Dia i Nit

A vore, folladictes, que lo únic que penseu es en la raba i deixar prenyaes hasta les cabres del tío Pascual. Jo así he vingut a aprendre el idioma, no a follar, però clar, això no entra en el cap de la gent, que es pensa que vaig caminant per Shanghai en els ous per fora i la cabota per dalt del pantaló, o que vaig a tallar-me les trenes del cul a les pelu-puteries (hi ha que dir que quan passe i mire de reüll, les palles estan potents, però ja sabeu com està el percal de sucar pagant per así seguent de fora...).

Bé, pel matí aní amb Catherine al museu de Shanghai. El matí més avorrit de la meua vida : mirant floreros, sellos, aspasses i mobles. Que sí que són de la dinastía de l´any de la creïlla, però ¿i qué? Val, val es bonico i tota la pesca, però quan portes més de 20 minuts veguent pots i cuadros de montanyes i dragons que sempre son el mateix, només que canvia así hi ha un home i así un arbre, está ja pensant en que faràs està nit. Ho sent molt, tinc una mentalitat massa pragmàtica, si veig un plat es pa ficar menjar, aixina siga porcelana de la dinastía Ming, en un melocotonar dibuixat a mà, com un tros de fang. Putos ricachos, sempre perdent el temps en tonteríes.

Les dues coses que més me molaren, els sellos en criatures del averno i els pergaminos llarguíssims. Però bé. Després vaig dinar i em vaig despedir de la meua amiga, per a quedar després amb l´altra, Celia. Com encara tenia un interval de dues hores me n´aní al Carrefour chino, qué és pa flipar. La distribució de les seccions és igual que qualsevol Carrefour, però mola xq pots trobar tot tipus de menjar exòtics, i en la part de comprar menjar acabat de fer, hi han una quantitat de menjars extravagants fora del comú.

Celia és ara la meua nova pupila. Jo li ensenye español, ella a mí xinés. La veritat, la tía està com una puta cabra, la típica china obsesionà amb el flamenco i les tradicions espanyoles (per sort no li agraden els bous), i la cosa bona que té es que me pareix que coneix a tot espanyol de Shanghai. De fet me n´aní amb ella, una china, un anglés i un italià (no, no és un chiste), a un concert de música de Noruega y de Suecia. I allí em presentà a 3 espanyols, una xica precissament de València, i els altres dos catalans, PER FI VAIG PODER PARLAR VALENCIÀ, sí! I clar, imagineu-vos, 4 espanyols, i un altre anglés, l´home de la xica catalana, també un poquet més allà que así, en un concert de música pa adormir-se, on tots els xinos estaven callats, la música electrònica... Aguantarem la primera i segona actuació. A la tercera es desmadrà l´assunt i ens montarem la típica paxanga espanyola on cadascú fa el moniato com li passa per ahí, i acabarem ballant sevillanes, botant, fent balls estúpids, i tota la sala de xinos mirant-nos, grabant-nos i fent-nos fotos, envés de al concert. Però inclús els artistes de la segona ronda, s´apegaren a nosaltres, ahí està, home, que és que, on hi hasquen espanyols armant sarao, no hi ha comparació!!!