Final (II)

Tercera conclusió: volveré. ¿Per què? I jo q sé, per canviar d´aires. Anar allí ha sigut un gran cúmul d´experiències, i sobretot, molta comparació entre els xinos i nosaltres, pa al final donar-se compte, com un cercle, que no som tan diferents. M´agrada la seua escritura, la cultura milenaria, i totes ixes coses, però a l´hora de la veritat, són igual de putes que moatros. En tots llocs, hi han putes i drogues, bones i males persones.

"Yo... he visto cosas que vosotros no creeríais mai de la vida... xinos tirar gargalls més grans que els del tio Ramón, he vist xinos cagant de peu en la oscuritat prop de la porta del Water... Todos esos momentos se perderán en el tiempo, com la lletà baix el condó (per tots ixos fills bastardos que mai viurán)...

Es hora de sopar..."

Ale, a cascarla.

FI del blog.

Final (I)

La segona conclusió, es, que les xines están bones. He d´admitir que quan aní a xina, no es que em resultaren lletjes, però les veia rares...les cares massa redones i els ulls de ralla, com si els haveren pegat una nyespla contra una pared...no me pareixen massa guapos els xinos. Pero amb el temps, arribava un punt que ja no sabía ni que era extranjer, perquè coses com cagar en un forat o vore tants xinos reunits, ja te resulten cotidianes. Com la entrecama té fam, i com deia aquell, "Si el amor és cego, és perquè la xufa no té ulls", les dones comencen a ser més guapes cada dia. Supose que als peruanos y les dones gordes i en bigot, els passará lo mateix en el seu país... Pero ara he d´admetre que una xina que és guapa... té fica la xufa pollastre aixina sense voler. A més, no es només això, igual es perquè sóc extranjer, però són més obertes... a tot tipo de questions i conversacions... bé, que cadascú pense lo que vullga.

Tot lo que comença, té que acabar

Bé, em quedava mal sabor de boca, tancar el blog tan malament, per la puta censura xina, aixina que faré una ampliació i ficaré 10 fotos del viatge. Només tornar así a Espanya, em vaig sentir desorientat, no només per el jet lag... notava com si un forat negre m´havera tragat i dut a altre món i ara apareguerá en el passat altra volta, un any antes. Así en Espanya les coses només canvien a pitjor. I ahí van les tres conclusions finals de la meua estancia en companyia de xinos :

• Primera conclusió : La locura xina. Només arribes a xina, penses, estos están torrats. Veus coses rares, fan coses extravagants, i extranyes a la teua forma de pensar, no pares de comparar. Però quan he tornat así Espanya, el primer fin de setmana me comenten que en Barraca li han pegat a una navaixà al coll, que van a ferli un mausoleo a Michael Jackson i volen ferlo premi Nobel de la pau, un fill adolescent li ha pegat navaixà a sa mare perquè no volia ferse el llit, veig la tele i es lamentable la prensa rosa y el gran hermano edició 35, en torontos i maricons, lo escandalosa que es la gent así, sobretot els críos i els niñatos en la música chim-pum, vas a les discoteques i tot es una pantomima de gomina i fardaxería, es una competició a vore qui está més sunormal de tots, el meu veí cantant "el melonero" a les 10 del matí, només perque sí... ¿qui está més loco, els xinos que menjen pimentó roig pa desayunar o els domingueros que caguen dins la mar els diumentges? No podem juzgar als xinos, mos creguem superiors per ser europeus i tindre la xufa més gran (que la tinguen com un cigró no vol dir que no procreen, que son 10 voltes més que moatros), i jau, ahí com si tinguerem el coneixement, el poder i la cultura i estem igual de xafats o més.
  

Lo que hi ha que patir en China per Internet

Fa 1 mes casi que no escric en el blog. Les raons, son varies. No, no es que me pillaren en una orgía com al Berlusconi i m´havien tancat a la pressó o m´havia mort en un armari en un cordó en els ous enrollat com el pequeño saltamontes, la raó es LA CENSURA. Desde fa dues setmanes tinc els accessos tallats a myspace, twitter, wordpress y qualsevol cosa que fique blog. ¿Qué com sé que és intencionat...? Perquè estic escrivint aquest article en un proxy cotxino, desde www.netevader.com puc accedir, però desgraciadament, no puc pujar fotos...

Tampoc tinc massa que contarvos, es época d´exàmens i la ocupació temporal estudiant, jugant a videojocs, veient series i fent tot lo que no toca és màxima. Hi han dies que estudies 10 hores i altres que mitja, però al final, més o menys la cosa se compensa. No sé si sabreu, estic a falta de una assignatura i el PFC per acabar la puta carrera, aixina que es un últim esforç.

Bé pallos, si me tornen a permitir l´accés, continuaré el blog i pujaré fotos, sino... sent molt dir que açò igual es una despedida, fins Agost!!! ¿Perquè Agost? Perquè al viatge que faré a Juliol, on la ruta es Pekín, Xian, Chengdu i Guilin, aniré escrivint el blog en el word, i després faré un apujó de fotos i vivències al llarg del mes d´Agost. De totes formes per ixe mes ja estaré de retorno a la tierra natal, aixina que si voleu, per una cervesseta pos podré contar tot lo que vullgau del xinos, i per dos vos regale un pin de Mao nuet.

Fins ara, si la cosa ho permet!!

més Shanghai nights ...

Pues era una nit de divendres, i me convidaren al cumple del todopoderós danés, cada día més infantil, a voltes l´abraçaria, i si tinguera mamelles mel follaria també, però altres li diría bon día en una navaixà a la gola. Odie les hipocresies dels cumpleaños felis, tot fent bona cara i regalant coses, quan la majoria d´estupids detalls acabarán en tres anys en algun rincó de la casa abandonats o directament a la basura. Si regales roba o pelicules o un descapotable, això ja té més ús, però t´obliga a tornar el favor el dia del cumple de la persona que t´ha regalat, lo que encara toca més els ous. Jo canviaria els cumples per despedides de soltero, perquè ixa és altra, si algo dona més asco que els pseudo-amics, són les novies dels pseudo-amics. Visca la hipocresía.

Lo que siga, ahí estic jo anant al restaurant checo que m´havien convidat, i pel camí dos mujerzuelas se m´acosten. ¿Qué tindrien, 18 o 19 anys? Igual més, en les xines mai se sap. No anaven vestides de puta, eren dos xiques normal i corrent. Se fiquen a menjar-me lo bola, i jo dic : que collons voleu? en inglés, o siga : what the fucking fuck do you want from me? y en cara de por me diuen que si les convidava a sopar. Segurament m´havera pogut fer el sompo, i anar en elles, sobar a la que está més bona i montarme la festa el pito ampalmat, però anava en presses, i eixos moments l´assumpte donava més gena que un ou podrit salat. Total, jo anava cap al sopar, me donaren llàstima i les doní el aguinaldo, no sense una mirà de despreci, recriminant que no estava bé el que feien... allá elles i el dimoni.

La nit prometía una bufa de cervessa i alguna xorba on fer cova, però desgraciadament, pa variar de que no, es quedà en lo primer. Després del sopar en el bar, on podeu vore fotos de la gent, anarem al logo. En teoría tot lo món anava a eixir, però se ginyaren com a putes i dormir la mona después de la bufa, total, que quedarem Tomás, el sueco , una checa (que no estava bona) i un tipo... que estava ahí i jau. Jo volia pegar a fugir, entre altres coses, no tenia interés per cap cosa femenina de les que allí habitaven, tampoc. Mos anem al super-logo de la muerte, i això era... un paffeto que eren dos subhabitacions en un water plens de rallajos, ple de gent rara, de putes, maricons, drogates, fumaporros, ralleros, chiruanos vestits de hip hop, negres en traje i monyos a lo Craig david, guarres en pantalons de campana y ulleres de mosca dels anys catapum... vamos, una caterva de yonquis i drogadictes avernics, a mi això se m´antoixava sodoma i gomorra, faltava el Pachuli tragant llangonisses. Waters unisex, tu pijant i al costat uno fentse ralles i a l´altre dos follant. Ni que dir que la majoria eren xinos fashion i tots els altres extrangers, això només passa en shanghai. Trati de fer varies fotos però no eixien bé, aixina que ho deixi estar. Teniu un intent per ahí...

Després de gandulejar borratxo i vore com la gent liava porros (cosa rara en xina, però com uno dels fumetes me digué : en xina als extrangers no els diuen res per fer algo aixina, "I make some joints in the front of a police officer and he didn´t say me anything..." Jo per si de cas, ni probar, ja es prou que li pegue calà al porro pa que entre una redà i me facen com al Lute en la pressó, agarrat d´una cordeta en els ous. Com que el tomás volia intimitat en la checana, i estaven jugant al furbolí, jo me n´aní a merodejar dones. Res d´interés, excepte una xica que ahí estava en la barra. Influències de la tele, m´acostí a ligar com els machos, vaig dir cincuanta tonteríes i quan encara no m´havia donat temps d´arrepentirme, me diu que les amigues la criden i sen te que anar. Xe, que mal havia eixit.

Total que pulule i después d´otear varies ties bones però en companyia, decideixc eixir a prendre l´aire on uns francessos drogats me conten paranoies de la vida nocturna mentres se diuen fills de putes i de tot entre ells. Vagament recorde una xica francessa que se m´agarrà del coll, però tenia cara de fraguel, i a més li se n´anava el cusco més que una pastilla de sabo en la el piso d´una pressó, dissenyaora o algo aixina era. Me disculpe i men vaig a un 24 horas a comprar una cervesseta pa refrescar i pel camí me trobe a la tía que estava parlant antes. Me diu, esperat, esperat, i jo m´espere, se fiquem a xarrar i me dona el teléfono... els dissabtes està lliure. La sonrisa d´autocomplacència es inevitable, però segurament acabaré diguent que no, com a totes.

Després del logo passem a un altre antro on hi ha més de lo mateix, gent vestida com a sunormals pa llamar l´atenció que sa mare no li donava, o igual es que li donava massa i hasta sels passava per les parts, però això vos dic jo que no es normal. ¿Algo més a destacar de la nit? Lo de sempre, tíos penjats contante batalletes, ties bones que te fiquen marcante a les 12, i vore el sol eixir en la botella de cervessa en la mà...una altra merda de nit, però en xina.

Cada día m´adore més, mort. Com sol dir el dimoni, això no es res pa lo que te vindre...

Llonganissa dolça en best brand liquor

Buenas, samarros. Alguns pensaven que els meus dies havien acabat en el puchero d´algun chino, altres que sencillament m´havia quedat sec en l´habitació de la residència. No, senyores i senyors, el que passa es que desde que torní de Hangzhou, no he anat a cap lloc. Sencillament m´alce, vaig al laboratori (que qué cerdos que són), faig el meu projecte i torne a casa. Hui es el primer día que isc desde fa dues setmanes i men vaig al cumpleanys del danés. El tipo ha llogat un restaurant danés, del qual, com si de un banquet de boda es tractara, hi ha que pagar fiança pa reservar. Tinc por de la clavà que mos van a pegar, però ara vorem. Jo per si de cas ja m´he prés un red bull d´ixos d´así, que curiosament es venen com a complexes vitamínics i sense gas (sí, pareixen jarabe).

¿Qué vos puc contar aixina al bote bote de china que haja vist curiós aquestes dues setmanes? Pues que ja comença a fer calina i les xiquetes ansenyen les cuixetes i alguna que altra fa que el mandao apunte al nord, que no es que hi hasquen massa xines que estiguen bones, però quan hi ha alguna, la cabota palpita de dolor demanant cova. Pues això i que l´altre dia al super comprí llonganisses de pasqua (en China!!!) tot emocionat...i resulta que estaven dolçes, i horriblement asqueroses. Me quede en els ous podrits i els salats.

I ara un especial. Com saber si un xino t´insulta? Pues ale, así va una serie de frases curioses sobre insults en xino :

• Idiota, sunormal, tonto, estupid, vamos, lo de sempre sinònims de dir imbècil a algú : 傻冒 sha3 mao2 白痴 bai2 chi1 傻瓜 sha3 gua1 笨蛋 ben1 dan4 蠢 chun3 二百五 er2 bai3 wu


• ¿Estás tonto qué? En xino se sol dir, literalment ¿tens algo trencat en el cap o qué? 你脑子坏了吧 ？ ni3 nao3 zi huai4 le ba



• Mira per aon vas! En xino diuen , qué no tens ulls? 你没长眼睛吗？ni3 mei2 zhang3 yan3 jing1 ma?


• Esta mola mogolló. En Xina regalar un sombrero verd a algú es sinònim de burla, perquè li estàs diguent cornut. Aixì que 黛绿帽子啦！dai4 lv4 mao4 zi la! (portar un sombrero verd) significa cornut, que la dona te l´ha pegat.


• Estás com una puta cabra! se diu algo aixina com : 神经病！shen2 jing1 bing4 Literalment es un ¿estás enfermo? en el mal sentit


• Aquesta es una de les meues expressions preferides. Se diu quan veus a un huelo en una tía jove, cosa que sol passar per así massa asovint. Com es diu en anglés (rob the cradle o atracacunes) també té tela, però mola més en xino : 老牛吃嫩草。lao3 niu2 chi1 nen4 cao3, o siga, Vaca vieja come hierba fresca.



• Esta va pa la nostra generació i la fique en tres formes : en america es diuen boomerang child, en anglaterra NEET (Not Engaged in Education, Employement or Training), i en chino 啃老 ken3 lao 3, o siga, gent que no pega ni palo i viu dels papis, ni estudien, ni treballen, ni tenen ganes.
  
• Gay, maricona, en chino es... NO existeix!!! Sip, jo em quedí pillat, el terme s´ha acunyà no fa molt, tenen homosexual en el sentit cientifíc, però no com a insult. Fins fa poc. Pa algú afeminat gasten el terme 娘娘腔 niang niang qiang. Per internet solen dir 玻璃 bo li, com maricona busca polles, i per últim 变态 bian tai, 人妖ren yao, són termes de carreró.


• I com no, pal final, la millor : Putaaaaaaaa. En xino se pot dir de varies formes, com no. Ara mateixa recorde dos : 三八 san1 ba1 , 小姐 xiao3 jie1 . La última depen del lloc on estigues, significa camarera o puta. En Shanghai a les cambreres es solen cridar per xiao jie, però en altres llocs del país, podría considerarse com insult. Com sempre depén del tò en que ho digues. 妓女 ji nv , y la pitjor de totes, en diferència, es 婊子biao zi.

Bueno, bé, ja faré més recopilatori d´expressions d´ixes, jeje. Encara no sé com dir fill de puta o desgraciat, i això es important (sé dirho de paraula, però no escriureho).

Ahí teniu un poc més d´informació :

http://en.wikipedia.org/wiki/Mandarin_slang

Bé, vos deixe algunes fotos d´utilleries xines, curiositats, més que altra cosa, com utensilis de cuina i coses de la antiga vida en xina. Si vos pregunteu que es la segona foto, es un pou de recaudació d´un banc de fa 400 anys. Les peces de metal son tipo lingots que representen diners.

El turisme, o com furtarli la pasta al personal

El viatge a Hangzhou va ser prou accidentat. Primer, necessites 3 o 4 dies per a voreho tot, aixina que em vaig perdre el parc natural a la montaña i un altre que es tipus l´albufera, i només vaig vore lo que es el llac, i tampoc tot. El viatge básicament era anar, agafar el tren, arribar, pillar un taxi, anar al hostel, alquilar unes bicis, pegar volta al llac, tornar, i al dia següent visitar un temple al parc natural. Però... al arribar ningún taxi ens volia dur, no em pregunteu perquè. La nostra suposició es que estava prop. Així que decidirem anar caminant. 2 hores després de perdres i preguntar, arribarem. El hostel estava molt bé, però entre viatget, la caminata, el registre i de tot, s´havien fet ja les 15:00 de la vesprà. Després tirem a alquilar la bici i el depòsit per la bici era el preu de la bici, i clar, això era massa, no portavem prou diners. És a dir, l´alquiler era barato, 10 yuans, però el preu era el preu de la bici, 300, i al ser tres, necessitavem 900 yuans. Portar els diners els portavem, però aleshores no ens quedaven diners per a gastarse per ahí... Total, a caminar pel llac.

Clar, portavem desde el matí sense menjar i la fam acosava. Busca ara un lloc per a menjar prop del lloc que no te tanguen i te peguen una clavà de campeonato. I lo que no eren putos restaurants de lujo eren putos cafés i teteries a lo StarFucks, que un té te costava 3 euros lo mínim. Puta hostia. Total, després de arribar a un lloc de mala mort típic i menjar, continuar passejant pel llac, però estavem tan cansats que tornarem prompte al hostel. El plà de la bici i recòrrer el que quedava del llac, es postpossava per a demà.

I al dia següent va ploure infinitament. Un chaparró d´ixos xinos que t´amarguen el dia, total que tots xopats, i plovent, pegarem unes voltes i cap a casa. Este es un exemple de com planificarse les coses per a un viatge dia a dia, és impossible. Jo havera estat 2 dies més, però tampoc portava roba i estava tot mullat de la pluja. A més tampoc depenia de mí asoles, anava en Gaofei i Elena.

La meua opinió es que ixe lloc es una merda. No sé, sent la mateixa sensació cada lloc super turístic que visite al món. Està tot montat pa que vages, passejes, faces fotos molt boniques i te gastes la pasta menjant el típic plat tradicional. Però els llocs en sí són una merda, tinc la sensació que es com estar en un Port Aventura, on tot es artificial, perds la noció de lo que es realment antic i lo que han construit fa tres anys.

Foto de curiositat, la d´un típic estanc xino. La quantitat de marques de tabaco que tenen es alucinant...

La crisis dels 7 mesos

Recorde que un tío me va dir en una festa que els estrangers tenen crisis en els llocs, o siga mono de tornar, a partir dels 6 mesos. ¿Això no era en la novia, quan te canses de fer sempre lo mateix o era a l´any? Bueno, total, són tot tonteríes. Per exemple, numerología. Per motius desconeguts sempre he estat associat al 7, inclús quan no m´ha agradat mai el número. Més del 80% dels meus examens en la facultat son un 7, la meua mitja de selectiu 7,77, sempre que jugue a algo hi està el 7 pel mig me toca, ara tinc 27 anys, porte 7 messos en la puta china, i aixina, aixina...Pues bé, llegint un poc de numerología, (fiqueu en el google numerología i trobareu webs coxines on fiqueu el nom i la data de naixement i vos trau quin és el vostre número), que es un poc com els horoscopos, resulta que el meu número no és el 7, és el 6. ¿El 6? Jo no tinc cap relació, però cap, en ixe número. Lo més espectacular es que perga el temps pensant en ixes xorraes...

Pues sí, 7 messos así comencen a pesar. Després de barallar possibiltats de quedar-me fent un máster 2 anys més, que m´oferien tot pagat o treballant, en una companyia i al mateix temps ensenyant español o inglés en una acadèmia, he decidit rotundament que NO. Sempre he sentit a la gent que encara que estigues molts anys en un lloc, la terra, on has nascut i d´on vens, sempre la tens en la sang. És una puta desgracia, però és cert. No sé pot canviar d´on eres. Però sí on vas.

Aquest dijous tenim viatge a Hangzhou. Ja ficaré fotos de les bones. De moment conformeu-vos en aquestes, que tampoc tenen desperdici. És la continuació del viatge a Pingyao, on anarem a Jingci, en Taiyuan. En altre post, més fotos i explicació de tot. De moment podeu vore el buda de pedra, jo fent el vandalo (me vaig jugar una caiguda muntanya avall per pujar al cap del buda) i una foto del dimoni, de regal. Per cert, la foto del dimoni...és un negre. El dimoni ja sabiem tots que és negre fijo, sinos no tindria un rabo tan llarg...

Buidar la mar a poalaes

O botarli foc a una pedra. O siga, queixarse de coses que no tenen solució, o siga, fer el inútil. Després de passar varios dies fent el inútil, vos fique les fotos del Longhua Temple, un lloc que vaig visitar el dissabte passat. Lo de sempre, budes, fotos, xixes i nabos.

Al costat de la pagoda i el temple en les figuretes, hi ha una cosa anomenada el monument als martirs de la revolució...¿xq està ahí? Pues xq ahí es on es feren les execucions dels revolucionaris, de fet, la foto del pasillo és el pasillo que duia on sels carregaven. Han fet un monument de les pressons i d´aquella part... per a recordar lo mal que erens aquells temps.

Consells importants

Advertencia especial sobre prostitución

La prostitución en China es ilegal. Debes tener en cuenta que, si aceptas los servicios de sexo-servidoras, estás cometiendo un crimen y que puedes ser arrestado.En particular, debes pensar que, con la finalidad de extorsionarte y exigirte un pago mayor de lo acordado, una sexo-servidora puede amenazar con llamar a la policía, acusándote de violación o de intento de violación, ambos crímenes graves. Puedes pasar varios días, semanas o incluso meses en la cárcel mientras las autoridades dictaminan si sí tuvo lugar una violación (o un intento de la misma) y, en todo caso, puedes ser acusado de intentar corromper la integridad moral de una mujer, lo cual también puede llevar a que te encarcelen.

Advertencia especial sobre drogas

Tanto la POSESIÓN como el tráfico de drogas es un crimen en China, con penas que van desde UN MÍNIMO DE DIEZ DÍAS DE CÁRCEL (incluso por la posesión de unos gramos de marihuana) hasta la pena de muerte. No olvides que, si eres arrestado por tener, comprar o transportar droga, estás quebrantando las leyes Chinas, y la Embajada no podrá evitar tu arresto ni el que se te aplique un castigo. No hay tratado de extradición, toda pena la deberás cumplir en China.

No puedes estar en estado de embriaguez en la vía pública. En caso de estarlo, puedes ser detenido por las fuerzas de seguridad hasta que pasen los efectos del alcohol.

Si eres víctima de algún crimen

En caso de que seas víctima de algún crimen o de alguna estafa, repórtalo de inmediato a la policía y a tu embajada Si requieres de orientación, de apoyo para contactar familia o amistades, o de apoyo para coordinar que ellos te envíen dinero, contacta a la Embajada o Consulado más cercano.

Si en el incidente perdiste tu pasaporte, preséntate cuando antes a la Embajada o Consulado más cercano, con copia del reporte de policía que indique el extravío, para tramitar una reposición. Recuerda que debes tramitar la reposición de tu pasaporte cuanto antes ya que, si tu visado china estaba en él, tendrás que tramitar uno nuevo para poder salir del país.

Mientras estés en China, debes respetar en todo momento las leyes y costumbres locales. El desconocimiento de la ley no te exenta de que se te aplique.

No se permite, sin una autorización expresa de las autoridades chinas, la participación en cualquier tipo de manifestación pública (política, religiosa, por derechos humanos, etc.). Si participas en una manifestación puedes ser detenido por las fuerzas de seguridad. Si organizas una, la pena es de hasta 5 años de cárcel.

Sin permiso oficial previo, las siguientes actividades se prohíben en cualquier instalación turística o evento público (fiestas populares, ...): cualquier clase de publicidad, propaganda, exhibición para propósitos comerciales, religiosos, políticos, militares o para los derechos territoriales, de derechos humanos, de la protección del medio ambiente o de los derechos de los animales, o la recolección de dinero. La distribución de muestras promocionales de venta o mercancía con logos comerciales; las transmisiones de televisión en el lugar o usar equipo de grabación profesional también está prohibido.

Si te arrestan

Cuando estás en un país extranjero, también estás sujeto a sus leyes. Si cometes un crimen y eres arrestado, los funcionarios de la Embajada están limitados en cuanto a lo que pueden hacer por ti; por ejemplo, no pueden evitar que se te aplique una multa o pena, no pueden fingir como abogados, ni pueden cubrir tus costos legales. Sin embargo, los funcionarios de la Embajada sí pueden darte una serie de apoyos vitales, tales como:

• Ayudarte a buscar un abogado
• Contactar a tu familia
• Ayudarte a recibir dinero de tu familia
• Ver que se te dé un trato digno, y vigilar tu estado de salud y tu bienestar mientras estés arrestado.

Si te arrestan, pide de inmediato hablar con un funcionario de la Embajada o Consulado más cercano. De acuerdo con los tratados internacionales vigentes, tienes derecho a tener asistencia consular cuando se te arreste. Si no acceden a tu petición, insiste de manera cortés, pero persistente. Si requieren que hagas o firmes una declaración, pide un traductor que hable español; no firmes ningún documento cuyo contenido desconozcas, siempre solicita una traducción al español.

Visa y pasaporte

Debes contar con una visa para entrar a China. NO se otorgan visas a la llegada. Si vas a visitar Hong Kong o Macao y luego vas a regresar a China continental, necesitas una visa con DOS O MÁS ENTRADAS.

Si te quedas en China más allá de la vigencia de tu visa, serás multado con 500RMB (unos 73 dólares) por día que te excedas, con la posibilidad incluso de ser detenido o hasta deportado.

Saca fotocopia de tu visa china, de tu pasaporte, y de tu visado. Si pierdes tu pasaporte, serán esenciales para cualquier reposición.

Fuente : Embajada de México, consejos para turistas en Beijing 2008. Perquè de la embaixada espanyola no volen saber-sen de res mai.

El timo (2)

¿Com s´ha acabat la historia? Pues que he quedat en Alaa y en Gaofei, per solucionarho tot. Alaa optava per anar a la comisaria de polícia i denunciar-ho. Gaofei per dirho primer al profesor responsable, i después fer lo que fera menester. I açò es lo que ha passat. El marica mafiós m´ha tocat que tenia que pagar i li l´he passat a Gaofei. Ell ha dit que era el meu assistent en la universitat i que a vore que passava. El puto li ha dit que m´havien oferit uns servicis i que tenía que pagarlos. I el meu amic ha dit que la factura per això era massa elevada, que això era un estafa. El tipo li contesta que puc anar i que me faran un altre descuento en els preus que toquen, que parlaria en el amo del local i tal. El meu amic li explica que ells m´oferiren un servici que no vaig demanar i que si anava a pagar allí aniría acompanyat per un responsable de la universitat a vore que passava. El marica s´ha cagat en els pantalons i ha dit que no, que no, que tornara quan vulguera a per la tarjeta d´estudiant que havia deixat, que no volia lios. El meu amic li ha dit que la tarjeta era inútil. Curiosament li ha contestat que ja ho sabia, però que encara i tot, si la volia anara a per ella... En cert modo, els vaig tangar fent-los creure que era un document molt important i tragaren... El meu amic ha dit que no, i encàs d´anar, que aniria acompanyat per algú de la universitat. Finalment s´ha xantat i punto.

La cosa ha acabat finalment bé, però les conseqüències psicològiques roïnes encara perduren en mí. La por d´estar retés pensant que van a pegar-te un passó per no pagar, o a saber, algo pitjor, que t´envien un mafia a pegar-te dos navaixes al coll. Com ja vos he dit, no sóc el primer que li passa, a un que conec li volien fer pagar 1000, i al final pagà 300. Segons tinc entés, és una práctica habitual, i que has de saber abans d´anar a una peluquería... El timo el fan inclús als propis xinos, però la quantitat de diners no es tan exagerada.

Altres timos habituals són :

- La cueva : Un individuo te dice que tiene ofertas muy buenas. Te enseña una especie de catálogo de falsificaciones i te dice que es muy bueno y barato. A partir de aquí, si aceptas, te dice que tiene la mercancía en un lugar menos público... así que te lleva por algún callejón a algún sitio escondido en alguna trastienda o algo así. En ese momento, pueden pasar varias cosas:

1)- Te dicen que el producto que buscabas no lo tienen, pero tienen otro parecido o el mismo producto es una falsificación de muy mala calidad. En el primer caso aceptas pensando que el precio va ser el mismo que acordaste al principio... pero es otro producto, y te cambian una barbaridad. Te niegas a pagar y quieres salir del callejón, pero te das cuenta que hay dos tíos detrás tuyo con mal aspecto...

2) Cuando entras a la tienducha te regalan algo, te dan un bolsa o un juguete o una tontería. Claro, te lo dan y piensas que es un regalo. Pero cuando vas a salir te dicen que tienes que pagar la tontería por un precio elevadísimo (500 o 1000 yuanes). La misma historia con los matones

3) Te ofrecen películas porno, prostitución o drogas. Si compras la droga te arriesgas a que al salir del callejón haya un polícia esperándote... al que tendrás que pagar o ir a prisión con él.

Y muchas variantes. Lo más normal es que te ofrezcan precios desorbitados asegurándote que es original y que lo han sacado de la fábrica donde fabrican el original que está en China. Te enseñan el bolso o las gafas, y te aseguran que son auténticas, y te lo venden al 70% de descuento. En realidad son falsificaciones, muy bien hechas, pero falsificaciones.

Nota: A mi me timaren en una chaqueta, que no valdria ni 10 euros per ser una falsificació, i men cobraren 40. Pareixia la original de veritat que val més de 100, però als dos mesos se me trencà pels costats i les costures es desmembraren. Lo mateix en uns pantalons Nike, comprí dos parells, aquesta volta varen ser 15 euros els dos només, però quan aní a jugar a futbol en ells, en dos tirons els vaig partir en troços. És tot una puta merda.

- El teléfono : Cuando vayas a comprar un móvil tienes dos opciones : la primera es ir a una gran tienda fiable, como una de china mobile o un gran almacén a lo Best Buy. La segunda es ir a la típica tienda de móviles que se ve por la calle. La gente piensa que está en China y por tanto va a pillarlo todo super barato pero cuando llega a los grandes almacenes y tiendas se encuentra con precios incluso superiores que en Europa. Y es cuando decides ir a la tienda pequeña que anuncian unos precios buenísimos. Miras el móvil, y es perfecto, encima a un precio bueno. Si el móvil vale 200 euros el original, en la tienda igual está a 150, los precios son descuentos probables para que no pienses que te están timando. Lo compras y a la semana deja de funcionarte la cámara, el GPRS, o incluso no puedes llamar o no te puede llamar. Tienes un montón de problemas con el móvil. Te vas a la tienda y te dicen que vayas al servicio técnico de la marca. Te vas al servicio técnico y es cuando llega la sorpresa : el móvil es una falsificación. No es original y por tanto no te dan asistencia. Te vuelves a la tienda y se hacen los locos, te dicen que ellos no saben nada. Obviamente, la factura es un papelejo escrito a bolígrafo que ahora te das cuenta no relaciona para nada el móvil con la tienda. Te han jodido. El timo tecnológico se extiende también a iPods, cámaras fotográficas y memorias USB. Últimamente también se han escuchado casos con TV de plasma.

Nota : Al meu amic Alaa li passà en un mòvil de 250 euros... dolor. A mi em passa que em pensava que m´havien tangat, aixina que aní al servici de Nokia pa vore si era falsificació o no. Tenia problemes amb ell, no tenia moltes voltes cobertura, s´apagava quan volia... i efectivament, m´havien tangat. M´havien venut el mòvil nou... però en una batería vella. Em vaig comprar una batería semi-nova per 10 euros en un kiosk pel carrer( en la tenda de nokia valien 30), y arreglat. Però joder, inclús mirant que el telefòn era bo i tot, encara me feren el cambiaso en la batería, fills de putes.

Bé, això es tot. Com he dit, encara hi han més timos, algún dia faré més posts. Pa fiar-se de ningú...

El timo del peluquero

Aquest post no té fotos, però es important per a mí. M´han timat, m´han fet una estafa. Sempre en milanta ulls pa que no em timaren, i al final m´han agarrat. Vos explique com passà. Anava passejant per un dels carrers bons de Shanghai, i entre a una peluquería xq tenia el moño fet un asco i pensava que no passaría res. No era un putiferio. Era una peluqueria i era horari normal. Entre i m´aten una xica molt amable. M´ensenyen una carta de preus i el máxim eren 120 yuans, jo demane el corte de pelo normal, 70 yuans. La xica me du me llava el monyo i tal, i de colp i repent me n´adone que está fentme un massatge. Aleshores bé el peluquero xino fill de puta i se fica a dirme que massage good. Als 10 minuts tenia 3 ties fent-me massage. Jo al principi no entenia res, però com els preus de la carta inicial eren prou baixos, dic, bueno, si em fan pagar un extra, tampoc serà pa tant, total un massatge de cos complet val 70 yuans. Después ve el fill de puta i se fica ficarme potingues en el monyo que jo no havia demanat, jo li deia que no, però el tio se ficava this is good for hair, bla,bla i pam... seguia pensant que com la carta el preus no eren massa alts, no me costaria massa tampoc. I quan acabe m´apareix el tipo en una factura de 3480 yuans. 350 euros. 70 pel corte, i 1000 per cada potingue, que foren un parell que m´havia ficat i el resto pels massatges.

Total, jo li dic que no tinc diners. I la cosa se ficà xunga. La cosa anava a pitjor i començava a fer-se de nit. No podia eixir d´allí, no tenia diners per a pagarlos. M´agafen la cartera em sustrauen 200 yuans i els carnets d´estudiant. Els dic que demà pel matí aniré a pagar. Al final, a les 22:30, tancant ja, em deixen eixir, diguent que si demà no vaig, cridaràn a la policia i tal. No tenia por, no sé xq en eixos moments no la tens. La por et ve després quan penses, hostia que m´haveren pogut pegar un passó o ferme algo pitjor. Per sort no portava la visa damunt. Total, ara estic sentat así escrivint açò quan es supossava que deuria estar pagantli a la gentola ixa. Tenen el meu telèfon i no tardarán en tocar.

El pitjor de tot no són els diners, es que criden a la polícia i te claven en un pollastre molt gran. I sobretot, pues el mal trago. Buscant per internet, uno se troba la quantitat d´estafes que se fan. Jo vaig a ficar-vos algunes.

Açò és un extracte de la embaixada de mexico, dels consells que dona a la gent que vaja a viatjar a China. Vaig a ficar-vos un total de 5 estafes MOLT habituals. Cónec molta gent que l´han timada aixina :

- El estudiante chino - En sitios turísticos o centros comerciales a veces se acerca gente (a menudo jóvenes) que dicen ser estudiantes de inglés o de arte, y te invitan a sentarse en algún lado a platicar o a ver alguna galería especial de arte. Durante la plática en la galería o en algún otro sitio, te traen té para beber o te muestran cuadros pintados por ellos, que intentarán venderte a un precio desorbitado. Una vez que has terminado de tomar té y te quieres ir, te avisa la persona que debes pagar por el consumo, el cual fácilmente puede superar los 100 dólares (normalmente te argumentan que la marca es muy especial, o de un té muy fino). RECUERDA: NO ACEPTES CONSUMIR NINGÚN ARTÍCULO SIN PREGUNTAR ANTES EL PRECIO. NO ASUMAS QUE NINGÚN ARTÍCULO ES GRATIS O BARATO; PREGUNTA PRIMERO.

-El taxi fantasma - Los taxis que están justo a la salida de sitios turísticos de importancia, aeropuertos o de comercios como el Mercado de la Seda (Silk Market) en ocasiones se niegan a cobrar con taxímetro, diciendo que está descompuesto, o tienen arreglados sus taxímetros para que el precio ascienda 2 o 3 veces más alto de lo debido. Evita tomar taxis que no estén dispuestos a usar taxímetro y, de ser posible, toma taxis que pares sobre la calle y no de los que estén estacionados enfrente de las entradas de sitios turísticos o comerciales populares.

Nota : A un dels suecos, al abaixar de l´aeroport, una especie de cotxe, prou més luxós que un taxi, el va convençer pa durlo así, diguentli preu barato, no sé que. Aquell ignorant, es deixà portar, i quan acaba, el taxista li demana 2000 yuans (200 euros). Entre regateos la cosa es quedà en 1200 (120) i el disgust. El viatge desde l´aeroport son 150 yuans.

- Rickshaws - Paseos en rickshaw (carritos para 2-4 pasajeros, jalados por un hombre en bicicleta): siempre asegúrate de aclarar el precio y la duración del paseo. En particular, debes dejar en claro si el precio es en dólares o en yuanes (la moneda local), y si es por persona o por el grupo, ya que llega a suceder que, al término del paseo, te indican que el precio era por persona y en dólares.

- El restaurante - Llegas a un restaurante y te ofrecen una carta con el menú en inglés. Tienes que fijarte si hay una carta en chino, o ir con alguien que sepa chino, y compararlas, porque te pueden haber dado otra carta con los precios más caros, del doble a diez veces más.

- El timo del chollo por internet - Ya sea pujando en ebay, se te agrega alguien al msn, o por spam, te enlazan a una página web de artículos de ocasión. Te venden una PSP, un móvil (iPhone o BlackBerry) o una tv de plasma a un precio excesivamente barato, o mucho más barato de lo normal. La gente que te lo vende a veces te dice que es de Francia o Italia, otras que es una compañía fiable de China o Hong Kong. Lo sospechoso llega luego, en primer lugar cuando te dicen que no se paga por PayPal (que es el medio seguro de pago por internet), que pagues por Western Union (un banco que hace de intermediario, però con la única garantía de que no te van a sustraer nada de la cuenta más que lo que tú ordenes, pero no es pago fiable). Luego te fijas que la cuenta de destino es un banco chino. Tras esto, pagas el dinero y... lo pierdes para siempre. La web desaparece (son webs creadas temporalmente, para 1 mes o 2), y el banco no puede recuperar tu dinero porque el chino ya lo ha sustraído y la cuenta era fantasma también.

Para los que piensen que son muy listos, y que ellos no pagarían nunca antes de recibirlo, existen varias variantes, por ejemplo: te dicen que no pagas nada hasta recibirlo, pero resulta que en un período de dos dias, recibes un correo de la supuesta agencia de mensajería que tu paquete está retenido en aduanas y tienes que pagar un 50% del mismo. Ese 50% desaparece y nunca ves tu paquete. Otro timo es que recibes el paquete con zapatos, camisas o baratijas en vez de tu portátil o lo que habías pedido. El consejo es : si veis una cuenta a un banco chino o no se paga por PayPal, no compréis nunca nada por internet.

Bé, podria ficar-vos una 20 de timos més, però aquestos són els més habituals...Per cert, m´han dit que no sóc l´únic que li han fet el timo de la peluquería. Hi ha molta gent que ha caigut, en això i coses pitjors. Inclús tinc sort que en aquells moments no cridaren a la policía i se m´endugueren al cuartel per no pagar la factura. Puta merda....

Anem a donarli de fumar a tot lo món

La vida segueix, exactament com la xufa, a voltes és dura, però de rutina es molla i ahí está com si no estaguera. Este fin de setmana era el Tomb Sweeping Festival, algo tipo el Halloween chino, tres dies de festa. Desgraciadament, a pesar de tindre planejat anar a Hangzhou, al final, tres dies en casa rascantme el bolillero, veient series i pelis roïns i tratant d´estudiar xino. He fet el gos però xq volia, i punto. ¿A vegaes no esteu en un estat de gosera mantrica en la cuál lo únic que vols es dormir, vore la tele i menjar menjar basura? Pues aixina. El divendres fou l´únic dia que vaig eixir, era la festa del piso dels espanyols. Bé, he de dir que al final s´han pillat un piso molt bé, en un bon lloc. Però segueixc pensant el mateix, anar-men a un piso alquilat significaría no pegar ni palo.

¿Coses noves per Shanghai? Res el temps passa, así fent la mà, coneguent xinos nous i fent el PFC. Vos fique unes fotos de un festival d´automates que llum que feien per allí. Personalment, eren cutríssims, però molava vore com els xinos s´emocionaven mogolló, en tals figuretes i tonteríes. Cagüen tot. Bé, un post més de Pingyao i ens n´anem a Taiyuan, altra volta.

e

Hi ha gent pa tot

Hasta pa lo que menys et penses. Week-end putero shangainero, a fartar i beure tota la nit i a vore si pilles una xina pa jugar al parxís. Després d´un sopar al Tayrio, japonés de buffet on veguerem tot el sake y licor de siruela de la bona, a un piso a fer la mà. Estic acostumant-me ja a les combinacions de simposios internacionals : chinos, alemans, noruegos, suecos, turcos, americans, putes... de totes les parts del món. Com deia aquell, tú d´on eres, jo de la figa ma mare, pues así cada mare era d´un port, i la gentola esta, dels quals coneixia un 20% (no passa res, a les cuatre copetes, tots amics), portava la marxa d´anar a beure i dir tonteries continuament.

No sé si es que m´estic fent major o com, però ja em costa soportar-me a mi mateixa begut com pa tindre que aguantar pitos i serenos de desconeguts, però al final, estava de bon humor i acceptí la nit de dissabte. Després de sopar anarem a un piso franco, més que res perquè era d´una francesa, informàtica treballant de güeb, però me pareix que tenia la mateixa idea de web que jo de fer fideus ( "Programas?" "Nunca más de 10 líneas de código!!!"). Bo, pues el piso ixe hi havia un sopar ple d´arquitectes, també tot intercultural, on em trobí una xica catalana, que apart de fumar com un carreter, tenía una bona conversa en català. Res, lo de sempre, impressions de xina, comentaris racistes i que en Espanya la crisis dona agonía i s´està millor así. Després de la extranya entrada al pis, un dúplex, del qual no coneixia a ningú, ens colocarem al pis superior al balcó, on la americana em cantá totes les cançons de mecano en mejicano (tenia mèrit...), beure cervessa i vi picat, a la disco.

Lo de sempre, en Zapata´s, el nom del pub, gent de totes les parts del món beguent, putes xines intentant que les convides a canvi de follar ( o de la promessa de...), i un llarg etc de personatges descolocats de la nit i que se veu que la pressió del treball ha d´eixir per algún lloc. Comprobat està, que la sunormalitat té caràcter internacional.

Després d´això, els cego li dona fam a certes persones, així es que a un turco a menjarse un kebap, i a dormir. La veritat, descriure una nit de Shanghai... es com vomitar-se la camisa i mirar les formes pa buscar una mare de deu. Però hi ha gent que la disfruta. Allà ells.

Continuen fotos de PingYao, i ale. Fotos d´un menjar tradicional d´allí, els rollets ixos en salsa picant. També es tradicional la carn de bou de Pingyao, que es una especie de carn feta casi fiambre, ben bona. Després varies fotos de visita, el plànol de la ciutat, i finalment, una foto de l´habitació d´hotel (10 euros la nit!!! i era una habitació xina, xina!!!).

A mi m´agraen els xinos, però ben lluny

¿A que ve açò? Hi ha gent que quan ve a Xina es passa el dia queixantse dels xinos que si fan això i allò, del menjar, i de su puta madre. ¿Aleshores que fas en Xina? Jo em queixe per vici, això ja ho sabeu, i perquè sino no tindria res que fer, però ja passe de comparar els xinos amb nosaltres. Com deia el meu veí de finca alemà, metrosexual i snob, l´home que no para de ferse trajes, es vegetariano y sensible com una flor, m´agrada la cultura xina, m´agraden els paisatges, però no m´agraden els xinos. Ixa impressió, és una impressió general a tots els extranjers.

Parlant de veïns, els espanyols están ara en Hainan, en un viatge d´integració cultural en la china més profunda (Hainan es una illa subtropical, de platjes paradisíaques). Quan tornen anirán al pis de Shanghai i desapareixerán del campus per sempre. Enhorabona per ells.

Bé, tonteries apart, ahir em vaig fer la tarjeta del banc, ¿xq he tardat tant? Fins ara havia gastat la VISA sense cap problemes, però sols tinc una i cada volta està més vella i feta un asco, si se me trenca (com li ha passat a Elena, la xica espanyola), la cagaré. Així que ja tinc tarjeta de crèdit xina. No sabia que les tarjetes de crèdit xines tenen el compte bancari escrit, i no número de la tarjeta. Això es una vengança, si algú te furta el numeret, l´has liat, te poden comprar un helicóptero per internet al teu nom i tú sense enterar-te. En realitat no, sols pots comprar per internet si amb un pinxo USB en clave criptogràfica, que també em donaren. Menuda gràcia, jo no m´aclarisc en res de les webs xines, i la del banc és un patir, però aixina i tot, al final ho vaig conseguir fer rular.

Després d´això, excursió sorpressa a la Volkswagen, amb un grupet reduït de xinos i la professora de xinés. Visitarem la cadena d´ensamblatge, no la de producció, una llàstima. Per a tots els que hagen vist la Ford, vos diré que la major diferència està en la ma d´obra humana, ací, obviament, es gasta molt més.

Per altra banda, no hi han massa novetats. Vos fique més fotos de PingYao, i q les disfruteu. Les fotos són un variaet de la visita, on podeu vore, el hotel on estava (sí, això que pareix una casa de camp!!!) , els carros que gastaven antigament, i bé, algunes coses interessants de per allí. Vos explique un poc : totes les cases del centre cultural són visitables. I en cadascuna que entres (hi hauran unes 30 i pico) pots observar l´arquitectura, els objectes típics, com era la casa per entonces. Cada casa perteneixia a un banquero o a un ricacho d´aquells temps, ja voreu més fotos!