿Perquè Agost? Perquè al viatge que faré a Juliol, on la ruta es Pekín, Xian, Chengdu i Guilin, aniré escrivint el blog en el word, i després faré un apujó de fotos i vivències al llarg del mes d´Agost. De totes formes per ixe mes ja estaré de retorno a la tierra natal, aixina que si voleu, per una cervesseta pos podré contar tot lo que vullgau del xinos, i per dos vos regale un pin de Mao nuet.

Fins ara, si la cosa ho permet!!

més Shanghai nights ...

2009-05-14T22:36:00.006+08:00

Pues era una nit de divendres, i me convidaren al cumple del todopoderós danés, cada día més infantil, a voltes l´abraçaria, i si tinguera mamelles mel follaria també, però altres li diría bon día en una navaixà a la gola. Odie les hipocresies dels cumpleaños felis, tot fent bona cara i regalant coses, quan la majoria d´estupids detalls acabarán en tres anys en algun rincó de la casa abandonats o directament a la basura. Si regales roba o pelicules o un descapotable, això ja té més ús, però t´obliga a tornar el favor el dia del cumple de la persona que t´ha regalat, lo que encara toca més els ous. Jo canviaria els cumples per despedides de soltero, perquè ixa és altra, si algo dona més asco que els pseudo-amics, són les novies dels pseudo-amics. Visca la hipocresía.

Lo que siga, ahí estic jo anant al restaurant checo que m´havien convidat, i pel camí dos mujerzuelas se m´acosten. ¿Qué tindrien, 18 o 19 anys? Igual més, en les xines mai se sap. No anaven vestides de puta, eren dos xiques normal i corrent. Se fiquen a menjar-me lo bola, i jo dic : que collons voleu? en inglés, o siga : what the fucking fuck do you want from me? y en cara de por me diuen que si les convidava a sopar. Segurament m´havera pogut fer el sompo, i anar en elles, sobar a la que está més bona i montarme la festa el pito ampalmat, però anava en presses, i eixos moments l´assumpte donava més gena que un ou podrit salat. Total, jo anava cap al sopar, me donaren llàstima i les doní el aguinaldo, no sense una mirà de despreci, recriminant que no estava bé el que feien... allá elles i el dimoni.

La nit prometía una bufa de cervessa i alguna xorba on fer cova, però desgraciadament, pa variar de que no, es quedà en lo primer. Després del sopar en el bar, on podeu vore fotos de la gent, anarem al logo. En teoría tot lo món anava a eixir, però se ginyaren com a putes i dormir la mona después de la bufa, total, que quedarem Tomás, el sueco , una checa (que no estava bona) i un tipo... que estava ahí i jau. Jo volia pegar a fugir, entre altres coses, no tenia interés per cap cosa femenina de les que allí habitaven, tampoc. Mos anem al super-logo de la muerte, i això era... un paffeto que eren dos subhabitacions en un water plens de rallajos, ple de gent rara, de putes, maricons, drogates, fumaporros, ralleros, chiruanos vestits de hip hop, negres en traje i monyos a lo Craig david, guarres en pantalons de campana y ulleres de mosca dels anys catapum... vamos, una caterva de yonquis i drogadictes avernics, a mi això se m´antoixava sodoma i gomorra, faltava el Pachuli tragant llangonisses. Waters unisex, tu pijant i al costat uno fentse ralles i a l´altre dos follant. Ni que dir que la majoria eren xinos fashion i tots els altres extrangers, això només passa en shanghai. Trati de fer varies fotos però no eixien bé, aixina que ho deixi estar. Teniu un intent per ahí...

Després de gandulejar borratxo i vore com la gent liava porros (cosa rara en xina, però com uno dels fumetes me digué : en xina als extrangers no els diuen res per fer algo aixina, "I make some joints in the front of a police officer and he didn´t say me anything..." Jo per si de cas, ni probar, ja es prou que li pegue calà al porro pa que entre una redà i me facen com al Lute en la pressó, agarrat d´una cordeta en els ous. Com que el tomás volia intimitat en la checana, i estaven jugant al furbolí, jo me n´aní a merodejar dones. Res d´interés, excepte una xica que ahí estava en la barra. Influències de la tele, m´acostí a ligar com els machos, vaig dir cincuanta tonteríes i quan encara no m´havia donat temps d´arrepentirme, me diu que les amigues la criden i sen te que anar. Xe, que mal havia eixit.

Total que pulule i después d´otear varies ties bones però en companyia, decideixc eixir a prendre l´aire on uns francessos drogats me conten paranoies de la vida nocturna mentres se diuen fills de putes i de tot entre ells. Vagament recorde una xica francessa que se m´agarrà del coll, però tenia cara de fraguel, i a més li se n´anava el cusco més que una pastilla de sabo en la el piso d´una pressó, dissenyaora o algo aixina era. Me disculpe i men vaig a un 24 horas a comprar una cervesseta pa refrescar i pel camí me trobe a la tía que estava parlant antes. Me diu, esperat, esperat, i jo m´espere, se fiquem a xarrar i me dona el teléfono... els dissabtes està lliure. La sonrisa d´autocomplacència es inevitable, però segurament acabaré diguent que no, com a totes.

Després del logo passem a un altre antro on hi ha més de lo mateix, gent vestida com a sunormals pa llamar l´atenció que sa mare no li donava, o igual es que li donava massa i hasta sels passava per les parts, però això vos dic jo que no es normal. ¿Algo més a destacar de la nit? Lo de sempre, tíos penjats contante batalletes, ties bones que te fiquen marcante a les 12, i vore el sol eixir en la botella de cervessa en la mà...una altra merda de nit, però en xina.

Cada día m´adore més, mort. Com sol dir el dimoni, això no es res pa lo que te vindre...

Llonganissa dolça en best brand liquor

2009-05-08T16:52:00.004+08:00

Buenas, samarros. Alguns pensaven que els meus dies havien acabat en el puchero d´algun chino, altres que sencillament m´havia quedat sec en l´habitació de la residència. No, senyores i senyors, el que passa es que desde que torní de Hangzhou, no he anat a cap lloc. Sencillament m´alce, vaig al laboratori (que qué cerdos que són), faig el meu projecte i torne a casa. Hui es el primer día que isc desde fa dues setmanes i men vaig al cumpleanys del danés. El tipo ha llogat un restaurant danés, del qual, com si de un banquet de boda es tractara, hi ha que pagar fiança pa reservar. Tinc por de la clavà que mos van a pegar, però ara vorem. Jo per si de cas ja m´he prés un red bull d´ixos d´así, que curiosament es venen com a complexes vitamínics i sense gas (sí, pareixen jarabe).

¿Qué vos puc contar aixina al bote bote de china que haja vist curiós aquestes dues setmanes? Pues que ja comença a fer calina i les xiquetes ansenyen les cuixetes i alguna que altra fa que el mandao apunte al nord, que no es que hi hasquen massa xines que estiguen bones, però quan hi ha alguna, la cabota palpita de dolor demanant cova. Pues això i que l´altre dia al super comprí llonganisses de pasqua (en China!!!) tot emocionat...i resulta que estaven dolçes, i horriblement asqueroses. Me quede en els ous podrits i els salats.

I ara un especial. Com saber si un xino t´insulta? Pues ale, así va una serie de frases curioses sobre insults en xino :

Idiota, sunormal, tonto, estupid, vamos, lo de sempre sinònims de dir imbècil a algú : 傻冒 sha3 mao2 白痴 bai2 chi1 傻瓜 sha3 gua1 笨蛋 ben1 dan4 蠢 chun3 二百五 er2 bai3 wu

¿Estás tonto qué? En xino se sol dir, literalment ¿tens algo trencat en el cap o qué? 你脑子坏了吧？ ni3 nao3 zi huai4 le ba

Mira per aon vas! En xino diuen , qué no tens ulls? 你没长眼睛吗？ni3 mei2 zhang3 yan3 jing1 ma?

Esta mola mogolló. En Xina regalar un sombrero verd a algú es sinònim de burla, perquè li estàs diguent cornut. Aixì que 黛绿帽子啦！dai4 lv4 mao4 zi la! (portar un sombrero verd) significa cornut, que la dona te l´ha pegat.

Estás com una puta cabra! se diu algo aixina com : 神经病！shen2 jing1 bing4 Literalment es un ¿estás enfermo? en el mal sentit

Aquesta es una de les meues expressions preferides. Se diu quan veus a un huelo en una tía jove, cosa que sol passar per así massa asovint. Com es diu en anglés (rob the cradle o atracacunes) també té tela, però mola més en xino : 老牛吃嫩草。lao3 niu2 chi1 nen4 cao3, o siga, Vaca vieja come hierba fresca.

Esta va pa la nostra generació i la fique en tres formes : en america es diuen boomerang child, en anglaterra NEET (Not Engaged in Education, Employement or Training), i en chino 啃老 ken3 lao 3, o siga, gent que no pega ni palo i viu dels papis, ni estudien, ni treballen, ni tenen ganes.
Gay, maricona, en chino es... NO existeix!!! Sip, jo em quedí pillat, el terme s´ha acunyà no fa molt, tenen homosexual en el sentit cientifíc, però no com a insult. Fins fa poc. Pa algú afeminat gasten el terme 娘娘腔 niang niang qiang. Per internet solen dir 玻璃 bo li, com maricona busca polles, i per últim 变态 bian tai, 人妖ren yao, són termes de carreró.

I com no, pal final, la millor : Putaaaaaaaa. En xino se pot dir de varies formes, com no. Ara mateixa recorde dos : 三八 san1 ba1 , 小姐 xiao3 jie1 . La última depen del lloc on estigues, significa camarera o puta. En Shanghai a les cambreres es solen cridar per xiao jie, però en altres llocs del país, podría considerarse com insult. Com sempre depén del tò en que ho digues. 妓女 ji nv , y la pitjor de totes, en diferència, es 婊子biao zi.

Bueno, bé, ja faré més recopilatori d´expressions d´ixes, jeje. Encara no sé com dir fill de puta o desgraciat, i això es important (sé dirho de paraula, però no escriureho).

Ahí teniu un poc més d´informació :

http://en.wikipedia.org/wiki/Mandarin_slang

Bé, vos deixe algunes fotos d´utilleries xines, curiositats, més que altra cosa, com utensilis de cuina i coses de la antiga vida en xina. Si vos pregunteu que es la segona foto, es un pou de recaudació d´un banc de fa 400 anys. Les peces de metal son tipo lingots que representen diners.

El turisme, o com furtarli la pasta al personal

2009-04-25T11:53:00.001+08:00

El viatge a Hangzhou va ser prou accidentat. Primer, necessites 3 o 4 dies per a voreho tot, aixina que em vaig perdre el parc natural a la montaña i un altre que es tipus l´albufera, i només vaig vore lo que es el llac, i tampoc tot. El viatge básicament era anar, agafar el tren, arribar, pillar un taxi, anar al hostel, alquilar unes bicis, pegar volta al llac, tornar, i al dia següent visitar un temple al parc natural. Però... al arribar ningún taxi ens volia dur, no em pregunteu perquè. La nostra suposició es que estava prop. Així que decidirem anar caminant. 2 hores després de perdres i preguntar, arribarem. El hostel estava molt bé, però entre viatget, la caminata, el registre i de tot, s´havien fet ja les 15:00 de la vesprà. Després tirem a alquilar la bici i el depòsit per la bici era el preu de la bici, i clar, això era massa, no portavem prou diners. És a dir, l´alquiler era barato, 10 yuans, però el preu era el preu de la bici, 300, i al ser tres, necessitavem 900 yuans. Portar els diners els portavem, però aleshores no ens quedaven diners per a gastarse per ahí... Total, a caminar pel llac.

Clar, portavem desde el matí sense menjar i la fam acosava. Busca ara un lloc per a menjar prop del lloc que no te tanguen i te peguen una clavà de campeonato. I lo que no eren putos restaurants de lujo eren putos cafés i teteries a lo StarFucks, que un té te costava 3 euros lo mínim. Puta hostia. Total, després de arribar a un lloc de mala mort típic i menjar, continuar passejant pel llac, però estavem tan cansats que tornarem prompte al hostel. El plà de la bici i recòrrer el que quedava del llac, es postpossava per a demà.

I al dia següent va ploure infinitament. Un chaparró d´ixos xinos que t´amarguen el dia, total que tots xopats, i plovent, pegarem unes voltes i cap a casa. Este es un exemple de com planificarse les coses per a un viatge dia a dia, és impossible. Jo havera estat 2 dies més, però tampoc portava roba i estava tot mullat de la pluja. A més tampoc depenia de mí asoles, anava en Gaofei i Elena.

La meua opinió es que ixe lloc es una merda. No sé, sent la mateixa sensació cada lloc super turístic que visite al món. Està tot montat pa que vages, passejes, faces fotos molt boniques i te gastes la pasta menjant el típic plat tradicional. Però els llocs en sí són una merda, tinc la sensació que es com estar en un Port Aventura, on tot es artificial, perds la noció de lo que es realment antic i lo que han construit fa tres anys.

Foto de curiositat, la d´un típic estanc xino. La quantitat de marques de tabaco que tenen es alucinant...

La crisis dels 7 mesos

2009-04-20T13:57:00.003+08:00

Recorde que un tío me va dir en una festa que els estrangers tenen crisis en els llocs, o siga mono de tornar, a partir dels 6 mesos. ¿Això no era en la novia, quan te canses de fer sempre lo mateix o era a l´any? Bueno, total, són tot tonteríes. Per exemple, numerología. Per motius desconeguts sempre he estat associat al 7, inclús quan no m´ha agradat mai el número. Més del 80% dels meus examens en la facultat son un 7, la meua mitja de selectiu 7,77, sempre que jugue a algo hi està el 7 pel mig me toca, ara tinc 27 anys, porte 7 messos en la puta china, i aixina, aixina...Pues bé, llegint un poc de numerología, (fiqueu en el google numerología i trobareu webs coxines on fiqueu el nom i la data de naixement i vos trau quin és el vostre número), que es un poc com els horoscopos, resulta que el meu número no és el 7, és el 6. ¿El 6? Jo no tinc cap relació, però cap, en ixe número. Lo més espectacular es que perga el temps pensant en ixes xorraes...

Pues sí, 7 messos así comencen a pesar. Després de barallar possibiltats de quedar-me fent un máster 2 anys més, que m´oferien tot pagat o treballant, en una companyia i al mateix temps ensenyant español o inglés en una acadèmia, he decidit rotundament que NO. Sempre he sentit a la gent que encara que estigues molts anys en un lloc, la terra, on has nascut i d´on vens, sempre la tens en la sang. És una puta desgracia, però és cert. No sé pot canviar d´on eres. Però sí on vas.

Aquest dijous tenim viatge a Hangzhou. Ja ficaré fotos de les bones. De moment conformeu-vos en aquestes, que tampoc tenen desperdici. És la continuació del viatge a Pingyao, on anarem a Jingci, en Taiyuan. En altre post, més fotos i explicació de tot. De moment podeu vore el buda de pedra, jo fent el vandalo (me vaig jugar una caiguda muntanya avall per pujar al cap del buda) i una foto del dimoni, de regal. Per cert, la foto del dimoni...és un negre. El dimoni ja sabiem tots que és negre fijo, sinos no tindria un rabo tan llarg...

Buidar la mar a poalaes

2009-04-15T11:07:00.003+08:00

O botarli foc a una pedra. O siga, queixarse de coses que no tenen solució, o siga, fer el inútil. Després de passar varios dies fent el inútil, vos fique les fotos del Longhua Temple, un lloc que vaig visitar el dissabte passat. Lo de sempre, budes, fotos, xixes i nabos.

Al costat de la pagoda i el temple en les figuretes, hi ha una cosa anomenada el monument als martirs de la revolució...¿xq està ahí? Pues xq ahí es on es feren les execucions dels revolucionaris, de fet, la foto del pasillo és el pasillo que duia on sels carregaven. Han fet un monument de les pressons i d´aquella part... per a recordar lo mal que erens aquells temps.

Consells importants

2009-04-12T15:47:00.003+08:00

Advertencia especial sobre prostitución

La prostitución en China es ilegal. Debes tener en cuenta que, si aceptas los servicios de sexo-servidoras, estás cometiendo un crimen y que puedes ser arrestado.En particular, debes pensar que, con la finalidad de extorsionarte y exigirte un pago mayor de lo acordado, una sexo-servidora puede amenazar con llamar a la policía, acusándote de violación o de intento de violación, ambos crímenes graves. Puedes pasar varios días, semanas o incluso meses en la cárcel mientras las autoridades dictaminan si sí tuvo lugar una violación (o un intento de la misma) y, en todo caso, puedes ser acusado de intentar corromper la integridad moral de una mujer, lo cual también puede llevar a que te encarcelen.

Advertencia especial sobre drogas

Tanto la POSESIÓN como el tráfico de drogas es un crimen en China, con penas que van desde UN MÍNIMO DE DIEZ DÍAS DE CÁRCEL (incluso por la posesión de unos gramos de marihuana) hasta la pena de muerte. No olvides que, si eres arrestado por tener, comprar o transportar droga, estás quebrantando las leyes Chinas, y la Embajada no podrá evitar tu arresto ni el que se te aplique un castigo. No hay tratado de extradición, toda pena la deberás cumplir en China.

No puedes estar en estado de embriaguez en la vía pública. En caso de estarlo, puedes ser detenido por las fuerzas de seguridad hasta que pasen los efectos del alcohol.

Si eres víctima de algún crimen

En caso de que seas víctima de algún crimen o de alguna estafa, repórtalo de inmediato a la policía y a tu embajada Si requieres de orientación, de apoyo para contactar familia o amistades, o de apoyo para coordinar que ellos te envíen dinero, contacta a la Embajada o Consulado más cercano.

Si en el incidente perdiste tu pasaporte, preséntate cuando antes a la Embajada o Consulado más cercano, con copia del reporte de policía que indique el extravío, para tramitar una reposición. Recuerda que debes tramitar la reposición de tu pasaporte cuanto antes ya que, si tu visado china estaba en él, tendrás que tramitar uno nuevo para poder salir del país.

Mientras estés en China, debes respetar en todo momento las leyes y costumbres locales. El desconocimiento de la ley no te exenta de que se te aplique.

No se permite, sin una autorización expresa de las autoridades chinas, la participación en cualquier tipo de manifestación pública (política, religiosa, por derechos humanos, etc.). Si participas en una manifestación puedes ser detenido por las fuerzas de seguridad. Si organizas una, la pena es de hasta 5 años de cárcel.

Sin permiso oficial previo, las siguientes actividades se prohíben en cualquier instalación turística o evento público (fiestas populares, ...): cualquier clase de publicidad, propaganda, exhibición para propósitos comerciales, religiosos, políticos, militares o para los derechos territoriales, de derechos humanos, de la protección del medio ambiente o de los derechos de los animales, o la recolección de dinero. La distribución de muestras promocionales de venta o mercancía con logos comerciales; las transmisiones de televisión en el lugar o usar equipo de grabación profesional también está prohibido.

Si te arrestan

Cuando estás en un país extranjero, también estás sujeto a sus leyes. Si cometes un crimen y eres arrestado, los funcionarios de la Embajada están limitados en cuanto a lo que pueden hacer por ti; por ejemplo, no pueden evitar que se te aplique una multa o pena, no pueden fingir como abogados, ni pueden cubrir tus costos legales. Sin embargo, los funcionarios de la Embajada sí pueden darte una serie de apoyos vitales, tales como:

Ayudarte a buscar un abogado
Contactar a tu familia
Ayudarte a recibir dinero de tu familia
Ver que se te dé un trato digno, y vigilar tu estado de salud y tu bienestar mientras estés arrestado.

Si te arrestan, pide de inmediato hablar con un funcionario de la Embajada o Consulado más cercano. De acuerdo con los tratados internacionales vigentes, tienes derecho a tener asistencia consular cuando se te arreste. Si no acceden a tu petición, insiste de manera cortés, pero persistente. Si requieren que hagas o firmes una declaración, pide un traductor que hable español; no firmes ningún documento cuyo contenido desconozcas, siempre solicita una traducción al español.

Visa y pasaporte

Debes contar con una visa para entrar a China. NO se otorgan visas a la llegada. Si vas a visitar Hong Kong o Macao y luego vas a regresar a China continental, necesitas una visa con DOS O MÁS ENTRADAS.

Si te quedas en China más allá de la vigencia de tu visa, serás multado con 500RMB (unos 73 dólares) por día que te excedas, con la posibilidad incluso de ser detenido o hasta deportado.

Saca fotocopia de tu visa china, de tu pasaporte, y de tu visado. Si pierdes tu pasaporte, serán esenciales para cualquier reposición.

Fuente : Embajada de México, consejos para turistas en Beijing 2008. Perquè de la embaixada espanyola no volen saber-sen de res mai.

El timo (2)

2009-04-12T14:18:00.003+08:00

¿Com s´ha acabat la historia? Pues que he quedat en Alaa y en Gaofei, per solucionarho tot. Alaa optava per anar a la comisaria de polícia i denunciar-ho. Gaofei per dirho primer al profesor responsable, i después fer lo que fera menester. I açò es lo que ha passat. El marica mafiós m´ha tocat que tenia que pagar i li l´he passat a Gaofei. Ell ha dit que era el meu assistent en la universitat i que a vore que passava. El puto li ha dit que m´havien oferit uns servicis i que tenía que pagarlos. I el meu amic ha dit que la factura per això era massa elevada, que això era un estafa. El tipo li contesta que puc anar i que me faran un altre descuento en els preus que toquen, que parlaria en el amo del local i tal. El meu amic li explica que ells m´oferiren un servici que no vaig demanar i que si anava a pagar allí aniría acompanyat per un responsable de la universitat a vore que passava. El marica s´ha cagat en els pantalons i ha dit que no, que no, que tornara quan vulguera a per la tarjeta d´estudiant que havia deixat, que no volia lios. El meu amic li ha dit que la tarjeta era inútil. Curiosament li ha contestat que ja ho sabia, però que encara i tot, si la volia anara a per ella... En cert modo, els vaig tangar fent-los creure que era un document molt important i tragaren... El meu amic ha dit que no, i encàs d´anar, que aniria acompanyat per algú de la universitat. Finalment s´ha xantat i punto.

La cosa ha acabat finalment bé, però les conseqüències psicològiques roïnes encara perduren en mí. La por d´estar retés pensant que van a pegar-te un passó per no pagar, o a saber, algo pitjor, que t´envien un mafia a pegar-te dos navaixes al coll. Com ja vos he dit, no sóc el primer que li passa, a un que conec li volien fer pagar 1000, i al final pagà 300. Segons tinc entés, és una práctica habitual, i que has de saber abans d´anar a una peluquería... El timo el fan inclús als propis xinos, però la quantitat de diners no es tan exagerada.

Altres timos habituals són :

- La cueva : Un individuo te dice que tiene ofertas muy buenas. Te enseña una especie de catálogo de falsificaciones i te dice que es muy bueno y barato. A partir de aquí, si aceptas, te dice que tiene la mercancía en un lugar menos público... así que te lleva por algún callejón a algún sitio escondido en alguna trastienda o algo así. En ese momento, pueden pasar varias cosas:

1)- Te dicen que el producto que buscabas no lo tienen, pero tienen otro parecido o el mismo producto es una falsificación de muy mala calidad. En el primer caso aceptas pensando que el precio va ser el mismo que acordaste al principio... pero es otro producto, y te cambian una barbaridad. Te niegas a pagar y quieres salir del callejón, pero te das cuenta que hay dos tíos detrás tuyo con mal aspecto...

2) Cuando entras a la tienducha te regalan algo, te dan un bolsa o un juguete o una tontería. Claro, te lo dan y piensas que es un regalo. Pero cuando vas a salir te dicen que tienes que pagar la tontería por un precio elevadísimo (500 o 1000 yuanes). La misma historia con los matones

3) Te ofrecen películas porno, prostitución o drogas. Si compras la droga te arriesgas a que al salir del callejón haya un polícia esperándote... al que tendrás que pagar o ir a prisión con él.

Y muchas variantes. Lo más normal es que te ofrezcan precios desorbitados asegurándote que es original y que lo han sacado de la fábrica donde fabrican el original que está en China. Te enseñan el bolso o las gafas, y te aseguran que son auténticas, y te lo venden al 70% de descuento. En realidad son falsificaciones, muy bien hechas, pero falsificaciones.

Nota: A mi me timaren en una chaqueta, que no valdria ni 10 euros per ser una falsificació, i men cobraren 40. Pareixia la original de veritat que val més de 100, però als dos mesos se me trencà pels costats i les costures es desmembraren. Lo mateix en uns pantalons Nike, comprí dos parells, aquesta volta varen ser 15 euros els dos només, però quan aní a jugar a futbol en ells, en dos tirons els vaig partir en troços. És tot una puta merda.

- El teléfono : Cuando vayas a comprar un móvil tienes dos opciones : la primera es ir a una gran tienda fiable, como una de china mobile o un gran almacén a lo Best Buy. La segunda es ir a la típica tienda de móviles que se ve por la calle. La gente piensa que está en China y por tanto va a pillarlo todo super barato pero cuando llega a los grandes almacenes y tiendas se encuentra con precios incluso superiores que en Europa. Y es cuando decides ir a la tienda pequeña que anuncian unos precios buenísimos. Miras el móvil, y es perfecto, encima a un precio bueno. Si el móvil vale 200 euros el original, en la tienda igual está a 150, los precios son descuentos probables para que no pienses que te están timando. Lo compras y a la semana deja de funcionarte la cámara, el GPRS, o incluso no puedes llamar o no te puede llamar. Tienes un montón de problemas con el móvil. Te vas a la tienda y te dicen que vayas al servicio técnico de la marca. Te vas al servicio técnico y es cuando llega la sorpresa : el móvil es una falsificación. No es original y por tanto no te dan asistencia. Te vuelves a la tienda y se hacen los locos, te dicen que ellos no saben nada. Obviamente, la factura es un papelejo escrito a bolígrafo que ahora te das cuenta no relaciona para nada el móvil con la tienda. Te han jodido. El timo tecnológico se extiende también a iPods, cámaras fotográficas y memorias USB. Últimamente también se han escuchado casos con TV de plasma.

Nota : Al meu amic Alaa li passà en un mòvil de 250 euros... dolor. A mi em passa que em pensava que m´havien tangat, aixina que aní al servici de Nokia pa vore si era falsificació o no. Tenia problemes amb ell, no tenia moltes voltes cobertura, s´apagava quan volia... i efectivament, m´havien tangat. M´havien venut el mòvil nou... però en una batería vella. Em vaig comprar una batería semi-nova per 10 euros en un kiosk pel carrer( en la tenda de nokia valien 30), y arreglat. Però joder, inclús mirant que el telefòn era bo i tot, encara me feren el cambiaso en la batería, fills de putes.

Bé, això es tot. Com he dit, encara hi han més timos, algún dia faré més posts. Pa fiar-se de ningú...

El timo del peluquero

2009-04-12T10:42:00.002+08:00

Aquest post no té fotos, però es important per a mí. M´han timat, m´han fet una estafa. Sempre en milanta ulls pa que no em timaren, i al final m´han agarrat. Vos explique com passà. Anava passejant per un dels carrers bons de Shanghai, i entre a una peluquería xq tenia el moño fet un asco i pensava que no passaría res. No era un putiferio. Era una peluqueria i era horari normal. Entre i m´aten una xica molt amable. M´ensenyen una carta de preus i el máxim eren 120 yuans, jo demane el corte de pelo normal, 70 yuans. La xica me du me llava el monyo i tal, i de colp i repent me n´adone que está fentme un massatge. Aleshores bé el peluquero xino fill de puta i se fica a dirme que massage good. Als 10 minuts tenia 3 ties fent-me massage. Jo al principi no entenia res, però com els preus de la carta inicial eren prou baixos, dic, bueno, si em fan pagar un extra, tampoc serà pa tant, total un massatge de cos complet val 70 yuans. Después ve el fill de puta i se fica ficarme potingues en el monyo que jo no havia demanat, jo li deia que no, però el tio se ficava this is good for hair, bla,bla i pam... seguia pensant que com la carta el preus no eren massa alts, no me costaria massa tampoc. I quan acabe m´apareix el tipo en una factura de 3480 yuans. 350 euros. 70 pel corte, i 1000 per cada potingue, que foren un parell que m´havia ficat i el resto pels massatges.

Total, jo li dic que no tinc diners. I la cosa se ficà xunga. La cosa anava a pitjor i començava a fer-se de nit. No podia eixir d´allí, no tenia diners per a pagarlos. M´agafen la cartera em sustrauen 200 yuans i els carnets d´estudiant. Els dic que demà pel matí aniré a pagar. Al final, a les 22:30, tancant ja, em deixen eixir, diguent que si demà no vaig, cridaràn a la policia i tal. No tenia por, no sé xq en eixos moments no la tens. La por et ve després quan penses, hostia que m´haveren pogut pegar un passó o ferme algo pitjor. Per sort no portava la visa damunt. Total, ara estic sentat así escrivint açò quan es supossava que deuria estar pagantli a la gentola ixa. Tenen el meu telèfon i no tardarán en tocar.

El pitjor de tot no són els diners, es que criden a la polícia i te claven en un pollastre molt gran. I sobretot, pues el mal trago. Buscant per internet, uno se troba la quantitat d´estafes que se fan. Jo vaig a ficar-vos algunes.

Açò és un extracte de la embaixada de mexico, dels consells que dona a la gent que vaja a viatjar a China. Vaig a ficar-vos un total de 5 estafes MOLT habituals. Cónec molta gent que l´han timada aixina :

- El estudiante chino - En sitios turísticos o centros comerciales a veces se acerca gente (a menudo jóvenes) que dicen ser estudiantes de inglés o de arte, y te invitan a sentarse en algún lado a platicar o a ver alguna galería especial de arte. Durante la plática en la galería o en algún otro sitio, te traen té para beber o te muestran cuadros pintados por ellos, que intentarán venderte a un precio desorbitado. Una vez que has terminado de tomar té y te quieres ir, te avisa la persona que debes pagar por el consumo, el cual fácilmente puede superar los 100 dólares (normalmente te argumentan que la marca es muy especial, o de un té muy fino). RECUERDA: NO ACEPTES CONSUMIR NINGÚN ARTÍCULO SIN PREGUNTAR ANTES EL PRECIO. NO ASUMAS QUE NINGÚN ARTÍCULO ES GRATIS O BARATO; PREGUNTA PRIMERO.

-El taxi fantasma - Los taxis que están justo a la salida de sitios turísticos de importancia, aeropuertos o de comercios como el Mercado de la Seda (Silk Market) en ocasiones se niegan a cobrar con taxímetro, diciendo que está descompuesto, o tienen arreglados sus taxímetros para que el precio ascienda 2 o 3 veces más alto de lo debido. Evita tomar taxis que no estén dispuestos a usar taxímetro y, de ser posible, toma taxis que pares sobre la calle y no de los que estén estacionados enfrente de las entradas de sitios turísticos o comerciales populares.

Nota : A un dels suecos, al abaixar de l´aeroport, una especie de cotxe, prou més luxós que un taxi, el va convençer pa durlo así, diguentli preu barato, no sé que. Aquell ignorant, es deixà portar, i quan acaba, el taxista li demana 2000 yuans (200 euros). Entre regateos la cosa es quedà en 1200 (120) i el disgust. El viatge desde l´aeroport son 150 yuans.

- Rickshaws - Paseos en rickshaw (carritos para 2-4 pasajeros, jalados por un hombre en bicicleta): siempre asegúrate de aclarar el precio y la duración del paseo. En particular, debes dejar en claro si el precio es en dólares o en yuanes (la moneda local), y si es por persona o por el grupo, ya que llega a suceder que, al término del paseo, te indican que el precio era por persona y en dólares.

- El restaurante - Llegas a un restaurante y te ofrecen una carta con el menú en inglés. Tienes que fijarte si hay una carta en chino, o ir con alguien que sepa chino, y compararlas, porque te pueden haber dado otra carta con los precios más caros, del doble a diez veces más.

- El timo del chollo por internet - Ya sea pujando en ebay, se te agrega alguien al msn, o por spam, te enlazan a una página web de artículos de ocasión. Te venden una PSP, un móvil (iPhone o BlackBerry) o una tv de plasma a un precio excesivamente barato, o mucho más barato de lo normal. La gente que te lo vende a veces te dice que es de Francia o Italia, otras que es una compañía fiable de China o Hong Kong. Lo sospechoso llega luego, en primer lugar cuando te dicen que no se paga por PayPal (que es el medio seguro de pago por internet), que pagues por Western Union (un banco que hace de intermediario, però con la única garantía de que no te van a sustraer nada de la cuenta más que lo que tú ordenes, pero no es pago fiable). Luego te fijas que la cuenta de destino es un banco chino. Tras esto, pagas el dinero y... lo pierdes para siempre. La web desaparece (son webs creadas temporalmente, para 1 mes o 2), y el banco no puede recuperar tu dinero porque el chino ya lo ha sustraído y la cuenta era fantasma también.

Para los que piensen que son muy listos, y que ellos no pagarían nunca antes de recibirlo, existen varias variantes, por ejemplo: te dicen que no pagas nada hasta recibirlo, pero resulta que en un período de dos dias, recibes un correo de la supuesta agencia de mensajería que tu paquete está retenido en aduanas y tienes que pagar un 50% del mismo. Ese 50% desaparece y nunca ves tu paquete. Otro timo es que recibes el paquete con zapatos, camisas o baratijas en vez de tu portátil o lo que habías pedido. El consejo es : si veis una cuenta a un banco chino o no se paga por PayPal, no compréis nunca nada por internet.

Bé, podria ficar-vos una 20 de timos més, però aquestos són els més habituals...Per cert, m´han dit que no sóc l´únic que li han fet el timo de la peluquería. Hi ha molta gent que ha caigut, en això i coses pitjors. Inclús tinc sort que en aquells moments no cridaren a la policía i se m´endugueren al cuartel per no pagar la factura. Puta merda....

Anem a donarli de fumar a tot lo món

2009-04-07T12:04:00.004+08:00

La vida segueix, exactament com la xufa, a voltes és dura, però de rutina es molla i ahí está com si no estaguera. Este fin de setmana era el Tomb Sweeping Festival, algo tipo el Halloween chino, tres dies de festa. Desgraciadament, a pesar de tindre planejat anar a Hangzhou, al final, tres dies en casa rascantme el bolillero, veient series i pelis roïns i tratant d´estudiar xino. He fet el gos però xq volia, i punto. ¿A vegaes no esteu en un estat de gosera mantrica en la cuál lo únic que vols es dormir, vore la tele i menjar menjar basura? Pues aixina. El divendres fou l´únic dia que vaig eixir, era la festa del piso dels espanyols. Bé, he de dir que al final s´han pillat un piso molt bé, en un bon lloc. Però segueixc pensant el mateix, anar-men a un piso alquilat significaría no pegar ni palo.

¿Coses noves per Shanghai? Res el temps passa, así fent la mà, coneguent xinos nous i fent el PFC. Vos fique unes fotos de un festival d´automates que llum que feien per allí. Personalment, eren cutríssims, però molava vore com els xinos s´emocionaven mogolló, en tals figuretes i tonteríes. Cagüen tot. Bé, un post més de Pingyao i ens n´anem a Taiyuan, altra volta.

Hi ha gent pa tot

2009-03-30T22:40:00.003+08:00

Hasta pa lo que menys et penses. Week-end putero shangainero, a fartar i beure tota la nit i a vore si pilles una xina pa jugar al parxís. Després d´un sopar al Tayrio, japonés de buffet on veguerem tot el sake y licor de siruela de la bona, a un piso a fer la mà. Estic acostumant-me ja a les combinacions de simposios internacionals : chinos, alemans, noruegos, suecos, turcos, americans, putes... de totes les parts del món. Com deia aquell, tú d´on eres, jo de la figa ma mare, pues así cada mare era d´un port, i la gentola esta, dels quals coneixia un 20% (no passa res, a les cuatre copetes, tots amics), portava la marxa d´anar a beure i dir tonteries continuament.

No sé si es que m´estic fent major o com, però ja em costa soportar-me a mi mateixa begut com pa tindre que aguantar pitos i serenos de desconeguts, però al final, estava de bon humor i acceptí la nit de dissabte. Després de sopar anarem a un piso franco, més que res perquè era d´una francesa, informàtica treballant de güeb, però me pareix que tenia la mateixa idea de web que jo de fer fideus ( "Programas?" "Nunca más de 10 líneas de código!!!"). Bo, pues el piso ixe hi havia un sopar ple d´arquitectes, també tot intercultural, on em trobí una xica catalana, que apart de fumar com un carreter, tenía una bona conversa en català. Res, lo de sempre, impressions de xina, comentaris racistes i que en Espanya la crisis dona agonía i s´està millor así. Després de la extranya entrada al pis, un dúplex, del qual no coneixia a ningú, ens colocarem al pis superior al balcó, on la americana em cantá totes les cançons de mecano en mejicano (tenia mèrit...), beure cervessa i vi picat, a la disco.

Lo de sempre, en Zapata´s, el nom del pub, gent de totes les parts del món beguent, putes xines intentant que les convides a canvi de follar ( o de la promessa de...), i un llarg etc de personatges descolocats de la nit i que se veu que la pressió del treball ha d´eixir per algún lloc. Comprobat està, que la sunormalitat té caràcter internacional.

Després d´això, els cego li dona fam a certes persones, així es que a un turco a menjarse un kebap, i a dormir. La veritat, descriure una nit de Shanghai... es com vomitar-se la camisa i mirar les formes pa buscar una mare de deu. Però hi ha gent que la disfruta. Allà ells.

Continuen fotos de PingYao, i ale. Fotos d´un menjar tradicional d´allí, els rollets ixos en salsa picant. També es tradicional la carn de bou de Pingyao, que es una especie de carn feta casi fiambre, ben bona. Després varies fotos de visita, el plànol de la ciutat, i finalment, una foto de l´habitació d´hotel (10 euros la nit!!! i era una habitació xina, xina!!!).

A mi m´agraen els xinos, però ben lluny

2009-03-27T09:49:00.004+08:00

¿A que ve açò? Hi ha gent que quan ve a Xina es passa el dia queixantse dels xinos que si fan això i allò, del menjar, i de su puta madre. ¿Aleshores que fas en Xina? Jo em queixe per vici, això ja ho sabeu, i perquè sino no tindria res que fer, però ja passe de comparar els xinos amb nosaltres. Com deia el meu veí de finca alemà, metrosexual i snob, l´home que no para de ferse trajes, es vegetariano y sensible com una flor, m´agrada la cultura xina, m´agraden els paisatges, però no m´agraden els xinos. Ixa impressió, és una impressió general a tots els extranjers.

Parlant de veïns, els espanyols están ara en Hainan, en un viatge d´integració cultural en la china més profunda (Hainan es una illa subtropical, de platjes paradisíaques). Quan tornen anirán al pis de Shanghai i desapareixerán del campus per sempre. Enhorabona per ells.

Bé, tonteries apart, ahir em vaig fer la tarjeta del banc, ¿xq he tardat tant? Fins ara havia gastat la VISA sense cap problemes, però sols tinc una i cada volta està més vella i feta un asco, si se me trenca (com li ha passat a Elena, la xica espanyola), la cagaré. Així que ja tinc tarjeta de crèdit xina. No sabia que les tarjetes de crèdit xines tenen el compte bancari escrit, i no número de la tarjeta. Això es una vengança, si algú te furta el numeret, l´has liat, te poden comprar un helicóptero per internet al teu nom i tú sense enterar-te. En realitat no, sols pots comprar per internet si amb un pinxo USB en clave criptogràfica, que també em donaren. Menuda gràcia, jo no m´aclarisc en res de les webs xines, i la del banc és un patir, però aixina i tot, al final ho vaig conseguir fer rular.

Després d´això, excursió sorpressa a la Volkswagen, amb un grupet reduït de xinos i la professora de xinés. Visitarem la cadena d´ensamblatge, no la de producció, una llàstima. Per a tots els que hagen vist la Ford, vos diré que la major diferència està en la ma d´obra humana, ací, obviament, es gasta molt més.

Per altra banda, no hi han massa novetats. Vos fique més fotos de PingYao, i q les disfruteu. Les fotos són un variaet de la visita, on podeu vore, el hotel on estava (sí, això que pareix una casa de camp!!!) , els carros que gastaven antigament, i bé, algunes coses interessants de per allí. Vos explique un poc : totes les cases del centre cultural són visitables. I en cadascuna que entres (hi hauran unes 30 i pico) pots observar l´arquitectura, els objectes típics, com era la casa per entonces. Cada casa perteneixia a un banquero o a un ricacho d´aquells temps, ja voreu més fotos!

Si la vida fora un gos...

2009-03-23T20:45:00.006+08:00

... les caparres se li xuplarien la sang hasta matarlo. El que més em sorpren d´esta vida es el poc control que tenim d´ella. Pareguem una boleta de pinball que es du portar per les circumstancies i els colps. Ens peguem un colp a una banda i anem a l´altra.

PingYao es una de les ciutats patrimoni de la humanitat per la Unesco i
tota la pesca. El dia començava meravellosament : el meu amic renyint amb la
novia. La mala puta li havia dit que vindria en mosatros, però no tenia cap
intenció. A mi em donava igual si venia o no, però casi preferia que no, que pa
farolets, ja hi havien prou al carrer.

Partint de la base que inclús el que pareix més listo i racional, té més poc trellat que un coco en una cara pintà, uno va coneguent persones i persones i es dona compte de les seues misèries. Els xinos, seràn més secs que la moixama, però tenen les mateixes carències emocionals i afectives que qualsevol. Volen menjar, follar i cagar. Això no li ho lleva ningú.

Encara que no recordareu, jo sí, la novia el meu amic
tenia un problema gros amb ell: els seus pares no volien saber res d´ella. Com a
cría tonta i malcria, pues jo estava d´acord, encara que cadascú aguante la seua
bandera. El tema estava que en l´estació d´autobussos estava també la germana. I
clar, al trobarse la novia que aparegué de subterfugio, hi hagué un meeting
d´ixos que sents la tensió i la falsetat en cada frase. La novia finalment, diu
ara vinc, i desapareix, bitllets comprats i tot.

Freqüentment he sentit histories de tot tipus : tios que enganyen ties, i ties que ho tornen multiplicat, ties que se fuguen a altres païssos en delinqüents, relacions destructives entre parelles, tant que tinc pa fer tres películes d´Almodovar. I he arribat a varies conclusions : primer, que les xiques ahí que bones que són, però el novio li fica els cuernos fins en la cega que ven els cuponets, és una patranya. I lo mateix alrevés, el bon xic raere de la tía bona que es l´home perfecte i bo que hasta cuina i fa faena i aquella se folla hasta el apuntaor. No vaig a dir que s´ho mereixen, però casi. Si una persona està aguantant amb algú que la fa patir, és perquè en certa manera, disfruta del patiment, de forma conscient o inconscient. Les persones bones tenen una atracció extranya pel mal que les excita i això les autodestruix, la idea del salvador. Algo de cert hi havia en que tota relació destructiva és sádica per una part i masoquista per l´altra. Jo no crec en les casualitats. A mi una tía que es un bixo roïn, pot estar molt bona, però men fa una i ja no més.

Bé, total que aquell riny en la novia i apujem a
l´autobus. Jo sabia que el sapo li tocaria i en mig hora s´arreglaria tot, però
bé, aquell es ficà a plorar i tot i a mi me montà el numeret. La germana se
n´anà, i aquell no parava de tocarli a la novia, que tenia el mòvil encés. Li
s´ocurreix tocar a una amiga. I efestivament, estava de festorra en les amigues,
mai havia tingut la intenció de vindre en nosaltres a la ciutat. Era tot una
patranya pa fer mala sang. Guai. Pujem a l´autobus, i jo vaig preferir deixar
sòl al meu amic.

La segon es que es molt fàcil per tot el món comentar les relacions xungues desde fora, però quan està dins li costa vore-ho. Recientment he fet un experiment. Algú que estiga en una relació totalment roïn i enganxat emocionalment, disli que tú tens un problema paregut, i voràs com te diu lo bobo que estàs i el que tens que fer. Però si li remarques lo seu, no podrà voreho, estarà cegat. Lo nostre es sempre diferent i especial.

En l´autobús, hi havia una mare, un pare i un nano. En la
vida he vist més ronya en una persona. El crío menjava qualsevol cosa al seu
avast i tenía de merda... ai, mareta. ¿I lo que em donà pel sac? Perquè a mi
m´agraden els nanos i entretindrels, però aguantar 3 hores a un crío hiperactiu,
i que damunt té més ronya que un palo colomar, pues no fa gens de gràcia.
Intenta furtarme la cámara de fotos (en violència, si havera tingut un ganivet
l´havera gastat), i li vaig tindre que refer un avionet de paper 300 voltes...
cada volta que lil donava el trencava...

I per últim que no hi han relacions home-dona "madures". Inclús les parelles de 80 anys pareixen críos barallant-se. La única relació madura amb una persona de l´altre sexe, és la solteria.

PingYao es una ciutat molt bonica. No sé si per viure,
perquè es tota un enorme centre turístic, però per visitar, és prou agradable.
Només arribar anarem a l´hotel, situat en el centre de la ciutat turística. 100
yuans la nit, habitació doble. Meravellós, no m´ho podia creure, i menys al vore
l´hotel. La raó es que l´hotel era d´un amic d´un amic del germà. Bon xaval, a
mi em caigué molt bé, i es mostrà molt hospitalari. Fotos, en el pròxim
post.

¿I a que venen estes queixes? Si es que estem tots com una puta cabra. Lo millor, asoletes tancat en un cuarto i un glory hole pa les necessitats básiques.

Gos vell, calcetí nou

2009-03-20T18:07:00.008+08:00

Lo que vol dir, que encara que sigues gos vell i te les sapigues totes, les desgracies segueixen passant i anganchante per banda. Bueno, com a novetats estupendes vos diré que els espanyols, el cuarteto de corda, han trobat piso en Shanghai. M´alegre per ells, ara podrán disfrutar del agradable fum tòxic dels cotxes, dels ruidos, dels veïns xinos xillant, de les putes en les barberies, i en fi, tota ixa serie de coses que té viure en una de les ciutats més grans, ruidoses i contaminades del món. Podrán fer festes cada nit, dur-se xinos i esclavitzarlos en els cuartos, inclús podrán cuinar i anar a pel pa tots els dies. Els desitje la millor sort del món, perquè com jo em quede aïllat en un lloc miserable, enves d´anarmen al glamour de la ciutat, i no podré follar més que en mi mateix i en el xino gordo que toca la guitarra d´enfront, pues vaig a patir amuntó.

Este campus es una merda, xe mira tú, un campus que està fet per a que la gent estudie i no es divertixca. Qué roïns són els xinos, envés de ficar discoteques, han ficat llibreries i edificis en cadires i taules. Em pareix fatal, ¿no és acás la universitat i la carrera un centre d´oci on vas a beure coñac i a vore les xiquetes com passen en les faldes rant a figa desde el bar? ¿no es acás la universitat on naixen les tunes i les grans juergues i se deuria estar follant cada dia en una? Pues que desgracia que el campus on estem, no es aixina, así, o uno estudia i fa faena, o s´aburrix com una ostra. Ixa es la sort que me toca.

Lo pitjor de tot es que sóc tonto. Resulta que la meua universitat m´està pagant per estudiar así, i per acabar la carrera i fer algo, i jo enves de ser pillo i aprofitarme, fer asignatures xorres pa colarles per asignatures bones, sóc un idiota que fa asignatures xungues i treballa. Es tot culpa meua, per ser un ignorant, i no intentar traureli suc a les situacions. Es com un idiota que demà turno per a una cua i està tres hores esperant-se, quan va el típic espavilat, hay que tinc pressa, i se passa les tres hores pel forro. Es que así s´ha vingut a fer el vago, a fer turisme i no pegar ni palo. Suposse que quan la meua "amiga" china em xillà que tots els espanyols eren uns vagos i que si fora per ells el món se n´aniria a la ruïna, pues no tenía massa raó. ¿Pa que estem en este món sino pa viure, beure i follar?

Ie, que estic hasta els ous, que sabeu que? men vaig a fer-me un traje, que tinga un forat en la ouera, i me traure la collonera al aire fresquet, me compraré una guitarra i un gorro, i aniré al mig de People Square (la plaça més important de la ciutat) a cantar fandangos i vore si alguna chineta me rasca les boles. Segur que triunfe.

Bé, amb les fotos de hui acaba el meu mes de visita al poble, amb el sopar de despedida (podeu vore els manjars, jeje, no tenen bona pinta, però vos he de dir, que estava tot boníssim. Altres fotos curioses, com la de xiqueta que era filla d´un dels tíos, i on la curiositat va ser que la mare de la xiqueta no volgué ferse una foto amb mí, perquè creia que fer-se fotos donava mala sort. No es broma, li tenia pánic. Anarem a sa casa a visitarla perquè havia acabat de tindre la cría :ni hospitals ni polles, ahí, en casa, i si vos penseu que hi havia cuna o habitació per a la nana, res, a dormir en la mare, i amb el pare, en el llit.

Una altra foto es la de l´arbre milenari del poble, que tenia més de 500 anys contants, i desde ixa data que ja estava l´arbre allí. Era enorme i la gent del poble l´adorava. El que passa es que quan el vaig vore era ja de nit i la foto no es molt bona, però era un senyor arbre.

Després tenim la de la Fábrica de Carbó i metal de la qual es mantenia el poble sencer. El tío, el mateix de la xiqueta, em convidà a entrar, però era extranger i no em deixaren passar. Si eres de fora i vols visitar una fábrica xina, necessites un permís especial.

Bé, i amb el sopar que vos he mostrar em vaig despedir del poble, quan acabarem tiraren una carcassa i una traca per mí i tot. Vaig plorar i tot al despedirme, realment li havia agafat molt d´afecte a eixa familia, i m´havien tratat molt bé.

Es de veres que els xinos són molt hospitalaris amb els extrangers i molt fills de putes entre ells. Però no es el mateix la hospitalitat d´un dia, que la d´un mes o més temps. He comprés, al passar un nadal amb una familia xina, una de les coses més importants de la meua vida : totes les persones som iguals, xinos o blancs. Pensareu, bah, que tonteria. Alguns dirán, està clar. Altres diràn, ¿però este que diu que els xinos són iguals, si són clarament inferiors, tenen la xufa com un cigró? Ie, tot és una mentira. Xinos o negres o rojos o blaus. Les persones són persones i en el fondo, són totes igual i mereixen totes el mateix respete. I això de la cultura, de la llengua, de les tradicions... en un puesto canten patata i en altre pototo, en un lloc menjen raïm i en altre brossa, però, ¿és acàs una persona inferior per parlar altre idioma com si menjara xiclet quan parla, per menjar gos o tindre la pell color cagalló? ¿Acás tindre els ulls asgarrats es sinònim de sunormalitat? ¿i que fariem si mos trobarem un chino negre en una caira de rodes? ¿mos burlariem d´ell pa sempre? ¿li donariem el gotet com a sampedro? ¿eutanasia colectiva pals chinegros i els chiruanos? ¿Acàs no mereixen un plat de paella els sudaques que formen pandilles i mos trauen la navaixa i els rumanos que mos furten els pisos en estiu? ¿Acàs són menos que la ETA o el IRA els putos moros fanàtics pa no poder fer terrorisme ells també? ¿Acàs no se guanyen la pela les putes negres del port més que qualsevol treballaor honrat, tot lo dia patejantse la carretera pa que un huelo babós i cassat puga disfrutar més de la vida? ¿Acàs no tenen igual dret els gitanos a fer el vago, furtar cotxes i bicicletes més que un puto pepero que furta diners de l´ajuntament pa comprar-se trajes?

Sí una cosa he deprés d´esta vida, es que tots, independentment de la raça o el tamany de la polla, mereixen el mateix tracte. Si aneu a penjar algú en la horca, que siga per lo cabró que es, no per d´on ve.

Cuina xina tradicional

2009-03-17T21:22:00.005+08:00

No está la festa pa tirar massa traca, però la cosa va anant. Hui toca post culinari i ahí vos va el formatge :

1. Com veieu els forns que tenien eren a carbó i cassola com antes dels bons. No penseu que el menjar estava més bo per això...

2.- Els famosos jiaozi, o raviolis xinos, però ixos no són. Ixos son una espècie de raviolis fregits amb sucre negre dins (es dolç), que tenen una textura... no sé per als xinos es deliciós, per a mi, es horrible, es com una pasta babosa i damunt el sucre tot negre... el pitjor, s´ho menjen dins d´una sopa de verdures, tofu i carn, que te un gust paregut al putxero... no es apte per a tots els gusts, però a ells, els encanta.

3.- Després veieu la super-ahuela en un altre dels menjar molt típics : la sopa de semola. Jo ja l´havia provada en casa del meu amic, i francament, sem feia difícil o impossible acabarme un perolet d´ixos... fins que proví la del camp, amb semola natural i tots els ingredients caseros, però que cosa més rebona!!!!

4.- Això que veieu son unes pastes mooolt dures tradicionals de nadal. Li fan una forma i després la deixen varios dies secant al forn. La pasta es pot quedar com adorno de per vida o te la pots menjar, això sí, més dura que una pedra.

5.- ARA SI, això son els jiaozi, els raviolis xinos, un dels menjars més típics i tradicionals. El dia després d´any nou, es tradicional ferne una cabassà. Cadascú en menja una fardonà (jo en vaig menjar uns 80 i casi muic, però feliç), i el millor de tot. En cada fornà de raviolis, hi ha un que té una moneda. Es fica una moneda per cada membre de la familia dins d´un jiaozi, més un extra, i qui més monedes trau, té més sort. Tota la familia tragué una moneda cadascú, ¿adivineu qui tragué dos? Jo! tots me felicitaren com si fora un heroe o algo. No vaig fer cap trampa i vaig menjar el mateix que tots més o menys (algún d´ells tocava en el palillo el ravioli abans per fer trampa...). Va ser un dinar feliç! De fet, el meu menjar xino favorit són els jiaozi, però clar, els fets a casa. N´he probat molts a restaurants, i mai tan bons com eixos... llàstima.

Anem a fer-se un traje

2009-03-13T10:34:00.005+08:00

¿Qué hi ha més gran en este món, que que el paguen un traje? Pues si al senyor Camps li´l paguen, i a l´alemà que viu al meu costat també, pues jo en vull un! He d´anar al sastre a que me toque la pantorrilla i me prenga les mesures. Lo únic mal dels trajes a medida es que si te s´ampalma el bastó asgarres el pantaló.

Tonteríes apart, vos notifique que hi ha un canvi de plans. No tornaré en Juny, com tenia previst, sino el 27 de Juliol. La raó? Tinc un hermós visat hasta el 31 de Juliol, ja estic así, ¿perquè no canviar el bitllet i anarmen per ahí de puteo tot el mes de Julio? Me vaig a fer un tour per tota Xina, visitar les ciutats més importants, abraçaré un oso panda, aniré al Tibet a fumar-me un canut en els budistes, me follaré un guerrer de Terracota, menjaré fiambre en la gran muralla, aniré a perchar nuet en una barca típica xina... les possibilitats són infinites!

Està clar, això significa ara currar com cerdo, pa disfrutar de l´estiu, però bé.

Tornant al viatge del poble dels auelos, una de les experiències més apassionants va ser pujar la montanya en un cacau. Sí, resulta que voliem anar a visitar als tíos, que vivien en un poble entre montanyes tot apartat. Mireu si estava apartat que no hi havia accés amb cotxe. Però els xinos estaven convençuts que podien anar amb el cotxe pel camí de cabres. Un d´ells tenia un QQ una especie d´Smart xino, molt mono, però d´una qualitat no massa bona. Ara, he de dir, que agafar el cotxe ixe i tirarlo muntanya avall en cada pedra més gran que la roda, i que se trenque en plà, té mèrit. Vull dir, el cotxe aguantà la major part del camí. Però quan arribavem al final, en un camí de borregos en cada pedrol que et feia tocar el techo quan el cotxe passava, es queda clavat. Com era d´apujada, es quedà parat i comença a caure arrere... fins el mig d´un riu congelat. Jo feia com una mitja hora que havia passat a l´estat m´importa tot una merda, si el cotxe sen va muntanya avall i morim tots, así em quede. Així es que davant la situació, només que em quedava que riure.

Bé, la visita va ser la típica a una familia xina d´allí: entrar, perfavor senteu-vos, oferir-te pomes, taronges, pipes, cacaus i caramelos, i a partir d´ahí, els xinos xarraven i jo mirava sense enterarme de res. Supose que sería la típica conversació familiar : com van els estudis o el treball, que diu fulanito que fa temps que no el veig, que major t´has fet, que guapo que estás, o el temps no passa pa tu, ja tens novio/a o que diuen els xiquets, la tia manuela es va morir, que desgracia, en lo jove que era (95 anys), y tot això. Vamos, no canvia massa en ninguna part del món.

Després tocà tornar a peuito... eixe dia acabí cansat, pudorós (recordeu que en aquells llocs ningú es dutxava, i després d´una excursió per la muntanya, no dutxarse es horrible), brut... però feliç, com tota la gent d´allí.

A les fotos podeu vore el poble desde lluny, com eren les cases i, jeje, el cotxe, que no sé finalment com acabà...

Al poblet dels auelets

2009-03-10T10:28:00.003+08:00

Buenas! A vore, no m´enteneu mal! A mi que em comenteu o no em dona un poc igual, si es que es de veres que es un angorro. Hi ha blogs que tenen 3000 comentaris i a vore quin de tots dona més pena, quan has llegit el quart o el quint, penses ¿la gent està bé o qué? ¿perquè perd el temps escrivint açò? Home, a mi me molen els comentaris dels xiruanos, que fiquen vocablos hasta el punt de no saber que parlen, o ixos foros en els que venen rinyons, parlen de anas i mias (Potar después de comer), te venen anfetes, esteroides i hasta et recomanen la millor forma de suicidi. I ja no te dic si entrem en blogs o foros de sexualitat...

A lo que anem, el tema pel qual vull deixar el blog és altre totalment distint, que té que vore en la privacitat, les coses que se poden dir i les que no. Però gràcies a tota la gent que m´ha animat, pues seguiré!!!! Així es que vaig a fer una cosa! Me dona igual, no em vaig a tallar en res, m´importen una merda les consequències, però a partir de ara. I bé, tornaré com sempre dos posts a la setmana.

Hi ha que dir que els xinos ja no em sorprenen, inclús quan veig les mafies i les barbaritats més grans, pense : són xinos i jau. Bé, anem!

Continuant amb la tradició nadalenca, als tres dies del dia d´any nou, ens clavarem tota la familia en una fragoneta i se n´anarem muntanya amunt fins el poble dels huelos. Estaría a uns 50 km., i ahí vaig conéixer el que era la vida xina pobra real. Com a punts interessants, aquestos :

- Els xinos tenen families enormes. Allí comença a arribar tota la family, i erem més de 30, i això que no estaven ni la mitat. Jo em preguntava, ¿on collons dormirem? Pues la solució va ser simple: com les cases familiars es coparen enseguida, pues anarem a dormir a les cases dels veïns. Però no en una habitació apart. Les cases pont xines (son com la part de baix d´un pont), sols tenen un llit enorme on dorm tot el món apinyat. Jo tenia complexe de cuc de seda, dormint entre la montonà, al estil momia. Però tampoc es tan greu, et sols acostumar prompte.

- La gent arribava a visitar als huelos (de 80 i pico), i cadascú li portava bolses en menjar. Era una forma de pagar la hospitalitat dels tres dies, i a més, d´ajudar als huelos, que segons em digueren, no gasten ni 200 euros...al any!!!

- No hi havien dutxes. La gent d´allí no s´havia dutxat mai, a netejarse en un poal o a nadar al riu.

- Al poc d´arribar jo, em ve una de les ties i em diu que s´havia format una congregació a la porta del poblet per a vorem. I ahí vaig jo tot feliç, em sentia el centre d´atenció... però es que era el centre d´atenció!!! Tots em miraven com a un mono de fira, una caterva de huelos i hueles ahí mirante com si haveres abaixat d´una nau espacial. Em moria de vergonya. Després, pues foto, preguntes que contestaven els meus amics ( jo no entenia el xino de poble, això pareixia altre idioma totalment), i cap a casa.

- El poble estava format per cases grans, cadascuna amb la seua part per a secar les panolles, o per a tindre porcs i gallines. Hi havien cases que tenien hasta cabres i un altre tipus de gallines blanques i negres, que no havia vist mai. Els porcs estaven al sud, la gent ja no en tenia a casa, hi havia a lo vist un home amb un criadero. Vore les bacones sempre es una cosa que impressiona, siga on siga, els porcs enormes que fan por i que rosseguen hasta les pareds.

- No hi havia alumbrat públic. Quan la nit queia, a caseta. Era un poc tètric, però la tranquilitat de la nit m´agradava.

Pues això van ser eixos tres dies : estar amb la familia, menjar pipes i cacaus, menjar tradicional (tot natural i cuinat davant de tú), i passejar pel camp. En una de les fotos podeu vore la mitat de la familia (la que es quedava a una casa). L´altra mitat es quedava en la casa d´altres huelos. Jo no em vaig aclarir qui era qui, de tios i ties, però més o menys s´intuia.

Una curiositat respecte a les cares xines. Uno se pensa que quan veu diferent cares xines, son com si foren etnies, vull dir, hi ha xinos amb la cara rodona com un plat, i xines amb uns rasgs més perfilats, inclús xinos que tenen rasgos pareguts a nosaltres. Pues vaig observar que dins de la mateixa familia, hi han cares molt diferents, i que en realitat és ignorància. Diferenciar una etnia xina és una cosa molt xunga. Inclús em fa gracia els que diuen : jo sé diferenciar un japonés d´un xino. Certes voltes es pot, quan és molt descarat, però la majoria de voltes, pues nanay. I menys encara amb els coreans. Ni els propis xinos poden!! Sí que es cert, que per exemple, els mongols es diferencien prou bé, i els xinos pròxims al borde amb els païssos arábics comencen a paréixer moros més que xinos. Però dir este es xino, este japonés i este coreano, això es prou difícil. I si vos dic la veritat, jo antes me flipava, te penses que com has vist no se cuantes pelis japos i coreanes, tens ahí la xufa peluda pa dirho. Que ningú se faça el fardatxo: hi han xinos que passarien per japos, i japos que son com xinos, i els coreanos i els xinos del nord... impossible de distinguir. Per ficar-vos un exemple : ¿distinguirieu un italià d´un espanyol o d´un francés? Pues hi ha voltes que dius: ixe es gavacho per la pluma que té, però la majoria, no es pot. Pues así, lo mateix. O un sueco d´un espanyol. Pues hi ha voltes, que el sueco es rubio i d´ulls blaus i dius, ja està. Però els suecos que vingueren así, alguns d´ells pues ningún rasgo aixina diferent. Xe, me calle ja, total, que això de definir etnies i femeraes es tot una mentira racista.

L´últim dia de tots

2009-03-07T15:00:00.005+08:00

Ie, estic hasta el pardal. No he escrit en una setmana al blog per una raó molt sencilla : he estat en grip, i no costipat ronyós, grip de 38 i 39 de calentura i mal de gola infernal. Hui ja estic més potable i ja puc escriure coses en claritat. Però em trobe extrany, no estic abandonant solament el meu blog, també estic abandonant la meua miserable vida. Després d´una setmana en el llit, arrejupit esperant que el dimoni toque a la porta i me diga, agarra trastos que mon´anem ahí baix, soportant la mala veu i la música del fill de puta del veí, que un dia eixiré en la xufa per fora i li pijaré la porta com els gossos, sense fer res de feina i estudi, i tots els meus pecats menjant-me per dins.

No em sent agust ja escrivint al blog. Probablement faça uns quants posts més del viatge de gener, perquè sería una pena no ficar les fotos dels magnífics llocs que vaig visitar, però em trobe censurat totalment. Jo vos recomane que si algún dia aneu d´intercanvi, aneu asoles. No passa res amb la companyia, hi ha gent que sense ella no pot viure, però en el moment que toques un grup de la teua patria, et deixes arrastrar per la voluntat majoritaria. I si no, si al final decideixes ser un marginat, com és el meu cas, i t´autocondemnes a l´ostracisme i a ser el sollanero solitario, et dones compte que les coses han canviat i has perdut tota intimitat i les exclusives ja no ho són tant. Si per exemple passa un fet i tu ho mires amb les teues altres opinions, els altres també tindrán les seues, i segurament diferents. Tota comparació és destructiva, i sols la presència d´algú es prou per destruir tota creativitat.

Després d´açò, acabaré el blog. Ja vos he dit els motius: he perdut la llibertat de dir tot el que vull, perquè a mi aquest blog a més d´una via de comunicació, era una vía d´escape. Si aquest problema li fiquem que la gent ja no em visita (ningú diu mai comentaris, i jo ja no sé si la gent que ho llegia abans s´avorrit), crec que és el moment ideal d´acabar.

Les fotos vos fique les de l´ultim dia a Taiyuan. Aquest dia va ser especial per a mí. S´acabava tot i tornava a la normalitat de la vida d´estudiant. Se n´anaven bons records que sempre estarán ahí, però sobretot la sensació, de que finalment conec Xina com és. Recorde caminar pels carrers amb les tendes de pius de goma (he ficat una foto pals curiossos), i els carrers iluminats per farolets de nadal en un ambient fred i apagat. Recorde arribar a la plaça i passetjar amb la cámara, fent fotos, fumant l´últim cigarret, sense pensar en res, i vore una dona en un rincó plorant, els taxis disparats quasi-atropellant, i un tipo en pinta de mafiós mirant-me de reüll mentres parlava pel telefòn. I al dia següent, autobús i a l´aeroport.

¿Significa que he narrat tot el meu viatge al nord? No, hem queden tantes coses: el poble de montanya amb els huelos, la visita als tíos en les montanyes abruptes on els cotxes no podien entrar, la visita a PingYao i a Jingci, i moltes coses més. I després les futures coses per vore así...

Espere les vostres opinions, i si no hi han, vol dir que aquest blog, ha tocat el seu fi.

Cumpleaños felis

2009-03-02T19:36:00.006+08:00

27 es 3x9, o siga, tinc 9 anys tres voltes. He passat la infancia, l´adolescencia i ara ve la joventut, ixa part de la vida on comences a maurar com les tomaques del mareny, a guanyar diners i triomfar, a picar més que una gallina en un contenedor. Però les coses no són com volem, sino com venen, i és com quan en els cumpleanys feien les caixes ixes en papers de diari, que alguns tenien regals i altres cagueraes de goma o troços de fiambre caducat, per fer un símil amb la famosa frase de Forrest Gump.

El dissabte anarem al japonés que aní la primera volta amb el amic danés, a celebrar cumpletacos amb el japo, que també cumplía ixa setmana. I allí, pues res, xe, lo de sempre en els buffets lliures de bar, molt d´alcohol, molt de menjar i garrofes per doquier. Tot el que passa eixa nit es : A) estúpid B) indignant C) lamentable y D) todas las anteriores. Mireu les fotos i el video i ja ho teniu bé, que ja tinc prou desgracia d´acostarme als 30 i tindre el coeficient mental de les mandoguilles d´avaetxo.

Sols he ficat 3 fotos perquè les altres estan desenfocades, mogudes o jo que sé. Es que no se pot agarrar un cámara de fotos borratxo.

Si plou formatge pa que vaques.

2009-02-26T13:03:00.004+08:00

Continue el post d´ahir, amb els comentaris sobre els xinos i la seua cultura. Per así, ara per ara, he d´anunciar que el dissabte és la meua festa de cumple i vindràn unes 15 persones: el turco, el japo, el danés, els espanyols, la sueca, la xina, un holandés, una rusa i més gent que ni conec. La raó es que també es el cumple del japo esta setmana, aixina que ho celebrem junts. Ni de conya pagaré el sopar, perquè volen d´anar de senyoritos a un restaurant rus ( a menjar pa rus), i no sé jo si serà barato o qué, però els 10 euros per persona no els lleva ningú. A la meua amiga xina li dec una convidà (si voleu pensar mal, podeu perfectament 中 ), però als demés, res. El divendres ademés anem a la Casa de Espanya a vore qui hi ha per ahí .

Les fotos que veieu són dels continus dinars de Nadal al llarg de la setmana, i jo tot fals aguantant críos, tipo el president quan besa als xiquets o coses aixina. La foto d´exterior és el carrer d´un dels tíos. Molaría viure ahí, ah?

Bé, pollastres, continue en la crítica d´ahir :

"Continuant el post anterior, el carácter xinés és analitzat. Ara em centraré més d´una forma general, pensant més amb la seua història recent, i enfoncant-ho al negoci.

Em pregunte, perquè una societat que era fa 50 anys comunista, ha canviat de forma tan radical. En el passat, la gent era pobra, hi havia poca higiene, això no ha canviat, però la gent vivía més junta, era més propera, més bona. Sí, sols pensaven en el treball, perquè no es podía fer altra cosa per plenar-se la panxa, però la gent s´ajudava entre ella, vivien tots junts, no hi havien envejes (normal si tots són pobres, veges tú, de que vas a envejar al veí), la gent era més simple e ingenua, i en total, més bona. Pots vore en la gent major que són millors persones que els demés. Són més amables, més oberts, millors persones.

Encara hi han coses que s´han trasmés des d´aquell entonces, i encara ho pots vore en la gent de mitjana edat. Però són sols detalls. HI han dos factors que han destruit la societat xina comunitaria. El primer, el lliure-mercat. El segon, la televisió. El impacte de la televisió en la gent es abominable. No hi ha molta diferència amb la tele nostra, però que es un llava-boles , això està claríssim.

El lliure-mercat va entrar en xina de forma molt violenta. Quan la major part de la gent era pobra i no estava permés a ningú tindre propietats o coses propies, el país era quasi tercer-mundista. El problema de la gent pobra, és que és ignorant. La avaricia, la codicia, el poder, la sensació de poder, el voler més i més, colen enseguida en la gent ignorant, que es veu deslumbrada com un xiquet davant un joguet nou amb la possibilitat de canviar l´estatus social. Primer es plenar la panxa. Quan la panxa està plena i te sobra algo de diners, compres més coses. I quan més coses tens, més coses vols.

Molta gent opina que la avaricia i l´egoísme són intrínsecs a la naturalessa humana. No crec que siga aixina. És molt més simple, sencillament l´home busca el plaer i fuig del dolor. No ens diferenciem molt d´un ser ameboide o qualsevol ratolí. I les sensacions plaenteres són més fàcils d´obtindre quan tens diners. A més, ens agrada sentir-nos halagats, que ens diguen lo bons que som, i quan més poder i diners tens, la gent més t´halaga. ¿Per què? Perquè en realitat, el plaer és una cosa subjectiva i determinà per la societat. La ment es pot adaptar a qualsevol cosa que les circumstancies marquen, sempre que siga suficientment progressiu. És com la historia de com matar una granota sense patir. Si fiques una granota en aigua calenta directament, el bixo ho notará i patirá desesperat per anarsen. Però si vas augmentant progressivament la temperatura, no ho notará, fins el punt de bollir l´aigua i matar la granota sense que se n´adone. El mateix passa amb la societat, les coses van a pitjor progressivament, i els límits es trenquen d´un any per a altre sense que apenes ens adonem. "

Fer-se ric és gloriòs.

2009-02-25T17:15:00.004+08:00

He preferit plenar un post més amb fotos de la gent, aixina en fique 5. Va ser de la primera visita a la ciutat amb estos. Finalment fique la famosa foto, però aquesta volta, feta per mí, original 100%. Anarem a la zona de Pudong, i després a XinTiandi, barri antic, un poc decepcionant, però bé, almenys el gelat de ColdStone que ens menjarem allí estava bo.

Continue amb una cosa que vaig escriure ja fa prou temps, però que trobe interessant que la llegiu:

"S´haureu adonat que he canviat el to del blog a un més seriós. No vos preocupeu, ja tornaré a les animalaes prompte, sencillament note la necessitat d´escriure i plasmar tot el que he viscut . Avui es 26, el día de Nadal Xino. Des d´así puc sentir els cohets i les traques, porten més de 12 hores dale que te pego. Res que no hagem vist en falles.

Després de les visites als monasteris pròxims, m´he dedicat a estar en casa estudiant xino, i a no fer res. Poques coses han canviat. Dos dies enrere, justet per arribar al día d´any nou xino, vingué la segona germana. Al principi em vaig alegrar, la xica es graciosa i algo nou aportava alegría al avorriment...però el pitjor m´esperava a la nit. Si sols hi han tres llits, obviament, no m´anaven a permitir dormir en el mateix llit que la xicona. Aixina que son pare vingué a dormir al meu llit i ella a dormir en sa mare. Son pare ronca com un bou, es tira pets sense parar, i pa més patiment meu personal, l´home, acostumat a dormir en la dona, mentres dormia i roncava al mateix temps, va fer menció d´abraçar-se a mí. Dissimuladament vaig fer com si anara a pijar, i l´home canvia de posició de forma automática. Mala por. Les nits, que pa mi eren un alivi, ara són un patir.

I ara voldría continuar explicant la forma de ser dels xinos. Res de bo, per a variar. La idea d´aquest post es descriure un poc el carácter xino, basat en la meua experiència personal. Comencem per les coses bones. Ya está. Anem a les coses males.

1.- Són uns egoístes desconsiderats a l´extrem. Vaig a ficar 5 exemples molt típics i voreu que vull dir :
Fumar en l´autobús, inclús si hi han persones majors, xiquets o dones prenyaes. Lo mateix aplicable al tren.
Tirar la basura al carrer. Tirar els papers per terra és una cosa molt habitual. Nosaltres solem dir la típica parida :"Aixina donem faena als barrenderos". ¿Però que fas quan no hi han barrenderos? Acumular merda en el carrer.
Fan un ruido ABOMINABLE menjant. És una cosa de les més desagradables, quan menjen fan el típic soroll a lo chop, chop amb la boca, com si foren xiquets xicotets, i quan beuen sopa, el sonit del ssssssshhhhhh es sent fins l´altra habitació. S´aponen al plat com si foren gossos i xuclen la sopa, el arroç i tot lo que siga. A mí me rallà vore esta gent menjant sopa amb palillos. Sí, increíble, però veritat. Es pot fer, però es el equivalent a menjar-se un yogur líquid amb un tenedor, fas molt de ruido i tens que menjar molt de pressa i en la boca pròxima al pot. Lamentable, jo deia que no sabia menjar bé amb palillos i aleshores em donaven una cullera. No vos penseu que es una cosa pròpia d´aquesta casa. En el comedor chino de la universitat, hi ha cada concert de ruidets a hora de dinar que ni la filarmónica. (Fa poc m´he enterat que quan més ruido fas menjant significa que el menjar més bo està, inclús en Japó és una costum obligatoria).

Tirar escopinyaes i gargalls on els ve. No importa si es un restaurant, una casa, una pati, l´hospital o si estás dinant o sopant. Quan els ve l´ascopinyà, el grogrogrogro i el gapo en el piso no tel lleva ningú. No importa edat ni condició. Es meravellós vore una xica ben guapa i arreglà, i de repent girar-se i tirar la gargallà.

Ficar la música tot lo alt que els dona la gana i m´importa un pepino el que pensen els demés. Ja he parlat d´açò en el corridor de la meua habitació. En aquest cas em referisc a altra cosa. Per exemple, estic dormint una lleugera siesta, el xino Paco entra a casa i se fica a vore la tele a tot volumen. No els importa una merda que estigues mal o dormint, el respete es una cosa que no existeix.

I la última cosa em serveix per introduir el que volia dir en aquest post. Ixa falta de respecte cap als demés. Per exemple, es molt curiós, en els cines, això de apagueu el mòvil s´ho passen del forro. El resultat es que pots estar mirant la pelicula i el tío del costat i el d´enfront parlant pel mòvil a grito pelao en l´amic. Jo mateixa he viscut aquesta situació, raó per la cual, no he tornat ni tornaré al cinema en xino. Per cert, no sé si sabreu que les películes extranjeres están vetaes a 50 películes al any, i passant per censura. Poc trellat, perquè després en Internet o pel carrer te pots trobar el mateix que en qualsevol part del món.

Quan algú li toca al xino pel mòvil, i per exemple està en una reunió, o parlant amb tú, li importa un rabe, se fica a parlar pel mòvil i et deixa en la merda en la boca. La tele a tota paleta quan els demés dormen, bramant pel mòvil en l´autobús plagat de gent o quan hi ha algú malalt, no apagar el mòvil per la nit o ficar-lo en silenci, fumar mentres estás dinant o sopant i tirar-te el fum a la cara, furtar-li el seient a les persones majors i a les prenyaes en tot el descaro en l´autobús, espentar-se en el metro de forma ultraviolenta per entrar, furtar-te un taxi en els morros quan han vist que has sigut tú qui l´has parat, conduir per on els passa pels ous (sí, sí, més d´una volta he vist el taxi anar pel carril contrari sols per adelantar), etc, etc...

Per exemple, l´altre día vingué la tía i el tío i els dos fills. La mare del meu amic havia fet el sopar, aixina que els convidà. Es curiós vore els comportaments en familia... si es que es pot dir això. El fill adolescent anà sense apenes saludar cara a l´ordinador, i es fica a parlar per internet i vore págines web. El nano s´asentà en un rincó a jugar en el mòvil i passà de tots, el tío agarrà el plat de menjar i es fica a fartar sense parlar en ningú. La única que pareixia tindre més relació social era la tía que parlava en la mare. Jo per dins estava partintme el cul, la escena era curiosa, perquè estaven son pare del meu amic, ell, el germà i la germana, sentats fent cara amistosa (jo amb ells), i el tío i els fills fent els que passava per la polla. Una malaeducació sense precedents. El mateix ha passat ara mateixa, un amic del germà ha entrat i s´ha ficat a vore una pelicula en l´ordinador, mentres nosaltres dinavem. Perquè sí. És una mostra més de la cultura xina, jo faig el que em passa pel rabo, i si aixina guanye més diners, o tinc més disfrute i benefici personal, millor.

Aquest tipus de coses, tots les hem vist en la nostra societat. El que jo no havia mai es que passaria si TOT el món fera això. Pues el que passa así, que t´agradaría matar a la gent cada dos per tres, i com no pots fer res perquè tots són asquerosament igual d´egoístes, et tornes igual o inclús pitjor que ells. I això fa el món prou més asquerós del que ja es. He de dir que curiosament, una dels coses que em fa sentir orgull d´Europa, de ser europeu, és la cultura de la higiene i el respete als demés, una cosa tan simple com cedir un seient o no tirar un paper a terra i tirar-lo a la paperera, prestar atenció a la gent que parla, i saber que podem molestar a altres persones amb la nostra conducta, fa que la nostra vida siga prou més agradable, i són detalls dels que no ens adonem, perquè no sabem que significa perdre-ho, ja que altres ho fan per nosaltres.

Temps al temps, i ja ho perdrem tot."

Els meus millors amics: jo, mi y jo mateixa.

2009-02-25T12:15:00.009+08:00

Bé, ara vos fique unes fotos de soparets i cosetes varies de la setmaneta de Nadal. La primera foto és del primer dinar que ferem en restaurant, anarem a un Hot Pot. Básicament és un perol bollint en el mig, en el qual tires menjar fresc, i quan esta bollit, el poes i tel menjes.

Després teniu una foto del menda, més gros que un porc antes de passar del mataero, una foto dels tradicionals raviolis xinos caseros, i una foto en menjar variadet. Un dels menjars habituals era el wo-wo, una especie de pa groc fet de panolla, que al principi no m´agradava, però al final acabí trobant-li el gustet. Lo altre era més tipo per a picar, tampoc estava mal, i una especie de pans fregits rellenos, no estaven mal tampoc, però l´ambafor era inhumana. Si a més teniu en compte que per ser el convidat m´unflaven com una bufa, un plat darrere altre...

Nadals xinos i com van les coses per así

2009-02-20T14:15:00.006+08:00

Esgotat. Després de tres dies d´arribar the spanish people, estic fet un asco d´anar amunt i avall. La única cosa diferent que he fet de quan vaig vindre és anar al Decathlon. Aquells es compraren sacs de dormir, bona idea, perquè el sac després tel pots plegar i endur a casa, no es com la colcha dels ous que es enorme. Els preus els mateixos, igual cada cosa 4 o 5 euros més barata, però en general, iguals preus. Està clar, que ixe tipus de tendes en llocs com Shanghai poden subsistir, però en altres parts de Xina, la ruïna sería gran.

Aquest post estava escrivint-lo ahir i em vaig a dormir. Son ja 4 els dies, i bé, hui la cosa anat bé. Hem visitat XinTianDi i la vista a l´area de Pu Dong, ja vos ficaré les fotos més endavant. Joer, quin retràs més brutal porte de blog. M´estic dormint altra volta...

Finalment em vaig adormir i porte temps sense escriure. En realitat no puc continuar escrivint com abans, comença una censura del blog, no perquè tinga por a les represalies, però si als danys col.laterals de la gent que arribà. Expressar la meua opinió lliurement podria ofendre algú i passe de mals rollos, si tinc algún problema en algú ja ho parlaré directament amb ell. Parlant pa la gent de casa podria dir que quan la fardaxería s´apodera de la persona, els caragoleros ixen a passejar el formatge, i la cosa se torna de color anfosquit, com el pernil de pata verda, i entonces li donaries a fumar a més de un. La solució es anar els ous per fora, com qui talla el fiambre i dir lo que toca quan no toca. Ahí queda el tema.

Vaig a parlar tranquilament de les tradicions nadalenques xines. Una setmana abans del Nadal, les filles casades de la familia, hi ha un día en el qual no poden anar a casa dels pares, està totalment prohibit. Després d´aquest día, lo habitual es menjar els habituals raviolis xinos, que he de dir, estan boníssims. El día de Nadal, pel matí, la tradició es ficar les pegatines per les portes. Aquestes pegatines en lletres dorades tenen diferents significats, i es fica una en cada lloc diferent : hi han per als vehicles, per on se crien les cabres i borregos, per a la cuina, per a la sala d´estar, per a l´entrada principal, per als camions, per a cada diferent establiment públic, i per a cada tenda. Si vius a una estafeta de correus, ficarà algo aixina com : que totes les cartes arriben al lloc i donen bones notícies, si tens una tenda ficarà, per a tindre fortuna i molts clients agraïts, si tens una casa normal ficarà, per a que entre fortuna i la gent tinga salud, si es al galliner, ficarà per a que les gallines fiquen molts ous i ben grossos...

La tradició és ficar això, i els que tenen un poc més de pasta, els típics farolets rogets, que podeu vore en la foto. També se fiquen figures d´uns antics generals, que segons la tradició, portaven la victoria al poble xinés, i per tant, també la fortuna. A més, el color de les tires de paper (abans les feien a mà, ara es compren a la tenda), té un significat especial. Roig i dorat de normal. Sí algú de la familia s´ha mort en eixe any, les tires són grogues; a partir del segon any verdes, i aixina fins el tercer, al quart ja es poden llevar i ficar les rotges.

Continuant amb el día de la festa, la tradició és anar per la vesprada al centre a comprar abundant menjar tradicional per al sopar. I després de sopar, s´ha fet costum vore el puto especial de Navidad. És un poc com el nostre Especial de Nochevieja, però ells sols tenen un, que dura 4 hores i que per a d´ells és molt important. Participen les principals estrelles de Xina, i la gent que fa els espectacles està de 6 a 8 messos abans assatjant día i nit per a eixe día. Per a molts és la gran oportunitat de passar a la fama, i per a altres, sols l´orgull de participar en el super-show és prou per a morir-se després, ja han fet tot en esta vida. Realment, s´ho agarren molt seriosament, i crec que raro és el xino que ixa nit no vega el programa. A mí m´aburría infinitament, aixina que em vaig ficar a vore pelicules pel youku (el youtube xino), i aixina passí el rato.

I finalment, a les 12 de la nit, comença lo bo. Tota la setmana anterior, la gent ha estat acaparant carcasses, masclets i petardos varios, però ningú (excepte els xiquets) tira res. I eixe día a les 12 la nit, ixen TOTS els habitants al carrer i ho tiren tot. L´espectacle i el soroll és alucinant. Perquè no és una cosa feta per l´ajuntament, es la suma de tota la gent tirant coses (sí, jo flipava, per 20 euros pots comprar un caixò de carcasses i tirar-lo). És tradició que eixa nit la roba interior ha de ser roja (per als que diguen, pues això así també en nochevieja, que sapiguen és una tradició Xina antiga, no és nostra), i que no s´ha de dormir per a tindre prosperitat l´any pròxim. Jo vaig dormir la mar d´agust.

A partir d´aques día, la següent setmana és obligatoria anar de dinar amb els familiars, així, tota la següent setmana és de visita, dia sí, dia també, als diferents familiars, dinar amb ells, y celebrar-ho amb brindis de licor del bo i una bona fartà. A més, als joves sels dona estrena, exactament com a nosaltres. Igual son sols 10 euros per cap (vull dir, el tio i la tia donen 100 yuans a cada xiquet) , així que al principi vaig pensar, bé, tampoc els donen massa, encara que són pobres i donen el que poden (inclús hi havia gent que donava 10 o 20 yuans, cadascú el que podia), però al final de la setmana, després de contar la quantitat de familia que té un xino, la suma pot ser prou quantiosa. En fi, no hi ha res que extranyar-se, exactament igual que nosaltres, les nostres estrenes de Nadal.

Bé, primer post del festival de primavera Xino, ara continuaré.

Visita a 风山

2009-02-17T20:00:00.004+08:00

Bon dia, xorissos i pagafantes varios, acabe d´arribar de l´aeroport de rebre a la nova gentola a la que haure d´aguantar este quadrimestre. No tinc coses males de dir ningú, de moment la impressió es bona, menos a Bono que és un fill de puta i ho sap i algún día li pegaré una navaixà per raere sense que s´antere. Pues això, com a segona novetat, turística en aquest cas, pues he agafat el Maglev, el famós tren magnètic. Mola, agafa els 431 Km/h, ja vore si em passen el vídeo (jo no portava la cámara de fotos), i la impressió es bona. Tot lo demés com pujar a un tren normal, igual un poc artificiós. El preu es de 80 yuans I/V a l´aeroport, trajecte únic.

Qué més. Pues continuant en el trajecte per les zones nordeñes de Xina, en el mateix día, després de visitar la merda monasteri artificial, li vaig convencer al meu amic per anar a un altre lloc, perquè no volia. La raó, estava lluny i llogar un taxi costava pasta. La festa va ser en el taxi. Primer pa llogar-lo, mos ve un taxi dels ilegals. El tío volia 70 i el regateix anà a més, i lo pitjor és que el meu amic, no és un bon turista. És tacaño, tacaño, tacaño i si regatejant guanya 1 yuan, pues ale, i sino, ho envia a la merda. A mí em pareix bé, el problema és que moltes voltes no entén que en Shanghai la vida és més cara que la seua ciutat, i clar, és burla de mi, per els preus que pague i diu que me la peguen. No me la peguen, però és que jo sóc del pensar que per 1, 2 o 5 yuans, me la pela estar 20 minuts discutint. Però ell no. Pues ahí estava renyint en el taxista ilegal, que al final acaba en 50, i el puto, li diu, no 30. ¿Però com vas a pagar 30 yuans (3 euros) pa un lloc que està a 40 minuts d´allí en cotxe? Pues que no, que no s´abaixava del burro. Al final, para un taxi, que era "legal", però el tío era un poc...ilegalucho. Era una espècie de conductor despedit o algo aixina, però els preus que cobrava eren de taxi. Pues li diu 50 i el meu amic diu que no. Jo ja tenía les pilotes unflaes i li vaig dir de mala llet, agarrem el taxi, jo el pagaré me caguen la puta (lo últim en valencià, clar).

I allí anem. En este monasteri avèrnic, una cosa bonica com ella asoles, el accés no es que fora lo millor. Muntanya amunt i pegant voltes i voltes sense parar. La veritat, 50 era un bon preu. Però clar, arribem allí...i jo pense, me caguen deww, así mos deixa el taxista en este paratge desolat i ¿com tornem?. Li ho dic al meu amic, i aquest em contesta: pues a li diguem que mos espere. Me caguen, això has dit... Que espectácul. Clar, el tío, jo m´imaginava que es queixaría i diria: si vaig a esperar-me, pues me pagueu els diners de la espera. Però el meu amic no volia. I no sabeu la que s´arma. Se digueren de tot, bramant, tot rotjos, jo pensava que s´agarraven a renyir o que el tío agarraría el cotxe i se n´aniría i jau. Al final, el meu amic li dona 10 yuans per esperar-se, i s´acaba la discussió.

Estava ahí la tensió de que el tío li pegara la vena i sen tornara, però al final, es va quedar esperant. La visita al lloc m´agradà molt, un paratge tranquil, molt tranquil i verd, i un aire boníssim. Aquest lloc era històric per ser la residència d´un ministre xino molt famós per la seua honrades i lleialtat al poble. Lo típic. A saber.

Bé, ahí vos deixe les fotos, i que ho disfruteu. Fins ara, fieres!

Crueltat animal

2009-02-16T15:27:00.005+08:00

La entrada d´avui és una de les més desagradables que vaig a escriure, i no és broma. Però és una cosa que vull comentar. Xina i els bitxos. És lamentable, que una de les societats que més haja avançat humanament en les religions (les religions orientals són les més humanistes), haja arribat a ser tan desoladorament destructiva. Ja he parlat del poc respete que tenen al mig ambient, i del poc trellat que tenen respecte a això.

Una de les voltes que més me vaig enfadar en esta gent va ser en el poble de muntanya dels huelos. Estavem 6 persones, els 3 cosins de 12, 16 i 19 anys, la germana del meu amic i el meu amic. De sobte, un dels tíos ens donà una caixa de pastelitos i la gent, obrí el pastelito i tira els papers en terra, però sense pensar-ho. En mig del camp. Jo li dic al xiquet, no tires això en terra, tira-ho a la basura. Davant la meua sorpressa, el niñato, enves d´agarrar el paper, se ficà a riures de mi, i tots els demés, davant de mi, per fer-me la gràcia, tiraren el paper en terra. Els vaig dir de maleducats en amunt. És la volta que més m´he enfadat en aquesta gent. La ignorància és mala per naturalessa. I damunt el meu amic, els defenia. Deia que tota la vida la basura es tirava per terra. I aleshores, li vaig tindre que explicar que la basura de antes, com una pell de taronja o un tros de pa, no es lo mateix que la basura de plàstic de ara. Però no volien entendre-ho. I es rigueren de mí.

També es rigueren de mí quan deia alguna cosa en favor dels animals. Em reventà la suprema crueltat animal. No tenen límit. Ja vaig vore en el mercat animal pardals que per a que no s´escaparen teníen un ferro cosit a la carn de l´ala o al pico, tortugues velles molt grans en espais que quasi no es podien ni menejar, y bé, totes les típiques coses que pots vore en un mercat d´animals de maltrat. Una volta vaig vore un home agafar un cudol i tirar-lil a un gos perquè pijava a la porta, i no li tirà precissament per asustar-lo. La gent que té gossos bàsicament els maltrata sense pietat, i de normal la gent és totalment indiferent al dolor animal. De fet, voler a un animal és una cosa molt rara en Xina.

Al principi pensava que algunes xiques, que sí tenien mascotes com gats o hamsters, sí eren més humanes, i que pot ser la cosa estaría canviant. Però no. Amb el temps he vist que és un amor mort, de capritxo. La gent té animals pa dir que bonico que és, qué mono és este conillet, però no el considera ni viu, és com un joguet, i quan s´avorreixen el maten o el tiren a la basura...viu.

Sé que Xina no és l´únic país on passa açò, la major part de l´Africa i els païssos asiàtics fan barbaritats d´aquest estil. Pense que la ignorància dins de la pobressa és mala, i que, que curiós, la gent més pobra és la més cruel amb els animals. No crec que la gent que faça aquestes coses siga mala, ho fan perquè no tenen més coneixement, o perquè han de guanyar-se la vida en unes condicions de vida lamentables. Sin embargo, sóc de la opinió de que de matar un gos a palos a matar una persona hi ha una línea molt molt fina, casi invisible. I encara que entenc a aquesta gent, no puc perdonar-los per fer això.

La ráo d´escriure aquest post, és perquè no sé que fer amb els meus hamsters. He vist totes les possibilitats d´enviar-los a Espanya i no puc. Pensava que donar-los a algún amic seria fàcil, però m he trobat amb un mur enorme. La gent xina no vol animals de companyia, són totalment insensibles a la meua situació. Inclús se m´ha sugerit indirectament que els tire a la basura o els mate. No puc, he de fer alguna cosa. Almenys, els he salvat d´una mort segura (estaven quasi morts d´inanició quan els comprí) i els donaré quasi un any de felicitat. Ja vorem que passa.

Vaig a ficar-vos un resum d´una serie d´informes . No he vist directament aquestes coses, però he sentit parlar d´elles als xinos amb total indiferència. Per exemple lo de matar a un gos per la ràbia perquè sí, sense cap remordiment a pedraes al cap, o lo de menjar gossos. I he vist llocs on pots comprar parts de ossos i tigres, tendes clandestines en els carrers. Però millor si llegiu açò :

Rabia
En el verano de 2006 la muerte de 16 personas por un brote de rabia motivó que las autoridades sanitarias chinas ordenaran una matanza de más de 54.000 perros en el distrito de Mouding, en la provincia de Yunnan (suroeste), donde habitaban aproximadamente 500 mil perros. Durante 5 días que duró la matanza, los perros que eran paseados les fueron arrebatados a sus dueños y luego muertos a golpes, descargas eléctricas o enterrados vivos. Otros 98.000 perros fueron asesinados en Longxin, 90.000 en Nanjing y 67.000 en Ji Ning.

En otros casos, empleados del Gobierno entraban ruidosamente a las poblaciones a fin de hacer ladrar a los perros y localizarlos para eliminarlos.

A los dueños de los animales se les había ofrecido el equivalente a 63 centavos de dólar por animal para que los mataran ellos mismos, antes de que fueran enviados los equipos del Gobierno para hacerlo.

Pieles de perros y gatos
Entre un 25-30% de la piel producida en China viene de animales salvajes, y un 70-75% de animales criados en cautividad.
Una investigación de la Swiss Animal Protection (SAP) que duró 18 meses en China reveló que perros, gatos y otros animales eran criados en granjas -la mayoría al norte de China donde el clima es más frío, lo que favorece la fineza y calidad del pelo. En la mayoría de las ocasiones, los perros y gatos asesinados no provienen de criadero y bien pueden ser animales robados o perdidos. Además, se reportó que algunas familias chinas crían unos cuantos gatos y perros durante el invierno, y en primavera matan a los animales para llevar sus pellejos al mercado. Muchos pueblos tienen mercados al aire libre que sirven de puntos de encuentro donde se venden los pellejos de perros y gatos que son asesinados en la localidad correspondiente.
En las granjas, los investigadores encontraron perros vivos en una habitación sin calefacción viviendo el pleno rigor del invierno, rodeados de los cuerpos sin vida de otros perros que colgaban de ganchos. Algunos de estos perros estaban destinados a ser vendidos y comidos en Harbin, y su piel a ser vendida en el comercio de las pieles. Los perros eran “empaquetados” en sacos y transportados en un vehículo hasta el matadero durante varias horas de trayecto.

Ya en Harbin, los investigadores pudieron ver perros mantenidos en la más absoluta oscuridad y expuestos al intenso frío de febrero sin agua ni comida. Los perros estaban sujetos de las patas por finos alambres. El carnicero mata de 10 a 12 perros al día , aunque un gran número de perros no acaba su trayecto en China, ya que algunos restaurantes (la mayoría coreanos) quieren “carne fresca” y muchos de los perros son llevados a otros destinos.

Tigres y osos

Los osos han sido perseguidos y muertos para extraer sus vesículas biliares desde hace más de 1000 años, pero es sólo en los últimos 20 años que algunos países de Asia (China, Corea y Vietnam) han comenzando a adoptar el sistema de granjas biliares, apoyados por los gobiernos de estos países. Los osos son los únicos mamíferos que producen grandes cantidades de ácido biliar (ácido ursodesoxicólico), que viene siendo usado en la medicina tradicional china desde hace más de 3.000 años porque supuestamente cura desde la impotencia sexual hasta el cáncer o las enfermedades hepáticas. De las 8 especies de osos que existen, todas excepto el panda gigante han visto sus ejemplares reducidos a causa del comercio de la bilis.

El uso de huesos de tigre se remonta hace 1.500 años atrás en China. Es usado en la medicina tradicional para eliminar la humedad y dispersar la energía fría del cuerpo, de acuerdo a la teoría médica china. Los que proponen el uso de huesos de tigre dicen que tiene propiedades anti inflamatorias, alivia el dolor en los reumatismos, articulaciones y músculos, relaja y fortalece los tendones y tiene efectos beneficiosos en la circulación sanguínea y las funciones hepáticas y renales.

A pesar de que China y otros países consumidores de hueso de tigre han prohibido el comercio de tigres, y aunque removió su uso de la Farmacopea Oficial de la medicina china tradicional (en 1993), la demanda por huesos de tigre sigue altísima, y para ello, crían tigres en granjas.
Estas granjas poseen cerca de 5.000 tigres en cautividad. Cada año, se estima que nacen 1.000 cachorros en estas granjas comerciales, que son atractivos turísticos y reclaman ser parte de programas de re-introducción de tigres a la naturaleza. Sin embargo, existe evidencia de lo contrario, pues la granja sólo explota tigres para su beneficio comercial, y tanto les vale el tigre vivo como el tigre muerto.

Visita a离石、吕梁

2009-02-15T16:08:00.005+08:00

Ais! Enganchat a la sachima, ahir me vaig menjar dos paquets sencers, i en conseqüència, tinc un mal de panxa d´ixe d´anar al water cada 3 minuts. La sachima son una espècie de gusanitos apegats que tenen un sabor dolç, però no massa. Durant aquesta setmana la única cosa de trellat que he fet ha sigut estudiar xino, fer esport i vore pelicules. O siga, vacacions. M´apetía tranquilitat, la setmana que ve comença el sarao altra volta. De fet la setmana que ve venen els 4 putos nous la península ibérica, hi ha que anar a registrarse, el mateix que l´any passat, però en pimentó. Tinc curiositat per vore els suecos nous també. Igual ara hi han dones, encara que no sé quina manía tenen les dones de no atrevir-se anar-se´n a la quinta punyeta, i preferir Europa.

Bé, com veieu, poques novetats hi han, així es que continue el relat del meu viatge. Calcule que a post per día quedaran uns 15 posts, hi ha molt que dir encara. Però hi ha temps de sobra, penseu que quan s´acaben tornaré a la marxa de 2 posts per setmana.

Continue el relat del meu viatge i ara estic en companyia de la parelleta feliç menjant en un restaurant gorrino, i després d´això, enfilem muntanya amunt a vore el primer monasteri de visita. Pa mí, va ser una soberana merda. Les raons, era tot artificial, res antic, tot restaurat massa modern. La mateixa sensació de palo que en les dos torres. Però el meu amic i la novia estaven feliços i desbordats, cosa que no entenia jo massa bé.

El lloc estava format per varios edificis xicotets, típics xinos, i dins de cadascun hi havia la típica figura del buda o el dimoni pagano a qui reçarli i demanarli millons. El rotllo és, primer compres incienso a la porta (obligat), després, en un ciri l´encens i el plantes davant del ninot de falla agenollat, com si anares a fer una felació. Aleshores un monje d´ixos diu una oració, i toca la campana tres voltes, a cada volta que toca la campana, t´inclines el cap endavant. Jo ho vaig fer una volta, la segona ja no podia soportar la meua hipocresía. No m´agrada participar en rites que no crec.

El més espectacular va ser una de les ermites que jo me vaig partir el xurro només entrar (de fet em tiraren fora). ¿Qui va dir que els sants no tenien dret a modernitzar-se? Mireu el video i voreu, no té desperdici. Llàstima que no vaig poder grabar més, l´home se ficà a bramarme que estava prohibit grabar. Però això enves d´un lloc pa reçar pareixia una discoteca, era ridícul. Lo més fort es que al meu amic i la novia els va agradar. Si jo tinguera ixa religió em pareixería un insult. Sería com ficar llums de neon i música tecno en la misa del dissabte per la vesprà, i después ficar-li llumenetes de nadal al cristo i a la mare de déu.

Altra costum es comprar un paper altament inflamable en símbolos de la sort, i cremar-lo en una especie de basures de pedra. A mí, com que la piromanía sí que me va, pues algun que altre sí que vaig cremar. Personalment, és la pitjor cosa que he visitat en Xina. És com si anares a Espanya i te dugueren a visitar la muntanyeta dels sants,(hi ha que dir, que desde que li llevaren el depòsit ja no es tan emblemàtica), te sentiries estafat. Però als meus acompanyants els feia goig passejar per aquell lloc 98% artificial.

Coses varies, antes de continuar

2009-02-14T11:43:00.005+08:00

Hui és el millor dia pa les parelletes ampalagoses i els cuernuts ignorants, i el pitjor pa els solteros amargats i els que planten els cuernos i tenen que fer el paripé davant les flors de la parella. No sé per quina raó, fer cuernut algú así se diu "ficar-li el sombrero verd". És ben sabut en xina que qui se compra un gorro verd se van a riure tots d´ell, aixina que ja sabeu, si algún día aneu a Xina en la parella, el millor regal, un gorret verdet.

Pues això, que m´alegre de no tindre que gastarme pasta en un regal inútil, i no tindre que aguantar les tonteríes romántiques que tant li agraden a les dones. Però per altra banda, és el preu que paguem els homes per mullar el xurro, es desalentaor pensar la de gent que esta nit menjarà xirles, i quans de nosaltres buscarem el remei en películes de fontaneros, de guió totalment imprevisible.

És curiós com el San Valentín, festa originalment pagana, i després acceptada, ha arribat fins i tot a Xina. Tot siga per consumir colgants amb corets i ositos de Tous (que toquen els ...), i per a que els restaurants i les floristeries facen la festa. Lamentable, vosatros dixeu que els xinos follen i voreu aon acabem. Tingau en compte, per exemple, el día de l´any nou xino, el típic mensajet (vaig a escriurel, encara que no el podreu interpretar), de feliç any nou, eixa nit es van enviar més de 10 billions de sms.

Vamos allà:
牛年来了，让我们穿起牛仔裤，跳起牛仔舞，
迎接牛年的到来。
祝你天天喝牛奶，吃牛排，人牛市，发牛财，家里的钱
是汗牛充栋，五百万对你来说是九牛一毛。
牛气中天。
牛劲十足，牛九四射牛年你最年！
新年快乐！

No vaig a traduir el mensajet, perquè la sarta de tonteríes es abominable. Diu algo aixina com menja carn de bou, beu molta llet, comprat un vaqueros, ves a torejar, y vamos, tonteries relacionaes amb les vaques. Als xinos els fa molta gracia cada any d´un animal, dir tonteríes tipo, este any minjaré més ternera perquè es l´any del bou aixina tindré molta sort i diners, o menjaré hamburguesa de rata perquè és l´any de la rata.

Les fotos que vos pose hui es de la segona visita a JingLi. Preparaven el festival de nadal, i podeu vore com s´adornaven els carrerets en chabacanaes i tonteries xines.

Bai Wa Shan 柏洼山 (2)

2009-02-13T12:19:00.003+08:00

Bé, en realitat no era un monasteri espectacular com el Palau de l´estiu de l ´emperador, o moltíssims que hi han per Xina, i tampoc estava restaurat del tot, ni era molt gran. Però el paisatge, l´aire fresc de la muntanya, la sensació del lloc d´estar rodejat per natura, quan venía d´una ciutat on l´aire és negre i tot està rodejat de fábriques que lo únic que tiren és merda... em sentia bé en aquell lloc.

Com a últim comentari, la pedra ixa que està retratada és un lloc que antigament, la gent feia plegaries. Si volies aprovar un examen o estaves esperant una notícia que podría donarte fortuna, era de bon agüero passar la nit dormint al costat d´ixa pedra. Inicialment era una tomba d´algú important, però supose que ara ho hauran exhumat i no estará ahí, o que és una tomba ficticia. Encara que no m´extranyaria. Recorde un matí, passejant pel camp, prop de la nostra cosa, pujar a una montanya i vore dos montons d´arena molt grans en mig de la muntanya. El meu amic em va dir, no t´acostes massa, això són tombes. Sí, en mig de la muntanya, no en un cementeri. Antigament es feia aixina (fins fa 100 anys), els cementeris era anar a la muntanya més próxima i fer un forat. Ale.

Tinc fotos, però no d´ixe dia, de tombes reals en un contexte paregut. Un dels dies del nadal xino, els xinos han d´anar a les tombes dels antepassats, tipo el dia tots sants. Ja ho explicaré més avant, és una de les coses més curioses que he vist de les tradicions xines.

El monasteri de Bai Wa Shan 柏洼山

2009-02-13T12:00:00.003+08:00

Aquell matí, després de dinar (así se dina a les 12:00), GaoPeng (el germà del meu amic) i jo, anarem a l´estació d´autobusos a agafar l´autobús que ens duria al lloc. Com sempre, un autobús-furgoneta en 1000 pams de ronya, i abarrotat fins el tope. El més graciós de tot va ser quan ens va parar la polícia. A tots els que no tenien seient els va fer baixar, els tira del autobús. Obviament, un autobus tan fet merda ( a mitat camí va perdre una o dos peces del motor i pararem uns 5 minuts), no podía abarcar tant. Jo que no entenía res estava cagat mentres el polícia mirava en cara seria i anava tirant gent fora de l´autobús.

El millor de tot es que no havien passat ni 10 minuts que haviem deixat el control de polícia, quan el autobusero para en mig d´un camp i apareixen vora 10 persones més que entren a l´autobus de nou. No, no eren els mateixos, eren altres. Però así el negoci se maximiza a tope.

Després de 25 minuts de asfixia (ja he dit mil voltes que la gent fuma en l´autobus encara que estiga abarrotat), el meu amic li diu de parar al autobusero i mos deixa... en medio de la nada. Jo flipava...es com ixes pelicules que para el autobús en mig d´una carretera i no veus res viu en kilometros, només que pols i muntanyes, i la carretera pedregosa. Pero si et fixaves, davant de nosaltres hi havia una escalera... I que escalereta. Més de 800 escalons amunt a més de 70º.

Com ja vaig dir, no hi havia absolutament ningú, i això molava, perquè no vaig pagar entrada. Segons em va dir el meu amic, en estiu això es plenava de gent, però ara, estavem nosaltres i els pardals. També estava el huelo que cuidava el monasteri en la seua familia. Me molà que envés de dir-nos, que feu así, ale arreu a casa, l´home va ser molt hospitalari, ens va oferir entrar a la casa, donar-nos un té, i sobretot, l´aigua. En ma vida havia provat aigua tan espectacular. Podeu vore la foto, com l´home trau l´aigua del pou, un pou natural, i em donà a provar. No tenia sabor, clar, però la sensació, el frescor de l´aigua era una cosa sobrenatural. Crec que mai he begut aigua, aigua, perquè tots sabem que l´aigua de les botelles està tratada, i més encara la del grifo. Però aquesta era com beure del riu directament, com feien les persones antigament. I no sabeu que satisfacció més gran. Només per això havia valgut la pena anar.

(Continue en altre post aixina fique més fotos).

Les dos torres - torre 2

2009-02-12T11:00:00.005+08:00

La veritat, que escriure un blog en valencià gorrindango desanima prou. Igual canvie l´idioma a l´anglés o al chino pa que ho puga llegir el món sencer, i aixina de passo me faig el fardatxo com a que sé més idiomes que ningú i sóc una super-star internacional. La idea d´escriure aquest blog és molt sencilla : quan acabe l´any m´ho guardaré com un diari personal d´aquest any. I no tornaré a escriure més. Per tant, inclús si només ho llig jo per a mí, el continuaré. He vist varios blogs per ahí, si agafeu aquest i fiqueu siguiente blog, voreu.

Hi ha qui fica fotos de la familia fent carantonyes, hi ha qui fa viatges i se fa fotos en negres i pedres grans i velles, hi ha qui trata de vendre viagra i trajes de bany. Però el més habitual són pallassos amargats que conten la seua vida "desgraciada" i diuen, que bonica és la vida si trobara el meu amor, o que festorra m´arreí, en drogues, alcohol i xufa per fora. Més que res són especies de diaris personals que només llig ell@ i algun que altre amic. El més repelent és la quantitat de fotos que se fan d´ells mateixa, o abraçant-se en els amigachos en cares despatarraes. Probablement per la nit es masturben mirant-se les seues pròpies fotos. Després están els altres que traten de fer assatjos literaris professionals describint lentament com es toquen el peçò mentre lligen Kafka, o li fan la foto al gat mort de la veïna i li inverteixen els colors, en un intent de que el món sencer els adore . I per últim els super-blogs professionals escrits per famosos que tenen més visites diaries que l´infern el dia del 11S. Lamentable. Pa mí el meu blog és una puta merda, probablement el pitjor de tots, però almenys, té una utilitat personal.

No anime a la gent a fer-se un blog per a que escriga tot el que li passe per la xorra. Després internet està ple de basura i buscar la informació bona de veritat resulta cada volta més complicat. ¿A que venia açò? Jo que sé, hui m´he alçat en ganes de criticar-ho tot i a tots, i és prou. Moriu-vos un rato.

Continuem en les dos torres, i anem a la segona. Recorde caminar de nou per llocs plens de pols, ronya i carbó, a voltes era com caminar per dins d´un contenedor o d´una mina. El paisatge d´hivern, amb els arbres secs i ni una fulla verda, contribuia a la depressió paisajística; però, aixina i tot, el camí resultava interessant. Com vaig dir ahir, les fotos están que te cagues, però la realitat... lo que va ser ja la repanocha en vinagre, lo máxim, lo que tocà fondo va ser l´arbre. Em va llamar l´atenció, que entre tots els arbres marrons i secs (per l´hivern, clar està), hi haguera un espectacular arbre tot verdet. Pues era de plàstic. Un aplauso senyores, ¿hauré vist gilipollà més gran que ficar un arbre de 2 metros tot pintaet i les fulles de plàstic? Bueno, sí, en les falles encara fan coses més elaboraes i després les cremen, però el cas és, que l´arbret, al igual que el templo, pegava el palo d´antic. Pero no eren, això no feia ni 2 anys que estava construit.

Una curiositat es que Buddha, en aquesta part de xina, és una dona. No sé com ni perquè, però a mi me rallà que les imatges d´ell foren d´una dona, tipo la mare del deú. Podeu vore la foto a través del cristal (estava tancat).

Amb el post de demà, descriure el primer monasteri real ancient que vaig visitar, i a nivell personal, dels millors que he visitat en Xina. La raó: estavem asoles visitant (menys la familia al càrrec del lloc), les vistes, l´aire, l´aigua, tot era espectacular. Em molesta prou que cada lloc que visites en Xina hi hasquen tres cents millons de turistes i dos mil tipos tratant de vendret postals o rellotges. Descubrir el lloc sense ningú fent-te la mà, curiosejant cada cosa fins cansar-te és una bona experiència.

Les dos torres - torre 1

2009-02-11T11:13:00.005+08:00

Després de la meua visita a JingLi, estava prou interessat en fer alguna visita a algo històric i tradicional chino, encara que fora lamentable. Portava una setmana fent el gambusino, i encara que no m´havia avorrit perquè era tot nou per a mí, tenía curiositat per visitar alguna cosa. Quan caminaves per la ciutat hi havien 2 monuments, les dos torres, una pagoda i altra al estil casa (les dues formes habituals d´edifici antic).

Així es que en companyia del meu amic i el germà, GaoPeng (en la foto), cap allà anarem, pensant que anava a vore un templo del cagar-se. I si veus les fotos dius, i collò com mola... No vos enganyeu. Tot eixe edifici no fa ni 5 anys que s´ha construit. No hi ha res antic, menys la pedra ixa que veieu en la foto que probablement tindria uns 300 anys. Això em va fer plantejar-me una cosa curiosa, ¿fins quin punt sabem quan ens están pegant el palo de si una cosa esantiga o no? Ningú va a fer-li la prova del carbono 14 a un templo, però estic casi segur que moltes voltes, visitem coses restaurades i no originals i no tenim ni hora que és de de pega.

¿Perquè construir un templo de pega? Pues perquè per als xinos els templos són com les esglésies, es segueixen construint, en tècniques més modernes, però ahí están. A mí personalment em decepcionen, perquè de lluny i en la foto donen la pega, però de prop... es nota clarament la diferència.

Altra curiositat. El pardalot que veiu en la foto es el pajarraco real. És com el dragó, és un animal mitològic. No és un pavo real, això vaig dir jo, però no, és una criatura mitològica, tipo el ave fènix. Era el símbol del poder imperial fa no sé quants anys, i es freqüent vore-la en molts monuments o pintures xines. El nom mel digueren en xino i no m´enrecorde...

Una de les coses que més recorde és la pujada per la muntanya, plena de basura, de pols, de colors marrons agrisats, de arbres tètrics, de gossos bruts apareguent entre els arbustos. A mi em recordava la primera fase del Resident Evil 4, de fet era igual, però sense zombies. No vaig patir por, però i collò, l´ambient no era pa tirar traca. Qui sap, igual amb el verd de la primavera la cosa canviaria...

Visita a 离石

2009-02-10T16:26:00.005+08:00

El poble-ciutat més próxim on estava és Jing Li. La denominació de aldea, poble, ciutat, és un poc pobra per a Xina, perquè un poble de china és com una ciutat nostra, i una ciutat normal sol estar entre els 5 i 10 millons d´habitants. Aquest poble/ciutat era més gran que on estava, i clar, pues tenía més servicis. La primera volta que aní va ser perquè la novia el meu amic volia anar a no sé qué. Va ser la primera volta que aceptí anar amb ells dos, i com aquell que diu, no passa res si clave el piu.

Però després d´aquell viatge el meu amic comença a dur-se la novia com qui es du al gos a tots els llocs i això acabà tocantme prou els ous. Si hi ha algo més insoportable que un xiquet ampalagós e hiperactiu, és anar tú, el teu amic i la novia. Hi ha moltíssssima gent que això no ho enten : amics i novies no deuen mesclar-se. ¿Per què? Els amics solen ser bons i no diuen res, però és que toca molt els ous, per exemple : que están parlant, si están d´acord no pots interferir en la conversa perquè están mirant-se acaramelats en un moment romántic que cagues quan dius la teua opinió (a més no te fan ni puto cas), que no están d´acord, comencen una discussió de parella mortal i tens que disculparte i desapáreixer del mapa. Quan vas caminant i passejant per algún lloc, no gires la vista perquè estarán vinga el morreo y la tontería; que la novia vol fer alguna tontería tipo tirar-se per un tobogán o fer 3000000000 de fotos al mateix monument, t´ho tens que tragar; que la novia no li agrada el puesto cotxino on aneu a sopar, pues s´anfada i tens que tragar; i això sense que contar que els comentaris obscens,cerdos i machistes, tels tens que aguantar per no ferir la sensibilitat de ningú. I aixina en diría prou més, és la vida d´un farolet, però clar, es que tot hi ha que dir-ho, al teu amic per la nit li obrí la cova, i a tú, per lo general, no.

¿Val la pena tragar-se ixes coses? Pues qui està enamorat se les traga, però qui no, pues els anterraria juntets baix d´un arbre. El pitjor és que ( i así ve la part del cotilleo), resulta que el meu amic i la novia, la seua relació no era ben vista pels pares. ¿Raons? Perquè la xiqueta era una niña de papá que havia acabat l´institut i no volia cursar estudis universitaris, quan en Xina sino en tens, estás acabat. Hi ha gent que es suicida per no poder accedir a la universitat, i la puta cría esta, com els pares tenien pasta (no molta, però més que lo normal), tenintho fàcil, no volia. Aleee, a treballar de caixera o camarera. Clar, veguent que la cría no té moltes llums, els pares no se la tragaven, i no acceptaven, que havent ahorrat tota la vida pa que el seu fill anara a la universitat, es casara en una tía aixina.

Jo al principi pensava, que poc trellat, ¿no? ¿que tenen que vore els estudis en com siga una persona?, I estava de la part del meu amic. Però ara pense que els pares tenien raó. Em ficaren l´exemple de son tío, que era llicenciat universitari, i sa tía no ho era, i que per discussions de poc trellat estaven cada dos per tres a punt de divorciar-se. Per mi era un mal exemple, cada parella és un món. Pero en el cas del meu amic, la novia el tenía en una relació de dominació total. Sempre feia el que deia la novia, com si fora un esclau, i si es negava, ella s´enfadava. Personalment, crec que era una mala relació sadomasoquista, on ella, fentse la tonta, conseguía d´ell tot el que volia.

I el límit arrivà el día del viatge a PingYao. La mala pécora apareix, quan en teoría el viatge a la ciutat era només jo i el meu amic. Jo, en tota la mala hostia li ho vaig dir a la germana, i la germana, que no es tragava a la tía, la va enviar a pelar cacau en corfa només aparéixer en l´estació d´autobusos (la germana estava allí per tornar a Taiyuan a treballar). I aleshores, la tía va fer com si no volguera anar al viatge per l´incident a la germana ( en teoría, si la germana ho sabia, ho sabien els pares, i això pues, estava molt mal vist).

Però la realitat era que la tía ja tenía plans en les seues amigues i havia aparegut només pa fer mala sang. I el sapo del meu amic ja li havia comprat bitllet i tot, que hague de tornar. Total que li toca per telefono, i aquella el tenía apagat, (previament li envia un sms i li diu que se n´havia tornat a casa plorant). Però en realitat estava de festorra en les amigues. I clar, el meu amic, pues li tocà a una amiga i s´anterà del tema.

Jo estava feliç, la puta no venia, però claro, el meu amic es ficà vinga al plor, que si l´havia traicionat, i ahí està, que me donà la primera part del viatge. No hi ha cosa que done més asco que un amic quan el deixa la novia. Aguantar els amics depressius és lamentable, ¿perquè hem de pagar els demés les tonteríes dels altres? Quan estás en la novia es tot rosa, quan no estás, es tot negre. Una cosa es que te passe una desgracia real de veritat, o que te passe quan estás casat i amb fills. Però tío, si te deixes a la novia, o ella te deixa a tú, pues a per altra, o te calles i t´ho tragues tú. Ixes depressions massives que s´agarra el personal...que asco dona, che. Hi ha que ser un macho, i traures els collons a passejar i dir, así mane jo. (Personalment, m´incluisc entre estos enérgumenos depressius,que li anem a fer, qui és merda, és merda...).

Bueno, resulta que després la cosa s´arreglà... i la tipa vingué el resto dels tres dies del viatge amb mí i el meu amic. Inaguantable. Desde entonces he fet un jurament: no aniré mai en un amic i en la novia a ningún lloc mai més. Hi ha que vore, la gent, per follar, lo que aguanta. Voldria saber, si a més de ú li tallaren la xufa, on acabaria la novia.

Guía de les fotos: pues res, de la ciutat i això, i una de la parella de figures que me martiritzaren part del meu viatge.

Continuem el viatge, ZhongYang 中阳

2009-02-09T11:50:00.005+08:00

Com que he amollat massa el rotllo en el passat post, en aquest seré breu. Les fotos son del poble, una a vista de pardalot i les altres, pues això, de carrers...Opineu per vosaltres mateixa.

La higiene diaria del xino

2009-02-08T10:29:00.005+08:00

Aquest post el vaig escriure la segona setmana de permanéixer a la casa. Per entonces tení molts prejudicis cap als xinos, i he de dir que ara no estic d´acord amb tot el que pensava. Molts d´aquestos comentaris tenen un fons racista, que es el que passa quan anem a un lloc diferent : comparem i tratem de vorens superiors. No crec que ningú ho faça amb intenció, de fet, jo no ho feia, i encara que els comentaris són destructius, tampoc negué que no siguen reals.

Però tota veritat té més de dues cares : ni tot és blanc ni tot és negre. Així es que añadiré certs comentaris en cursiva per corregir el meu poc trellat previ.

Una de les coses que més m´afectà és la imatge d´un home d´uns 35 anys, que pareix tindren 50, tot brut, com les imatges dels obrers que ixen de les mines de carbó, en sa casa; una casa que no es molt més gran que el meu dormitori, on el fill de 10 anys mira Dragon Ball GT per la tele, davant d´un dels tres llits que estan davant de mí, fent els deures d´anglés damunt la llavadora, una llavadora corcà pel temps i la brutea; mentres jo estic assegut en un dels llits, al costat d´un forn de pedra alimentat per carbó, on tiren tota la basura que tenen a l´abast, per calfar aigua per beure, i aquest home, em mira sonrient, preguntant-me pel meu país, i escrivint en un mòvil PDA, "Nosaltres som més pobres así que en el teu país".

Sí, aquesta imatge està grabada en la meua ment. Diariament m´alçava a les 8, menjava un ou bollit i em llavava la cara. El procediment de llavar-se la cara és curiós. És fet a l´antiga manera, en una safa de metal, on es fica aigua calenta i et donen la pastilla de sabó. Pel matí et llaves la cara i el monyo si vols, o t´afeites ; ara ja no, perquè gasten maquinetes d´afeitar, o no s´afeiten (els xinos no tenen casi pèl, les dones no es depilen i els homes no tenen res de pèl al cos). Es curiós que no vaig trobar crema d´afeitar en més de 15 tendes de champús o inclús en grans supermercats (hi havia un Spar en la ciutat!!!). Tots tenen maquineta d´afeitar. (Açò no és cert, només els que tenen un poc més de poder adquisitiu, i he de dir que són molt barates, uns 10 euros) Per la nit abans de dormir, repeteixes el procediment, però llavant-te els peus, i després, en l´aigua que queda, te llaves els calcetins i la roba interior a mà. Hi ha que comentar que quan se llaven la cara o fan en força i tiren tots els mocs a l´aigua.

Dutxar-se, depen, jo anava 2 voltes per setmana a casa la germana major a dutxarme, però la majoria de gent no té ixe privilegi i sencillament es passen la tovallola amb aigua calenta per netejar-se. O ni això.

El carrers están plens de pols de les fàbriques de processat del carbó, i la gent tira la basura al carrer a montons, que després es cremen, contribuint a les agradables condicions d´un aire altament intoxicat pel fum del carbó. Però voleu saber una cosa curiosa? La llum de moltes cases, que no la calefacció, es alimentada per plaques solars en els sostres de les cases (Açò és cert, però la majoria de gent viu alquilada, i les plaques solars sols serveixen per calfar l´aigua, no per la electricitat). L´aire era una de les pitjors coses que he respirat en ma vida. Sempre estava mocant-me i treient mocs blancs amb coses negres.

A voltes, veus passar Audis i cotxes ben grans pels carrers plens de basura i pols, entre les cases de pareds ennegrides. A voltes, quan compres alguna cosa en les paraetes dels carrers, l´home amb l´abric ronyós, les mans negres de merda i la cara oscura i arrugada, et somriu mentres busca el canvi, entre més de 200 euros en bitllets. A voltes, veus la gent comprant pantalons o jaquetes per 20 i 30 euros, gent que pareixen vagabundos parlant bon rato pel mòvil, o amb bicicletes de més de 150 euros, o comprant portàtils i routers wifi en les tendetes d´ordinadors de les ciutats. ¿Per què? ¿Per què viure en condicions lamentables i després comprar-se un mòvil de 300 euros?

Encara no sabeu prou. La familia en la que vivía, per una casualitat de la vida, mentre Fei buscava un llibre per aprendre anglés en un baúl, caigué una carta del banc al piso. Tot inocent m´ensenyà un extracte d´operacions de l´últim mes. Hi havien 250000 yuans. Això són, al canvi, 27500 euros, més o menys. Es més del que jo tinc en el banc. Es més del que té la meua familia al banc. Però ells són pobres i jo ric. A la seua forma de vore.

Así he dir que és cert, que moltes families ahorren i ahorren, però... hi havia que saber 4 factors més : 1.- La medicina, si caus mal, te la pagues tú de la butxaca. 2.- No hi ha jubilació. 3.- No tenen casa pròpia, viuen alquilats pagant 150 yuans al mes d´alquiler. Están ahorrant pa una casa, i el preu de les cases no sen va molt d´Espanya, les clavaes són d´aupa. 4.- Han de pagar la universitat dels dos fills que encara estarán un parell d´anys més. Així, heu de vore aquestos diners com el ahorro de una familia de tota la vida. No són tan rics entonces.

Xina es un país que ha passat de viure en la misèria absoluta a tindre un creixement econòmic brutal. La gent no s´ha adaptat al capitalisme agressiu bé, o bé, podem dir que s´ha adaptat massa bé. La seua forma de pensar no és com la nostra.

Fals : fan exactament el mateix que molts de nosaltres. En Espanya he vist families que no tenen ni pa menjar, però que recarreguen el mòvil o que li compren una PS3 al fill.

Per exemple, volia unes sapatilles, així es que li vaig dir que volia comprar-ne unes. I sa mare me trau unes sapatilles ronyoses al tope, mig trencaes, que donaven pena. ¿Per què vols comprar-ne unes noves si ja en tens unes así? Aquesta situació es repetiría amb varies coses una volta i altra. Si tu en ta casa tens una manta vella, la tires i en compres una nova, que no estiga rata i feta una merda. Però ells pensen que mentres les coses puguen gastar-se, mentres puguen fer-se sense una inversió major, no val la pena gastar diners en res nou. Per altra banda, m´he ensenyat a camelar-me aquesta gent. ¿Per què es compren un mòvil o un portàtil? Per una raó sencilla: no en tenen. De la mateixa manera, si vols comprar una cosa nova tens que aportar alguna novetat, algo que tinga lo nou que no tinga lo vell. Per example, en el moment que vaig dir, sí però es que aquestes sapatilles són obertes, jo les vull tancades, deixaren de protestar i digueren, vale, demà anirem a comprar-ne.

Com he dit, Xina no s´ha adaptat al capitalisme bé. Gent pobra que no sap que fer amb diners. Els pobres ahorren en els bancs, no inverteixen en la millora de la seua propia vida. La gent viu en comunitat com abans, però la tendència a la individualitat i la personalitat tancada de la vida capitalista va acostant-se a mesura que la gent té més poder adquisitiu.

Hi he ahí el meu error altra volta : en les ciutats la vida de la gent és més pròxima a la nostra. De fet, a més desenvolupament, més es pareixen a nosaltres. Les diferències culturals van desapareguent a mesura que una persona té una casa més gran (apareix el fenòmen de la intimitat), es té un vehicle, una tele de plasma i un portátil. La higiene és una cosa que va lligada al desenvolupament econòmic. A tot el món li agrada dutxar-se, però si l´aigua es escassa, et fots. A tot el món li agrada tindre la casa neta, però si no venen productes més que sabó, et fots i netejes en aigua i un drap. A tot el món li agrada tindre una casa agradable a la vista, però pagar-se un pintor cada 5 anys és un luxe que no et pots permitir. I aixina, aixina, tot. No és que la gent no sàpiga que fer amb diners, és que la situació no ho permitix.

I després están els que volen imitar europa o estats units (més estats units que europa), que van a l´extrem i no entenen el control. És el cas de la meua amiga Celia, menja en restaurants cars, tira la roba que no li agrà encara que estiga nova, no menja mai menjar del carrer, i sempre intenta rodejar-se d´europeus per sentir-se més selecta i especial. Desprecien a la gent pobra i pots vore la seua actitud prepotent i la seua forma de ser snob i agresiva. No és la única. Hi ha molta gent aixina en Shanghai. Molts niñatos de la universitat per exemple, són aixina. I ni parlar dels homes de negocis, que neguen el seu origen absolutament, o les estrelles noves del cinema, que apareixen fent el paripé i donant jaquetes i roba als "pobres".

Desgraciadament, açò és cert, quan de més pobre ha vingut algú, més cruel és amb els seus origens...Aquesta situació no és única a Xina, és igual a l´Africa o Sudamérica, a qualsevol país del món.

Xina té un problema amb aquestes dues classes totalment bipolars, i pots vore com els joves volen ser més, i passar a la segona casta. I una gran culpa d´açò la té el govern. Que et pagues tú el metge quan estás mal, que no tingues desempleo, que no tingues jubilació, que no tingues RES si no tens treball, que es netejen els carrers i s´arreplegue la basura sols a les ciutats turístiques o amb suficient poder adquisitiu, que la única pressència siga la autoritat de l´exèrcit i la policía... és lamentable.

Cert, però el govern està limitat. Hi ha que vore que Xina es enorme, i per al govern, avastar-ho tot és algo progressiu, i radial. Comença per les ciutats més importants i poc a poc a les ciutats més xicotetes, fins arribar als pobles. Estic segur que si torne d´así 10 anys al poble serà tan diferent que tot aquest comentari serà de risa. Si ja el poble, en 10 anys passats ha canviat barbaritats (de un any per altre igual han remodelat 4 o 5 carrers i fet 30 o 40 finques noves). És un país en vies de desenvolupament, per tant, és un efecte totalment normal.

Els tres problemes de Xina són la classe mitja es escassa, el govern no es fa càrrec de moltes coses que deuria i el més greu, la contaminació. Durant les més de 12 hores de sol que anava en tren, i les 3 hores d´autobus fins el poble, tot eren fàbriques tirant fums, muntanyes arrasades, rius contaminats, muntanyes però de basura, o ciutats de polseguera industrial.

El panorama per a Xina és més lamentable inclús del que ells pensen. Però si parles amb ells, et diuen que està bé, és el preu que s´ha de pagar pel desenvolupament. Realment volen ser com EUA, a qualsevol preu. Admiren la pela, volen coses noves, volen cotxes nous, volen luxe i coses bones. Són el pobre deslumbrat pel luxe del rei que passa per davant d´ell.

I no es donen conter que en eixe procés perdrán tot lo bo que dona la pobrea, una cosa que els rics i nosaltres ja no tindrem mai més, que el preu a pagar pel desenvolupament és més alt que qualsevol cotxe, mòvil o TV de plasma : ser persona.

Ara mateixa sa mare ha obert una bolsa en carn. Ole el podrit des d´así, però tota la familía està olant la carn trocejà. Uns diuen que està bona, altres que no. No vull ni saber-ho.

Guía de les fotos:
1.-Pels carrers de Zhongyang. Fixeu-vos el huelo carregant carbó per a la casa.
2.- Quan algú es compra una casa, fica el bufo ixe a la porta abans de mudar-se i fa un dinar per a tots els amics i familiars. És una alegría per a la familia.
3.-Un cotxe luxós llavant-se entre mig dels carrers bruts.
4.- Foto de la casa.
5.-Foto de una de les fábriques que rodejaven el poble, desde l´autobus. Lamentable.

Una pa coprofilos

2009-02-07T11:13:00.006+08:00

Vista la expectació del comentari dels waters, así va un deliciós post sobre repositoris de merda.

En la primera foto podeu vore com eren els waters desde fa 2000 anys, son els waters d´un monasteri. Obviament, eren d´exposició, però si vos fixeu, poc ha canviat d´entonces a ara.

La forma més antiga de cagar és anar raere un arbre i aponar-se. Quan començaren a construir-se cases grans i ciutats, pues ale, a fer un clot ben fondo i a tirar melons al hueco. Pues aixina era on vivia jo. L´olor era agradablement deliciosa, i antes de entrar reçaves pa que ningun figura l´havera desatinat i la caca estaguera fora del forat, cosa que a voltes passava. Si estaves sopant o acabaves de menjar, no era molt recomanable anar. Les primeres voltes que entrí al water tenia ganes de bossar, respirant per la boca per no sentir la olor. Vos recomane ampliament agarrar el sopar i ampliar la foto. Al fi i al cap, lo del fondo es minjar, processat, però minjar.

Com a complement, ahí teniu una foto del meu water (tota comparació es odiosa, però ara I love my WC), i una curiositat, ¿com cregueu que els huelos o els malalts caguen pel forat? Fixeu-vos en la cadireta.

La familia Feliz

2009-02-07T10:51:00.004+08:00

El nom del meu amic es Gao Fei, el qual vol dir que el seu nom es Fei i el de la seua familia Gao. Gao vol dir feliç en xino, per tant, la familia Feliç, si traduim literalment.
Després de 3 hores d´autobús, i avançant per un paisatje devastat, de muntanyes negres, i fábriques per tot arreu tirant fums gens amistosos, arribarem al poble. El poble, Zhong Yang... em paregué... normal. Un poble gran, com altre. La cara de póker se´m va quedar al arribar a la casa i entrar...Anava a passar un mes en familia... i tant!

La familia Feliç està composta per Fei, el seu germà Feng, dues germanes majors (una està fora i l´altra es la prenyà, que viu amb l´home), el pare i la mare. El pare treballa en una fábrica de venta de productes i la mare és una completa ama de casa, de les que cus la seua propia roba, ho cuina tot i fa la feina de casa i totes ixes coses. I la casa més o menys ja la he descrit abans.

No hi ha dutxa en casa, però la germana major i l´home tenen un pis que ja és algo normal, amb water normal i dutxa normal de tota la vida, dos dormitoris i recibidor amb una tele de plasma enorme i un bon sofà. La familia de l´home viu baix, pare i mare en una habitació de 5 m2. Son els carboneros de les cases d´eixa comunitat, els que s´encarreguen de la caldera i tiren el carbó.
Una cosa que m´afectà psicològicament al principi fou la intimitat. En una casa de dos habitacions, la intimitat es reduix quasi al 0. Al final, em vaig acostumbrar, i la veritat que donava igual, total, no te dutxes mai, i això d´estar o no asoles, pues es més psicològic que altra cosa. Altra es que vullgues vore una porno, o cascarte una a la libre de Dios com a cerdo pervertit mentres mires a la veina per la finestra. Però ixes coses només se fan en els llocs desenvolupats.

En aquestos llocs pobres, la gent és molt inocent sexualment, i en la tele mai voràs res de sexe, ni tan sols una pelicula en una o mitja mamella. Les parelles agarraetes de la maneta, raro es vore dos vinga el morreo. Moltes xiques esperen tindre sexe tras cassar-se, i la tradició en el poble era cassar-se als 26 anys. Això em ficava prou depressiu perquè tota la gent que coneixia de la meua edat es cassava ixe any o s´havia cassat l´any anterior. Inclús la xica que vingué amb el tren amb mí, es cassava el dia 6 de febrer.

Quan algú se cassa, es tradició que l´home li done una dot a la dona d´una porrona de diners. Si la familia del xic no dona una bona dot, està prou mal vist. Després sen van i fan una ceremònia (una cosa que me rallà es que molts trajes de novia no eren blancs, eren rojos), i sen van a ferse fotos en el cotxe nupcial seguits d´una comitiva, una mini-banda que fa més escama que música. I després el tradicional banquet.

Hi ha que dir que en Taiyuan o Shanghai la cosa canvia: en els parques te veus gent pegant-se el lote i hi han mini-tendetes en les películes grogues (es curiós: en anglés es blue movie, en chino huang pian, o siga peli groga, i pa nosaltres una peli porno o X), i tot ple de pius de goma i mamelles de plàstic que a saber. La revolució sexual, que significa que la gent se fa més cotxina, els tios uns viciosos pervertits, les ties unes guarres perdudes i els ahuelos violaors de xiquets; és una cosa que va incluida en el desenvolupament social. Totes les tradicions sen van per la xufa abaix.

Guía de les fotos (sense ordre) :

1.- Pels carrers del poble, en el carrer central, on tots els dies hi havia mercaillo.

2.- Foto d´una casa i un xixo del poble.

3.- Sa mare en la supercuina, fent el sopar.

4.- Foto del pati de la comunitat.

5.- Els veins entraven i jugaven als escacs xinos o veien la tele o se quedaven mirant lo que feia.

Finalment video de la comparsa de boda que vos parlava.

HAPPY 牛 YEAR !

2009-01-27T18:26:00.003+08:00

Disculpeu, tal i com el meu amic em recorda, HAPPY NIU YEAR a tot el mon！！

Pd> Ya explicare en un post tots els pormenors de la celebracio del any del bou en Xina. La foto es cortesia de la casa d' Espanya a Shanghai, la associacio d' espanyols residents alli。

Taiyuan : primera visita de pas

2009-01-27T12:02:00.003+08:00

Després de l´agradable experiència del tren, arribem a les 19:00 a Tai Yuan. L´hotel estava molt prop de l´estació del tren, cosa bona vaig pensar. I a més era barat pasar la nit, 25 yuans (uns 3 euros). Una habitació per a mi i per a Fei, i l´altra per a les dones. El primer que vaig fer al arribar va ser preguntar pel water. El water era un forat en una canalera, on una muntanya de merda esperava ansiosa que algú l´abraçara. Agradablement, vaig tirar la cadena com a 15 voltes i la montanya de merda roda per la canalera hasta el forat. No vaig a tornar a parlar de waters. Crec que ja he vist tot lo asquerós i inhumà que es pot vore en aquesta vida respecte a cagaeros. Lamentable.

Taiyuan es una ciutat construida en paral.lel a dues vies. Ja parlaré més endavant d´ella. El tràfic, horrible. A l´hora de sopar baixarem al cuartucho del restaurant, regentat per xinos musulmans amb el gorret i la túnica tan característica. El menjar estava mooolt bo, però els cuiners, cuinaven davant de tú i veies cada cosa no apta per tots els estomacs. Per exemple, per a fer els noodles, els fideus que se fiquen a la sopa, i que estan fets de farina d´arroç, la pasta s´amassa i es golpeja contra la taula i després es maneja, tipo la pasta de la pizza amb les mans. Bé, pues el figura del cuiner un parell de voltes mamporrejà la pasta contra el piso. Ni fa falta dir que l´aliment del piso pot ser siga major que el dels fideus...

Ja desde que vaig pujar al tren em vaig fixar que la gent em mirava fixament. Açò serà una constant durant tot el viatge. La gent em mira com una curiositat, fixament, probablement molts d´ells no han vist mai a un "blanc", i molts altres es pregunten que faig per una de les zones menys desenvolupades de Xina, on es raríssim vore un extranger.

Al següent matí, abans d´agafar l´autobús per anar al poble de Fei, aní amb ell a visitar a son tio. Son tio desgraciadament, estava treballant. Treballant, després de graduar-se en Electricitat per la universitat, com a enginyer per a una gran companyia elèctrica. I la seua casa, eren 40 m2, no més. Dos dormitoris,corridor, water i cuina, ¿per a qué més? Ja aleshores em vaig sentir un poc horroritzat de vore que, si aquella era la vida d´un enginyer ben pagat...¿on m´aniría a quedar jo?

El viatge infernal

2009-01-27T11:56:00.004+08:00

Continue relatant els inicis del viatge. Les fotos son de Taiyuan el primer dia, del tren, i del autobus. Curiositat, en l autobus ficaren Terminator 3. Vore el Chuache parlant en xino no te desperdici!

El dia 11 pel matí quedí amb el meu amic Fei per anar a comprar coses pel viatge. Un viatge amb tren de 22 hores, necessitava d´aliments en el trajecte. Comprí el mateix que ell, mal fet. Hi ha una cosa que hi ha que saber dels xinos. No distinguixen gens entre el menjar de pot envasat de fàbrica i el natural. En Europa tenim una espècie de pavor als E-Numeret, al menjar altament envasat i el sabor desgastat del congelat i el pot. Però aquesta gent, no. Compren frankfurts, pastelitos, sopes de pot, vamos, porqueríes d´ixes que al rato tens mal de panxa fijo. La cultura de lo natural i macrobiòtic en els supermercats xinos no està impossà. La fruïta i la verdura pot estar dues setmanes allí esperant-te, la carn està especià i en llanda o enplasticà. Sempre que compres menjar al carrer, t´ho fiquen en una bolsa de plàstic, i la majoria de voltes inclús et calfen els aliments amb microones amb la bolseta asquerosa de plàstic . En el carrer el menjar es fa a foc amb carbó, i si vos cregueu que les parts torraes i negres les lleven, ho porteu clar.
Les conseqüències del menjar envasat a lo bollycao per als estudiants es veuen clarament. Per fisiología els xinos están flacs, no en veus molts grossos (encara que hi han cada volta més i més), però les cares amb granets abunden en la universitat degut a ixa merda de dieta de pot.

Bé, havent comprat la basura de menjar, agafem l´autobús i anem a l´estació de tren. Les estacions de tren en Xina són un caos brutal. Están a cromull i quan el tren arriba tots comencen a correr i a espentar-se per pujar, forçant-te la massa humana a fer el mateix de una manera molt violenta. La causa, al principi no la sabía, però al arribar me n´adoní. Hi han tres tipus de tickets : habitació amb llit, seient i dret. Per a un viatge de 1400 Km, el llit sona bé, però els llits dels trens xinos donen agonía de la merda que tenen. Teniu en compte que entre trajecte i trajecte els vagons es netejen lleugerament. O siga, va un tío, arreplega les botelles i agrana un poc i va que es mata. Aixina que em vaig decidir pel seient, 90 yuans, uns 10 euros (tarifa d´estudiant, preu normal 180 yuans, 20 euros). Barat, però a quin preu. Com anava diguent, la gent corre per una sencilla raó: ficar les maletes en els llocs es difícil i et pots quedar sense lloc i tindre que aguantar la maleta tú mateixa. La gent arriba i s´espenta, i al vore el seient... es un silló per a tres persones en el qual t´embutixes. Res que vore amb els trens europeus. El pitjor encara estava per vindre. Perquè el límit de tickets de peu pareix no tindre límit i pots vore com la gent entra i entra i entra. La calefacció a tope i la gent segueix entrant i entrant. La situació per a mí es lamentable, però per als demés pareix una cosa normal. Finalment el tren mou, i pareix el metro en hora punta. Hi ha gent que permaneixerà de peu més de 15 hores. Es problema seu per comprar el ticket barat... Però si no arribes a temps per a comprar seient, no et queda més remei.

Per a més inri, apareix la tía del carret cada hora venent revistes, cacaus, fruita (no molt fresca...), i menjar variat. el carret ha de passar per un corredor a cromull i la gent se te tira damunt. La calefacció a tope, pot ser més de 30 graus. Però no la poden reduir perquè no es uniforme. Va per caldera, el qual vol dir que els primers seients están més calents que els del final. Obviament, la gent en cada parada baixa i nova gent puja. Impossible dormir. Damunt, en els trens i els autobusos xinos està permitit fumar. La combinació de calor, gent, fum del tabaco, desasosiego del seient incómodo, em donava ganes de morir. Només volia que s´acabara el viatge, i clar, quan una cosa vols que acabe, es fa molt i molt més llarga per a tú.

Aní al water una volta sols. Com sabreu, un forat que dona a la via i que pots hasta vore els rails de la via passar. Hedor impenetrable, merda ampastrà per tot el piso. Que iluso, i jo aguantantme perquè pensava que al arribar al hotel el water sería bo... que equivocat estava.

23 hores després (el tren es quedà parat una hora més en una estació, no sé perquè), arribarem a Taiyuan. No vaig parlar molt durant el trajecte, perquè el meu xino es massa deficient per a mantindre una conversa. Anava amb Fei i una amiga de la novia que es del mateix poble, la mateixa amb la que el dia anterior havia anat amb ella i el novio i el meu amic i la novia a comprar roba d´hivern. La novia de Fei, Xin, no venia perquè havia agafat l´avió. Més car, 100 euros, però més comfortable. 2 hores de vol. Després del viatge de l´averno no ho vaig dubtar... al tornar, avió.

En casa de xinos...

2009-01-27T11:44:00.003+08:00

Buenas! Despres d' unes setmanes de desaparicio, torne al blog. Estic gastant l'ordinador de la familia, encara no he tornat a Shanghai, pero me les puc arreglar per a ficar algun post de volta en quan, escrivint al meu portatil i despres passantho asi.

Alla anem!!!

Estic ara sentat en el llit de la habitació de la casa del meu amic. El sogre i la germana major, prenyà, estan sentats en un taburet davant la televisió, mentres al costat, el germà major juga amb l´ordinador a un joc flash. La conexió a internet es de 10 Mbps; la televisió té més de 60 canals, es una especie de TDT amb aparell per a digital incluit. La tele está encessa quasi tot el dia, com la majoria de cases del món que en tenen. Acaba de entrar un veí i ara mateixa està mirant la pantalla del ordinador. No sap que estic escrivint d´ell, però això dona un poc igual. Así els veïns entren com volen, la porta està oberta sempre. A voltes ve la veïna d´enfront, a voltes els fills i em furonexen el iPod Touch o el PC, miren que faig com si fora un bixo raro que habita en la casa, i sen van.

Tot açò passa en la mateixa habitació. En la del costat, sa mare, sentada en altre llit, arregla algo del menjar o plega la roba. El veí segueix sentat al meu costat, mirant-me en cara curiosa. Hi ha una tercera habitació, la cuïna. Allí hi ha un depòsit amb aigua, termos amb aigua calenta (l´aigua es calfa en el foguer i es fica en termos de 5 litros, per gastar-se després), i utensilis per cuinar. També està l´únic grifo de la casa.

La casa té uns 35 m2 , no hi han cadires, es gasten taburets, més pràctics deguts a l´espai, i les dues habitacions principals tenen un total de 3 llits de matrimoni. En el passat, así han dormit mare, pare, i quatre fills. Les pareds no estan pintades desde fa molt de temps, el piso no té taulell i está negre com la gola d´un llop.

Fora hi fan -10ºC, pot ser menys. Si arriba a -20º, nevará. Però en les cases s´està calent. En el pis inferior, hi ha una familia encarregada de la calefacció. En el pati es pot vore una pila de carbó, i un home amb una pala tirant carbó a la caldera. D´ella ix una tubería enorme d´aigua calenta. Les pareds internes de les cases són recorregudes per tuberíes d´aigua calenta, per tant, dins les cases, s´està molt bé, pots anar en roba normal i no tens fred.

Vos preguntareu pel water. En el pis inferior hi ha una letrina, un water comunitari que es un forat en el piso. Cada volta que he d´anar al water m´entra mal de panxa. L´hedor es abominable, un cuartet xicotet, oscur i brut, on abans d´entrar tens que aguantar la respiració tot el possible.

Viure amb una familia xina no és fàcil per a mí, però he arribat a comprendre moltíssimes coses dels xinos que normalment la gent d´occident que visita xina, apenes veu. De fet, amb el meu primer viatge a Pekín i Wudang fa un any i mig, tenia una visió molt romàntica de la xina, amb les seues coses males i bones, però molt ha passat des d´aquell entonces...

Pd> Les fotos son del poble on estic!!

Fins no sé quan!!!

2009-01-11T13:43:00.003+08:00

Sent molt no haver els dos posts que hem faltaven (el dels horoscopous i un més del campus, amb fotos del cuarto), però me n´he d´anar. Vos deixe unes cuantes fotos, variaetes. Ale, bon nadal i que vos follen ben follats a tots!

Kung Fu, el Che, Sodoma y Gomorra

2009-01-09T14:26:00.005+08:00

Com aficionat a les películes, estos dies que he tingut vacances, m´he pegat la panxà nocturna de vore noves películes. En total, he vist Blindness, The Wrestler, el Che, Gomorra i la peli de la cual vull parlar, Ip Man. Totes elles son grans pelicules, especialment m´ha agradat la del Che, que encara que probablement no siga molt fidel a la realitat i tinga algo de maniqueísme americà (rollo, el capitalisme es roïn, però el comunisme és l´infern), la película es prou creíble. Es curiós, com ara que el bloc comunista està pràcticament destruït, les películes agafen una nova postura política: les idees del comunisme no són roïns, però l´home sí que es roïn per natura humana, i per tant, no podrà mai aplicar-se. En realitat, algo de raó hi ha en tot això: la societat canviada amb sang, serà una societat amb sang.

The Wrestler, del gran Aronofsky (en companyia de Nolan, els dos millors directors de cine nortamericans actualment), és una oda a ixos huelos miserables que han passat la época de fama i no poden parar de fer el que sempre han fet, inclús sabent que ja fan el ridícul més que altra cosa. I la de Blindness, basada en una de les millors noveles que he llegit, Ensayo sobre la ceguera, de Saramago, es pot vore, però no transferix les mateixes sensacions que el llibre, s´acosta i poc més.

Bé, i anem a Ip Man. Ip Man es la historia de Yip Man, un dels mestres de Bruce Lee, un dels principals difusors del Wing Chun. No contaré res de la peli, és una pelicula de kung fu, digam semi-biográfica, però dir que es la millor película de kung fu desde Fearless, de Jet Li. El protagonista, Donnie Yen, ya l´havia vist en dues películes, no es que siguen molt bones, però les parts de lluita per part del tío són espectaculars. No es un nou Bruce Lee, com alguns diuen, però que va a ser, prompte, conegut com un dels grans, en companyia de Jackie Chan (que està pa que el tiren al contenedor ja, em recorda a The Wrestler), Jet Li (que ha patinat en La Momia 3 i comença la seua decadència), i com no, el insuperable Bruce Lee (les películes son malíssimes, però la demostració física en elles encara impacta 30 anys després).

L´altre nou figurí que m´ha llamat l´atenció es Jackie Wu. Vos recomane la peli Fatal Contact, feta per al luxe d´ell. El tipell es famós así en China, i es perseguit per la prensa del corasón, te fama de follaoret i de tindre pasta pa cremar fent-se el fardatxo. Ja vorem que es d´ell. Personalment m´agrada més el marica de Donnie Yen, però pa les ties està més bo el sapo ixe. Lo mal dels actors es que fan una merda i se creuen déu sap que.

Es curiós, com Jean-Claude Van Damme diu en la seua pelicula JCVD, en el comentari ixe que diu que ha follat, s´ha drogat, s´ha casat i divorciat 5 voltes, ha fet de tot lo mal absolutament que se fa quan es té fama i poder, i que ara a la vellea això no val pa res; sempre hi han de millors que no tenen la oportunitat del cine. La gent admira Bruce Lee, Chuck Norris i Steven Seagal, però que passa en tots ixos que són bons, el mestres realment i que no coneix ningú? Molt sencill, si realment fores un mestre de kung fu, no t´importaria la fama i la gloria, viures la teua vida tranquilament, sense importarte tot això. Perquè si realment tens dos dits de coneixement, les arts marcials no valen pa fer circo, ni pa fer películes, ni pa anar pegant-se en tot cristo. Això es una moda d´aquest segle, en la cual sempre busquem al millor en tot, necessitem algú important pa admirar i per a seguir, no podem fer les coses per nosaltres mateixos.

El kung fu és un art de vida, no de mort, és una practica diaria per mantindre salut, per comprendre millor el teu cos, per adaptar-te a l´imprevist. No importa que sigues jove o vell, home o dona, flac o gros, tingues musculatura o no, sigues guapo o lleig, tingues l´esquena peluda o verrugues en els dits dels peus, el kung fu és per a tot el món. I quan dic kung fu, dic Tai Chi, Chi kung, Aikido i totes les grans rames de les arts marcials. La gent es burla, diu que el Tai Chi es per als ahuelos, els propis xinos joves són els que més es burlen d´això. Però dius kung-fu i diuen, hostia, defensa personal, Jet Li, Bruce Lee, Jackie Chan. Que equivocats que están.

He d´admetre que les arts marcials naixen de l´exèrcit, es una forma efectiva de matar i una demostració de força i brutalitat, i està basat en la superioritat de uns contra altres físicament., en un ego basat en l´humillació del contrincant. I també que aquesta brutalitat m´atrau i fascina, i a qui no li agradaria pegarli cuatre bofetaes al pallasso xuleta de turno i partirli la cara en dos? A més, les pelicules de xuleríes i pataes sempre te donen ixa inspiració de dir, vaig a practicar i pegar pataes. Però això només té la filosofía de la competivitat i el poder, no hi ha vida ni satisfacció a la llarga. La satisfacció és la de vore com el teu cos canvia físicament i estàs més ágil per a les tarees diaries, la satisfacció de conéixer reaccions i sensacions del teu cos que mai t´haveres imaginat, la satisfacció de sentir que estás viu quan et menejes. Olvideu-se de chis i energíes, això són tot cuentos xinos.

Mireu, la meditació, el chi, la energía fluint i tota la pesca... això és tot una patraña. Les coses físiques són el que són, el teu cos és el que és. La relaxació de la ment, el control del condicionament, saber que estás condicionat, la voluntat, el conéixer-te interiorment això sí que es real. Però no existeixen superhomes, ni super estats de la ment. No hi ha cap diferència entre el que medita 10 hores i arriba al nirvana i el loco que diu que ha vist la mare del déu. Són tot extrems, fetichismes e interpretacions de sensacions egoístes totalment. L´home és una animal com altre. I encara no he vist un mono o un gos asentat meditant per arribar a un estat mental superior.

Però pensar que les arts marcials són impracticables perquè mai arribaràs al 5é dan, o perquè no t´agrada la violència, o perquè són molt difícils i tu eres molt dèbil, es completament ridícul. Aprendre un art marcial es aprendre una nova llengua, comences seguent patós, els moviments són roïns, te veus inferior a tots els que están aprenent amb tú. Després aprens algo i veus que hi ha gent, molt, molt superior a tú, i que si vols agafar-los tindràs que practicar tota la teua vida 8 hores diaries. I aquest es un error, voler ser millor que tots, no podràs, sempre estarà el mestre del mestre del mestre i el xino que desde que tenía 3 anys està pegant pataes. El que hi ha que fer es una pràctica diaria, de poquet de temps, 1 hora està bé, però mantindre ixe hàbit, fer l´exercici físic, dependre dels moviments del teu cos i aprendre el control sobre ells, per a disfrutar-ho personalment i olvidar-se de ser el gallo Nero.

Hi ha un art marcial per a cada personalitat, desde la més agressiva fins la més pacífica. Jo recomanaría que la gent comence per l´Aikido, o pel Tai Chi. Judo, taekwondo, hapkido, karate són més físiques i requereixen més potència muscular. I el problema del Wu Shu es que es difícil de trobar una bona escola en europa d´alguna rama. Però feu el que feu, feu algo i agarreu hàbit. D´así 30 anys ho agraireu (si esteu vius).

Finalment, continue el passeig pel campus, así teniu una foto del supermercat cutre asquerós que vaig tots los dies a comprar, i alguns restaurants que hi han prop. Després està la torre del rellotge. La primera volta que la vaig vore, vaig pensar : "Hostia, una reliquia de fa 100 anys o més que l´han deixat en peu i han obrat tot el demés". Pues no, la construiren fa 2 anys. És una imitació perfecta de la mateixa torre que hi ha prop del museu de les arts en Shanghai, que sí que es realment antiga. Si tinc una oportunitat li faré una foto per a comparar. Bé,bé, fins demà, pastranes.

Er campus (i II)

2009-01-08T20:51:00.003+08:00

He rebut un correu d´un dels PROMOE que vindràn el mes que ve. El correu, en to amistòs, feia preguntes que, francament, no sé com contestar, perquè sóc una persona antipàtica i egoísta, m ´importen molt poc els demés, i vaig a la meua puta bola. Hi ha que surar i xafar caps, això és aixina, els amics, si no tenen diners, ¿pa qué? Tu pensa que si te passa algo mal, lo únic que te faràn es companyia, i pa d´això te compres un gos o li pagues a una puta. Però bé, a part d´això, i sense anticipar possibles conflictes, resoldre els dubtes expossats. Vaig a copiar troços, perquè así en china, les lleis de copyright son com el paper del water, se les passen tots pel cul :

1. De los dormitorios. son de 4 pero cada unos con su habitación? Que se comparte, (ducha, cocina... ) . nos puedes enviar fotos del piso. Bueno y de tus amigas tailandesas si valen la pena tb jejej. Pensaba que no serian mixtos los pisos. Nos molaria mucho meternos en uno de 4 mas que nada porque cuanto mas nos quede para viajar... Algun consejo de si vale la pena? Podemos elegir, no? Se puede elegir entrar con alguien de los que vamos? Como se paga? Al mes, todo de golpe...
- Demà vos ficaré fotos de la meua cobarcha, i jo nuet follantme les rates si voleu també. Crec que no em vaig expressar bé : només els xinos viuen en pisos compartits. Està clar, que si vols pots anar, però les dutxes son comunitaries, no hi ha cuina, i te pots gitar a dormir en els peus del company per coixí. Allà tú. I per diners... Els 2000 yuans (230 euros més o menys) , no crec que t´arruines si els pagues tots de colp, però si es perquè vols ahorrar per viatjar... Bé, el bitllet d´avió per a Taiwan es de 450 euros, per a Hong Kong de 250, per altres parts de Xina, tipo Pekín, 180 euros. I això a falta d´hotel, que no sé si he dit en alguna ocasió, que en hotels de chinos baratos no deixen hospedarse a extrangers, aixina es que pagarás com a hotel normal, uns 30 euros per día/habitació, pot ser si trobes la ganga, 15 euros per dia. Prepara una pasta per a Pekín, i una altra per a qualsevol lloc que vages. I respecte les tailadenses, alguna està bé de cos, però no del cap.

2. Como llevas lo de sacar pasta del banco? tenemos cajeros en la universidad? Dejan pagar muchas cosas con tarjeta? Llevaremos pasta para los primeros meses por eso de que la beca tardara en llegar. Cambiaste al llegar en el aeropuerto toda la pasta que llevabas del principio? Portava 600 euros que vaig canviar en l´aeroport, es fàcil, voràs algunes paraetes del banc per a canvi només baixes i factures la maleta. Els 600 euros em volaren el primer mes: tens molt de gasto comprant tonteríes que poc a poc van sumant. En realitat no fa falta tant. Si tens targeta de crèdit VISA la pots gastar en qualsevol caixer (ATM pals amigachos foreigners), i pots traure un tope de 2000 yuans diaris (220 euros més o menys). Això sí, no podràs consultar el teu compte, el meu banc es bancaixa i consulte saldo per internet. En realitat te cobren unes taxes brutals, et pots fer un compte en un banc xinés, però clar... si tens que transferir pasta cada volta, les taxes te les cobren igual. Es més segur a nivell, de que si perds la targeta de crèdit, es més fàcil de renovar, però això depén de cadascú. Tot, com sempre, depén del nivell de vida que portes. Si vas a viatjar molt, els 400-500 euros mensuals no tels lleva ningú. Per sobreviure, en 50 euros pots passar tot el mes.

3.He visto que te decias que tenias una AMIGA asignada. Es como lo del mentor de aqui, no? Ef Steve Wonder, te tocarà una amiga o amic. Però si penses que vas a sucar en ella, ho tens poc cru. Igual si es tío, i li mola mossegar coixins, algo pots fer, però les tíes d´así tenen dos grans lacres: una es que són molt tradicionalistes (això del free sex no està molt inculcat encara), i altra és el novio. Com sabeu en xina els tíos se rifen les dones perquè hi han més llonganissa que pa en general. No dic que no hi hasquen solteres, jo sempre porte la bragueta despassà per lo que puga passar, però com sempre s´ha dit, jo no sóc celós, però igual el novio sí.

4.Hay fiestas universitarias? Supongo que algo de bienvenida habra por alli. O tenemos que ir hasta la ciudad? El 17 de febrero es el cumpleaños de uno de los que vamos y hay que empezar a pegarnos alguna fiesta cuanto antes!
Ixe espiritu español de la fiesta, aleeeeeeee, que no falte. Pues t´has enganyat de país. Si vols follar, drogarte i anar els dissabtes a bufarte hasta que t´arreplegue el camió de la basura tirat en un carrer, no te menejes de casa. Así estem en una DICTADURA. Que no vol dir que no pugues fer això, i probablement ningú te dirà res, eres un extranjer de merda contaminat pel capitalisme transgressor, aixina que probablement voldran voret denigrat i ballant sense camisa en una discoteca pa ferte fotos i riures de tú un rato. Así no es un país per vindre de festa, si vols visitar llocs interessants, dependre l´idioma i vore com els xinos viuen en la miseria i traten de timarte continuament, disfrutarás, de lo contrari, Tailandia pa les putes, i Marruecos u Holanda pa fumar-se un bon canut. Repetisc: sí, pots anar a les discos, pots "montar-te la festa". Però personalment, crec que el billet per a Ibiza es més barat...

I això es tot. Continuant en el passeig del campus, ahí teniu més fotos dels menjadors i del carrer principal on están les tendes.

Er campus (I)

2009-01-07T14:29:00.005+08:00

Si vull descriure el campus del qual estic hasta el pardal (tots els dies así, afecta al cervell), es perquè sé que en un futur el tiraré de menys. A més, ja no tinc que tornar así en ma vida (o això crec), i segurament d´así 5 anys el campus serà totalment diferents (estos xinos no paren d´obrar). Aquesta foto son els dormitoris cotxinos. Ahí apinyen a tots els estudiants que viuran allí al llarg de l´any. Hi han 4 tipus d´edificis : l´hotel, per als més ricachos que no volen pegar palo netejant-se l´habitació i no volen preocuparse de res (100 euros al mes, més extres tipo internet, llum...), les habitacions individuals, per a estudiants de posgrau, mestres i gent d´intercanvi que s´ho puga permitir (50 euros al mes), les habitacions compartides de dos (30 euros mes) i finalment, les compartides per 4 (15 euros mes).

Els estudiants habituals viuen en les de 2 o 4, segons poder adquisitiu i disponibilitat, no poden optar a les individuals. Cosa que em pareix injusta, si tens en compte els pallassos companys d´habitació que tinc, el kazajstano, el cantaor de l´averno, les tailandeses discotequeres... Jugant a la consola, bramant, no deixen viure a ningú. El merda-cantaautor el tinc enfront de mi. Tinc grabà una cançò d´ell (un troç), en la càmara (es audio, però com así només puc pujar videos), i com es sent desde la meua habitació, això es pa denunciarlo :

No es una broma, he d´aguantar això día sí, día també, a voltes he sentit ansies de matar, si men vaig a la porta i li pegue trons, se calla com les rates en el cau i no obrí, i als 10 minuts comença altra volta. El figura es un gordo tailandés, i jo no sé, com en época d´examens es tira tots els dies cantant i tocant la guitarra malament.

Continuant en el passeig, eixim de l´habitació i tenim enfront la carretera, que a una part dona a l´estadi de futbol i la pista de córrer, i a l´esquerra dona als menjadors i al carrer principal. Finalment ahí teniu una foto del menjador habitual. Hi han 5 menjadors d´estudiants: aquest planta baixa, altre planta de dalt, després un altre edifici que ficaré fotos després, es digam, menjar de més qualitat, però més car i tampoc es que siga la repanocha. I finalment, la tercera planta on hi ha un restaurant de luxe, on menjen la gent de diners de la universitat. El preu es com qualsevol barucho dels nostres una nit de sopar, però pots fartar hasta morir i menjar del bo.

No puc dir el mateix del dinar dels estudiants. Al final he optat sols per menjar tres coses sols en la cantina estudiantil: tomata en tortilla, cuixa de pollastre (almenys veus el que es) i menjar de gos. El menjar de gos es una especie de triturat de sobres especiat que damunt l´arròs està ben bo. A més es barato, 70 cèntims el dinar de menjar de gos, no està malament. L´altre menjar : la soja, el tofu, les verdolagues xines i tot això, es inmenjable al 400%, el peix de a saber quans dies, i la carn está mescla en els ossos i la budellería, i no es el més agradable de menjar precissament. Después els xinos te diuen que el menjar europeu es una merda perquè no tens on triar, però si tots lo que tries es basura pura, preferisc menjar tots els dies un bon plat de paella.

El viatge a Shan Xi (les muntanyes de l´oest)

2009-01-06T16:40:00.004+08:00

Aixina acabarem tots....

En realitat este vacacions volia anar a Hangzhou i Nanjing, llocs props de Shanghai que encara no he visitat. Després el amigo danés s´apuntà i volia anar a Hong Kong, Hainan o Taiwan. Taiwan era massa car, i ja em veia anant a Hong Kong en el danés, cosa que em trau de les casetes, i de colp i repent, aparegué la salvació. Gaofei, que significa feliç + volar, i que té cara de ser un nom de pura felicitat, és el meu nou amic. En realitat ja era amic meu, el vaig conéixer a principi de curs, però amb el temps, l´amistat ha collat, no com Caracremà que només vol fer problemes de matemàtiques, o MingJia, la meua amiga asignà d´intercanvi, que té vora 100 amics que sempre la estan cridant pa fer moltes coses (no tinc interés en saber quines).

GaoFei, que es presentà com a Harry (Hal.ly pa els amics, tío de la foto baix de les tortures), aparegué al rescat i em va proposar d´anar amb ell a passar els Nadalorrios xinos. Al principi estava reticent : em va advertir que allí fa molt de fret (fins -20ºC), que no hi ha la majoria de comoditats que tinc así, que ningú parla anglés... Però per a mí es perfecte. Men vaig a un poble prop de TaiYuan, una de les principals ciutats industrials de xina, però també de les més antigues, on va viure la famosa dinastía Ming molt de temps i va construir palaus d´ixos que tot el món identifica com a típics xinos.

El danés digué : t´avorrirás i farà fred. De puta mare, ja em veia el mes i mig de vacacions (sí, com ho sentiu MES I MIG!!!) abraçat a d´ell. Perquè com la novia sen va de viatge a Vietnam, no pararà de tocarme les pilotes, i el danés, per a passar una vesprà ho passe bé, un dia, es fa pessat, dos, vols matar-lo.

Pa qui no ho sapiga, el any que estem es l´any del porc, i el pròxim entrant, l´any de la vaca.

El planning per als següents post, si teniu interés es:

Visita pel campus de Tongji, Jiading campus . Un total de 4 posts, on ficaré fotos del campus, i explicaré la meua vida día a día, a lo gran Hermano, pa cotillos.
Un post on ficaré els distints horoscopos xinos i parlaré un poc de les seus supersticions.
Finalment, post de despedida fins Febrer. La idea es escriure un diari de viatge i quan torné fer un post cada día comentat tot allò interessant que m´haja pogut passar.

Bé això es tot!

P.D. : ¿Que passà en Nochevieja? Feia un fred que pelava, després d´esperar 50 minuts l´autobús, com a 200 persones se llançaren damunt espetant-se i pegant-se. La mala llet que m´agafà vaig dir: hui no ixc de casa. El danés es ficà mal en calentura i no anava, i la idea de quedarme bambant tota la nit per Shanghai en eixe fred... Aixina es que vaig passar, a més tenia molta feina....Ja celebraré el nou any xino, caguen el dimoni.

P.D. 2: Salutacions de les rates xines. ¿Que vaig a fer en elles si men vaig un mes? Res, deixarli un montó de menjar i aigua. No he trobat ningú que vulga fer-se carrec... :(

Comencem el any !!!!

2009-01-06T16:02:00.005+08:00

Per a tots els que m´odien a muerte i esperaven que havera mort de la manera més cruenta tipo la gota china, vos comunique que no, que ja estic así. I que manera millor de començar el any que ficant-vos 5 agradables fotos (com sempre) de tortures chines en 1804, pa que gaudiu de lo que vos passará quan els xinos dominen el món.

I ara vos preguntareu, ¿que ha passat desde el 18 de dessembre? Pues que así eren putos examens, i ja sabeu que en examens, no estic ni pa que em parlen de la mala llet que tinc, hi ha que fer faena i es perd la paciència prompte. Damunt un treball del PFC no l´he pogut fer, i el gros ha estat en l´asignatura de J2EE, que pa fer una puta web te tires un mes. Ara he flipat de la forma que así s´agarren els examens.

Els xinos sempre van una hora als examens per a pillar lloc en l´aula. Volen estar en els primers llocs i preguntar al mestre si cal ( i si li la poden xuplar un rato també, que ausaes pelotes que són). La confiança dels mestres es tal que la vigilància es practicament nula i no se revisen els carnets. Hi ha qui trau ventaja d´això, com el meu amic moro, que se trau cada xulla que flipes... Inclús a voltes l´han poat i ahí està...

En realitat els xinos no tenen un sistema autoritari i seriós en la universitat, conseqüència de la competitivitat imbuida en cada alumne. És a dir: si tots els teus alumnes estudien i treballen com a cosacos, si cadascú intenta ser millor que l´altre, no necessites ma dura... No cal que ningú vigile els examens de forma adequà, ni suplantaments d´autoritat, ni res, ningú ho farà. I això passa en el 90% dels xinos así, però ixe sistema a la meua universitat faria aigua i la gent passaria copiant i fent xulles com a qui va a comprar el pa del dinar (i collò, com tire de menys el pà...tant de arròs i pa desvrafat, no es lo mateix que un BON BOCADILL).

Però es de veres que la universitat politècnica es prou més dura en els cursos. Per exemple, el examen de Arquitectura de computadors... dona risa en comparació al nostre.

Tornant al tema, al haver estat vora un mes sense fer un post, qui vullga llegir va a tindre dosis diaria, de ara, fins al diumentge. Fins el diumentge, perquè men vaig un mes a viure a aventures... en el següent post vos conte un poquet més.

En faena, per Nadal

2008-12-28T20:51:00.003+08:00

Disculpeu a tots els que llegiu, fa un parell de setmanes que no fique res nou, i no podré fins el día 6. La raó es la mateixa que els xinos em donaren a mí... el Nadal es només pa ficar papa-noels en les portes dels supermercats i fer ofertes en les tendes. Así se treballa tots els putos i malèfics dies, no hi ha pietat ni compasió. Es de veres que el 31 i el 1 será festa, però no passa res, el 3 i el 4 (dissabte i diumentge), se recupera.

I el pitjor... así els exàmens són ARA!!! eixa es la raó per la cual no escric, molta feina i poc celebrar nadals!!!

P.D.: En nochevieja aniré per Shanghai a pegar un voltio. Igual trac un moment entre la resaca pa fer un post el día 1.

Si no tens targeta, no abaixes la bragueta

2008-12-18T10:45:00.008+08:00

Resulta que el meu amic Cristofeee, va rebre la setmana passà un correu de la Cámara de Comerç de Shanghai. A lo vist, l´home està suscrit a la cámara (tens que pagar una quantitat a l´any, a canvi pots tirar el curriculum en qualsevol de les empresses asociades). En ell el convidaven a un soparongo de Nadal tot pofesional, on la crema, la nata i l´ansaimà de Shanghai estaria allí, vestida de traje, disposta a conéixer nova gent en la qual fer negocis. La cosa rara es que era dilluns 15, i el sopar era de 18:30 a 22:00, els xinos ho fant tot prompte, pa variar. A mi me la pelava anar o no, i a més tenia una presentació del projecte de fi de carrera (de la part d´investigació). Però pensantho millor, després, ¿per què no anar a vore que fan els homes en corbata? ¿Que menjen, que beuen, que fumen? ¿Són una raça diferent que els diners els ha conferit poder sobrenatural? Pues bé, ahí estava jo tot mudat, en el taxi, en companyia del Cristoffer, de l´amic turco i la dona (el turco emocionat en la possibilitat de fer negocis agarra un grapat de tarjetes de la seua empressa química).

La primera en la frente pa librarnos de los malos pensamientos. El Cristoffer li donà una direcció equivocà al taxista. Si vos fixeu en l´invitació, fica Fen Yang Lu, i el tío li digué Feng Yang Lu. Un error suficient per a que el taxista ens portara a l´altra part de Shanghai. El millor de tot, es : el turco i ell portaven mòvil en GPS, i diguent, anem bé, anem bé, i jo despotricant que no és ixa la direcció, que s´han enganyat, que li ha dit la direcció mal. Però no sé que passa que quan dic les coses passa un carro, sempre. Total que només reconegueren el seu error quan baixaren del taxi. Aleshores jo vaig propossar que sabia on estava el lloc i podriem anar a peu... greu error. Quan mires google maps en Shanghai, les distancies pareixen una cosa, pero ay, mareta, quan camines. Menys mal que al final agarrarem un altre taxi, perquè el lloc estava com a 1 hora anant a peu desde on ens deixà el altre taxi. Damunt el Cristoffer i l´amic caminaven xafant ous, com si anaren en la provessó del corpus, lo menos.

Arribem al garito, en la concessió alemana, una bar de luxe, 15 euros l´entrà...caríssim... pero buffet lliure i dos begudes alcohòliques, entre elles cervessa alemana de gran qualitat, Paulaner o algo aixina. El buffet lliure boníssim, menjar alemà de gran qualitat, salxixorres d´ixes alemanes que formen imatges grotesques en la boca de qui la menja, puré de creïlles, carn torra i pinxos de diferents formes i maneres, ensalades pa els que només menjen brossa, pastissets que se te fa la boca aigua, etc... Meny mal, perquè el que va ser el event. Clar, a mi me la pela conéixer gent de negocis, no puc fer cap negoci. Así i allà veies a la gent intercanviant targetes i diguent lo importants que eren. Els xinos més que els extrangers. La proporció xinos, gent extrangera era 30-70, on la gran majoria eren alemanys. No vaig trobar cap espanyol, però es possible que hi haguera, hi havia molta gent.

En lo que estava jo interessat mentres passejava en un got de caipirinha en la mà era en les ties, que ausaes de bones i ben vestides hi havien. I és quan me va vindre la iluminació: ahí hi havien ties que anaven a fer "negocis". Xines clar. Massa guapes i sense companyia, a voltes en grups de 2 o 3 amigues...Quina llàstima no haver-me fet una tarjeta tipo Jonas Elamo and Associates Co. i dir que sóc el puto amo de la paret del carrer (Wall Street pa qui no estiga al tanto), que la crisis només m´afecta en un parell de billons de pèrdues, però que és només un 3% de lo que perdría, i que tinc tres ferraris en casa però he vingut en autobús perquè pense que la ecología es més important i aixina estic més prop a la gent del carrer. Alguna havera caigut, però mira, a la pròxima.

En realitat, no hi havia molta gent d´etiqueta, no era un soparot important. Sí que hi havia molt de huelo en corbata, però més gent normal que altra cosa, més tipus comunitat empresarial de classe mitjana. No crec que la verdadera classe alta vaja a events de buffet lliure multitudinaris, per molta qualitat que tinguen. Jo m´ho passí prou bé, veient personatges característics de les festes de trentañeros i corantañeros (hi haura que anar acostumbrant-se). Típic barbut en el jardí fumant canuts. Típic huelo en el nas roig amic de tot el món. Típica tía bona esticentuperdiners en típic home/novio sosso/petardo/carapocsamics. Típic xino fent fotos a tot lo món. Típic xino presentant-se a tot lo món.Típic alemanot carregat de cervessa en mig de la pista (hi havia una orquesta pachanguera tipo les bodes, en el mig del local) , fent el ridícul assoles, i els xinos riguent-se i fentli fotos. Crec que els xinos disfruten veguent com els extrangers fan el ridícul. Después fiquen les fotos en els diariets i diuen, mireu, mireu això es el primer món, alegrat de ser xino i no un dèbil mental com estos, en res els superarem.

Una curiositat que em vaig enterar l´altre día és, que hi han hotels que no pots registrarte. En altres paraules, els hotels que hospeden extrangers, estan controlats pel govern, si ten vas a un hotel qualsevol i trates d´hospedarte, dormiràs baix lo pont. Així és que la llibertat de vagar lliurement entre la misèria de altres pobles, està penà. No esperava menys.

Qui es tan cutre pa furtar una bufanda?

2008-12-13T11:37:00.003+08:00

Una cosa es perdre la cartera, o que te la furten en el metro. O el rellotge. Inclús he sentit a voltes gent que li furtaven la chaqueta en les discotes si era de marca i bona qualitat, o inclús les sabates si son de marca. Però el que no m´havia passat mai es que hem furtaren UNA BUFANDA. He anat aquest matí a desdejunar i per a menjar he deixat la bufanda en el seient del costat. Després he anat a per un café, i tornant cap a casa, en un interval de 10 minuts com a màxim, he tornat a per la bufanda. 10 minuts és molt de temps, però no prou temps per a menjar-se l´esmorçar de plat xino. I damunt, que estava menjant davant de la cuina, o siga, que si et sentes i et trobes una bufanda, dic jo, lo més normal es donar-li la bufanda al que està allí. Pues no, ningú s´havia trobat allí la bufanda. Perquè, ¿qui vol una bufanda plena de babes i mocs? Qui en este món es tan cutre pa agarrar una bufanda i quedar-se-la en alevosía i males ganes? Qui? Es que ara tindre que anar a la puta ciutat a comprar-men una nova, caguen dewww. Home, hi ha que dir que la bufanda valia una pasta, perquè es de llana bona, però això a primera vista no es veu. Ojalà havera tingut una tuberculosis o algo dels pulmons que s´apegue i la palmes. Des d´este blog, li faig un reto al xino fill de puta que m´ha furtat la bufanda, que si el veig pel carrer en ella, l´estrangularé en la mateixa.

Passat el cabreig de la bufanda, ahir aní a pegar voltes per la city. Res de nou, és fins avorrit. Anar a Shanghai és anar sempre a centres comercials enormes on la gent t´agobia per a que compres. "Hello!, Sir!, Do you wanna watches, bags, shoes!". Hi ha una cosa que me reventa de comprar en Xina. No pots preguntar el preu. Per costum, preguntar preu equival a dir, vull comprar-ho. Pots mirar el producte tot el que el done la gana, però si preguntes preu...aaaaaay, si preguntes preu i no ho vols. T´agobiaran de mala manera, rebaixant, pensant que lo que vols es regatejar, quan en realitat no ho vols. Al final ten vas fugint de la paraeta, el xino raere pegante bramits i tu tratant de fer com si no anara per a tú. Xina es un bon lloc per a la gent que estudia marketing. T´ensenya una cosa molt important: en les ventes de productes, no claves els sentiments, sigues implacable. Això és el que fan ells, i això és el que acabes fent tú, si no vols que te la colen.

En la foto que hi ha un cuiner, en un dels centres comercials, estaven fent un programa d´ixos tipo el Arguiñano, però en mig del centre comercial. És una cosa típica per así, fer programes de cuina en els centres comercials, mentres anuncien un producte, en aquest cas, la propia cuina. Curiós, estaven cuinant "Penne with tomato sauce". Qui haja anat a italia sabrà que és, qui no, s´ho pot imaginar.

Consells per a PROMOEs que s´acosten per así

2008-12-09T23:22:00.002+08:00

Visado
Bueno, para el visado, ¿qué idea tienes? Si vas a estar 6 meses es recomendable hacerse el visado de estudiante en España. Hay varias cosas que debes saber : uno, hazlo con mucha antelación, si no has empezado ya, estás tardando. Segundo, tendrás que ir a Madrid, no puedes enviarlo por agencia ni por correo, tienes que personarte en las oficinas. Si vas a ir, ve temprano, dos horas antes de que abran, mínimo. Una vez allí te pedirán un certificado médico. No puedes hacertelo en un hospital normal (yo lo hice y me lo rechazaron), pregunta allí, te darán un papel a rellenar, y tendrás que ir a una clínica privada. Por último, vigila la carta de aceptación, aquí te la van a pedir en todos los sitios, así que recupera el original, una vez hecho el visado.

Yo tuve muchos problemas y me hice un visado de turista para 30 días, y cuando vine me hice aquí en Shanghai el de estudiante. Es una opción recomendable si vas a estar un año, pero si vas a estar menos, no lo es, porque tienes que ir a muchos sitios y se pierde mucho tiempo y estás en tensión continua (todos los chinos gritándote en los sitios y no te enteras de nada). De todas formas es bueno saber, que si al final no puedes conseguir tu visado como dios manda, puedes venir aquí y hacértelo sin problemas.
Oh, una cosa muy importante. Cuando vayas a hacerte el visado, di que lo quieres PARA SEIS MESES. Déjalo MUY CLARO, porque a mi me dijeron que sí al principio, y luego me daban de un mes a tres meses, y si se quedan el papelito del JW202 estás jodido y no puedes renovar como estudiante. Esa es la razón por la que me lo hice aquí.

Respecto a las vacunas, puedes pasar, si no piensas irte a vivir a la montaña, en Shanghai no hay nada raro, yo no me he vacunado de nada y la mayoría no lo hacen.

Si hay alguna duda, estaré encantado de responder. Hasta luego!

PD: Ixe sóc jo parlant castellà. Tocam la figa i parlaré valencià.

Are we humans, or are we dancers?

2008-12-09T20:35:00.005+08:00

Bueno, com que el home este que fica el comentari, li he enviat un correu sobre visats i el correu del poli me l´ha rebotat, después ficaré un post especial sobre visat, més seriós. Però ara per ara, anem al que anem... Com diu una cançó de The Killers, "Are we humans or are we dancers?". Es una pregunta complicà. Personalment jo la canviaria per "are we humans or are we hookers?", però això malversaria el terme de la discussió (quant estás dispossat a cobrar en comparació a si vols ser un cantant o ballaor). No sé si s´haveu adonat que les noves generacions de críos, en tant de karaoke, tant de Operación Triunfo i Bisbal donant pel pardal, només pensen en cantar i ballar.

La pregunta més o menys vol dir: si tots volen cantar i ballar en esta vida, ¿qui treballa? Imagineu-vos un país tot de cantants i ballaors, ¿qui fa la faena? Està molt clar, els putos negracos de l´africa. Però es un desperdici, ya que, inclús seguent de color cagalló, els negres canten millor que els blancs. Hi ha una altra possibilitat millor: imagineu-vos el telediario un musical, collir ceba cantant, tot el món ballant pel carrer Paquito el Chocolatero, que tot el món parlara cantant i caminara ballant. Estaría brutal, imagineu-vos una execució per pena de mort tots ballant i cantant "eres un cabrón hijodeputa", o una guerra on els soldats disparen, recarguen, un pasito palante, otro patrás, i tir al cap. Yeee, que el món s´acaba, no passa res, si el barco s´anfona, se pot acabar cantant i ballant!

Gràcies a que el món no és aixina, enérgumenos com jo poden viure, sino ja m´havera penjat fa temps. Però no en Xina. Tot el món canta i balla en Xina. Finalment, vaig declinar la oferta per a cantar i ballar en l´actuació nadalenca, i francament, fou una bona decissió. Aquest divendres passat van ser les actuacions. Un escenari enorme, plagat de gentola en les butaques. La gent vestida de gala, alguns alumnes fent de presentadors a lo Sábado Noche (el típic que fa de graciosset, el guaperas, la tía bona que fa el numeret i la típica que fa la presentació molt professional i aguanta les bromes del graciosset). I finalment, ahí estava jo en el eje del mal, sentat en les últimes butaques amb el meu amic Ali, i tots els morapios.

Bé, gent cantant i ballant, gent fent el ridícul, gent ballant, gent cantant, i més gent fent el ridícul. En realitat, algunes actuacions estagueren bé.... jo tenia un cert regust, a això ja ho he viscut, clar, els Playbacks de les falles. Lo mateix però en més lujo...

Les dos primeres fotos corresponen on es suposava que debía eixir jo... lamentable, vestits de David el Gnomo, botant per l´escenari, desincronitzats, mal, mal. El pitjor: triunfaren. Tots els aplaudiren, i junt amb altra actuació passarán a la final de cante i baile, a actuar en altre escenari on es faràn actuacions de... totes les universitats de Xina!!!!

Instalant XP, en xino

2008-12-04T18:19:00.003+08:00

Després de passar-me el día en l´habitació tratant d´estudiar ( i al final fent la gamba per internet...), dic, vaig a escriure un post d´ixos guapos que el día que els meus fills el lligquen s´avergonixquen de mí pa sempre i em tiren a un assilo. Com sé que molta de la gentola que llig este blog está relacionà d´alguna manera en ordinadors, vaig a contar coses de la piratería así en Xina, en 3 exemples :

24 horas Redemption, anglés, DVD, 8 yuans (10 yuans es vora 1,10 euros).
Al mateix temps que apareix la peli en Internet, al día següent, la parà del xino té el DVD pa tú. Per 1 euro, val la pena comprar-lo pirata que gravarte´l tú. He vist per exemple, la serie de Friends, 24, Prison Break o House, a 30 yuans per temporada completa...
Windows XPeix SP3, en tots els drivers extra necessaris i aplicacions necessaries (Office, winrar, etc...), vamos un todo en uno meravellós. Pots trobar-lo per 5 yuans en qualsevol tenda d´informática, i cada 3 mesos trauen un actualitzat. És clar, està prohibit actualitzar el Windows (a saber la de xinos que tindrán el mateix XP), per això cada més es compren la versió nova amb actualitzacions. Problema: sols en xino, no pots canviar l´idioma de l´instalació...i no hi ha versions en anglés.
Porno? No en trobareu en les tendes normals on estan les pelis. Però a voltes, passejant pel carrer veus una parà de pelicules de les bones. No n´he comprat encara (anava en gent i em vaig frenar, que si arribe anar a soles, a 50 cèntims la peli, me faig en la paraeta...)

Bé, ja he instalat el meu Windous SP3 pirantogo xino i me caguen en sa mare perquè ni messenger ni actualitzacions... a vore si li puc ficar el famós golden serial (número de serie d´empresa que permiteix actualitzar sense preguntes).

¿Qué pensen els xinos de la piratería? NO PENSEN, PIRATEJEN! És lo millor, que tanta merda de plantejar-te el copyright i que si eixa idea es meua i si el ou o la gallina. Tot el món sap que si Windows fora impiratejable, sols sel ficaren cuatre empresuches i no vendrien ni un puto PC. Recorde que una volta, parlant en tipo d´una empressa de software, va dir que els propis programadors deixaven portes obertes per a crackejar el software, perquè saben que la piratería es la millor manera de difondre un programa. Altra cosa es que et montes una empresa i gastes el software, ahí sí que crec que es deu pagar llicències. Però per als demés, VIVA LA PIRATERIA!

Fent el fardatxo in the night

2008-12-01T20:42:00.003+08:00

Un danés, un japonés, un chino, un turco, una rusa, un sueco y un español. Aixina era la taula on estava sentat este dissabte de sopar. Al meu amic Karchof, el conegueu, el puto amo del corral, el tipo que quan estás esperant un semàforo sen va correguents en altra direcció i torna quan està verd (diu que no li agrà esperar-se als semàfors), el tipo que quan obrí una coca cola esparrama més líquid que cáncer Chernobil, vamos, el puto amo del corralejo. El japonés em caigué bé. No es un frikkie, no li agrà el manga, el anime ni les videoconsoles. Un xic molt seriós, està bo i té diners, si voleu sel podeu follar, yo ho vaig intentar però no hi hagué manera (yo li tire a tot, no com els putos maricons que només follen en homens). Li diuen Yoshi, com el dragó verd de Super Mario Bros , si teniu curiositat, li ho vaig preguntar i em va dir que SI, que era el mateix nom... El altre era un turco, molt simpàtic, ja cassat i tota la pesca, bon xaval, també. La rusa, no estaba bona, i el sueco estaba asentat en la taula en el chino però era un hombre de negosios, aixina que només que hi hagué formalitat. Finalment vingué altre chino, però chinos i chines vingueren tants després que ja passe de comentar qui són i lo poc i mal que han fet en esta vida.

Pues bé, estavem sopant en un japonés, d´ixos on el cuinar talla el fiambre davant de tú i te frig una espardeña i lo que vullgues pa sopar. Es curiós, Yoshi digué que en Japó eixe tipus de restaurants no existeixen... en pots trobar un de cada mil, però no és habitual, més probable si vas a Nova York que a Tokyo trobar un japonés on el cuiner cuina davant de tú. Es més, ell no havia estat mai en un lloc així. Coses més rares s´han vist, però bé, una cosa més que sé. Per cert, el puto Yoshi té les fotos del sopar i no me les ha enviat encara. Aixina que post sense fotos...

Després de la petardà chamant saque i de estar tot el contentet que podia (he comprobat que no puc contar xistes en anglés, perden el significat i la gràcia), anarem a Windows , no XP ni Vista, era un localucho del averno, en un billar, un futbolí (en corners!!!!) , llocs pa asentar-se, i com no ixa barra on demanes cervesses i xupitos de tequila hasta que la llengua pesa i et dones compte que estás parlantli valencià a unes chines. Bé, em paregué interessant, un pub com altre, però en gent de tot arreu. Allí em vaig trobar els suecos companyerous de classe, el negre, el alt, el rubio, el moreno i el flipat, celebrant l´aniversari de l´alt. M´ho passí bé, vaig conéixer gent que no tenia cap interés en conéixer, i no vaig ligar en ties bones, com déu mana en una nit de fracassat. Hi havia un grup de enfermeres noruegues (6, totes rubies, ulls blaus i totes de bon vore, alguna que altra espectacular), a les quals vaig abordar, però acabí en el banquillo, ja que, casualitats de la vida, el sueco i el noruego es pareixen molt i poden parlar, així que al cap de 10 minuts els suecos s´havien fet en la mercancía. La comunicació es tot en el flirteig, i el anglés dona agonía, no puc dir lo que em passa pels putos ous conforme toca, cagüen la pena negra.

Així que els suecos decidiren anarsen en les noruegues a un club de ball, i com jo i el Krucheff no teniem res que fer, ale cap allí en la mascota Yoshi i el turco cara Amatatatonpare. Arribarem al lloc del averno, un lloc d´ixos que jo havia vist en les pelis americanes, on hi ha entrà VIP on paren els cotxes de lujo, entres i está ixa plataforma on està el hip hopero negre en les medalles cantant i diguent, yo sóc el puto, vosatros sous un putos, ¿qui es el putooooo? ¿qui es el putoooooo? Seients reservats on la gent se fa coca, demana xampany i juga als dados, música tan forta que no pots parlar, gent espentant-te com si estagueres en el metro, abrigo en la mà en una calor infernal... No aguantí ni 20 minuts, men vaig eixir prompte, no aguantava allò, insoportable.

Conclusió : vages on vages en el món, la mateixa merda en totes les discoteques. No importa si estás en Benifaió o en Les Bahames, una disco es un lloc on un sunormal fica la música roïn alta pa que ningú li diga res mentres fa idiotaes bramant i botant, les guarres arriben i fan numerets ballant, les parelles se soben en els cantons de les parets, els xuletes fumen, beuen i espenten, la gent meneja el cos de forma irregular (perquè això no es ballar ni de blas) i se fa de tot menys coses de trellat... I aixina tota la nit. No crec que torne a una disco en Shanghai. Ya ho faré en casa, si algún dia vull anar a vore lo degenerat que està el personal.

Quan menys vols, més fas el ridícul

2008-11-23T11:54:00.002+08:00

Collò, hi ha que ser fills de putes. M´he negat a fer la merda de villancicos i palmitos. Tot va ser al llegir aquest correu:

Hi guys,

The first show will be given on 21st of Nov (this Friday). I will let you all know when and where we meet on Friday.

If it is not satisfied, we may need to go to Siping Campus again on 28 of Nov. So Let's try our best to present our programme.

The final which is also formal performance will be at 5th of December. The university will provide a bus in Jiading Campus at noon, so we will take the bus after lunch.

The follow link is the dance we are going to doing which is a easy version. You can practice yourself or together.

http://v.youku.com/v_show/id_XMTk1NjM3MDA=.html

Jo si voleu que cante pero mira como beben los peixos en la sequia, en alemà i en croata i en xino, ho cante. Que voleu vestir-me de dona i de sant, ja me toca la punta la fava a ratos. Però que de repent em traga palmitos en plomes i me fique a ballar això... Sí, ja a vosaltres vos molaría que ho fera pa riures un rato, però la vergonya pesaría pa mí tota la eternitat i probablement acabaría en un gotet de veneno i postrat en un llit. Damunt, segur que la gent ho ficarà en youtube o el youku (el youtube chino, pa tota web tenen una rèplica. Per exemple, google es baidu, msn es pidgin, i aixina en tot). Perquè tot el que fas ara, no ho fas i s´acaba, et persegueix hasta la tomba.

El exemple més clar el teniu en un puto curt que ferem pa una asignatura de video. Ningú volia ser el protagonista, aixina que el menda, en la veu de llauraor toxicomano que tinc, va decidir que sería el puto protagonista. Total, pa una asignatura de merda, en una cámara de casa, en tres amics més fent el capullo, no passaría res. Bé, ahí teniu el video en internet penjat...

http://www.leechvideo.com/video/view1872493.html

I no ha sigut jo!!! He tractat tota la meua vida d´ocultar ixe curt, a mi no me mola actuar, ni cantar ni ballar. Vale que me mola fer el fardaxut i el fantasmó, però ja està bé, només faltaría que ho refregara a tot el món cantant. Però Internet és una massa informe que te lleva tota la privacitat. Probeu a ficar el vostre nom, a vore que apareix... Igual el video porno que rodares en la novi@ y que se suposava no anava a eixir mai del teu caixó de la mesita està rulant per ahí...

Pues bé, després d´aquesta negativa brutal a cantar i ballar, em digueren :"Vale, com que no t´agrada cantar i ballar, ja tenim el paper pa tú : te vestim de Papá Noel i te fiques a repartir caramelos mentres actuem. No tens que cantar ni ballar."

A la Go!

2008-11-21T11:05:00.004+08:00

No he escrit massa últimament, principalment perquè tampoc tinc res que dir. M´he passat aquestes setmanes estudiant per al projecte i el puto chino. He millorat, però segueixc sent un incompetent que no sap dir quasi res. De totes formes ja comence a pillar com funciona l´asunt. La veritat, costa moltíssim parlar xino, ja no per la pronunciació, sino perquè no tenen temps verbals. No es que no conjuguen, es que no hi ha passat ni hi ha futur. Com m´explicava MingJia, per als xinos les coses o están fetes o no están fetes. De manera que si algo ho dius, ja está fet, i si no, aleshores tenen un montó de partícules tipo 吧，马上，还， i trenta mil més que has d´aprendre per saber que dir en cada situació. I clar, jo preguntava, aleshores, si estás parlant de fa 3o anys cap arrere, ¿com ho dius? Pues primer, fiques la data, o dius 30 anys enrere, i després, tot el demés , i el que sent ja sap el contexte... De manera que si sents una conversació començà de un xino no saps si està contant algo que ja ha passat, o que està passant ara. Per al futur es distint, gasten una partícula 要 i és més fácil d´identificar, però es molt raro sentir als xinos parlar en futur.

La veritat es que en qualsevol lloc d´europa, en 3 messos i un poc de dedicació ja estás xaparrujant l´idioma, però el xino té tela... Tampoc es pa menys l ´àrab, si vols aprendre moro, te pots morir, almenys els xinos tenen dibuixets, els moros punts i ralles... Jo vos recomane que aprengau almenys un idioma raro pa fer el fardaxo i anar diguent, jo sé swahili o rus, i quedar-se en tota la penya. La part roïn dels idiomes es gastar-los. Perquè si aprens anglés, de puta mare, et baixes películes originals, sents música, lliges coses... Però si aprens el idioma d´Alaska i después vas a viure en Corbera... és un poc inútil. Altre problema és quan saps més de 2 idiomes, el teu cervell cortocircuita i mescla una merda en altra. Es com si el cervell sols tinguera lloc per a 2 idiomes, i el tercer, el té que estacar entre els altres dos. Per exemple, tinc el anglés on tinc el castellà, resultat, cada pronunciació d´spanglish del cagar-se, i el xino estic clavantlo (no sé perquè), on tinc el valencià. De manera que sempre em passa quan estic intentant parlar i no recorde una paraula, plene el hueco en la paraula en valencià que més li se pareix... wo yao chi fan la mà...

Altra afició lamentable que m´ha pegat ultimament és el Go!. Original de china, el Wei qi, (iGo en japonés i Ban Duk en core-ano) és un joc de taula que té més de 4000 anys (com tot así). Per als xinos, els japonesos i els coreanos, és una espècie de guerra patriòtica. Encara que el Wei qi va eixir de Xina, el Japó ha sigut qui més ha desenvolupat el joc ( fa 1000 anys era una obligació per als jefes militars saber jugar, i hui en dia tenen instituts especialitats on entrenen críos desde que naixen) , aixina i tot els millors jugadors del món són coreans. Entre els tres se monten campeonats on es juguen verdaderes fortunes. Un títol de Go! perfectament pot suposar-te 500.000 euros, però com en tot, hi han professionals que hasta quan caguen están jugant. Altre micro-cosmos de drogates i locos, com en totes les coses.

La raó de la potra es que aní a un club de jocs de taula d´así (total per vore si havia alguna tía d´interés, però no...), i acabí en cuatre xinos tratant d´ensenyar-me jugar al Go!. Frustrat per la dificultat del joc, passí per la llibrería i em comprí un llibre d´iniciació.

El millor tutorial d´internet el podeu trobar a aquesta página : http://playgo.to/index-e.html
El go es un joc on hi han pedres blanques i negres i cuadrats. La idea del joc és capturar la major quantitat de pedres enemigues i acabar la partida en la máxima quantitat possible de territori. Al principi et trobes desconcertat, no saps per on pegar. Però quan jugues un poc, en el teu serebro comences a distinguir les arees i a vore més enllà de les pedres, com si realment fora una guerra i on tens que pensar cada moviment del contrari, perquè cada pedra colocà pot decidir per complet la partida. A tots els que els agrade el ajedrez, els diré que el Go! és molt millor, i més divertit, encara que no ho parega al principi. De fet, és el millor joc de taula que he vist mai (home, el juego de la llOca sempre tindrà un lloquet en el meu cor).

Si voleu jugar, podeu descarregar-vos el glGo.

Oceanogràfic de Shanghai

2008-11-17T15:59:00.003+08:00

Así estic de nou, wo chi fan la mà, com diuen els xinos. Després de les males impressions que he tingut, espere que vinguen coses bones. A més, com acostuma a dir la mafia, no es menja on se caga, la cuál cosa vol dir, que en el temps que me queda d´estar así, a callar i a mirar que fan els xinos. Almenys pot ser interessant.

Ara volen que fem un "performance" per a Nadal. O siga, cantar villancicos disfraçats, com quan tenies 12 anys i estaven en l´escola. No tinc prou fugint dels concursos de cantar que así els fan cada dos per tres, que damunt m´obliguen a cantar un puto villansico. I volen que balle, i em disfrasse. Com hi ha majoria de suecos, pues anem a interpretar tres villancicos suecos. I en un dels villancicos hi ha una santa, que presuntamente anava a ser interpretat per una dona. Però com la única xica en classe, una alemana, s´ha negat a participar (els alemans tenen una espècie d´estatus especials i poden dir que no a tot...), algú li toca apechugar disfraçat de dona... i com jo no sé cantar en sueco, que es paregut a l´alemà... Era de previndre. Ya tenia jo un cabreix com un mono per tindre que ixir en mig de tots els xinos a cantar i ballar, que damunt eixiré disfressat de dona i de sant al mateix!!!

Aquest diumentge, aní a visitar l´oceanogràfic. Igual que el de Valencia, em paregué avorrit, exactament igual. Algun que altre bixo roïn mig morintse diferent. M´agradà l´anguila elèctrica gegant. Tot el demés, podeu voreho a València també. Després d´aquesta merda, aní a un lloc més interessant en el sentit xino. És com un barri amb vora 6 o 7 edificis com el corte inglés... tots de tendes de roba. El paraíso de la dona. Hi havia un edifici complet de roba de dona, trajes i abrigos. En cada planta hi han tendetes xicotetes de roba, en una planta poden hi haure perfectament vora 30 tendes de roba apinyaes, tot ple de gent regatejant i comprant. És un lloc on no hi ha quasi extranjers, tot xinos. I és, evidentment, tot més barat. És com un MN4 o un Nuevo Centro però en tendes més cutres a lo mercadillo, tot ple gent, una calor infernal, milers de dones comprant (alguna passava que estava pa dir-li quatre coses en valencià) i bramits sense parar. Als 15 minuts ja volia pegar a fugir, però bé, hi havia que comprar canonballos i jerseys i hi havia que apechugar.

Ale, ahí teniu unes quantes fotos de bixarracos i vos deixe. Per cert, la primera foto, encara que borrosa, es una tortuga i un tiburó abraçats. Un consell d´amic : agarreu el example i quan vegau un tiburó, un bou o un cocodrilo, aneu a abraçar-lo de la meua part. I un besito no estaria mal, tampoc. Com diu el dicho, no tindrás vida plena, hastas que no el faces un bona morena. Ahí teniu la foto de una morena que está ben bona.

Hasta allà

2008-11-10T14:48:00.002+08:00

Estic cansat. Al principi tot comença com una broma. La veritat, sóc idiota. Es com si la gent te diguera, ie, això que vas a xafar és una merda, però tú la xafes. I hasta que no comença a fer pudor de veritat, no vols donar-te conter de que era una merda de veritat. Hui és el primer día que tire de menys Espanya. Hasta ara tirava de menys la meua familia, clar, però mai la meua terra. Pensava que Espanya, Valencia, Sollana i Sueca, donaven asco. Donaven molt de asco, la gent que està subnormal, els pallassos que tens que lidiar cada día, les aglomeracions de tràfic, el xiquillos que se creuen déus, les tíes que son super-cregudes, els niñatos maquinetos en els cotxes tunejats, la gent morta en vida que es passa la vida davant l´ordenador o la videoconsola, els huelos que només pensen en fartar i en el seu profit, el puto PP, el puto PSOE i el bipartidisme de merda, i que ningú altre partit siga capaç de fer algo de trellat, la gent del govern furtant, els alcaldes, encarregats de fábrica o supermercats, o poliseros que tenen un poc de poder i se creuen que poden manar a tot el món, la contaminació de tot el que ens rodeja... I bé, podría seguir parlant dies i dies.

Almenys, tenim coses que así no tenen. Así la gent se mor pel carrer. No crec que ningú muiga de fam, China és un país en molt de menjar. Però si de sed, perquè la major part de l´aigua està contaminada. Sí de càncer. Allà on vas està tot contaminat, tot asquerós, el aire es irrespirable en alguns llocs, pudors, tot brut... Però dona igual, tots els centres comercials de Shanghai tenen pantalla gegant, tots els carrers tenen llum. China és el país del pan para hoy hambre para mañana. No parles mai en un xino del treball. MAI. En tots els xinos que he parlat del treball, ja no em parlen : començat per Celia, Caracremà, una tía que vaig conéixer en l´autobús, altra tía de classe, altre xaval que jugava a fútbol,.... Persones normals i corrents, però dis alguna cosa del treball... I s´ha acabat. Vaig a ficar-vos una llista de les 5 coses que no pots parlar en China :

Política. Absolutament res. Tot el que fa el govern està correcte, ara i en el passat. Así ningú sap que passà en Tianamen en 1o90809 (no puc ficar la data, me podrien rastrejar,aixina que lleveu els 0s).
Economía. No digues mai que les fábriques de china son propietats dels americans o els europeus, encara que tot el món sap que es així. MAI.
Treball. Si algun xino te diu que està treballant 12 hores al día, inclusive fins de setmana (cosa que es normal así), sense vacacions només que 3 dies al any en Nadals i 15 dies en estiu, no li digues, MAI, ¿i tú penses que això és normal? Perquè ells pensen que la vida és treballar, no són com nosaltres. Pensen que el treball i la vida ÉS EL MATEIX. No se plantejen fer res més apart de treballar, i no és una filosofía, és un fet.
Discutir. No están acostumbrats a que si tens una idea, i ells una altra, se pot fer una aproximació. Només existeixen dos clases d´idees: les ordres i les que ells tenen. Si un xino té diu una idea, i tú li dius, no estic d´acord, no te discutirà. Sencillament no té parlarà mai més d´ixe tema. Això passa en el treball, i en qualsevol lloc. Mai sugerixques res: passarán de tú. Només té fan cas si eres el amo, i aleshores acaten ordres.
Cantar i ballar. No digues que no t´agrà cantar i ballar. No hi ha gens de diferència en la asquerosa costum de cantar i ballar que tenim en Espanya (Operación triunfo, etc...), però la diferència és que así no pots expressar que no t´agrà. Si rebutjes una invitació a un kararoke i dius, no m'agrà cantar, ja no te consideren un amic.

M´estic pegant moltes trompaes así per ser bona persona, perquè sóc un ingenuo i sempre dic el pense si crec que puc ajudar algú. Però això s´ha acabat. Así són tots un cominencieros, así no hi han amics si no poden traure res de tú, i sino, no te parlen. Almenys, un poc d´hipocresía com en Espanya, no estaría mal.

Em trobe decepcionat, però el pitjor de tot, es que ja sabía que els xinos eren aixina. Però la gent que fa un viatge de 15 dies se pensa que tot es bonico, ai, que bones persones que són. Hi ha que diferenciar entre educat i altra mentalitat diferent. I no passa sols en China, els japonesos són iguals. Almenys, quan s´enfaden amb mí, no em peguen un tir, com els païssos aràbics.

Guía de les fotos:
0.- Els dos únics amics xinos amb qui confie (I tampoc, algún dia se tirarán damunt de mí i me rossegarán els collons).
1.- Típica paraeta de Té amb llet (nái cha), que están boníssims.
2.- Vaig passar per un carrer ple de putis de camí a casa (no tenia ni idea, però vaig tirar per una travessa... i sorpressa) i vaig intentar fer una foto a amagaes, però és perillós. ¿Vegueu els pirulos al fondo? Això indica que és un puti. Quan passes hi ha un escaparate de dones. Vaig intentar fer una foto, però sense flash i a amagaes, es veu tot fosc. La curiositat, al final del carrer, hi havia una comissaría...
3.-Les carreteres, plenes de llumenetes, pa ahorra pal canvi climàtic.
4.-I un centre comercial de luxe. Hi havien rolex per 500.000 euros. Si algú en vol un, mel pot encomanar.

Críos y carrancs

2008-11-04T21:43:00.003+08:00

Bé, em quedí en la visita al primer parc (ahí em teniu en una foto que m´han passat en un dels karts). Arribà la nit i anarem al hotel de la ciutat, i com cabia esperar, pues en el hotel per la nit festa... una festa que comença a les 20 i acabà a les 23, una festa que no volia eixir ningú als passillos per por a fer ruido i que llamaren l´atenció... Però bé, almenys havien comprat cervesses. I jo era el únic que bevia. És més, era l´únic que crec que arriba a bufar-se un poc després de beures 7 cervesses de pot i una de litro de botella. No hi havia res que fer. I damunt els chinos, niñatos de 21 anys, es dedicaven a jugar a "beso, verdad o atrevimiento", i no t´ho perdes, el beso en un plástic en la cara de l´altre, per si s´apegaven algo roïn. I aleshores comencí a vislumbrar que la meua experiència en festes xines era real: els xinos són infantils. No tenen drogues, no beuen, no fumen, juguen a les cartes i a jocs que, en definitiva, em sentía com si estaguera en l´habitació de l´hotel d´octau d´EGB, però més light encara. Així que quan vaig beure comencí a soltar bastardaes, quan me tocava triar el jocs, intentava fer-los el més pervertits possibles, tipo, a qui li toque se lleva 8 prendes de roba i fa un strip-tease, o apartar el puto plàstic del "kiss" (me tocà una tia, però dona igual), o fer un calvo, jo que sé, tonteríes que a ells els pareixen repugnants i que jo me partia mentres em miraven com si fora el dimoni. En un dels jocs em tocà guerra de cervessa, però el altre xino no saxà el pot, i jo el vaig banyar de cap a peus i vaig fer l´habitació un asco... però tú, era una festa i em sentía com en prescolar...

Crec que des d´aquell moment els xinos del viatge em miraven en cara rara. Però el millor estava per vindre. Al sandemà pel matí anarem a un parc natural. Sí, el parc on pots vore els pejesapos i els carrancs. Pues bé, els xiquillos chinos, com els vaig a dir, se clavaren pel parc a agarrar carrancs, i els ficaren en una bolsa de plàstic. La xiquilla encarregada d´organitzar el viatge anava en una bolsa poant els carrancs, i quan acabà la visita (pues com si anares a l´Albufera al racó de l´olla, però en carrancs i pejesapos i pardals de diferent tipo), els vaig dir : "torneu els carrancs al riu". No volgueren, sels volien quedar... com el xiquet xicotet que sen va a la mar en el poalet i agarra el carranquet... i a les 4 dies el té en casa flotant pel poal. Tots ho hem fet alguna volta, però...en 5 o 6 anys, no en 21 o 22, per favor.

I com diu la gran frase, això no és res pa lo que te que vindre, aixina era. El següent pas, era, anar a un hort de taronjes, pagar un tiquet d´entrà... I COLLIR TARONJA. Sí, com ho sentiu, és la nova diversió de la gent ciutat, pagar per anar a collir taronja en un basket. Molt fort. Els xiquillos s´ho passaren força bé, i les taronjes que collies te les podies quedar, i clar, acostumbrat a collir, si he anat, de veritat, en el hort de mon tío, o d´algun amic, aní a destall i em feren deixar la mitat de les taronjes. Aixina i tot, ho trobe ridícul, divertir-se collint, ¿qué seria el següent, anar a birbar? Podriem ficar un parc d´atraccions en els horts del Nando: collir i birbar, pague vosté i façam faena!!!! Caguen la puta misèria. Damunt comprí unes coxinaes pa menjar que tots compraven i que algú em digué "delicious", una espècie de pasta blanca que estava ultrarepugnant, era com tragar pastelina.

I com diu la gran frase, això no és res pa lo que te que vindre, aixina va ser. Després de collir anarem a menjar al restaurant, i resulta que en la cola pa llavar-se les mans, una tía (la podeu vore en la foto, en l´escaleta, la primera. La que saluda era la meua nova companya d´idioma), es gira i em fa la típica broma de banyar-me en els dits. Jo li responc en una punyà a l´esquena perquè en xopà tot, però una punyà sense apenes força, com li pegues normalment a les dones de broma. La tía no digué res, se n´anà i es sentà, tota seria.

Una hora després, estem en l´autobús pujant per tornar a casa, i de colp i repent la mateixa tipa es para en el corredor de l´autobús i se fica a BRAMAR, a plorar i a xillar, senyalant-me en el dit, diguent-me DE TOT. Jo flipava en colors, tota la gent del autobús mirant-me (la gent de l´excursió), com si jo l´havera violat o algo, i jo no entenia absolutament res, perquè en eixos moments ni recordava l´incident de la punyaeta. Sé fica a bramar diguentme que era un fill de puta, un maltrataor, un descortés, un maleducat, ... un numeret de por. I jo preguntava, ¿però jo que he fet? Perquè clar, la tía ho deia tot en xino, tota roja i plorant en un atac d´ansietat. I después un xino del meu costat em digué que la tía estava diguent que jo li havia pegat, que això era una afrenta personal... mare meua, mare meua, mare meua... Vos jure que en eixos moments tenia la conciència tranquila i estava a punt de descollonar-me en la cara de la tía, però m´aguantí. Al día següent parlant amb Alaa, el meu amic moro (un dels meus millors amics así), em digué que és una cosa habitual en les dones xines. Si jugues en una dona xina i li fas un gest que no li agrà, com una palmà o una punyà de broma, les probabilitats de que això passe són altes. A ell i altres amics extrangers també els havia passat. Quan al final tornarem a casa, em vaig disculpar amb la tía, agafí els putos carrancs que els niñatos havien abandonat en l´autobús i aní al riu de la universitat a tirar-los. Sé que els carrancs morirán en el riu de la universitat, però més val morir lliure que en una bolsa de plàstic al contenedor. I una cosa sé ara : no me trague ningún puto crío de la meua classe. Están torrats.

A collir carrancs

2008-11-02T20:52:00.004+08:00

Portava una setmana sense dir res, i ja hi havia qui m´havia ficat un ciri en tots sants, però jo encara estic viu, a pesar de tota la faena que tinc. Sí, resulta que estic estudiant (o vos pensaveu que estava follant tot lo día?) i tinc molta feina, així que no he tingut apenes temps. I este fi de setmana, pues hi havia una excursió en l´escola, així que m´he animat a fer un post, perquè he de contar prou coses interessants.

La excursioneta era a Chong Ming, una illa que està al nord de Shanghai (primera foto). El viatge començà de puta mare, jo anant a un lloc per l´autobús que no tocava i fent tard. No erem molta gent, només 17 persones, la majoría que al principi anaven a vindre (erem vora 40), es tiraren arrere com a carrancs traidors. Però bé, feliç perquè la meua nova companya, Ming jia, venia al viatge. Vos explique: resulta que aquesta xica anirà al Politècnic el següent quadrimestre, així que la setmana passà sem va presentar pa que li contara coses... I aleshores la meua ment maquiavèlica traçà un plan, li preguntí ¿perquè no eres del club de amigos de los extranjerous? I em digué que no sabia res d´això. Perfecte, vaig pensar. Aní carà al Caracremà i li vaig dir que una xica volia aprendre espanyol, si podía canviar de companyer... i bé, tots picaren en l´excusa de l´espanyol, ara Ming Jia es la meua "language exchange partner" i no el sangonera de caracremà que cada volta que quedavem era com si me l´anduguera a pujar sacs de formigó a l´obra, una cara més llarga que un caña de perchar. Aixina que es que un problema menys, perquè almenys la xica esta és amable, i com no, no està malament. Almenys si està de mala hostia la xica es de bon vore.

Pozí, pujarem en un barco d´ixos que porten cotxes i tot i allí estaguerem, 1 hora de viatge mirant la mescla de mar i sèquia que es la desembocadura del Huang pu. Al arribar, anarem a un
parque natural d´entreteniment. Explique: es un lloc que quan arribes agafes una bicicleta i ten vas pel parc a rular. Está ple de caminets i t´ho passes prou bé fent la visita. Després en el parque hi havia Paint Ball, Karts, Coches de choque, y tonteríes varies pa passar el día fent el cabra. Jo vaig pujar als cotxes de xoc i a uns karts que eren com cotxes. Pensava que anirien més lijats, però anaven prou espaiet, no més de 50 per hora. Això sí, molava un huevo adelantar a la peña, que més lerdos no podien ser (molà molt adelantar al típic executiu en traje que anava tot espaiet, en un kart, tot feliç...). I aixina passarem el primer día, en eixe park, com si foren xiquillos, en bicicleta amunt i avall. Jo anava en una bicicleta doble, en companyia de Ming Jia, i molà estar a punt de pegar-se-la varies voltes (les bicicletes dobles i triples són prou inestables).
Bueno, ja vos contaré més al llarg de la setmana, vos deixe un video dels pejesapos, ja explicaré perquè en altre post!
Nota: no vos feu moltes pajes en el video, ja sé que están bons, però un respete.

La festa la cochambre

2008-10-23T22:21:00.005+08:00

Estava jo un dia fent les meues cochinaes i tratant de vore porno per internet, quan tocaren a la meua porta. Eren un gordo i una tía bona en cara de presentaora de televisió. El gordo es presentà com Xuxu, i després de dir-me 300 voltes "my friend", me dona una invitació per al dijous dia 23 anar a una festa de benvinguda.

I arriba eixe dia, o siga hui. Estava jo mig costipat (así ha canviat el temps i ara fa fred), intentant olvidarme de la meua miserable existència en terres grogues i deleiterme en alguna pelicula americana roïn, quan el gordo Xuxu tocà a la meua porta. I aleshores recordí la festa del averno que m´esperaba. I d´açò va aquest post, ¿com es una festa xina? Pues una festa xina es com una festa de iaios de la tercera edat però llevant-li el element de picardia i els xistes verdongos. I el pitjor d´aquesta festa, adivineu qui eren els convidats especials... els estranjerous. El gordo Xuxu anava captant als alemans que trataven de fer com si no s´enrecordaren, inclús un ha tratat de pegar a fugir. Al final tots els alemanots han acavat apareguent perquè hi havia cervessa gratis. Calenta, però gratis.

Ahí estem els alemans i jo, en primera fila, tots els xinos mirant-mos, casi faltava que mos tiraren cacaus. Damunt anavem en roba d´anar per casa i els xinos estaven mudats.... I ara ve la pitjor part, en diferència, els jocs. Perquè no sé si sabreu quina és la forma preferida dels xinos de passar les festes, una de les coses que més he odiat desde que vaig náixer, un dels pitjors invents de la humanitat (pitjor que la navaixa del Nando), això que fa ruido i te fa patir els oïts sense parar, la pitjor de les tortures acústiques : el karaoke. Después de una nefasta presentació de la china milenaria, de jugar al precio justo patètic, de un joc de acaçar-se en bufes, de varios cantes i bailes en karaoke imitant els Beatles i famoses operes chines, una discussió de la globalització (m´he quedat gelat, dos minuts antes estaven jugant al corre corre que te pillo i de repent es fiquen a parlar de la globalització...), un cordó roig que si se parava la música quan el tocaves, te tocava cantar el karaoke, i un sinfí més de parides sense nom propies de xiquets de quatre anys (m´ha tocat un portafotos de Winnie The Pooh, seré feliç eternament), s´ha acabat la tortura. O això pensava, en acabar-se la festa m´han convidat a una igual la setmana que ve, on he de parlar d´Spain y tot lo que me passe per la raba. Igual els conte mentires, s´accepten tot tipus de sugerències!

La part bona per a mí ha sigut el final, els xinos demanant ferse fotos en els estrangers, he conegut veïns meus ( i veïnes :) ), i tots volent ser el teu millor amic. "Football, spain, Raúl" (no saben que està millor fora de la selecció ) o "Barcelona, Madrid" són coses que he sentit mil voltes aquesta nit. M´ha fet gracia, estava en un alemà que du rastes, i s´acosten un montó de xinos i se fiquen a preguntar-li sobre el monyo, que com sel feia, com sel llavaba, i una es queda mirant-lo i li fa "Can I touch your hair?". Jo estava partint-me el cul, i lo millor ha sigut quan una li ha preguntat que si fa un any estava en no sé quin lloc, que havia vist fa un any un xic en el mateix monyo, si era ell... I després lo típic, fotos com si fora un Mickey Mouse del eurodisney, etc... Menys mal que no tinc una pinta rara i solc passar desapercebut. Aixina tot, és dir que sóc espanyol i venen un montó de xinos a vore que faig, com si fora un animalet del zoo. No és per tirar-me flors, però jo sóc el puto amo. ¿Perquè he dit eixa frase? Jo que sé, primer perquè la fama se m´està pujant al cap, això de fer-se fotos i donar telefonos a tot kiski, mola, i segon, perquè és de veres. Ahí queda el mandao, pa qui sel vullga pimplar.

Relacions púbiques

2008-10-19T19:50:00.005+08:00

No estic de bon humor, tinc la llet agra. ¿Qué perquè? Pues perquè el dissabte quedí en Celia pa la classe i pel camí vaig perdre la cartera. Damunt arribe i se fica a chillarme que sempre que quedavem arribava tard, que era un impuntual, que la próxima volta se n´aniría... dones. Després de la classe, resulta que anavem a la inauguració de una escola de ballar. Però resulta que en el camí no hi havien taxis, i anarem en metro. Tardarem més de dos hores en arribar i ens perderem gran part.He de dir que m´ho passí molt bé, perquè eren tots classes divertides pa atraure la gent, hi havia tango, swing (estaven els del club de la setmana passà), salsa, dansa africana, flamenco i jazz. Tot amenitzat per professores de buen ver. Jo no havia ballat en la vida, i al principi me tirí arrere, però cap al final vaig perdre la vergonya i em vaig soltar.

I en la classe de swing, em toca fer de cámara improvissat. Allí estava un dels americanous que tindrà la meua edat i que es el puto amo del swing. A lo vist, i segons la explicació que va fer, en EEUU, tu vas a un poble i dius, ¿ el club de swing? I tots els pobles en tenen, i te conviden a ballar. El swing es un ball que agrada per ser molt lliure, però es que el to de la música... sona massa americà. No vos recomane que aneu per Europa preguntant on està el club de swing, perquè en els paísos del nord, això s´enten com que estás buscant gresca gay.

Una volta finalitzada la presentació de les classes, pues en els del club de swing de sopar. El que jo no sabia es que estaba en la part pija de la ciutat. I com havia perdut la cartera, pues ale, ja li dec un sopar més a la meua amiga... i no dels chinos, perquè en la part pija, el preu del menjar es com anar a un bar caret así. Cagüen tot. Com a nota interessant, vaig conéixer a una coreana que estudià el mateix que jo ara (informática i totes ixes coses) i que treballava pa una empresa allí en Shanghai. Era mona y frikkie, una combinació extranya que rarament es coneix. Diumentge torní cap a casa, i así estic.

Sobre els chinos y les relacions sentimentals hi ha prou que contar. Hi ha varios tipos de relacions asqueroses que se donen en china. La primera és el típic soltero americanot, huelo i panxut, en la xufa de cacau que necessita 4 viagres pa traurela del capoll, que sen ve así forrat de pasta i busca jovenetes pa tocar mareta. Altra és el típic executiu que viatja molt, i sol vindre a Shanghai per feina. Se troba una xina i com les xines están a la caza y captura del Western broker guy, o siga del ricacho del este de banca asquerós sapo y fill de puta en BMW descapotable, pues se la folla tot lo que li dona la gana i més. En una convidà a un hotel de lujo o un soparet en un puesto caret, ja té mitja raba dins del forro. El que passa és que esta gent ve así pa un, dos o tres mesos, tenen dona i fills, i quan s´acaba el temps, sen tornen en la dona i deixen a la xina plorant i rasgant-se les vestidures.

La tercera i última és el típic sunormal estudiant que busca novia pa intercanvi idiomàtic. A voltes la cosa va bé i arriben feliços al matrimoni, però la majoría de voltes és una puta merda. Jo vos diré perquè. Así les xines són moltes simples. Es creuen que si un tío tapa cova, ja van a casar-se en ell. I els típics estudiants que venen así de festa donen agonía, perquè veuen a les xines com a carn de xufarra, te la meto y no me acuerdo, jo vull a una xina pa tocar pexina, i ja està tot. I después te sents de cada dramò que fa por. Per exemple. Un alemà que es lià en una xina. La xina no parlava anglés, i el alemà no parlava xino... però la xina estava boníssima. La relació anà ve al principi, però el temps passà i arriba el temps del alemà de tornar al seu país. I la última setmana, la xica queda en ell en l´estació del tren (era de un poble propet) perquè estava emocionà i volia estar en el sapo, però el alemà digué sense inmutarse, ara men torne al meu país i te deixe así, i la deixà plantà en l´estació de trens. La xina s´agarrà una depressió de por, és passà la última setmana tocant-li hores i hores per telèfon, no entenia perquè. I és per una cosa molt simple : si els dos haveren parlat el mateix idioma, ixa confusió no havera passat. Si la tía havera sigut més lista o el tío no tan fill de puta, això no havera passat. Coses com estes es veuen continuament per así. ¿Te trauries la xufa pa que te la mamaren mentres conduixes en una carretera plena de clots i pedres? Pues liarse en xines és lo mateix, en cuidao i bona lletra.