Are we humans, or are we dancers?

Bueno, com que el home este que fica el comentari, li he enviat un correu sobre visats i el correu del poli me l´ha rebotat, después ficaré un post especial sobre visat, més seriós. Però ara per ara, anem al que anem... Com diu una cançó de The Killers, "Are we humans or are we dancers?". Es una pregunta complicà. Personalment jo la canviaria per "are we humans or are we hookers?", però això malversaria el terme de la discussió (quant estás dispossat a cobrar en comparació a si vols ser un cantant o ballaor). No sé si s´haveu adonat que les noves generacions de críos, en tant de karaoke, tant de Operación Triunfo i Bisbal donant pel pardal, només pensen en cantar i ballar.

La pregunta més o menys vol dir: si tots volen cantar i ballar en esta vida, ¿qui treballa? Imagineu-vos un país tot de cantants i ballaors, ¿qui fa la faena? Està molt clar, els putos negracos de l´africa. Però es un desperdici, ya que, inclús seguent de color cagalló, els negres canten millor que els blancs. Hi ha una altra possibilitat millor: imagineu-vos el telediario un musical, collir ceba cantant, tot el món ballant pel carrer Paquito el Chocolatero, que tot el món parlara cantant i caminara ballant. Estaría brutal, imagineu-vos una execució per pena de mort tots ballant i cantant "eres un cabrón hijodeputa", o una guerra on els soldats disparen, recarguen, un pasito palante, otro patrás, i tir al cap. Yeee, que el món s´acaba, no passa res, si el barco s´anfona, se pot acabar cantant i ballant!

Gràcies a que el món no és aixina, enérgumenos com jo poden viure, sino ja m´havera penjat fa temps. Però no en Xina. Tot el món canta i balla en Xina. Finalment, vaig declinar la oferta per a cantar i ballar en l´actuació nadalenca, i francament, fou una bona decissió. Aquest divendres passat van ser les actuacions. Un escenari enorme, plagat de gentola en les butaques. La gent vestida de gala, alguns alumnes fent de presentadors a lo Sábado Noche (el típic que fa de graciosset, el guaperas, la tía bona que fa el numeret i la típica que fa la presentació molt professional i aguanta les bromes del graciosset). I finalment, ahí estava jo en el eje del mal, sentat en les últimes butaques amb el meu amic Ali, i tots els morapios.

Bé, gent cantant i ballant, gent fent el ridícul, gent ballant, gent cantant, i més gent fent el ridícul. En realitat, algunes actuacions estagueren bé.... jo tenia un cert regust, a això ja ho he viscut, clar, els Playbacks de les falles. Lo mateix però en més lujo...

Les dos primeres fotos corresponen on es suposava que debía eixir jo... lamentable, vestits de David el Gnomo, botant per l´escenari, desincronitzats, mal, mal. El pitjor: triunfaren. Tots els aplaudiren, i junt amb altra actuació passarán a la final de cante i baile, a actuar en altre escenari on es faràn actuacions de... totes les universitats de Xina!!!!