Penúltim post d´avui. Em queda la visita als mercats de Yuyuan i al Century park, el parque del siglo. Del segon se m´acabà la batería (el dia anterior la gastí tota en el puto edifici), aixi es que del últim no hi han fotos (tinc del mòvil, però no valen la pena, són malíssimes).
Quan visití la torre del infierno, anava amb Crof i la novia. Resulta que s´acoplà una amiga de la novia, en teoría per visitar la torre, en practica per a que jo parara de fer de farolet. Però la xica sabia el mateix anglés que Chiquito de la Calzada, aixina que només poguí preguntarli cuatre coses en xinés que sé, i la comunicació va ser difícil e incómoda. Si algú pensa en coxinaes, li diré que la xica era simpàtica. Amb això sobren les paraules. La part graciosa va ser quan me la presentaren. Com ja he contat varies voltes, els xinos son vinagres al contacte, com si anares a pegarlos la lepra o algo. Algo curiós si veus el metro o el bus, on la gent casi es mor ofega i el roce no fa el cariño precissament. Pues jo estava pensant en les meues tonteríes, i no prestí atenció a la nova companya, així que al presentarmela, el primer impuls va ser, dos bessos, com es fa así. Mare meua, la que s´armà, la xica enseguida es fica a xillar i se n´anà corrent, i jo tot roig, perquè estaven en mig del carrer i tots mirant-me. El Crof, que ha visitat Espanya ho pillà i estava descollonant-se, i la novia també. Jo volia que em tragara la terra. Però passats els minuts de vergonya i després d´explicar-li a la xica la realitat (que no sóc el violaor de l´ascensor, vamos), la cosa anà bé. Això sí, la xica ixa no crec que confíe amb mí mai més, pues no em va dirigir la paraula en tota la excursió.
Hi ha un problema amb fer fotos desde eixa altitud. Necessites una cámara molt bona, o molta paciència. No pots gastar el flash pel puto cristal, i si lleves el flash, tens un problema amb les sensibilitats de la cámara, i la imatge ix distorsionà. Si algú coneix una manera d´evitar això, que m´avise, perquè fer fotos de nit amb tanta llum de neó és molt difícil.
Quan visití la torre del infierno, anava amb Crof i la novia. Resulta que s´acoplà una amiga de la novia, en teoría per visitar la torre, en practica per a que jo parara de fer de farolet. Però la xica sabia el mateix anglés que Chiquito de la Calzada, aixina que només poguí preguntarli cuatre coses en xinés que sé, i la comunicació va ser difícil e incómoda. Si algú pensa en coxinaes, li diré que la xica era simpàtica. Amb això sobren les paraules. La part graciosa va ser quan me la presentaren. Com ja he contat varies voltes, els xinos son vinagres al contacte, com si anares a pegarlos la lepra o algo. Algo curiós si veus el metro o el bus, on la gent casi es mor ofega i el roce no fa el cariño precissament. Pues jo estava pensant en les meues tonteríes, i no prestí atenció a la nova companya, així que al presentarmela, el primer impuls va ser, dos bessos, com es fa así. Mare meua, la que s´armà, la xica enseguida es fica a xillar i se n´anà corrent, i jo tot roig, perquè estaven en mig del carrer i tots mirant-me. El Crof, que ha visitat Espanya ho pillà i estava descollonant-se, i la novia també. Jo volia que em tragara la terra. Però passats els minuts de vergonya i després d´explicar-li a la xica la realitat (que no sóc el violaor de l´ascensor, vamos), la cosa anà bé. Això sí, la xica ixa no crec que confíe amb mí mai més, pues no em va dirigir la paraula en tota la excursió.
Hi ha un problema amb fer fotos desde eixa altitud. Necessites una cámara molt bona, o molta paciència. No pots gastar el flash pel puto cristal, i si lleves el flash, tens un problema amb les sensibilitats de la cámara, i la imatge ix distorsionà. Si algú coneix una manera d´evitar això, que m´avise, perquè fer fotos de nit amb tanta llum de neó és molt difícil.
1 comentario:
jajajajajajaajajaja,
q partida d culo por dios xD.
la xica xina esta no vuelve a confiar en su amiga xD.
ya me imagino teniendo pesadillas por las noxes
Publicar un comentario