Mites i tortures xines

Hui vaig a parlar de un dels grans mites xinesos : els preus. La forma més fàcil és ficar dos llistes i comentar:

QUÉ ÉS BARATO EN LA XINA D´AVUI

• El menjar. Menjar en xina es molt barato, MENYS el McDonalds, el KFC, el Burguer King i su puta madre que tenen el mateix preu asquerós que en tot el món. El que no puc comprendre es com pot triunfar ixa merda así. Si en un restaurant de qualitat menjes per 5 euros, ¿perquè ten vas al MacMerda a regalar els diners pagant 5 euros per una merda d´hamburguesa? Per exemple, per sopar, he anat a un fast-food xino, on venen plats precuinats, molt ben fets, per 80 cèntims. Un restaurant dels cars et pot costar 20 euros per persona, i estic parlant ja de bona qualitat, demanant molt de menjar i en adornos i pijaetes, i vi i postre. Això, sí, un restaurant xinés. Si vas a un europeu de la alta cuisine o un xino pijarro, més val que faces la hipoteca o que estigues a punt de palmarla, xq la factura serà bonica... Quan parle de menjar, parle de menjar en qualsevol restaurant, un supermercat o pel carrer.
• El tabaco. Xina és el paraís del fumaor. Entre 50 cnt. i 1 euro el paquet de tabaco, 10 cèntims un metxero. Si vols marques com Marlboro, importaes, això sí, 3,5 euros, que no és tant. És curiosa una marca de tabac anomenada Shanghai Tobacco, feta así expressament. Es com la Shanghai Cola, una cola única d´así, en sabor a mora.
• Els condons. De totes les varietats i marques, baratíssims. Ho vaig curiosejar, perquè así no tenen vergonya i tels venen en el lloc més inesperat (usualment al costat del xicles en el super), i de fet, al principi pensava que eren gominoles, per la quantitat de sabor i les formes curioses de les caixes. Ara la qualitat, hi haurà que provarla...
  
• El transport. Si tinguera que pagar tot el que gaste de metro i bus así, al preu de Valencia, ja m´havera arruinat. El viatge normal son 40 cèntims. I això està de puta mare, perquè en Shanghai gastes el metro per a tot. I els taxis, el més car que he vist son 8 euros, però per dur-te al campus, que està a 40 km. de la ciutat.
• Els llibres, baratíssims. ¿Però a qui li importa, si están tots en xino?
  
• La basura, els gapos, la merda, la pols, el fum, les pixarraes en els cantons i les pudors. Això és lo més barato en xina.

I ja está. De moment pensareu que de puta mare... jeje, que ijnoranchs que són alguns. Ara ve una llista de coses indispensables per a la vida normal que no són barates:

• Els putos mòbils. Caríssims, el preu és inclús més car que en Espanya. Els modelos són un poc més nous, però tampoc sen van molt. I les cridaes... en que vos diga que el saldo es compartit, o siga, no pots cridar algú si no te saldo, perquè el preu de la cridà el paga la mitat una persona, la mitat l´altra... Una puta merda, i que sapiau que telefònica està planejant implantar la merda ixa en Espanya.
• Tecnología en general. Ahí en Valencia hi ha que es pensa que así compres un ordenaor per 3 euros. I una merda. A vore, que els materials se facen en china i els paguen als treballaors cuatre chavos, no vol dir que el producte final tel venguen per 4 chavos. Hi ha una cosa que es diuen distribuidors, i altra que se diu marca, i altra que se diu garantía, etc.... que acaben sumant-li un 2000% al preu del producte. Así un Mac val 1000 euros, i en EUA, i en Espanya, i en qualsevol part del món. igual sen van 100 euros amunt o avall, no molt més. Si te vols comprar un MP3 barato, vale, te compres una imitació del iPod per 10 euros, i als dos dies el tires a la basura. Que vos quede clar : LA TECNOLOGIA NO ÉS MÉS BARATA EN XINA. Home, si voleu que vos compre un chip de memòria o un disc dur... igual si en compre 3 millons a granel es super-barat. ¿Sabeu que em costà un paquet de 10 DVDs en una tenda? 3,5 euros. Un robo. La impresora HP, 50 euros. Els cartutxos de tinta originals, 28 euros. Igual que Espanya.
  
• L´aigua. Les botelles d´aigua valen 20 cèntims, les de 1,5 litros. Les garrafes 60 cèntims. No hi ha molta diferència de preu de l´aigua en botella d´así a Espanya.
  
• La roba. Altre gran mite. Val, jo men vaig al chino de la tenda de Sueca i li compre una bata per 5 euros. Así men vaig al chino de la tenda i li compre una bata... per 5 euros. I així amb qualsevol cosa. I sabeu que és el més curiós, que jo sóc el que va per así en roba de marca la pera, en imitacions gorrines, tota la gent que veus pel carrer, (excepte la gent pobra), vist adidas, nike, jack & jones, etc... ¿per què? Les imitacions és un mercat d´exportació, majoritariament, i la qualitat és... bé, millor no dir res, els fils penjant, la roba mal cosida... i les sabates... comprí unes i la cola se m´apega als calcetins. Aneu juant en els xinacos i la roba barata.
  
• Traure la xufa a passejar. Sí, senyors i senyores. Sucar macarró en panaeta no és barat. Sobretot xq és ilegal. Les xines están en "perruqueríes". Jo em preguntava, hostia, que passa si un dia vaig a tallarme el monyo i me fan una faena extra, com la famosa peli "Fue a buscar trabajo y le comieron lo de abajo"... Pues és ben fàcil. En xina els únics que tallen els monyo són homes, no hi han dones, a no ser que vages a la alta barbería. Com deia, el puterío así es ilegal, aixina que está obert a tot tipus d´estafes qualitatives : desde el fals polisero que te fa pagar multa extra, hasta els matons que t´obliguen a pagar l´habitació per 600 o 1000 euros. No es pot jugar así amb eixes coses, i més xq están regides per la mafia xina.

I algunes coses més tampoc són barates, i altres sí. Ja aniré contant-vos. de moment vos deixe fotos del averno tecnològic de Pudong i de la Shanghai cola.