miércoles, 12 de agosto de 2009

Final (II)
















Tercera conclusió: volveré. ¿Per què? I jo q sé, per canviar d´aires. Anar allí ha sigut un gran cúmul d´experiències, i sobretot, molta comparació entre els xinos i nosaltres, pa al final donar-se compte, com un cercle, que no som tan diferents. M´agrada la seua escritura, la cultura milenaria, i totes ixes coses, però a l´hora de la veritat, són igual de putes que moatros. En tots llocs, hi han putes i drogues, bones i males persones.


"Yo... he visto cosas que vosotros no creeríais mai de la vida... xinos tirar gargalls més grans que els del tio Ramón, he vist xinos cagant de peu en la oscuritat prop de la porta del Water... Todos esos momentos se perderán en el tiempo, com la lletà baix el condó (per tots ixos fills bastardos que mai viurán)...

Es hora de sopar..."

Ale, a cascarla.


FI del blog.

Final (I)







La segona conclusió, es, que les xines están bones. He d´admitir que quan aní a xina, no es que em resultaren lletjes, però les veia rares...les cares massa redones i els ulls de ralla, com si els haveren pegat una nyespla contra una pared...no me pareixen massa guapos els xinos. Pero amb el temps, arribava un punt que ja no sabía ni que era extranjer, perquè coses com cagar en un forat o vore tants xinos reunits, ja te resulten cotidianes. Com la entrecama té fam, i com deia aquell, "Si el amor és cego, és perquè la xufa no té ulls", les dones comencen a ser més guapes cada dia. Supose que als peruanos y les dones gordes i en bigot, els passará lo mateix en el seu país... Pero ara he d´admetre que una xina que és guapa... té fica la xufa pollastre aixina sense voler. A més, no es només això, igual es perquè sóc extranjer, però són més obertes... a tot tipo de questions i conversacions... bé, que cadascú pense lo que vullga.

Tot lo que comença, té que acabar






Bé, em quedava mal sabor de boca, tancar el blog tan malament, per la puta censura xina, aixina que faré una ampliació i ficaré 10 fotos del viatge. Només tornar así a Espanya, em vaig sentir desorientat, no només per el jet lag... notava com si un forat negre m´havera tragat i dut a altre món i ara apareguerá en el passat altra volta, un any antes. Así en Espanya les coses només canvien a pitjor. I ahí van les tres conclusions finals de la meua estancia en companyia de xinos :

  • Primera conclusió : La locura xina. Només arribes a xina, penses, estos están torrats. Veus coses rares, fan coses extravagants, i extranyes a la teua forma de pensar, no pares de comparar. Però quan he tornat así Espanya, el primer fin de setmana me comenten que en Barraca li han pegat a una navaixà al coll, que van a ferli un mausoleo a Michael Jackson i volen ferlo premi Nobel de la pau, un fill adolescent li ha pegat navaixà a sa mare perquè no volia ferse el llit, veig la tele i es lamentable la prensa rosa y el gran hermano edició 35, en torontos i maricons, lo escandalosa que es la gent así, sobretot els críos i els niñatos en la música chim-pum, vas a les discoteques i tot es una pantomima de gomina i fardaxería, es una competició a vore qui está més sunormal de tots, el meu veí cantant "el melonero" a les 10 del matí, només perque sí... ¿qui está més loco, els xinos que menjen pimentó roig pa desayunar o els domingueros que caguen dins la mar els diumentges? No podem juzgar als xinos, mos creguem superiors per ser europeus i tindre la xufa més gran (que la tinguen com un cigró no vol dir que no procreen, que son 10 voltes més que moatros), i jau, ahí com si tinguerem el coneixement, el poder i la cultura i estem igual de xafats o més.