sábado, 6 de septiembre de 2008
Bon día, me caguen tot
Hola, pollastres.
Com que escriure correus es cansino, i també voldreu vore fotos de xinos nuets i coses d´ixes, pues he decidit fer un blog d´ixos locos. Es la primera volta que m´atrevisc a fer alguna merda d´estes, perquè en la vida real sóc molt gos i sé que ho abandonaría. Però ara estic en tierras amarillas, on els chinos se me poden menjar en tomata i carabassa de un día pa altre i algú té que saber la veritat.
Per al qui no ho sàpiga : el passat día 2, vaig arribar a Shanghai. Shanghai significa literalment damunt (shang) i hai (mar), o siga, damunt de la mar, com si anares en flotaor. La primera impressió en arribar es que els xinos són uns coxinos. Preguntaves algo i passaven de tú. Ara, que deu ser cosa dels aeroports, perquè en el de Charles de Gaulle, igual. Vaig estar tres hores pegant voltes per Pudong, l´aeroport,fins que trobí l´eixida. Allí estava la coordinadora, en companyia d´un tío pelat en ulleres, de una mala llet increíble. Donant tot igual, el xino que era el professor no sé qui, va fer la risa falsa i no parlà només que en xinés tot el viatge fins la universitat. Así la hipocresía arriba a límits inimaginables. Per exemple, si preguntes alguna cosa, com on està no sé qué, en anglés, el xinos passen de tú. Tens que dirho en xinés. Això sí, si vas a comprar bitllets en mà, estaran com els gossos a l´hora de menjar, sentinte tot el que dius encara que no s´enteren de res, i si fa falta registraran mig magatzem de la tenda.
La coordinadora es una dona major, amb el pèl canós. Me contà com estava tot el percal, i m ´abandonà al meu destí en l´habitació. Aleshores, después d´instalarme, em vaig decidir a pegar una volteta. I només eixir, una companyera de l´habitació d´enfront eixia també de la seua habitació. I així vaig fer la primera amistat así, en este lloc deixat de la mà de déu. Ara mateixa fa olor a ceba i no sé perquè. A voltes entren males olors per la finestra. Sense adonar-men he tallat el fil de la història, però ja el contaré en altre moment, que fa molta olor a ceba i vaig a tancar les finestres.
Vos fique dues fotos. Una es de la beguda més asquerosa que probat fins ara. Es una mescla de té en llet embotellat que en la vida podría donar més oix. Fa gust a llima, a té, a llet i a poleo, es com xuplar-te la llima que se fica en el cul del pollastre rostit, lo mateix.
La segon es la vista desde la finestra de l´habitació. Això es tot per hui. Supose que cada dos o tres díes actualitzaré i contaré alguna cosa d´ixes rares al final, de les que solen fer els xinos locos.
(No em deixa pujar fotos, xq estic en la wifi furtà del veí, quan tinga la meua conexió pròpia les pujaré... caguen tot).
La barbaritat del día:
El campus està plagat de enormes àrees verdes, amb molt de cèsped, moltíssim. Lo curiós del cèsped és que té una forma diferent al que es veu al Politècnic o en qualsevol parc del món, molt esponjós e irregular. I ja sé perquè. L´altre día, anant a córrer a la matinada, vaig vore una tropa de xinos i xines agenollats en terra. Estavent podant el cèsped. Anaven en una corbella xicoteta segant-lo. No m´ho creuia, així q m´acostí a vore-ho i sí. Hi han varies tropes que es dediquen a això. ¿Per a què gastar-te diners en gasolina per a una máquina sí amb això contrates 20 xinos que ho fan millor, i damunt porguen les males herbes?
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3 comentarios:
Ostres Josemi. Quan he llegit que estaves a Shanghai he pensat "quina enveja", però després de llegir el post m'has fet dubtar, eh? Bé, serà qüestió de seguir llegint-te a vore si m'aclarisc de totes totes i decidisc si em fas enveja o em fas llàstima. Tu no deixes el blog, que tinc molta intriga. Bona sort i besets.
Mare meua com està el percal. Ara ja puc seguir-te les aventures en Xina, que fins ara no havia pogut, entre la mare de déu i històries pa no dormir jejejeje. Vinga, un abraç! Estic per enviarte un taperware de paelleta, pa que menges algo de trellat, perquè el té ixe en llet...
Hola, me llamo el dimonit i vinc a informarte de com va la mort per la ciudadela de Hispalis.
La gent dona gena tio, les dones(ganao), tenen el bajo vientre operat, per a que les capigen tres trabucs alhora i obtindre mes plaer juvenil, van ensenyant el repollo pel carrer pa que se li airetge i per aliviar la escalfor de les vint follaes que els ha pegat la people; espere q tardes a vindre pq así la cosa esta cada vegada pitjor.
Per altra vanda donarte a coneixer el panorama polític digente només q Zperro s'ha follat a son pare de Mariluz i Mariano Pajoll s'ha fet a la Pajín.
Me congratula que et queden pocs dies de vida, ja que quan menos tingues que vore el que passa en el planeta mes feliç seràs.
Que tinges una curta estancia en los albores de Lucifer i quan tornes vine en els ous per fora com els putos triomfaors han fet tota la vida, Sort i a cambiar al Mon, pa mal.
Hasta never.
Publicar un comentario