Suzhou (1)

Aquest post el faré amb dues entrades, són moltes fotos i aniré contant-ho a lo llarg dels dies. Parlaré de un lloc habitual turístic Suzhou, que té certes zones declarades patrimoni cultural de la humanitat. El día començà de puta mare. El viatge anava a ser en Cristopher-Carxòfol i la novia xina, la carahome, però com són els meus amics, no men passaré molt en ells, i ho deixarem com a que tenen un xicotet retràs mental. Jo es que no entenc, com un tío que té 27 tacos, dinamarco (o danés, com els gossos), que inclús ha practicat gimnasia professional, pot ser tan, tan, tan, tan atarant. Es com si anares caminant al costat d'un grúa que ho tomba tot per on passa. Bé, tot començà la nit anterior, quan quedí amb ells (el problema principal per anar als pobles dels costats es que per aclarir-te en l'estació necessites saber xinés o un guía), així que quedarem en anar pel matí... i em diuen d'estar en l'estació de tren a les 6:00. Els dic que impossible, que así no hi han autobusos a eixa hora. Total, toquen a la companyia d'autobusos que li contesta que a les 5 hi ha un autobús. Ahí estic jo, a les 5 del matí, havent montant un sarao per a eixir ( a eixes hores el campus està tancat i es impossible eixir del mateix), plovent, sense paraigües (tornar implicava un altre fregao), banyant-me, mitja hora esperant, en una carretera a oscures, passant camions i algún cotxe però cap autobus. Al final, en un cabreix de por, torne a la habitació, altra volta fregao, me canvie tot banyat i li envie un sms a l'amic de que no vaig. Em toca, em diu que ara em llogará un taxi. Li dic que no, però com si li parlara a la paret. El taxi son 100 yuans, el autobús 8. I a més se m'han llevat les ganes. Me diu que ara em tocará. Passen 20 minuts, i a les 6 em toca i em diu, que com ja són les 6, ¿perquè no agafe el autobús? Bufit llarg. Bé, abaixe, men vaig agarre el autobús. Tot perfecte, a partir d'ahí, arribe a l'estació de tren i em trobe el meu amic i la novia. Pregunte a quina hora ix el tren. A les 9:00. Son les 7:00... ¿perquè entonces m'he alçat a les 4 i 30 del matí ? Resposta : no, si era per fer les coses en temps...

Aixina es el carácter del meu amic, i com ixa historia vos contaría unes cuantes. Per exemple, el tío no és ric, però té pasta, i s'ha apuntat a una acadèmia que val 400 euros cada dos setmanes... jo li vaig dir que estava interessat en trobar una acadèmia per millorar el xinés (de moment estudie per mí mateixa), però no per ixe preu. Casi m'apunta. Estagué a un pèl de figa depilà de clavar-me en un fregao, i quan li vaig dir quasi al borde d'un atac de nervis que no podía pagar eixa quantitat, em contesta tot feliç ¿perquè no li demanes els diners als teus pares? A voltes l'ofegaria. Peeeeero, dins de lo que cap, fa les coses en bona intenció. Ah, i sap espanyol de guiri, va estar d'Erasmus a Valencia.

Bé, una volta en el tren d'alta velocitat (250 km/h), que per cert es realment barat (6 euros el bitllet per a la ciutat que aní, a 150 Km de Shanghai, 40 minuts), arribem a la ciutat que no era la del post anterior. La del post anterior està molt propet, aleshores creia que aniriem, però finalment, no. No passa res, la ciutat es quasi igual, com podeu vore en les fotos. Està plena de ponts per tots els llocs, encara que no es 100 % navegable, més pareguda a Amsterdamm que Venecia. Finalment tots els canals desemboquen en un enorme llac contaminat i pudorós, però que té grans vistes i quedà molt bé en la postal. Ni que dir que la pudor dels canals m'era altament familiar : el Pontasgo o el Sequial fan la mateixa olor agradable de tarquim i armonía putrefacta de sequia de marjal, aleshores em sentía com a casa.

Acabant el post comentaré que Suzhou es un centre industrial molt important a China. Vaig vore (desde el taxi), les principals factories del món de Emerson, Eriksson, Samsung, Hitachi i L'Oreal. ¿Perquè sé que són les principals? Ho diu en la guía turística española que m'he comprat. I deu ser molt probable, per la quantitat de gorrinaes que tiren als canals. Patrimoni de la humanitat.