Qui es tan cutre pa furtar una bufanda?

Una cosa es perdre la cartera, o que te la furten en el metro. O el rellotge. Inclús he sentit a voltes gent que li furtaven la chaqueta en les discotes si era de marca i bona qualitat, o inclús les sabates si son de marca. Però el que no m´havia passat mai es que hem furtaren UNA BUFANDA. He anat aquest matí a desdejunar i per a menjar he deixat la bufanda en el seient del costat. Després he anat a per un café, i tornant cap a casa, en un interval de 10 minuts com a màxim, he tornat a per la bufanda. 10 minuts és molt de temps, però no prou temps per a menjar-se l´esmorçar de plat xino. I damunt, que estava menjant davant de la cuina, o siga, que si et sentes i et trobes una bufanda, dic jo, lo més normal es donar-li la bufanda al que està allí. Pues no, ningú s´havia trobat allí la bufanda. Perquè, ¿qui vol una bufanda plena de babes i mocs? Qui en este món es tan cutre pa agarrar una bufanda i quedar-se-la en alevosía i males ganes? Qui? Es que ara tindre que anar a la puta ciutat a comprar-men una nova, caguen dewww. Home, hi ha que dir que la bufanda valia una pasta, perquè es de llana bona, però això a primera vista no es veu. Ojalà havera tingut una tuberculosis o algo dels pulmons que s´apegue i la palmes. Des d´este blog, li faig un reto al xino fill de puta que m´ha furtat la bufanda, que si el veig pel carrer en ella, l´estrangularé en la mateixa.

Passat el cabreig de la bufanda, ahir aní a pegar voltes per la city. Res de nou, és fins avorrit. Anar a Shanghai és anar sempre a centres comercials enormes on la gent t´agobia per a que compres. "Hello!, Sir!, Do you wanna watches, bags, shoes!". Hi ha una cosa que me reventa de comprar en Xina. No pots preguntar el preu. Per costum, preguntar preu equival a dir, vull comprar-ho. Pots mirar el producte tot el que el done la gana, però si preguntes preu...aaaaaay, si preguntes preu i no ho vols. T´agobiaran de mala manera, rebaixant, pensant que lo que vols es regatejar, quan en realitat no ho vols. Al final ten vas fugint de la paraeta, el xino raere pegante bramits i tu tratant de fer com si no anara per a tú. Xina es un bon lloc per a la gent que estudia marketing. T´ensenya una cosa molt important: en les ventes de productes, no claves els sentiments, sigues implacable. Això és el que fan ells, i això és el que acabes fent tú, si no vols que te la colen.

En la foto que hi ha un cuiner, en un dels centres comercials, estaven fent un programa d´ixos tipo el Arguiñano, però en mig del centre comercial. És una cosa típica per así, fer programes de cuina en els centres comercials, mentres anuncien un producte, en aquest cas, la propia cuina. Curiós, estaven cuinant "Penne with tomato sauce". Qui haja anat a italia sabrà que és, qui no, s´ho pot imaginar.