jueves, 11 de septiembre de 2008

Censura

Açò es molt fort. No he escrit en varios dies al blog xq al xino al que li furtava wireless la va encriptar, i com el Wifislax es una puta merda, pues a xinxar-se. Aixina que m´he aconformar a la biblioteca on passa una cosa molt curiosa. Cada volta que intentes llegir un blog, o una página de prensa de un país que no es el teu, el exploraor se reseteja. Ho he preguntat als suecos i un d´ells que té un blog en un lloc de prensa, també ho te capat. Així es que he d´escriure el post, pegarlo a tota llet i enviar-lo, o en 10 segons es refresca la página i ja l´has cagat.

Pitjor es si escric la paraula Tia Betty, sense la a i la ty, directament podría vindre la polícia a buscar-me, i obviament s´acabaría el blog pa sempre. Si al gracioset de turno li s´ocurreix fer-me el post diguent algo del Ialado Amal o de la Tia Betty, que sapiga que ya no podré escriure en el blog mai més, probablement.

Bé, sent no poder penjar el montó de fotos q aguarden, quan els putos de l´habitació es dignen a donar-me el internet, (em demanaren el passaport i tot per fer-me el conter, mare meua que controlat está así tot), continuaré els posts i contant histories de xinos amargats i moribundos, però feliços de la seua desgràcia. Volen ser com moatros, pero moatros som els putos AMOS i no podrán, MAI.

A expenses dels comentaris racistes i envejosos, que en faré i molts, comence a vore que hi ha de tot, com en tot el món : xinos agres, xinos belicosos, xinos malèfics i especulaors, xinos mafiosos, xinos desconfiats, xinos que xillen, xinos amargats, en inclús xinos quasi negres. Aixina i tot, sempre acabes trobant algún per el que val la pena retirar els insults. O no.

Ahir em presentaren al meu agermanat, o siga, al sapo que t´assignen si eres Erasmus pa que te faça el paripé i t´ensenye la ciutat i se faça el teu amic de per vida. L´odie. Li diuen Wang Ling Feng, però ell vol que li diguen Jack. Com no vull fer-li un lleig li diré Jack Caracremà, xq té la cara ratà i pareix que li bolliren el cap quan era xicotet. Aixina i tot, no solc jutjar per l´aspecte físic si després son bones persones, però en aquest cas, pense que el xic està obligat a aguantar-me . I ho sé xq als 15 minuts de quedar, ja volia anar-se´n, així que em donà una mala impressió, com si jo fora una carrega o una faena que havia de fer. Això si, molt formal i molt educat. Però la cordialitat no implica sinceritat o confiança, així es que res que vore amb la rata, el Mohinder (el nepalí veí meu), el xino Faier, el xino Anacleto o inclús el xino Chang. Ja faré una descripció d´alguns d´ells i vos ficaré fotos.

4 comentarios:

Anónimo dijo...

jajajajajaja mereu meua que risa

p.d: soc Pablo i no he esntes una merda de aixo que se suposa que no podem nomenar xD

Anónimo dijo...

vale, ja se lo que es lo de la tia bety, que bo xD

Marina dijo...

Si te sirve de algo yo me pasé como un mes sin internet en Italia xq me tenía que sacar el código fiscal italiano para poder ponerlo a mi nombre(todavía no entiendo xq tienen su propio DNI y xq puedo tener yo uno si no sólo estuve unos meses "estudiando")Los de por aquí cerca también son raros...
Eso sí,a cambio de la espera me mandan sin falta propaganda muy muy bonita todos los meses :P

Me gusta el blog, está interesante, de aquí dos días sacas un libro como el de Kirai (lo enlazo por si no sabes quien es)... Y el campus parece una puñetera pasada... Que enviiiiidia! Suerte con todo!

Alfredo Samper dijo...

K fort! Per cert, t'has enterat de lo de la llet ixa xunga que venien pa'ls nanos en les olimpiaes? ho dic pel tema censura, que no sé si per ahí s'haurà sentit molt o k...