Resulta que el meu amic Cristofeee, va rebre la setmana passà un correu de la Cámara de Comerç de Shanghai. A lo vist, l´home està suscrit a la cámara (tens que pagar una quantitat a l´any, a canvi pots tirar el curriculum en qualsevol de les empresses asociades). En ell el convidaven a un soparongo de Nadal tot pofesional, on la crema, la nata i l´ansaimà de Shanghai estaria allí, vestida de traje, disposta a conéixer nova gent en la qual fer negocis. La cosa rara es que era dilluns 15, i el sopar era de 18:30 a 22:00, els xinos ho fant tot prompte, pa variar. A mi me la pelava anar o no, i a més tenia una presentació del projecte de fi de carrera (de la part d´investigació). Però pensantho millor, després, ¿per què no anar a vore que fan els homes en corbata? ¿Que menjen, que beuen, que fumen? ¿Són una raça diferent que els diners els ha conferit poder sobrenatural? Pues bé, ahí estava jo tot mudat, en el taxi, en companyia del Cristoffer, de l´amic turco i la dona (el turco emocionat en la possibilitat de fer negocis agarra un grapat de tarjetes de la seua empressa química).
La primera en la frente pa librarnos de los malos pensamientos. El Cristoffer li donà una direcció equivocà al taxista. Si vos fixeu en l´invitació, fica Fen Yang Lu, i el tío li digué Feng Yang Lu. Un error suficient per a que el taxista ens portara a l´altra part de Shanghai. El millor de tot, es : el turco i ell portaven mòvil en GPS, i diguent, anem bé, anem bé, i jo despotricant que no és ixa la direcció, que s´han enganyat, que li ha dit la direcció mal. Però no sé que passa que quan dic les coses passa un carro, sempre. Total que només reconegueren el seu error quan baixaren del taxi. Aleshores jo vaig propossar que sabia on estava el lloc i podriem anar a peu... greu error. Quan mires google maps en Shanghai, les distancies pareixen una cosa, pero ay, mareta, quan camines. Menys mal que al final agarrarem un altre taxi, perquè el lloc estava com a 1 hora anant a peu desde on ens deixà el altre taxi. Damunt el Cristoffer i l´amic caminaven xafant ous, com si anaren en la provessó del corpus, lo menos.
Arribem al garito, en la concessió alemana, una bar de luxe, 15 euros l´entrà...caríssim... pero buffet lliure i dos begudes alcohòliques, entre elles cervessa alemana de gran qualitat, Paulaner o algo aixina. El buffet lliure boníssim, menjar alemà de gran qualitat, salxixorres d´ixes alemanes que formen imatges grotesques en la boca de qui la menja, puré de creïlles, carn torra i pinxos de diferents formes i maneres, ensalades pa els que només menjen brossa, pastissets que se te fa la boca aigua, etc... Meny mal, perquè el que va ser el event. Clar, a mi me la pela conéixer gent de negocis, no puc fer cap negoci. Así i allà veies a la gent intercanviant targetes i diguent lo importants que eren. Els xinos més que els extrangers. La proporció xinos, gent extrangera era 30-70, on la gran majoria eren alemanys. No vaig trobar cap espanyol, però es possible que hi haguera, hi havia molta gent.
En lo que estava jo interessat mentres passejava en un got de caipirinha en la mà era en les ties, que ausaes de bones i ben vestides hi havien. I és quan me va vindre la iluminació: ahí hi havien ties que anaven a fer "negocis". Xines clar. Massa guapes i sense companyia, a voltes en grups de 2 o 3 amigues...Quina llàstima no haver-me fet una tarjeta tipo Jonas Elamo and Associates Co. i dir que sóc el puto amo de la paret del carrer (Wall Street pa qui no estiga al tanto), que la crisis només m´afecta en un parell de billons de pèrdues, però que és només un 3% de lo que perdría, i que tinc tres ferraris en casa però he vingut en autobús perquè pense que la ecología es més important i aixina estic més prop a la gent del carrer. Alguna havera caigut, però mira, a la pròxima.
La primera en la frente pa librarnos de los malos pensamientos. El Cristoffer li donà una direcció equivocà al taxista. Si vos fixeu en l´invitació, fica Fen Yang Lu, i el tío li digué Feng Yang Lu. Un error suficient per a que el taxista ens portara a l´altra part de Shanghai. El millor de tot, es : el turco i ell portaven mòvil en GPS, i diguent, anem bé, anem bé, i jo despotricant que no és ixa la direcció, que s´han enganyat, que li ha dit la direcció mal. Però no sé que passa que quan dic les coses passa un carro, sempre. Total que només reconegueren el seu error quan baixaren del taxi. Aleshores jo vaig propossar que sabia on estava el lloc i podriem anar a peu... greu error. Quan mires google maps en Shanghai, les distancies pareixen una cosa, pero ay, mareta, quan camines. Menys mal que al final agarrarem un altre taxi, perquè el lloc estava com a 1 hora anant a peu desde on ens deixà el altre taxi. Damunt el Cristoffer i l´amic caminaven xafant ous, com si anaren en la provessó del corpus, lo menos.
Arribem al garito, en la concessió alemana, una bar de luxe, 15 euros l´entrà...caríssim... pero buffet lliure i dos begudes alcohòliques, entre elles cervessa alemana de gran qualitat, Paulaner o algo aixina. El buffet lliure boníssim, menjar alemà de gran qualitat, salxixorres d´ixes alemanes que formen imatges grotesques en la boca de qui la menja, puré de creïlles, carn torra i pinxos de diferents formes i maneres, ensalades pa els que només menjen brossa, pastissets que se te fa la boca aigua, etc... Meny mal, perquè el que va ser el event. Clar, a mi me la pela conéixer gent de negocis, no puc fer cap negoci. Así i allà veies a la gent intercanviant targetes i diguent lo importants que eren. Els xinos més que els extrangers. La proporció xinos, gent extrangera era 30-70, on la gran majoria eren alemanys. No vaig trobar cap espanyol, però es possible que hi haguera, hi havia molta gent.
En lo que estava jo interessat mentres passejava en un got de caipirinha en la mà era en les ties, que ausaes de bones i ben vestides hi havien. I és quan me va vindre la iluminació: ahí hi havien ties que anaven a fer "negocis". Xines clar. Massa guapes i sense companyia, a voltes en grups de 2 o 3 amigues...Quina llàstima no haver-me fet una tarjeta tipo Jonas Elamo and Associates Co. i dir que sóc el puto amo de la paret del carrer (Wall Street pa qui no estiga al tanto), que la crisis només m´afecta en un parell de billons de pèrdues, però que és només un 3% de lo que perdría, i que tinc tres ferraris en casa però he vingut en autobús perquè pense que la ecología es més important i aixina estic més prop a la gent del carrer. Alguna havera caigut, però mira, a la pròxima.
En realitat, no hi havia molta gent d´etiqueta, no era un soparot important. Sí que hi havia molt de huelo en corbata, però més gent normal que altra cosa, més tipus comunitat empresarial de classe mitjana. No crec que la verdadera classe alta vaja a events de buffet lliure multitudinaris, per molta qualitat que tinguen. Jo m´ho passí prou bé, veient personatges característics de les festes de trentañeros i corantañeros (hi haura que anar acostumbrant-se). Típic barbut en el jardí fumant canuts. Típic huelo en el nas roig amic de tot el món. Típica tía bona esticentuperdiners en típic home/novio sosso/petardo/carapocsamics. Típic xino fent fotos a tot lo món. Típic xino presentant-se a tot lo món.Típic alemanot carregat de cervessa en mig de la pista (hi havia una orquesta pachanguera tipo les bodes, en el mig del local) , fent el ridícul assoles, i els xinos riguent-se i fentli fotos. Crec que els xinos disfruten veguent com els extrangers fan el ridícul. Después fiquen les fotos en els diariets i diuen, mireu, mireu això es el primer món, alegrat de ser xino i no un dèbil mental com estos, en res els superarem.
Una curiositat que em vaig enterar l´altre día és, que hi han hotels que no pots registrarte. En altres paraules, els hotels que hospeden extrangers, estan controlats pel govern, si ten vas a un hotel qualsevol i trates d´hospedarte, dormiràs baix lo pont. Així és que la llibertat de vagar lliurement entre la misèria de altres pobles, està penà. No esperava menys.
Una curiositat que em vaig enterar l´altre día és, que hi han hotels que no pots registrarte. En altres paraules, els hotels que hospeden extrangers, estan controlats pel govern, si ten vas a un hotel qualsevol i trates d´hospedarte, dormiràs baix lo pont. Així és que la llibertat de vagar lliurement entre la misèria de altres pobles, està penà. No esperava menys.
1 comentario:
no fa falta res de wol estrit, tu digues que eres de Sollana i prou, ja heu tens tot fet
Publicar un comentario