domingo, 28 de septiembre de 2008

Mites i tortures xines





Hui vaig a parlar de un dels grans mites xinesos : els preus. La forma més fàcil és ficar dos llistes i comentar:

QUÉ ÉS BARATO EN LA XINA D´AVUI

  • El menjar. Menjar en xina es molt barato, MENYS el McDonalds, el KFC, el Burguer King i su puta madre que tenen el mateix preu asquerós que en tot el món. El que no puc comprendre es com pot triunfar ixa merda así. Si en un restaurant de qualitat menjes per 5 euros, ¿perquè ten vas al MacMerda a regalar els diners pagant 5 euros per una merda d´hamburguesa? Per exemple, per sopar, he anat a un fast-food xino, on venen plats precuinats, molt ben fets, per 80 cèntims. Un restaurant dels cars et pot costar 20 euros per persona, i estic parlant ja de bona qualitat, demanant molt de menjar i en adornos i pijaetes, i vi i postre. Això, sí, un restaurant xinés. Si vas a un europeu de la alta cuisine o un xino pijarro, més val que faces la hipoteca o que estigues a punt de palmarla, xq la factura serà bonica... Quan parle de menjar, parle de menjar en qualsevol restaurant, un supermercat o pel carrer.
  • El tabaco. Xina és el paraís del fumaor. Entre 50 cnt. i 1 euro el paquet de tabaco, 10 cèntims un metxero. Si vols marques com Marlboro, importaes, això sí, 3,5 euros, que no és tant. És curiosa una marca de tabac anomenada Shanghai Tobacco, feta así expressament. Es com la Shanghai Cola, una cola única d´así, en sabor a mora.
  • Els condons. De totes les varietats i marques, baratíssims. Ho vaig curiosejar, perquè así no tenen vergonya i tels venen en el lloc més inesperat (usualment al costat del xicles en el super), i de fet, al principi pensava que eren gominoles, per la quantitat de sabor i les formes curioses de les caixes. Ara la qualitat, hi haurà que provarla...
  • El transport. Si tinguera que pagar tot el que gaste de metro i bus así, al preu de Valencia, ja m´havera arruinat. El viatge normal son 40 cèntims. I això està de puta mare, perquè en Shanghai gastes el metro per a tot. I els taxis, el més car que he vist son 8 euros, però per dur-te al campus, que està a 40 km. de la ciutat.
  • Els llibres, baratíssims. ¿Però a qui li importa, si están tots en xino?
  • La basura, els gapos, la merda, la pols, el fum, les pixarraes en els cantons i les pudors. Això és lo més barato en xina.
I ja está. De moment pensareu que de puta mare... jeje, que ijnoranchs que són alguns. Ara ve una llista de coses indispensables per a la vida normal que no són barates:
  • Els putos mòbils. Caríssims, el preu és inclús més car que en Espanya. Els modelos són un poc més nous, però tampoc sen van molt. I les cridaes... en que vos diga que el saldo es compartit, o siga, no pots cridar algú si no te saldo, perquè el preu de la cridà el paga la mitat una persona, la mitat l´altra... Una puta merda, i que sapiau que telefònica està planejant implantar la merda ixa en Espanya.
  • Tecnología en general. Ahí en Valencia hi ha que es pensa que así compres un ordenaor per 3 euros. I una merda. A vore, que els materials se facen en china i els paguen als treballaors cuatre chavos, no vol dir que el producte final tel venguen per 4 chavos. Hi ha una cosa que es diuen distribuidors, i altra que se diu marca, i altra que se diu garantía, etc.... que acaben sumant-li un 2000% al preu del producte. Así un Mac val 1000 euros, i en EUA, i en Espanya, i en qualsevol part del món. igual sen van 100 euros amunt o avall, no molt més. Si te vols comprar un MP3 barato, vale, te compres una imitació del iPod per 10 euros, i als dos dies el tires a la basura. Que vos quede clar : LA TECNOLOGIA NO ÉS MÉS BARATA EN XINA. Home, si voleu que vos compre un chip de memòria o un disc dur... igual si en compre 3 millons a granel es super-barat. ¿Sabeu que em costà un paquet de 10 DVDs en una tenda? 3,5 euros. Un robo. La impresora HP, 50 euros. Els cartutxos de tinta originals, 28 euros. Igual que Espanya.
  • L´aigua. Les botelles d´aigua valen 20 cèntims, les de 1,5 litros. Les garrafes 60 cèntims. No hi ha molta diferència de preu de l´aigua en botella d´así a Espanya.
  • La roba. Altre gran mite. Val, jo men vaig al chino de la tenda de Sueca i li compre una bata per 5 euros. Así men vaig al chino de la tenda i li compre una bata... per 5 euros. I així amb qualsevol cosa. I sabeu que és el més curiós, que jo sóc el que va per así en roba de marca la pera, en imitacions gorrines, tota la gent que veus pel carrer, (excepte la gent pobra), vist adidas, nike, jack & jones, etc... ¿per què? Les imitacions és un mercat d´exportació, majoritariament, i la qualitat és... bé, millor no dir res, els fils penjant, la roba mal cosida... i les sabates... comprí unes i la cola se m´apega als calcetins. Aneu juant en els xinacos i la roba barata.
  • Traure la xufa a passejar. Sí, senyors i senyores. Sucar macarró en panaeta no és barat. Sobretot xq és ilegal. Les xines están en "perruqueríes". Jo em preguntava, hostia, que passa si un dia vaig a tallarme el monyo i me fan una faena extra, com la famosa peli "Fue a buscar trabajo y le comieron lo de abajo"... Pues és ben fàcil. En xina els únics que tallen els monyo són homes, no hi han dones, a no ser que vages a la alta barbería. Com deia, el puterío así es ilegal, aixina que está obert a tot tipus d´estafes qualitatives : desde el fals polisero que te fa pagar multa extra, hasta els matons que t´obliguen a pagar l´habitació per 600 o 1000 euros. No es pot jugar así amb eixes coses, i més xq están regides per la mafia xina.

I algunes coses més tampoc són barates, i altres sí. Ja aniré contant-vos. de moment vos deixe fotos del averno tecnològic de Pudong i de la Shanghai cola.

sábado, 27 de septiembre de 2008

Shanghai naigt (1)






No podía deixar de mirar aquell punt fixament. El danés parlava i parlava, no recorde de qué, i tampoc m´importava. Jo no podía deixar de mirar ahí, exactament en la part esquerra del sobaco del tipo, on algún hedor humanitari havia atret l´erràtic vol d´una moscarda. La moscarda era gorda, peluda, com un dit de gran, amb el ventre pelut i ralles blanques i negres. Bonica amanta. Després d´asear-se i netejar-se, la moscarda, com fan estos bitxos asseats y en tanta cultura, volà per els caps de varios xinos que estaven asseguts al autobus.

El matí prometia el oro y el moro a qualsevol guiri : anar a Shanghai, a vore els edificis plens de colorets, la Puta d´oriente en tot el seu esplendor. Después de l´habitual hora i mitja de viatje de Jiading (el meu campus) a Shanghai, me n´aní al cuchitril del meu amic danés. El que vaig a dir ara es fort, però es de veres. Normalment, quan la gent veu a algú que li falta un braç, a un negre, a un cara-anfonà o a un toronto, intenta actuar com si fora una persona normal. I això és una cosa que no entendre en la vida, perquè no són normals. Aleshores, ¿a sant de què fem el subnormal aixina? Lo mateix pensí del meu amic al principi : a este tío li falta volta i mitja de fornaetes. Ara estic segur que té una enfermetat mental. Al principi anava en broma : el tío te pasta, parla 4 idiomes i está acabant una carrera. Però a voltes es queda parat i fa moviments estranys a lo Rain man, o a voltes parla com Forrest Gump. Li diré Crof per a abreviar.

Abans de descriure curiositats de la visita a Shanghai vos contaré que ha passat aquest matí. Al despertar-me, m´he fet una botella de café ( si vols café, así es embotellat o en llanda, a lo coca-cola), mentres el tipo s´arreglava, davant de mí. Si, el seu pis té 30 metres quadrats, no es més gran que un saló, la cuina està davant del water, i el water al costat de la dutxa, un cristal ho separa i un llit. Jo dormia en un sofá baixet al costat del llit, un poc amb complexe de gos. Ni que dir que amb l´excusa de que no tenia llençols, m´he comprat els meus propis per a dormir, xq este home es igual de net que els xinos mateixa. Bé, de repent el tipo es canvia i el veig eixir al corredor de fora, ixc i li pregunte, se n´anem ja. No contesta. Està en un dels seus tics nerviosos, menejant el cap i les mans sense parar, com ja vos he dit, aquesta persona estic convençut que té algún tipus d´enfermetat mental real. Jo no més dic subnormals als que ho són de mentira i no s´ho mereixen. Així es que pensant que estava tot apunt, trac els meus trastos fora, al corredor, davant d´ell : una impressora que m´he comprat (50 euros, mateix preu que Espanya, si vos penseu que xina és barata... tranquilitat, ja parlaré algún día d´això) , maleta, llençols i un coixí. Crof segueix "estirant-se" i li pregunte tres o quatre voltes i se n´anem, diu que sí. Tanque la porta i als dos minuts es gira i em diu que perquè he tancat. S´ha deixat claus, cartera i mòvil dins de l´apartament. Al final, després de mitja hora de meditació hem anat a classe, i lu he deixat diners i el meu mòvil, per a que toque a la novia o al tipus que li va alquilar el piso, jo q sé, ja s´aviarà, però el rato que m´ha fet passar, en el ara que collons faig, etc (em referisc a mí, preocupat pel tipo, que ja mel veia dormint en mi, ell estava tot feliç, com si res havera passat), ha sigut fatídic. Ara jo estic sense mòvil, quan demà he d´anar a pel passaport, i damunt, no vos cregau que el tío m´ha dit, deixam per a l´autobus i per a dinar, no, no, he tingut que anar al caixer a traure pasta per a deixar-li-la. I damunt me fa, t´ho tornaré. Home, faltava, una cosa es que jo tinga voluntat de dir-li, tin et deixe 10 euros, i altra que em digues, deixam 50 euros imperativament, que això són molts diners así en xina. Però bé, cap problema, només que pense que es una situació que no li passa a una persona normal!!!

El més graciós es que al final li ha tocat a la novia... que tenia clau del pis. ¿Y perquè no dius això antes, so ninot? Oh, es que li feia vergonya perquè ja es la segona volta que li passa... Caguen la tita... Altra curiositat es que vos preguntareu perquè collons tenia classe un dissabte. I un diumentge. Els xinos no fan ponts quan tenen vacacions. Si una festa cau dilluns, mouen el dia de treball al dissabte o al diumentge. No es tallen. Estic totalment descolocat: un diumentge que es dilluns, xq el dimarts es festa, el 1 d´octubre, día Nacional de Xina.

El camí fins Pudong estagué interessant. Nanjing Road, ple de llumenetes, de gent oferint putes, de putes, de maleantes, de pobres acossant-te per una almoina, tíos venent rellotges i bolses ilegals, la policía acaçant-los de volta en quan, guiris en cara de felicitat dalt de trenets de passeig, guiris en cara de felicitat comprant en tendes caríssimes on se veuen les cares en gran de Brad Pitt, Michael Scofield (no sé el nom real i ni m´importa) , Angelina Jolie o Halle Berry. Això, si, impressionant, l´alçada dels edificis de formes futurístiques t´aborrona i t´abstrau a un món que no entens massa bé, ple de contradiccions, impactant, on les paraules es queden curtes.

Pudong és el centre comercial i financier de Shanghai, on només estan les companyies de pasta, pasta, on el metre cuadrat d´apartament val 10.000 euros, i on la gent que es pot permitir luxes va a les perruqueries pijes, al starbucks pijo-café, a les tendes de Vogue, Lacoste, Nike i Adidas autèntiques, on si tens diners pots conseguir els menjars més extravagants de la més alta cuisine. Shanghai és una ciutat bonica, tecnològicament : pantalles enormes, neons com las Vegas, altures impressionants, edificis impossibles. La passió dels xinos per la tecnologia es apabullant. Deurieu haver-los vist plorant en lo del cohet Shen Zhou, pareixia la primera final del gran hermano, per les televisions. Están convençuts que al 2020 construirán la primera base en la Lluna. També he vist en projecte alguns dels edificis per a la Expo 2010. Un d´ells es com un cubo, però sense bordes, tot ple llums canviants, el propi edifici es una pantalla, una rallà.

Però no pagaría ni un duro per viure en esta puta merda. Que els donen a tots pel cul, francament. Açò es la ciutat de la pela, on qui trau els ous per fora en el balcó més alt, li pija la cara al de baix. Preferisc un poble entre les muntanyes.

Bé, vos deixe 5 fotos, i ja continuaré demà!!!
video

martes, 23 de septiembre de 2008

Suzhou(2)

,




Com que no puc pujar més de 5 fotos per post (i això de fer un fotolog, com alguns m'han propossat, em resulta cansino, ja tinc prou amb açò), faré 3 o 4 posts, finalment. Les fotos que veieu són del famós jardí del Mestre de Reds, un tío que era el puto amo dels ejèrcits però que en el fons volia ser peixcaor professional, i anar a per llobarros, doraes i tenques amb males intencions. Finalment ho va aconseguir i es va retirar a una casa amb un llac al mig. El llac está ple de peixets de colorets, el típic carpó de mercat que compraes per vint duros en la infància, però que están ahí més anys que jo i són tintamarros de veritat. Vaig vore un peix taronja-groc de quasi un metre de llarg i un negre de metre i mig. Molen.

A més, vos fique una foto del tradicional menjar de Suzhou. Boníssim. Els fideus tenien un sabor autèntic a carn i verdures, i les boles que vegueu están plenes de carn, i fan un gust com a xulla torrà un poc avinagrà, però la combinació amb el pa que l'envolta es fantàstica. El millor que he menjat en Xina per ara, i era un bar de carrer, normal i corrent. Una curiositat, els cacaus pa picar, están molls, tenen més sabor a cigró que a cacau.

Un dels grans mites de la Xina és que la gent es pensa que así vas a menjar xinos tot el día : rollitos de primavera i arroç tres delisies. Nop. El desdejuni habitual es un ou bollit, un taçò de tofu o un bollet de carn i verdures al vapor i un té amb llet. A migdia, si vas a la cafeteria, tens un mesclaillo d'arroç blanc, carn que pareix detritus de mataero, i verdures en sabor a césped. Horrible, però en 20 cèntims, q vols més? També pots pagar un poc més i triar un plat de tallarins o arroç amb verdures i carn. O anar a un restaurant i triar entre els més de 50 plats q solen hi haure, 80% picants o gelatinosos. En la meua dieta vaig alternant, però no sabeu el que es tira de menys un bon plat de paella, una pizza, un plat de macarrons o un bon plat de puchero.

lunes, 22 de septiembre de 2008

Suzhou (1)







Aquest post el faré amb dues entrades, són moltes fotos i aniré contant-ho a lo llarg dels dies. Parlaré de un lloc habitual turístic Suzhou, que té certes zones declarades patrimoni cultural de la humanitat. El día començà de puta mare. El viatge anava a ser en Cristopher-Carxòfol i la novia xina, la carahome, però com són els meus amics, no men passaré molt en ells, i ho deixarem com a que tenen un xicotet retràs mental. Jo es que no entenc, com un tío que té 27 tacos, dinamarco (o danés, com els gossos), que inclús ha practicat gimnasia professional, pot ser tan, tan, tan, tan atarant. Es com si anares caminant al costat d'un grúa que ho tomba tot per on passa. Bé, tot començà la nit anterior, quan quedí amb ells (el problema principal per anar als pobles dels costats es que per aclarir-te en l'estació necessites saber xinés o un guía), així que quedarem en anar pel matí... i em diuen d'estar en l'estació de tren a les 6:00. Els dic que impossible, que así no hi han autobusos a eixa hora. Total, toquen a la companyia d'autobusos que li contesta que a les 5 hi ha un autobús. Ahí estic jo, a les 5 del matí, havent montant un sarao per a eixir ( a eixes hores el campus està tancat i es impossible eixir del mateix), plovent, sense paraigües (tornar implicava un altre fregao), banyant-me, mitja hora esperant, en una carretera a oscures, passant camions i algún cotxe però cap autobus. Al final, en un cabreix de por, torne a la habitació, altra volta fregao, me canvie tot banyat i li envie un sms a l'amic de que no vaig. Em toca, em diu que ara em llogará un taxi. Li dic que no, però com si li parlara a la paret. El taxi son 100 yuans, el autobús 8. I a més se m'han llevat les ganes. Me diu que ara em tocará. Passen 20 minuts, i a les 6 em toca i em diu, que com ja són les 6, ¿perquè no agafe el autobús? Bufit llarg. Bé, abaixe, men vaig agarre el autobús. Tot perfecte, a partir d'ahí, arribe a l'estació de tren i em trobe el meu amic i la novia. Pregunte a quina hora ix el tren. A les 9:00. Son les 7:00... ¿perquè entonces m'he alçat a les 4 i 30 del matí ? Resposta : no, si era per fer les coses en temps...

Aixina es el carácter del meu amic, i com ixa historia vos contaría unes cuantes. Per exemple, el tío no és ric, però té pasta, i s'ha apuntat a una acadèmia que val 400 euros cada dos setmanes... jo li vaig dir que estava interessat en trobar una acadèmia per millorar el xinés (de moment estudie per mí mateixa), però no per ixe preu. Casi m'apunta. Estagué a un pèl de figa depilà de clavar-me en un fregao, i quan li vaig dir quasi al borde d'un atac de nervis que no podía pagar eixa quantitat, em contesta tot feliç ¿perquè no li demanes els diners als teus pares? A voltes l'ofegaria. Peeeeero, dins de lo que cap, fa les coses en bona intenció. Ah, i sap espanyol de guiri, va estar d'Erasmus a Valencia.

Bé, una volta en el tren d'alta velocitat (250 km/h), que per cert es realment barat (6 euros el bitllet per a la ciutat que aní, a 150 Km de Shanghai, 40 minuts), arribem a la ciutat que no era la del post anterior. La del post anterior està molt propet, aleshores creia que aniriem, però finalment, no. No passa res, la ciutat es quasi igual, com podeu vore en les fotos. Està plena de ponts per tots els llocs, encara que no es 100 % navegable, més pareguda a Amsterdamm que Venecia. Finalment tots els canals desemboquen en un enorme llac contaminat i pudorós, però que té grans vistes i quedà molt bé en la postal. Ni que dir que la pudor dels canals m'era altament familiar : el Pontasgo o el Sequial fan la mateixa olor agradable de tarquim i armonía putrefacta de sequia de marjal, aleshores em sentía com a casa.

Acabant el post comentaré que Suzhou es un centre industrial molt important a China. Vaig vore (desde el taxi), les principals factories del món de Emerson, Eriksson, Samsung, Hitachi i L'Oreal. ¿Perquè sé que són les principals? Ho diu en la guía turística española que m'he comprat. I deu ser molt probable, per la quantitat de gorrinaes que tiren als canals. Patrimoni de la humanitat.

viernes, 19 de septiembre de 2008

Desde el catre


Hola, bandidos. Per a l'alegría de pocs i la desgracia d'alguns, encara estic viu. Sí, jo pensava que no ho contaría i els meus ossos acabarien en una fosa comú de corfes de ceba o en la mortadela d'algún plat xino. En realitat no ha passat res de trellat, el fantabulós aire acondicionat que tinc em va refredar el mateix día que va ploure i feia calor, aixina que agafí un costipat d'ixos infernals, on estás tot el día en cara de panaeta caiguent-te el moc.

La desgracia es que els milanta plans que tenía per anar a vore xicones nuetes per la ciutat se desferen, i finalment acabí en casa en el llit, morint-me de asco a base de paracetamol importat de Valencia en el forro trasero de la maleta. Durant tres díes, l'unic contacte amb el món real han sigut els mosquits que entraven a fer-me una visita a la covarcha on dormia. Damunt, el porno està prohibit en xina. Sí, ho vaig comprobar, no puc accedir a cap web de pornografía. La única opció es ficar el emule i baixar la típica película que no s'ha estrenat en el cine, com Titanic 3.

Bé, no vos preocupeu, el diumentge men vaig de visita a Zhujiajiao, també conegut com la Venecia China, i per fi vore coses noves.Vos pose una foto, después quan fique les meues compararé a vore si lo que m'han venut es de veres o no. ¿Qué més vos puc contar? Estic preparant una sessió fotográfica de menjar raro, ja vos la ficaré quan tinga suficients asquerositats com pa fer vomitar a qualsevol persona humana.

Visiteu el blog diumentge!

lunes, 15 de septiembre de 2008

Comentaris

Ie, sapos, quan fiqueu un comentari no fa falta conter de google. Són varies persones les que m'han dit que no poden ficar comentaris sense conter de google. Un poc més cap abaix marqueu Anónimo i ja está. I per molt anónimos que sigau, jo sé qui és cadascú, i quan me faça en la mafia china, si el comentari no m'agrada, vos enviaré algun que altre sicario del todo a cien pa que vos talle la corfa del piu.

Hui estic mal, per subnormal, així que no eixiré ni contaré res. Tinc aire acondicionat en l'habitació i al principi pensava, qué sort. Ahir el vaig enxufar tot feliç per primera volta. Ara tinc un costipat infernal, això es el pitjor invent de la humanitat. Damunt de contribuir al calentament global, extermina als seus usuaris lentament. El invent del siglo.

El pitjor d'aquest día, a més, estava per vindre. He comprat una toalla gran a un chino per 5 euros (caríssim, però estava malament i no tenia ganes de regatejar, estic hasta els putos ous dels mercaillos i el regateo), i quan l'he destapat eren dos tovalloles xicotetes... tep, timo. Això no val ni 1 euro en qualsevol tenda. Así si te descuides te timen, en tot. O te venen menjar caducat. O te porten a un lloc i te fan pagar. És normal, la pobrea abunda, i te perseguix si tens algo de poder adquisitiu. L'altre dia una huela sen venia darrere de mí en crema per a netejar-me les sabates. Hi hagué una persecució, on la huela corria agachà darrere meua intentant ficar-me betum a la sabata. La part roïn es que si li dones 1 yuan a la huela, te vindrán 300 hueles més, o xiquets, o hueles en xiquets.

El segon es el desdejuni. Estava mal i un poquet cansat del típic desdejuni xinés : got de soja calenta, ou bollit i bollet de carn o verdures. Volia algo dolçet, un café en llet en algo dolçet. El café en llet l'he conseguit en llanda, así se ven com les coca-coles, no hi ha més remei. Després he entrat a un forn i he comprat, atenció, que gran! Croissants xicotets! Amb sucre per damunt, tendrets, ahí estava jo tot feliç en el curasanet, així que he anat tot decidit a sucar-lo en el café i pegar-li mos... tenía una llonganissa dins, com si fora de pascua...

Sense més solució, i empenyat en alguna cosa dolça, he comprat un bollet, diguent, esta si que és la bona...tenía verdures dins. Els xinos no entenen que és dolç o que és salat. La majoria de voltes demanes coses dolçes i són agridolçes : tenen botifarra, carn de pollastre, verdures o jo que sé més. Per exemple, en el burguer, (que así el menú hamburguesa+beguda = 70 cèntims), la beguda es llet de soja en gominoles. I com te beus les gominoles? en una palleta com el dit de grossa, així quan xuples, te tragues les gominoles. L'hamburguesa, per sort, normal.

domingo, 14 de septiembre de 2008

Nova funda pal paraigües




Bon dia llobarros de la nit, com que el blog està tinguent bona acollida, (i això que no parla de bukakes, ni de skirting, ni de coses del intramundo), hui m'he dedicat a canviar el aspecte del blog. Estic encara provafent coses, però el html és cansino, i només he arribat fins así. S'admiteixen suggerències,ara si voleu videos del redtube, o gadgets que mostren l'oratge, s'haveu enganyat de pàgina. La setmana que ve, dimecres, càmara de fotos en mà, comencen les aventures en la gran ciutat. Men vaig jo soles, el sollanero solitario a fusar cacau allà on es demane. Ya contaré a vore que passa, en que arribe en un braç pa poder escriure, m'apanye.

Com vegueu vos he ficat la foto de tots els figures. Me mola ser sempre el que ix més mal en totes les fotos, quan me veig una foto a mi mateixa en ixa cara de panac,me entren arcaes. Però sóc aixina de impedit físicament, no es pot fer res. Intentaré no deleitar-vos massa en el meu careto, que ja teniu prou coneguent-me. Tots els demés els teniu descrits i podeu imaginar-vos qui és cadascú. No vos confieu de la foto: són més lletjos en persona.

sábado, 13 de septiembre de 2008

Per fi puc vore porno




O siga, ja tinc internet del bo, i puc continuar el blog contant coses interessant, pot ser no tan interessants com el blog d´una pornoestar, però coses que vos remenejen la panxa i no vos dixen dormir. Bé, continuant en la meua historia de Jack Caracremà he de comentar que sóc un desgraciat. ¿Per què a tots els putos suecos els ha tocat una tía d´acompanyant i a mí el puto caracremà? ¿m´han vist cara de perdre oli? Fills de putes. De totes formes no vos cregau, que les ties están bones o algo aixina. Hi ha una desproporció brutal. Ara faré una descripció de les criatures que me tocará aguantar en les reunions d´erasmus que han decidit fer cada dimarts pa "conéixer-mos" millor. Vos fique la parella, o siga, sueco-chino :
  • Robert - Lemon . Robert es un tintamarro de 2 metros, més prim que una farola. Per a ser sueco d´ixos pareix més bé espanyol o francés, no es rubio i en ulls blaus. No tinc res que dir d´este fill de puta, però de la tía que li ha tocat, la Lemon... (sapigau que els xinos acostumbren a batejar-se i ficar-se noms falsos, normalment influenciats per la MTV o qualsevol cutre-canal de telenoveles americanes). Bueno, la tía ixa, la primera volta que la vaig vore pensava que tenía una enfermetat terminal, això que vos diga prou. Crec que li queden dos rosaes, perquè pareix la germana flaca del finiuini, es més, si se fica de cantó la perds de vista. Si estudiara medicina i volguera estudiar el esqueleto humà, la llogaria.
  • Robel-Joy. La Joy es l´administradora del grup d´estudiants extrangers. Una pija de mòvil de 300 euros, també més prima que un palo granera, té les dents cap avant com una excavaora i pareix que estiga en la parra. El Robel és... és... ho sent, molt però vaig a dir-ho : UN PUTO NEGRE. I no es perquè siga negre és perquè és un puto. Nigeriano nacionalitzat sueco, va de listo per la vida. Es el típic que va en cançons de rap, roba llarga i fent-se el passota de la vida. Menja rapé (tabaco d´ixe que se fica en la llengua, lo pitjor del món), i damunt se veu que es un niñato malcriat. O siga, que dona asco y damunt es negre. Tinc que fer una puja a vore que donen més agonía, si els negres o els grocs. De moment els xinos negres (hi han, jo n´he vist per así), s´enduen la palma.
  • Erik-Barbara : Erik és molt paregut a Jack Bauer, però en barba. Podríem dir que és el puto guaperas del grupo, però no pinta com un xuleta, sino com un tío dur, forjat per l´adversitat, serio i amb conviccions. Té sort perquè li ha tocat la tía bona ( i quan dic bona es que té cau la baba) del grup. De fet és la única tía bona del grup i probablement la millor que he otejat en tota la universitat fins ara. Clar, al tío quan li digueren que li havia tocat la tipa ixa de companyera, li se notà una cara de felicitat que pa qué. La tía bona es ademés de bona, una pija del coparro. Va de conjuntet, camina menejant el cul, i segons diu li agrà cantar i tocar el piano. Una massà entre cap i coll li pegaría jo a la niñata ixa. Me caguen deu que asco, en la misèria que hi ha en xina i tindre que tragar-se als putos pijos niñatos que tenen mòvils de 500 euros i van de marca, i damunt quan passen pel costat de la gent que demana, ni tan sols es giren a mirar-los. Però açò es la universitat, i a la universitat en xina només ve la gent de diners.
  • Tomás-Lily : Estos son totalment menyspreables. Dir que están o que no están es lo mateix, només que fan que bulto. Res mal que dir però tampoc res bo.
  • Christian-Angelins : Christian de moment és en el que més he parlat i amistat he fet dels suecos. Bon xaval, però un poc cínic i xuleta. El seu humor i maneres em recorden a Modesto. Però es un pijo també, hasta la mèdula. Angelins es l´amiga de Joy, una china de les gordes (no hi han moltes, però hi han) que té la cara plana com la pared. Lamentable
Després está Christopher, però no va vindre a la reunió finalment. Christopher es de Dinamarca, i me recorda a Manolo el Lechero. De fet són casi iguals. Atolondrat, flipat i està més perdut que un fill de puta el día del pare. Me cau bé, perquè a diferència dels suecos no és un puto fardatxo que va per ahí traguent rabo i refregantli a tot hora als xinos que és millor que ells. Sí, els suecos són uns impresentables : maleducats , malcriats, beuen cervessa a tot hora, fumen i tiren les colilles per on els passa i els veus uns aires de superioritat que voldries que els agarraren cuatre xinos fent karate i els molgueren a palos. Pot ser l´únic que es salva de la cremà es Jack Bauer i Tomás perquè no diu res mai. Però no sé.

Si cregueu que sóc un xenòfobo i un raciste, és que teniu raó. Ho sóc però de tots els païssos i totes les ètnies. Me cague en els suecos, en els danesos, en els xinos, en els alemans, els negrates i els espanyols. Els espanyols són lo més lamentable que cónec. L´altre dia, comprant en la ciutat em vaig pillar a dos espanyols, i curiosament de Valencia. Els salude i m´alegre de poder per fi parlar espanyol, tot feliç, els dic cuatre coses e intente ser amable... passaren de mí com de la merda. Donen asco, venen así a fer turisme i se creuen que poden comprar duros a cuatro pessetes. Uns antipàtics, vamos. I no és la primera volta que em passa. Els espanyols quan venen a Xina i veuen un altre espanyol actúen com si estagueren ahí en Benifaió comprant llonganisses en la carnissería, o siga, passen com de la merda. Ie, que estem a l´altra punta del món!!

I si penseu que els xinos no són estereotipaors i racistes, ho teniu clar. ¿Sabeu que és el primer que pregunten quan dic que sóc espanyol? Si sé ballar flamenco, si sé torejar, tocar la guitarra i si m´agrà el vi. Bona imatge dels espanyols : ballaors, toreros i borratxos. Inclús el Jack Caracremà volia introduir-me en un grup de fans del toreig, me caguen la puta, en lo que odie els putos bous, i así tots parlant-me del San Fermín, del Litri, de José Tomás i del bou Pinto. Che, aneu a fer la mà!!! I quan no, volen que els balle flamenco o que els recomane la compra d´algún Rioja. ¿De qué collons van? Clar quan els dic que no sé cap d´aquestes coses, faría una foto de la cara de decepció que fan.

Bueno, ja està ve pa hui, vos deixe dos o tres fotos del campus, i ja continuaré altre día. Que el dimoni vos acompanye.

jueves, 11 de septiembre de 2008

Censura

Açò es molt fort. No he escrit en varios dies al blog xq al xino al que li furtava wireless la va encriptar, i com el Wifislax es una puta merda, pues a xinxar-se. Aixina que m´he aconformar a la biblioteca on passa una cosa molt curiosa. Cada volta que intentes llegir un blog, o una página de prensa de un país que no es el teu, el exploraor se reseteja. Ho he preguntat als suecos i un d´ells que té un blog en un lloc de prensa, també ho te capat. Així es que he d´escriure el post, pegarlo a tota llet i enviar-lo, o en 10 segons es refresca la página i ja l´has cagat.

Pitjor es si escric la paraula Tia Betty, sense la a i la ty, directament podría vindre la polícia a buscar-me, i obviament s´acabaría el blog pa sempre. Si al gracioset de turno li s´ocurreix fer-me el post diguent algo del Ialado Amal o de la Tia Betty, que sapiga que ya no podré escriure en el blog mai més, probablement.

Bé, sent no poder penjar el montó de fotos q aguarden, quan els putos de l´habitació es dignen a donar-me el internet, (em demanaren el passaport i tot per fer-me el conter, mare meua que controlat está así tot), continuaré els posts i contant histories de xinos amargats i moribundos, però feliços de la seua desgràcia. Volen ser com moatros, pero moatros som els putos AMOS i no podrán, MAI.

A expenses dels comentaris racistes i envejosos, que en faré i molts, comence a vore que hi ha de tot, com en tot el món : xinos agres, xinos belicosos, xinos malèfics i especulaors, xinos mafiosos, xinos desconfiats, xinos que xillen, xinos amargats, en inclús xinos quasi negres. Aixina i tot, sempre acabes trobant algún per el que val la pena retirar els insults. O no.

Ahir em presentaren al meu agermanat, o siga, al sapo que t´assignen si eres Erasmus pa que te faça el paripé i t´ensenye la ciutat i se faça el teu amic de per vida. L´odie. Li diuen Wang Ling Feng, però ell vol que li diguen Jack. Com no vull fer-li un lleig li diré Jack Caracremà, xq té la cara ratà i pareix que li bolliren el cap quan era xicotet. Aixina i tot, no solc jutjar per l´aspecte físic si després son bones persones, però en aquest cas, pense que el xic està obligat a aguantar-me . I ho sé xq als 15 minuts de quedar, ja volia anar-se´n, així que em donà una mala impressió, com si jo fora una carrega o una faena que havia de fer. Això si, molt formal i molt educat. Però la cordialitat no implica sinceritat o confiança, així es que res que vore amb la rata, el Mohinder (el nepalí veí meu), el xino Faier, el xino Anacleto o inclús el xino Chang. Ja faré una descripció d´alguns d´ells i vos ficaré fotos.

lunes, 8 de septiembre de 2008

Co-xinaes varies




Avui contaré algo sobre el menjar. Tingau per segur que en vaig a fer prous, perquè les guarraes que arriben a menjar els xinos superen inclús als mals gegants dels fraggels, que cuinaven suc de fraggels en nap i aspinac. Vos presente en primer lloc la gominola de panolla. Es com la típica fresa o melocotó que et compres en el kiosc... però en sabor a panolla. Es comestible i té la podries ficar en l´amanida (ansalà de la bona).

En segon lloc, en la foto es pot vore un meló xino, que valga dir que a quina mal hora el comprí. Va ser obrir-lo i plenar-se l´habitació de formigues. I com els xinos que son molts, pues les formigues xines també son moltes i ara estic invadit. Com que no tenía ganivet per partir el meló agafí un tallaungles (net, encara que després de les coses q m´he tragat menjant per ahí, tampoc importaría), i vaig fer una massacre melonera, amb pepites hasta pel llit. Així que aní a comprar un ganivet al Spar chino, que así se diu Lian Hua. Comprí un ganivet especial per a la fruita (es diu, clarament, ganivet de fruïta). En realitat no té cap diferència amb el ginsu que tallava baldoses, però hi havien pomes i peres dibuixaes, aixina que no hi havia més remei que comprar-lo. I amb el meu ganivet ja podia dur-me melons, pinyes i mangos a ma casa. Llàstima que quan tornava a casa me n´adoní que se m´havia olvidat comprar el mata-formigues.

Després están els noodles, fideus llargs pals amics. Tots conegueu ixos de paquet que els fiques en aigua bollint i als 10 minuts están a punt per menjar. Se me va ocórrer comprar-ne un amb gambes... el segon pitjor error alimentari de ma vida (el primer va ser ficar-me l´altre día picant a un plat : els xinos no beuen aigua en les menjaes, i quasi muic en l´acte). Pues això, hi havien tres bolsetes : una amb gambes, altra en pols i altra en oli. La d´oli feia olor a salitre, la de gambes i camarons al menjar de les tortugues, i la pols a moixama dissecà de 500 anys. Horrible. Totalment diferent es demanar-los a la cantina universitaria. Veus a les cuineres com fan la pasta i la tallen. I estan boníssims. De fet, una de les millors coses que he probat : els fideus autèntics. La diferència és la mateixa que comprar paella congelà precuinada a probar-la de veritat, feta en casa.

I finalment parlaré de la llet. Hi han una espècie de bricks xicotets de llet de colorets. Però no fa el mateix gust que la llet nostra, és més dolça, com si tinguera més nata. Crec que és llet de caribú o algún bicho raro xinés. Quasi millor no saber d´on ve, perquè està deliciosa.

La tontería del día:
Com tot el món sabreu hi han taxis, taxis i taxis en xina. Els primers són els taxis habituals. Si els preguntes per dur-te a una direcció propera, no et durán. Recordeu que per als xinos, propet son entre 5 i 10 kms. Els segons són els taxis habituals, però el taxista es un estafador. Et cobra 30 voltes més o et pega unes 70 o 80 voltetes abans d´arribar al lloc. I els tercers són els xòfers individuals, que et cobren prou més, van fumant i en ulleres de sol negres, i quan condueixen van mirant-te de reull i riguent-se. A un dels companys suecos, quan baixà de l´aeroport, pujà en un taxi d´ixos. Li cobraren més de 200 yuans per arribar al campus, quan lo habitual són 70. El curiós es que si demanes la factura del taxi, poden pasar dos coses. La primera que te la done, la segon que el peguen un pasó i amollen a córrer. Si et donen la factura i t´han timat, ho pots denunciar i la companyia de taxi et torna els diners. Al taxista el tiren al carrer.

sábado, 6 de septiembre de 2008

Ni les taronges, ni el café


Ye, que com la taronja valenciana cap! Havia deixat l´assumpte abans molt solt, aixina es que ara el continue, i demà me tire la manta al coll (tinc feina d´una assignatura aixina que no escriure). Bé, vos comentava que la primera nit vaig conéixer a una companyera d´habitació, viu 5 habitacions enfront. Es diu Ratha (però no digau rata, es pronuncia Rota, com la base militar). Porta tres anys estudiant d´intercanvi así, es de Camboia, i parla xinés com si fora d´así. Es molt bona xica (per als serdos que em pregunten si està bona, no si es bona, els diré que normal, i q té l´habitació plena de fotos del novio), i m´ensenya el campus i les tendes més importants. Bé, la qüestió es que necessitava un mòvil i he anat a demanar-li que m´acompanyara a la tenda a comprar-lo. L´altre día vaig anar jo soles, armat en un diccionari, i vaig armar una d´allà, tres dependients pa mí i ningún s´aclaría. Total, un desastre. Així que la xica s´ha oferit per acompanyar-me a la ciutat, i de paso, regatejar per mí el preu del mòvil. La primera volta que he anat a la ciutat, i a un gran supermercat, tipo Carrefour.

Finalment, hem comprat el mòvil xinés d´una tenda, he de dir, que si no compres un mòvil marca que no coneix ni sa uela, horribles i cohents, no són gens baratos. De fet m´he comprat un nokia 2630, i m´ha costat 70 euros (690 yuans), o siga, no compensa la electrònica xina, el mateix preu que en Espanya. Després hem comprat en el super, i no he trobat lejía. Sí, ja faré un post about la higiene, perquè açò pareix un capítol de Más allà del límite. La ronya es tu amigo i coses d´ixes, com deia, només tenen sabó del lagarto, de pastilla i d´escama i amb això llaven desde la roba hasta les parets.

També faré varios posts del menjar, perquè es força interessant. En aquest post parlaré de la taronja xina. La taronja xina es més ácida, i casi inmenjable. He arribat tot feliç en el mig kilo de mandarines, i al tastar-les... i collò, pareixia que menjava llima. Però a d´ells els agrada quantitat. De fet compraven les taronjes VERDES. Després he comprat un meló ( el meló xino es el millor), i pomes. La segona part es el café. Caríssim. Un potet de merda de Nescafé, 6 euros. I a més nescafé, ni tan sols hi ha café del bo. Así son adictes al té, i el café està despreciat i maleït. Collò, vale que no fume, però un vici que tinc... i s´acabó. Inclús en una cafetería he demanat un café i m´han servit un granitzat de poma i fresa... sí, com ho sentiu, he repetit si hi havia café i no, sols granitzat de poma. Estaba molt bo, això sí.

Finalment he arribat a casa, fet un drap de caminar, però feliç d´haver visitat la ciutat per fi. Ja ficaré fotos quan puga. Li he donat mil gracies a Ratha, i de cap a l´habitació a fer feina. Però no tenía ganes, aixina que así estic escribint i sentint la radio china. Diuen de tot, i no m´entere de res.


La veritat que estar así mola molt. Sí, els xinos són uns vinagres i me miren com si havera mort un gos a pataes, però dona igual, el país està guay amanta, i disfrutes mirant les coses diferents, tant de cultura, com de menjar, com els fregaos mafiosos. Molta gent crec que estaría espantada, però jo estic feliç.

La barbaritat del día : Buah! Pos no hi han. ¿Sabeu que m´ha costa el dinar? Un plat de tallarins a cromull en carn, ceba, verdures, etc.. 35 cèntims. Crec que pots viure perfectament amb 100 euros al mes. A més, he descobert que tinc l´habitació dels rics , en companyia dels professors. Hi ha qui té habitacions sense finestres i paga 30 euros al mes per l´habitació, llum inclosa. Jo pagué 40 + llum+aigua+internet. En xina necessites poc per a viure i molt per a viure bé. No sé com podrà pagar-se un mòvil un treballador que cobra 50 cèntims al día.

Bon día, me caguen tot


Hola, pollastres.
Com que escriure correus es cansino, i també voldreu vore fotos de xinos nuets i coses d´ixes, pues he decidit fer un blog d´ixos locos. Es la primera volta que m´atrevisc a fer alguna merda d´estes, perquè en la vida real sóc molt gos i sé que ho abandonaría. Però ara estic en tierras amarillas, on els chinos se me poden menjar en tomata i carabassa de un día pa altre i algú té que saber la veritat.
Per al qui no ho sàpiga : el passat día 2, vaig arribar a Shanghai. Shanghai significa literalment damunt (shang) i hai (mar), o siga, damunt de la mar, com si anares en flotaor. La primera impressió en arribar es que els xinos són uns coxinos. Preguntaves algo i passaven de tú. Ara, que deu ser cosa dels aeroports, perquè en el de Charles de Gaulle, igual. Vaig estar tres hores pegant voltes per Pudong, l´aeroport,fins que trobí l´eixida. Allí estava la coordinadora, en companyia d´un tío pelat en ulleres, de una mala llet increíble. Donant tot igual, el xino que era el professor no sé qui, va fer la risa falsa i no parlà només que en xinés tot el viatge fins la universitat. Así la hipocresía arriba a límits inimaginables. Per exemple, si preguntes alguna cosa, com on està no sé qué, en anglés, el xinos passen de tú. Tens que dirho en xinés. Això sí, si vas a comprar bitllets en mà, estaran com els gossos a l´hora de menjar, sentinte tot el que dius encara que no s´enteren de res, i si fa falta registraran mig magatzem de la tenda.

La coordinadora es una dona major, amb el pèl canós. Me contà com estava tot el percal, i m ´abandonà al meu destí en l´habitació. Aleshores, después d´instalarme, em vaig decidir a pegar una volteta. I només eixir, una companyera de l´habitació d´enfront eixia també de la seua habitació. I així vaig fer la primera amistat así, en este lloc deixat de la mà de déu. Ara mateixa fa olor a ceba i no sé perquè. A voltes entren males olors per la finestra. Sense adonar-men he tallat el fil de la història, però ja el contaré en altre moment, que fa molta olor a ceba i vaig a tancar les finestres.

Vos fique dues fotos. Una es de la beguda més asquerosa que probat fins ara. Es una mescla de té en llet embotellat que en la vida podría donar més oix. Fa gust a llima, a té, a llet i a poleo, es com xuplar-te la llima que se fica en el cul del pollastre rostit, lo mateix.

La segon es la vista desde la finestra de l´habitació. Això es tot per hui. Supose que cada dos o tres díes actualitzaré i contaré alguna cosa d´ixes rares al final, de les que solen fer els xinos locos.


(No em deixa pujar fotos, xq estic en la wifi furtà del veí, quan tinga la meua conexió pròpia les pujaré... caguen tot).



La barbaritat del día:
El campus està plagat de enormes àrees verdes, amb molt de cèsped, moltíssim. Lo curiós del cèsped és que té una forma diferent al que es veu al Politècnic o en qualsevol parc del món, molt esponjós e irregular. I ja sé perquè. L´altre día, anant a córrer a la matinada, vaig vore una tropa de xinos i xines agenollats en terra. Estavent podant el cèsped. Anaven en una corbella xicoteta segant-lo. No m´ho creuia, així q m´acostí a vore-ho i sí. Hi han varies tropes que es dediquen a això. ¿Per a què gastar-te diners en gasolina per a una máquina sí amb això contrates 20 xinos que ho fan millor, i damunt porguen les males herbes?