martes, 10 de marzo de 2009

Al poblet dels auelets















Buenas! A vore, no m´enteneu mal! A mi que em comenteu o no em dona un poc igual, si es que es de veres que es un angorro. Hi ha blogs que tenen 3000 comentaris i a vore quin de tots dona més pena, quan has llegit el quart o el quint, penses ¿la gent està bé o qué? ¿perquè perd el temps escrivint açò? Home, a mi me molen els comentaris dels xiruanos, que fiquen vocablos hasta el punt de no saber que parlen, o ixos foros en els que venen rinyons, parlen de anas i mias (Potar después de comer), te venen anfetes, esteroides i hasta et recomanen la millor forma de suicidi. I ja no te dic si entrem en blogs o foros de sexualitat...


A lo que anem, el tema pel qual vull deixar el blog és altre totalment distint, que té que vore en la privacitat, les coses que se poden dir i les que no. Però gràcies a tota la gent que m´ha animat, pues seguiré!!!! Així es que vaig a fer una cosa! Me dona igual, no em vaig a tallar en res, m´importen una merda les consequències, però a partir de ara. I bé, tornaré com sempre dos posts a la setmana.


Hi ha que dir que els xinos ja no em sorprenen, inclús quan veig les mafies i les barbaritats més grans, pense : són xinos i jau. Bé, anem!


Continuant amb la tradició nadalenca, als tres dies del dia d´any nou, ens clavarem tota la familia en una fragoneta i se n´anarem muntanya amunt fins el poble dels huelos. Estaría a uns 50 km., i ahí vaig conéixer el que era la vida xina pobra real. Com a punts interessants, aquestos :


- Els xinos tenen families enormes. Allí comença a arribar tota la family, i erem més de 30, i això que no estaven ni la mitat. Jo em preguntava, ¿on collons dormirem? Pues la solució va ser simple: com les cases familiars es coparen enseguida, pues anarem a dormir a les cases dels veïns. Però no en una habitació apart. Les cases pont xines (son com la part de baix d´un pont), sols tenen un llit enorme on dorm tot el món apinyat. Jo tenia complexe de cuc de seda, dormint entre la montonà, al estil momia. Però tampoc es tan greu, et sols acostumar prompte.

- La gent arribava a visitar als huelos (de 80 i pico), i cadascú li portava bolses en menjar. Era una forma de pagar la hospitalitat dels tres dies, i a més, d´ajudar als huelos, que segons em digueren, no gasten ni 200 euros...al any!!!

- No hi havien dutxes. La gent d´allí no s´havia dutxat mai, a netejarse en un poal o a nadar al riu.
- Al poc d´arribar jo, em ve una de les ties i em diu que s´havia format una congregació a la porta del poblet per a vorem. I ahí vaig jo tot feliç, em sentia el centre d´atenció... però es que era el centre d´atenció!!! Tots em miraven com a un mono de fira, una caterva de huelos i hueles ahí mirante com si haveres abaixat d´una nau espacial. Em moria de vergonya. Després, pues foto, preguntes que contestaven els meus amics ( jo no entenia el xino de poble, això pareixia altre idioma totalment), i cap a casa.

- El poble estava format per cases grans, cadascuna amb la seua part per a secar les panolles, o per a tindre porcs i gallines. Hi havien cases que tenien hasta cabres i un altre tipus de gallines blanques i negres, que no havia vist mai. Els porcs estaven al sud, la gent ja no en tenia a casa, hi havia a lo vist un home amb un criadero. Vore les bacones sempre es una cosa que impressiona, siga on siga, els porcs enormes que fan por i que rosseguen hasta les pareds.


- No hi havia alumbrat públic. Quan la nit queia, a caseta. Era un poc tètric, però la tranquilitat de la nit m´agradava.
Pues això van ser eixos tres dies : estar amb la familia, menjar pipes i cacaus, menjar tradicional (tot natural i cuinat davant de tú), i passejar pel camp. En una de les fotos podeu vore la mitat de la familia (la que es quedava a una casa). L´altra mitat es quedava en la casa d´altres huelos. Jo no em vaig aclarir qui era qui, de tios i ties, però més o menys s´intuia.


Una curiositat respecte a les cares xines. Uno se pensa que quan veu diferent cares xines, son com si foren etnies, vull dir, hi ha xinos amb la cara rodona com un plat, i xines amb uns rasgs més perfilats, inclús xinos que tenen rasgos pareguts a nosaltres. Pues vaig observar que dins de la mateixa familia, hi han cares molt diferents, i que en realitat és ignorància. Diferenciar una etnia xina és una cosa molt xunga. Inclús em fa gracia els que diuen : jo sé diferenciar un japonés d´un xino. Certes voltes es pot, quan és molt descarat, però la majoria de voltes, pues nanay. I menys encara amb els coreans. Ni els propis xinos poden!! Sí que es cert, que per exemple, els mongols es diferencien prou bé, i els xinos pròxims al borde amb els païssos arábics comencen a paréixer moros més que xinos. Però dir este es xino, este japonés i este coreano, això es prou difícil. I si vos dic la veritat, jo antes me flipava, te penses que com has vist no se cuantes pelis japos i coreanes, tens ahí la xufa peluda pa dirho. Que ningú se faça el fardatxo: hi han xinos que passarien per japos, i japos que son com xinos, i els coreanos i els xinos del nord... impossible de distinguir. Per ficar-vos un exemple : ¿distinguirieu un italià d´un espanyol o d´un francés? Pues hi ha voltes que dius: ixe es gavacho per la pluma que té, però la majoria, no es pot. Pues así, lo mateix. O un sueco d´un espanyol. Pues hi ha voltes, que el sueco es rubio i d´ulls blaus i dius, ja està. Però els suecos que vingueren así, alguns d´ells pues ningún rasgo aixina diferent. Xe, me calle ja, total, que això de definir etnies i femeraes es tot una mentira racista.

3 comentarios:

Roberto dijo...

Jo conect un espanyol que es prou alemà! viu a la 13-648

Anónimo dijo...

ieee q vols dir en lo dels gavatxos mariques???? cabgòoo!...per cert jo m'en conec un de ixos de la xufa peluda q es pasa el dia veient pelis i es creu que pot diferenciarlos...i en la vida n'ha vist uno de veritat...

khazius dijo...

hosti, pos ja contaràs coses del menjar realment típic que menjares per ahí, que per lo que estàs contant, on anares és a ca l'awela de la fabà però en versió xina jejejeje