Cuina xina tradicional

No está la festa pa tirar massa traca, però la cosa va anant. Hui toca post culinari i ahí vos va el formatge :

1. Com veieu els forns que tenien eren a carbó i cassola com antes dels bons. No penseu que el menjar estava més bo per això...

2.- Els famosos jiaozi, o raviolis xinos, però ixos no són. Ixos son una espècie de raviolis fregits amb sucre negre dins (es dolç), que tenen una textura... no sé per als xinos es deliciós, per a mi, es horrible, es com una pasta babosa i damunt el sucre tot negre... el pitjor, s´ho menjen dins d´una sopa de verdures, tofu i carn, que te un gust paregut al putxero... no es apte per a tots els gusts, però a ells, els encanta.

3.- Després veieu la super-ahuela en un altre dels menjar molt típics : la sopa de semola. Jo ja l´havia provada en casa del meu amic, i francament, sem feia difícil o impossible acabarme un perolet d´ixos... fins que proví la del camp, amb semola natural i tots els ingredients caseros, però que cosa més rebona!!!!

4.- Això que veieu son unes pastes mooolt dures tradicionals de nadal. Li fan una forma i després la deixen varios dies secant al forn. La pasta es pot quedar com adorno de per vida o te la pots menjar, això sí, més dura que una pedra.

5.- ARA SI, això son els jiaozi, els raviolis xinos, un dels menjars més típics i tradicionals. El dia després d´any nou, es tradicional ferne una cabassà. Cadascú en menja una fardonà (jo en vaig menjar uns 80 i casi muic, però feliç), i el millor de tot. En cada fornà de raviolis, hi ha un que té una moneda. Es fica una moneda per cada membre de la familia dins d´un jiaozi, més un extra, i qui més monedes trau, té més sort. Tota la familia tragué una moneda cadascú, ¿adivineu qui tragué dos? Jo! tots me felicitaren com si fora un heroe o algo. No vaig fer cap trampa i vaig menjar el mateix que tots més o menys (algún d´ells tocava en el palillo el ravioli abans per fer trampa...). Va ser un dinar feliç! De fet, el meu menjar xino favorit són els jiaozi, però clar, els fets a casa. N´he probat molts a restaurants, i mai tan bons com eixos... llàstima.