Co-xinaes varies

Avui contaré algo sobre el menjar. Tingau per segur que en vaig a fer prous, perquè les guarraes que arriben a menjar els xinos superen inclús als mals gegants dels fraggels, que cuinaven suc de fraggels en nap i aspinac. Vos presente en primer lloc la gominola de panolla. Es com la típica fresa o melocotó que et compres en el kiosc... però en sabor a panolla. Es comestible i té la podries ficar en l´amanida (ansalà de la bona).

En segon lloc, en la foto es pot vore un meló xino, que valga dir que a quina mal hora el comprí. Va ser obrir-lo i plenar-se l´habitació de formigues. I com els xinos que son molts, pues les formigues xines també son moltes i ara estic invadit. Com que no tenía ganivet per partir el meló agafí un tallaungles (net, encara que després de les coses q m´he tragat menjant per ahí, tampoc importaría), i vaig fer una massacre melonera, amb pepites hasta pel llit. Així que aní a comprar un ganivet al Spar chino, que así se diu Lian Hua. Comprí un ganivet especial per a la fruita (es diu, clarament, ganivet de fruïta). En realitat no té cap diferència amb el ginsu que tallava baldoses, però hi havien pomes i peres dibuixaes, aixina que no hi havia més remei que comprar-lo. I amb el meu ganivet ja podia dur-me melons, pinyes i mangos a ma casa. Llàstima que quan tornava a casa me n´adoní que se m´havia olvidat comprar el mata-formigues.

Després están els noodles, fideus llargs pals amics. Tots conegueu ixos de paquet que els fiques en aigua bollint i als 10 minuts están a punt per menjar. Se me va ocórrer comprar-ne un amb gambes... el segon pitjor error alimentari de ma vida (el primer va ser ficar-me l´altre día picant a un plat : els xinos no beuen aigua en les menjaes, i quasi muic en l´acte). Pues això, hi havien tres bolsetes : una amb gambes, altra en pols i altra en oli. La d´oli feia olor a salitre, la de gambes i camarons al menjar de les tortugues, i la pols a moixama dissecà de 500 anys. Horrible. Totalment diferent es demanar-los a la cantina universitaria. Veus a les cuineres com fan la pasta i la tallen. I estan boníssims. De fet, una de les millors coses que he probat : els fideus autèntics. La diferència és la mateixa que comprar paella congelà precuinada a probar-la de veritat, feta en casa.

I finalment parlaré de la llet. Hi han una espècie de bricks xicotets de llet de colorets. Però no fa el mateix gust que la llet nostra, és més dolça, com si tinguera més nata. Crec que és llet de caribú o algún bicho raro xinés. Quasi millor no saber d´on ve, perquè està deliciosa.

La tontería del día:
Com tot el món sabreu hi han taxis, taxis i taxis en xina. Els primers són els taxis habituals. Si els preguntes per dur-te a una direcció propera, no et durán. Recordeu que per als xinos, propet son entre 5 i 10 kms. Els segons són els taxis habituals, però el taxista es un estafador. Et cobra 30 voltes més o et pega unes 70 o 80 voltetes abans d´arribar al lloc. I els tercers són els xòfers individuals, que et cobren prou més, van fumant i en ulleres de sol negres, i quan condueixen van mirant-te de reull i riguent-se. A un dels companys suecos, quan baixà de l´aeroport, pujà en un taxi d´ixos. Li cobraren més de 200 yuans per arribar al campus, quan lo habitual són 70. El curiós es que si demanes la factura del taxi, poden pasar dos coses. La primera que te la done, la segon que el peguen un pasó i amollen a córrer. Si et donen la factura i t´han timat, ho pots denunciar i la companyia de taxi et torna els diners. Al taxista el tiren al carrer.