Ye, que com la taronja valenciana cap! Havia deixat l´assumpte abans molt solt, aixina es que ara el continue, i demà me tire la manta al coll (tinc feina d´una assignatura aixina que no escriure). Bé, vos comentava que la primera nit vaig conéixer a una companyera d´habitació, viu 5 habitacions enfront. Es diu Ratha (però no digau rata, es pronuncia Rota, com la base militar). Porta tres anys estudiant d´intercanvi así, es de Camboia, i parla xinés com si fora d´así. Es molt bona xica (per als serdos que em pregunten si està bona, no si es bona, els diré que normal, i q té l´habitació plena de fotos del novio), i m´ensenya el campus i les tendes més importants. Bé, la qüestió es que necessitava un mòvil i he anat a demanar-li que m´acompanyara a la tenda a comprar-lo. L´altre día vaig anar jo soles, armat en un diccionari, i vaig armar una d´allà, tres dependients pa mí i ningún s´aclaría. Total, un desastre. Així que la xica s´ha oferit per acompanyar-me a la ciutat, i de paso, regatejar per mí el preu del mòvil. La primera volta que he anat a la ciutat, i a un gran supermercat, tipo Carrefour.
Finalment, hem comprat el mòvil xinés d´una tenda, he de dir, que si no compres un mòvil marca que no coneix ni sa uela, horribles i cohents, no són gens baratos. De fet m´he comprat un nokia 2630, i m´ha costat 70 euros (690 yuans), o siga, no compensa la electrònica xina, el mateix preu que en Espanya. Després hem comprat en el super, i no he trobat lejía. Sí, ja faré un post about la higiene, perquè açò pareix un capítol de Más allà del límite. La ronya es tu amigo i coses d´ixes, com deia, només tenen sabó del lagarto, de pastilla i d´escama i amb això llaven desde la roba hasta les parets.
També faré varios posts del menjar, perquè es força interessant. En aquest post parlaré de la taronja xina. La taronja xina es més ácida, i casi inmenjable. He arribat tot feliç en el mig kilo de mandarines, i al tastar-les... i collò, pareixia que menjava llima. Però a d´ells els agrada quantitat. De fet compraven les taronjes VERDES. Després he comprat un meló ( el meló xino es el millor), i pomes. La segona part es el café. Caríssim. Un potet de merda de Nescafé, 6 euros. I a més nescafé, ni tan sols hi ha café del bo. Así son adictes al té, i el café està despreciat i maleït. Collò, vale que no fume, però un vici que tinc... i s´acabó. Inclús en una cafetería he demanat un café i m´han servit un granitzat de poma i fresa... sí, com ho sentiu, he repetit si hi havia café i no, sols granitzat de poma. Estaba molt bo, això sí.
Finalment he arribat a casa, fet un drap de caminar, però feliç d´haver visitat la ciutat per fi. Ja ficaré fotos quan puga. Li he donat mil gracies a Ratha, i de cap a l´habitació a fer feina. Però no tenía ganes, aixina que así estic escribint i sentint la radio china. Diuen de tot, i no m´entere de res.
La veritat que estar así mola molt. Sí, els xinos són uns vinagres i me miren com si havera mort un gos a pataes, però dona igual, el país està guay amanta, i disfrutes mirant les coses diferents, tant de cultura, com de menjar, com els fregaos mafiosos. Molta gent crec que estaría espantada, però jo estic feliç.
La barbaritat del día : Buah! Pos no hi han. ¿Sabeu que m´ha costa el dinar? Un plat de tallarins a cromull en carn, ceba, verdures, etc.. 35 cèntims. Crec que pots viure perfectament amb 100 euros al mes. A més, he descobert que tinc l´habitació dels rics , en companyia dels professors. Hi ha qui té habitacions sense finestres i paga 30 euros al mes per l´habitació, llum inclosa. Jo pagué 40 + llum+aigua+internet. En xina necessites poc per a viure i molt per a viure bé. No sé com podrà pagar-se un mòvil un treballador que cobra 50 cèntims al día.
No hay comentarios:
Publicar un comentario