Oceanogràfic de Shanghai

Así estic de nou, wo chi fan la mà, com diuen els xinos. Després de les males impressions que he tingut, espere que vinguen coses bones. A més, com acostuma a dir la mafia, no es menja on se caga, la cuál cosa vol dir, que en el temps que me queda d´estar así, a callar i a mirar que fan els xinos. Almenys pot ser interessant.

Ara volen que fem un "performance" per a Nadal. O siga, cantar villancicos disfraçats, com quan tenies 12 anys i estaven en l´escola. No tinc prou fugint dels concursos de cantar que así els fan cada dos per tres, que damunt m´obliguen a cantar un puto villansico. I volen que balle, i em disfrasse. Com hi ha majoria de suecos, pues anem a interpretar tres villancicos suecos. I en un dels villancicos hi ha una santa, que presuntamente anava a ser interpretat per una dona. Però com la única xica en classe, una alemana, s´ha negat a participar (els alemans tenen una espècie d´estatus especials i poden dir que no a tot...), algú li toca apechugar disfraçat de dona... i com jo no sé cantar en sueco, que es paregut a l´alemà... Era de previndre. Ya tenia jo un cabreix com un mono per tindre que ixir en mig de tots els xinos a cantar i ballar, que damunt eixiré disfressat de dona i de sant al mateix!!!

Aquest diumentge, aní a visitar l´oceanogràfic. Igual que el de Valencia, em paregué avorrit, exactament igual. Algun que altre bixo roïn mig morintse diferent. M´agradà l´anguila elèctrica gegant. Tot el demés, podeu voreho a València també. Després d´aquesta merda, aní a un lloc més interessant en el sentit xino. És com un barri amb vora 6 o 7 edificis com el corte inglés... tots de tendes de roba. El paraíso de la dona. Hi havia un edifici complet de roba de dona, trajes i abrigos. En cada planta hi han tendetes xicotetes de roba, en una planta poden hi haure perfectament vora 30 tendes de roba apinyaes, tot ple de gent regatejant i comprant. És un lloc on no hi ha quasi extranjers, tot xinos. I és, evidentment, tot més barat. És com un MN4 o un Nuevo Centro però en tendes més cutres a lo mercadillo, tot ple gent, una calor infernal, milers de dones comprant (alguna passava que estava pa dir-li quatre coses en valencià) i bramits sense parar. Als 15 minuts ja volia pegar a fugir, però bé, hi havia que comprar canonballos i jerseys i hi havia que apechugar.

Ale, ahí teniu unes quantes fotos de bixarracos i vos deixe. Per cert, la primera foto, encara que borrosa, es una tortuga i un tiburó abraçats. Un consell d´amic : agarreu el example i quan vegau un tiburó, un bou o un cocodrilo, aneu a abraçar-lo de la meua part. I un besito no estaria mal, tampoc. Com diu el dicho, no tindrás vida plena, hastas que no el faces un bona morena. Ahí teniu la foto de una morena que está ben bona.