Censura

Açò es molt fort. No he escrit en varios dies al blog xq al xino al que li furtava wireless la va encriptar, i com el Wifislax es una puta merda, pues a xinxar-se. Aixina que m´he aconformar a la biblioteca on passa una cosa molt curiosa. Cada volta que intentes llegir un blog, o una página de prensa de un país que no es el teu, el exploraor se reseteja. Ho he preguntat als suecos i un d´ells que té un blog en un lloc de prensa, també ho te capat. Així es que he d´escriure el post, pegarlo a tota llet i enviar-lo, o en 10 segons es refresca la página i ja l´has cagat.

Pitjor es si escric la paraula Tia Betty, sense la a i la ty, directament podría vindre la polícia a buscar-me, i obviament s´acabaría el blog pa sempre. Si al gracioset de turno li s´ocurreix fer-me el post diguent algo del Ialado Amal o de la Tia Betty, que sapiga que ya no podré escriure en el blog mai més, probablement.

Bé, sent no poder penjar el montó de fotos q aguarden, quan els putos de l´habitació es dignen a donar-me el internet, (em demanaren el passaport i tot per fer-me el conter, mare meua que controlat está así tot), continuaré els posts i contant histories de xinos amargats i moribundos, però feliços de la seua desgràcia. Volen ser com moatros, pero moatros som els putos AMOS i no podrán, MAI.

A expenses dels comentaris racistes i envejosos, que en faré i molts, comence a vore que hi ha de tot, com en tot el món : xinos agres, xinos belicosos, xinos malèfics i especulaors, xinos mafiosos, xinos desconfiats, xinos que xillen, xinos amargats, en inclús xinos quasi negres. Aixina i tot, sempre acabes trobant algún per el que val la pena retirar els insults. O no.

Ahir em presentaren al meu agermanat, o siga, al sapo que t´assignen si eres Erasmus pa que te faça el paripé i t´ensenye la ciutat i se faça el teu amic de per vida. L´odie. Li diuen Wang Ling Feng, però ell vol que li diguen Jack. Com no vull fer-li un lleig li diré Jack Caracremà, xq té la cara ratà i pareix que li bolliren el cap quan era xicotet. Aixina i tot, no solc jutjar per l´aspecte físic si després son bones persones, però en aquest cas, pense que el xic està obligat a aguantar-me . I ho sé xq als 15 minuts de quedar, ja volia anar-se´n, així que em donà una mala impressió, com si jo fora una carrega o una faena que havia de fer. Això si, molt formal i molt educat. Però la cordialitat no implica sinceritat o confiança, així es que res que vore amb la rata, el Mohinder (el nepalí veí meu), el xino Faier, el xino Anacleto o inclús el xino Chang. Ja faré una descripció d´alguns d´ells i vos ficaré fotos.