Tres en el cuarto

Vos conte, llonganisos del averno. Sé que porte una setmaneta sense contar coses estúpides, però dona igual. És el que passa quan ú té 3000 faenes avorrides, que igual pots fer en la china que en la cochinchina. O siga, la meua setmana és ves a les classes, estudia, fes la faena de classe, fes sport, no te drogues, no begues, riute quan et conten un xiste roïn, no tires ascopiñaes a la cara de la gent, no te llaves la xufa en la font pública... lo de sempre, vamos.

Aixina que l´acció no vingué fins el week-end, que me n´aní tot fardaxo en la pinta de la foto a menjar vaca morta a ca la huela torta, o siga, agarrí l´autobús i aní a Shanghai. Pel matí aní de compres, i em comprí una PDA traductora Xinés-Anglés (mateix preu que espanya, 250 euros), i una chaqueteta pa no patir fret. Després havia quedat en la meua alumna Celia, i després tenia un sopar amb ella i amb supostos espanyols. Quedarem en un bareto americà en el hotel ritz ultra pijo de la muerte on cada beguda de res val 5 euracos del pájaro. Però bé, les begudes són exòtiques i pijes, i pots demanar batidos de mango o pomelo en cincuanta piuaes que dius, hostia, açò es la repanocha, i quan ho probes fa gust al típic zumosol de tota la vida però panses o alguna xorra indescriptible. Después d´això, resulta que el sopar es va cancel.lar, aixina que com ja estava allí, pues anarem a altre lloc.

Sorpressa la meua quan entrí a un club i me vaig vore gent ballant, i no sardanes, que d´això havera pogut triomfar, sino swing. Per cert, no pregunteu mai a un home si balla swing perquè significa si es gay... Pues allí estava jo, en un club tipo americà dels anys 30, en un montó de gent, amagat raere d´un sofà pa que ningú em traguera a ballar. Perquè, si no si ho sabeu, el swing és ixe ball que fan moltes xorraes menejant-se avant i arrere, que fiquen música d´america anys 30 al 50, i que se fan el fardatxo i el llangobarro hasta que el cel pareix que s´obrí i tots aplaudixen, quan s´acaba la cançò, llums, colors, pas avant, arrere i menejant turmell i cadera. No sabeu lo mal que ho passí, perquè que fas en club de swing si no saps ballar swing? Ni cal dir que la meua amiga ballava millor que tots, és la crack de les festes, ho sap ballar tot. Això si, tota l´area del cervell ocupada en ballar, probablement l´ha perdut pa sempre i és irrecuperable, és lo que passa en totes les cantants, ballaores i tota ixa calanya que de mínim es mereix picar pedra. Però deixem als dèbils mentals contornejar-se al són de la música satánica, que ja vindrà el dimoni un día i s´andura als ballaors a la foguera d´allà baix.

Com día Sacramonte, la cabra tira pal monte, i jo mentres em dedicava a beure algo d´alcohol i fumar pa paréixer distret. Després, tota la gent del club del swing se n´anà a un piso franco, a la típica festa de ciutat. Molts de vosaltres ho sabreu, altres no. En les ciutats grans, la gent se monta les festes en els pisos. Hi ha qui fa orgíes macabres, hi ha qui es dedica a beure hasta que el fetge li se fa mallorquina, hi ha qui fuma i es droga hasta que perd la conciència, i hi ha qui ho fa tot alhora. També està la variant Peace Fresno, on lo máxim que beu la gent és cervessa i llimonà i después canten tots alrededor d´una guitarra. Pues a mí me toca una d´estes. No estagué mal, m´ho passí bé, un día més en la vinya del senyor, on l´alegria ens envolta i podem donar gracies de poder morir en la xufa intacta, perquè som bones persones. En realitat no necessites una festa satànica pa passartho bé, molà molt, em vaig riure, vaig conéixer americaunos dels autèntics, chinos, coreanos, japonesos, francesos, canadienses i alguna que altra xica guapa. També hi havia una xica de Barcelona, ¿perquè hi ha tant de català per ací Shanghai?

Al sandemà, al cosa canvia. Havia quedat en Catherine, l´altra amiga (vos pose una foto amb ella, perquè no en tinc cap en el blog), i el meu amigacho de la muerte Cristofer i la novia Karen-home. Anarem a un parque d´atraccions, on hi havia una noria de més de 100 metros. Avorridíssim. Ni comparació a Port aventura o qualsevol parc d´atraccions, era més com la fira de Gandia, però amb la noria. I la noria anava super lenta, o sea, que res de trellat. Aguantar al Crof i la novia, i a l´altra xica que en la vida havia estat en una fira (pa flipar!), i anar votant d´atracció en atracció i pujar al tren de la bruja i coses aixina, va ser quasi-traumàtic per a mí. Hi ha una cosa que la gent ha de saber de mí. Si me trac un paquet de tabaco de la butxaca i comence a fumar, és que estic desesperadament avorrit, i necessite fer algo per no perdre els nervis. Em vaig fumar mig paquet de Blue Malls, marca taiwanesa, una merda, si m´havera fumat l´altre mig probablement ara estaría en el puchero de la cantina del parque d´atraccions.

La gent esta era feliç i jo volia pegar a fugir, aixina es que la meua idea de busca noves amistats i pegar a fugir, se fusionà en quan vaig vore un home en hamsters chinos. Aní i lin comprí un parell, i ara tinc a les dos boniques criatures en la meua habitació. Això em dona l´excusa perfecta per dir que volia tornarmen a casa, perquè ja estaven tramant anar a altre lloc infernal i jo no volia sabermen de res. I ara ve el més alucinant de tota la vesprà. Resulta que la novia del Crof m´acusà d´irresponsable i que debia comprar una gabia i menjar pals bixos, i que ella coneixia un lloc. I ja seguiré contant un altre día. La part mala és que no vaig fer fotos, però vull tornar i fer-ne amanta, perquè el mercat d´animals és una de les coses realment xines que val la pena vore i curiosejar.