lunes, 23 de marzo de 2009

Si la vida fora un gos...













... les caparres se li xuplarien la sang hasta matarlo. El que més em sorpren d´esta vida es el poc control que tenim d´ella. Pareguem una boleta de pinball que es du portar per les circumstancies i els colps. Ens peguem un colp a una banda i anem a l´altra.

PingYao es una de les ciutats patrimoni de la humanitat per la Unesco i
tota la pesca. El dia començava meravellosament : el meu amic renyint amb la
novia. La mala puta li havia dit que vindria en mosatros, però no tenia cap
intenció. A mi em donava igual si venia o no, però casi preferia que no, que pa
farolets, ja hi havien prou al carrer.



Partint de la base que inclús el que pareix més listo i racional, té més poc trellat que un coco en una cara pintà, uno va coneguent persones i persones i es dona compte de les seues misèries. Els xinos, seràn més secs que la moixama, però tenen les mateixes carències emocionals i afectives que qualsevol. Volen menjar, follar i cagar. Això no li ho lleva ningú.

Encara que no recordareu, jo sí, la novia el meu amic
tenia un problema gros amb ell: els seus pares no volien saber res d´ella. Com a
cría tonta i malcria, pues jo estava d´acord, encara que cadascú aguante la seua
bandera. El tema estava que en l´estació d´autobussos estava també la germana. I
clar, al trobarse la novia que aparegué de subterfugio, hi hagué un meeting
d´ixos que sents la tensió i la falsetat en cada frase. La novia finalment, diu
ara vinc, i desapareix, bitllets comprats i tot.
Freqüentment he sentit histories de tot tipus : tios que enganyen ties, i ties que ho tornen multiplicat, ties que se fuguen a altres païssos en delinqüents, relacions destructives entre parelles, tant que tinc pa fer tres películes d´Almodovar. I he arribat a varies conclusions : primer, que les xiques ahí que bones que són, però el novio li fica els cuernos fins en la cega que ven els cuponets, és una patranya. I lo mateix alrevés, el bon xic raere de la tía bona que es l´home perfecte i bo que hasta cuina i fa faena i aquella se folla hasta el apuntaor. No vaig a dir que s´ho mereixen, però casi. Si una persona està aguantant amb algú que la fa patir, és perquè en certa manera, disfruta del patiment, de forma conscient o inconscient. Les persones bones tenen una atracció extranya pel mal que les excita i això les autodestruix, la idea del salvador. Algo de cert hi havia en que tota relació destructiva és sádica per una part i masoquista per l´altra. Jo no crec en les casualitats. A mi una tía que es un bixo roïn, pot estar molt bona, però men fa una i ja no més.
Bé, total que aquell riny en la novia i apujem a
l´autobus. Jo sabia que el sapo li tocaria i en mig hora s´arreglaria tot, però
bé, aquell es ficà a plorar i tot i a mi me montà el numeret. La germana se
n´anà, i aquell no parava de tocarli a la novia, que tenia el mòvil encés. Li
s´ocurreix tocar a una amiga. I efestivament, estava de festorra en les amigues,
mai havia tingut la intenció de vindre en nosaltres a la ciutat. Era tot una
patranya pa fer mala sang. Guai. Pujem a l´autobus, i jo vaig preferir deixar
sòl al meu amic.
La segon es que es molt fàcil per tot el món comentar les relacions xungues desde fora, però quan està dins li costa vore-ho. Recientment he fet un experiment. Algú que estiga en una relació totalment roïn i enganxat emocionalment, disli que tú tens un problema paregut, i voràs com te diu lo bobo que estàs i el que tens que fer. Però si li remarques lo seu, no podrà voreho, estarà cegat. Lo nostre es sempre diferent i especial.
En l´autobús, hi havia una mare, un pare i un nano. En la
vida he vist més ronya en una persona. El crío menjava qualsevol cosa al seu
avast i tenía de merda... ai, mareta. ¿I lo que em donà pel sac? Perquè a mi
m´agraden els nanos i entretindrels, però aguantar 3 hores a un crío hiperactiu,
i que damunt té més ronya que un palo colomar, pues no fa gens de gràcia.
Intenta furtarme la cámara de fotos (en violència, si havera tingut un ganivet
l´havera gastat), i li vaig tindre que refer un avionet de paper 300 voltes...
cada volta que lil donava el trencava...
I per últim que no hi han relacions home-dona "madures". Inclús les parelles de 80 anys pareixen críos barallant-se. La única relació madura amb una persona de l´altre sexe, és la solteria.
PingYao es una ciutat molt bonica. No sé si per viure,
perquè es tota un enorme centre turístic, però per visitar, és prou agradable.
Només arribar anarem a l´hotel, situat en el centre de la ciutat turística. 100
yuans la nit, habitació doble. Meravellós, no m´ho podia creure, i menys al vore
l´hotel. La raó es que l´hotel era d´un amic d´un amic del germà. Bon xaval, a
mi em caigué molt bé, i es mostrà molt hospitalari. Fotos, en el pròxim
post.
¿I a que venen estes queixes? Si es que estem tots com una puta cabra. Lo millor, asoletes tancat en un cuarto i un glory hole pa les necessitats básiques.

2 comentarios:

Anónimo dijo...

I collo, molt bo lo del Glory hole

KoKe dijo...

joer, cada dia escribes mejor xD