Hasta allà

Estic cansat. Al principi tot comença com una broma. La veritat, sóc idiota. Es com si la gent te diguera, ie, això que vas a xafar és una merda, però tú la xafes. I hasta que no comença a fer pudor de veritat, no vols donar-te conter de que era una merda de veritat. Hui és el primer día que tire de menys Espanya. Hasta ara tirava de menys la meua familia, clar, però mai la meua terra. Pensava que Espanya, Valencia, Sollana i Sueca, donaven asco. Donaven molt de asco, la gent que està subnormal, els pallassos que tens que lidiar cada día, les aglomeracions de tràfic, el xiquillos que se creuen déus, les tíes que son super-cregudes, els niñatos maquinetos en els cotxes tunejats, la gent morta en vida que es passa la vida davant l´ordenador o la videoconsola, els huelos que només pensen en fartar i en el seu profit, el puto PP, el puto PSOE i el bipartidisme de merda, i que ningú altre partit siga capaç de fer algo de trellat, la gent del govern furtant, els alcaldes, encarregats de fábrica o supermercats, o poliseros que tenen un poc de poder i se creuen que poden manar a tot el món, la contaminació de tot el que ens rodeja... I bé, podría seguir parlant dies i dies.

Almenys, tenim coses que así no tenen. Así la gent se mor pel carrer. No crec que ningú muiga de fam, China és un país en molt de menjar. Però si de sed, perquè la major part de l´aigua està contaminada. Sí de càncer. Allà on vas està tot contaminat, tot asquerós, el aire es irrespirable en alguns llocs, pudors, tot brut... Però dona igual, tots els centres comercials de Shanghai tenen pantalla gegant, tots els carrers tenen llum. China és el país del pan para hoy hambre para mañana. No parles mai en un xino del treball. MAI. En tots els xinos que he parlat del treball, ja no em parlen : començat per Celia, Caracremà, una tía que vaig conéixer en l´autobús, altra tía de classe, altre xaval que jugava a fútbol,.... Persones normals i corrents, però dis alguna cosa del treball... I s´ha acabat. Vaig a ficar-vos una llista de les 5 coses que no pots parlar en China :

1. Política. Absolutament res. Tot el que fa el govern està correcte, ara i en el passat. Así ningú sap que passà en Tianamen en 1o90809 (no puc ficar la data, me podrien rastrejar,aixina que lleveu els 0s).
   
2. Economía. No digues mai que les fábriques de china son propietats dels americans o els europeus, encara que tot el món sap que es així. MAI.
3. Treball. Si algun xino te diu que està treballant 12 hores al día, inclusive fins de setmana (cosa que es normal así), sense vacacions només que 3 dies al any en Nadals i 15 dies en estiu, no li digues, MAI, ¿i tú penses que això és normal? Perquè ells pensen que la vida és treballar, no són com nosaltres. Pensen que el treball i la vida ÉS EL MATEIX. No se plantejen fer res més apart de treballar, i no és una filosofía, és un fet.
4. Discutir. No están acostumbrats a que si tens una idea, i ells una altra, se pot fer una aproximació. Només existeixen dos clases d´idees: les ordres i les que ells tenen. Si un xino té diu una idea, i tú li dius, no estic d´acord, no te discutirà. Sencillament no té parlarà mai més d´ixe tema. Això passa en el treball, i en qualsevol lloc. Mai sugerixques res: passarán de tú. Només té fan cas si eres el amo, i aleshores acaten ordres.
5. Cantar i ballar. No digues que no t´agrà cantar i ballar. No hi ha gens de diferència en la asquerosa costum de cantar i ballar que tenim en Espanya (Operación triunfo, etc...), però la diferència és que así no pots expressar que no t´agrà. Si rebutjes una invitació a un kararoke i dius, no m'agrà cantar, ja no te consideren un amic.

M´estic pegant moltes trompaes así per ser bona persona, perquè sóc un ingenuo i sempre dic el pense si crec que puc ajudar algú. Però això s´ha acabat. Así són tots un cominencieros, así no hi han amics si no poden traure res de tú, i sino, no te parlen. Almenys, un poc d´hipocresía com en Espanya, no estaría mal.

Em trobe decepcionat, però el pitjor de tot, es que ja sabía que els xinos eren aixina. Però la gent que fa un viatge de 15 dies se pensa que tot es bonico, ai, que bones persones que són. Hi ha que diferenciar entre educat i altra mentalitat diferent. I no passa sols en China, els japonesos són iguals. Almenys, quan s´enfaden amb mí, no em peguen un tir, com els païssos aràbics.


Guía de les fotos:
0.- Els dos únics amics xinos amb qui confie (I tampoc, algún dia se tirarán damunt de mí i me rossegarán els collons).
1.- Típica paraeta de Té amb llet (nái cha), que están boníssims.
2.- Vaig passar per un carrer ple de putis de camí a casa (no tenia ni idea, però vaig tirar per una travessa... i sorpressa) i vaig intentar fer una foto a amagaes, però és perillós. ¿Vegueu els pirulos al fondo? Això indica que és un puti. Quan passes hi ha un escaparate de dones. Vaig intentar fer una foto, però sense flash i a amagaes, es veu tot fosc. La curiositat, al final del carrer, hi havia una comissaría...
3.-Les carreteres, plenes de llumenetes, pa ahorra pal canvi climàtic.
4.-I un centre comercial de luxe. Hi havien rolex per 500.000 euros. Si algú en vol un, mel pot encomanar.