Fent el fardatxo in the night

Un danés, un japonés, un chino, un turco, una rusa, un sueco y un español. Aixina era la taula on estava sentat este dissabte de sopar. Al meu amic Karchof, el conegueu, el puto amo del corral, el tipo que quan estás esperant un semàforo sen va correguents en altra direcció i torna quan està verd (diu que no li agrà esperar-se als semàfors), el tipo que quan obrí una coca cola esparrama més líquid que cáncer Chernobil, vamos, el puto amo del corralejo. El japonés em caigué bé. No es un frikkie, no li agrà el manga, el anime ni les videoconsoles. Un xic molt seriós, està bo i té diners, si voleu sel podeu follar, yo ho vaig intentar però no hi hagué manera (yo li tire a tot, no com els putos maricons que només follen en homens). Li diuen Yoshi, com el dragó verd de Super Mario Bros , si teniu curiositat, li ho vaig preguntar i em va dir que SI, que era el mateix nom... El altre era un turco, molt simpàtic, ja cassat i tota la pesca, bon xaval, també. La rusa, no estaba bona, i el sueco estaba asentat en la taula en el chino però era un hombre de negosios, aixina que només que hi hagué formalitat. Finalment vingué altre chino, però chinos i chines vingueren tants després que ja passe de comentar qui són i lo poc i mal que han fet en esta vida.

Pues bé, estavem sopant en un japonés, d´ixos on el cuinar talla el fiambre davant de tú i te frig una espardeña i lo que vullgues pa sopar. Es curiós, Yoshi digué que en Japó eixe tipus de restaurants no existeixen... en pots trobar un de cada mil, però no és habitual, més probable si vas a Nova York que a Tokyo trobar un japonés on el cuiner cuina davant de tú. Es més, ell no havia estat mai en un lloc així. Coses més rares s´han vist, però bé, una cosa més que sé. Per cert, el puto Yoshi té les fotos del sopar i no me les ha enviat encara. Aixina que post sense fotos...

Després de la petardà chamant saque i de estar tot el contentet que podia (he comprobat que no puc contar xistes en anglés, perden el significat i la gràcia), anarem a Windows , no XP ni Vista, era un localucho del averno, en un billar, un futbolí (en corners!!!!) , llocs pa asentar-se, i com no ixa barra on demanes cervesses i xupitos de tequila hasta que la llengua pesa i et dones compte que estás parlantli valencià a unes chines. Bé, em paregué interessant, un pub com altre, però en gent de tot arreu. Allí em vaig trobar els suecos companyerous de classe, el negre, el alt, el rubio, el moreno i el flipat, celebrant l´aniversari de l´alt. M´ho passí bé, vaig conéixer gent que no tenia cap interés en conéixer, i no vaig ligar en ties bones, com déu mana en una nit de fracassat. Hi havia un grup de enfermeres noruegues (6, totes rubies, ulls blaus i totes de bon vore, alguna que altra espectacular), a les quals vaig abordar, però acabí en el banquillo, ja que, casualitats de la vida, el sueco i el noruego es pareixen molt i poden parlar, així que al cap de 10 minuts els suecos s´havien fet en la mercancía. La comunicació es tot en el flirteig, i el anglés dona agonía, no puc dir lo que em passa pels putos ous conforme toca, cagüen la pena negra.

Així que els suecos decidiren anarsen en les noruegues a un club de ball, i com jo i el Krucheff no teniem res que fer, ale cap allí en la mascota Yoshi i el turco cara Amatatatonpare. Arribarem al lloc del averno, un lloc d´ixos que jo havia vist en les pelis americanes, on hi ha entrà VIP on paren els cotxes de lujo, entres i está ixa plataforma on està el hip hopero negre en les medalles cantant i diguent, yo sóc el puto, vosatros sous un putos, ¿qui es el putooooo? ¿qui es el putoooooo? Seients reservats on la gent se fa coca, demana xampany i juga als dados, música tan forta que no pots parlar, gent espentant-te com si estagueres en el metro, abrigo en la mà en una calor infernal... No aguantí ni 20 minuts, men vaig eixir prompte, no aguantava allò, insoportable.

Conclusió : vages on vages en el món, la mateixa merda en totes les discoteques. No importa si estás en Benifaió o en Les Bahames, una disco es un lloc on un sunormal fica la música roïn alta pa que ningú li diga res mentres fa idiotaes bramant i botant, les guarres arriben i fan numerets ballant, les parelles se soben en els cantons de les parets, els xuletes fumen, beuen i espenten, la gent meneja el cos de forma irregular (perquè això no es ballar ni de blas) i se fa de tot menys coses de trellat... I aixina tota la nit. No crec que torne a una disco en Shanghai. Ya ho faré en casa, si algún dia vull anar a vore lo degenerat que està el personal.