lunes, 30 de marzo de 2009

Hi ha gent pa tot
















Hasta pa lo que menys et penses. Week-end putero shangainero, a fartar i beure tota la nit i a vore si pilles una xina pa jugar al parxís. Després d´un sopar al Tayrio, japonés de buffet on veguerem tot el sake y licor de siruela de la bona, a un piso a fer la mà. Estic acostumant-me ja a les combinacions de simposios internacionals : chinos, alemans, noruegos, suecos, turcos, americans, putes... de totes les parts del món. Com deia aquell, tú d´on eres, jo de la figa ma mare, pues así cada mare era d´un port, i la gentola esta, dels quals coneixia un 20% (no passa res, a les cuatre copetes, tots amics), portava la marxa d´anar a beure i dir tonteries continuament.


No sé si es que m´estic fent major o com, però ja em costa soportar-me a mi mateixa begut com pa tindre que aguantar pitos i serenos de desconeguts, però al final, estava de bon humor i acceptí la nit de dissabte. Després de sopar anarem a un piso franco, més que res perquè era d´una francesa, informàtica treballant de güeb, però me pareix que tenia la mateixa idea de web que jo de fer fideus ( "Programas?" "Nunca más de 10 líneas de código!!!"). Bo, pues el piso ixe hi havia un sopar ple d´arquitectes, també tot intercultural, on em trobí una xica catalana, que apart de fumar com un carreter, tenía una bona conversa en català. Res, lo de sempre, impressions de xina, comentaris racistes i que en Espanya la crisis dona agonía i s´està millor así. Després de la extranya entrada al pis, un dúplex, del qual no coneixia a ningú, ens colocarem al pis superior al balcó, on la americana em cantá totes les cançons de mecano en mejicano (tenia mèrit...), beure cervessa i vi picat, a la disco.


Lo de sempre, en Zapata´s, el nom del pub, gent de totes les parts del món beguent, putes xines intentant que les convides a canvi de follar ( o de la promessa de...), i un llarg etc de personatges descolocats de la nit i que se veu que la pressió del treball ha d´eixir per algún lloc. Comprobat està, que la sunormalitat té caràcter internacional.


Després d´això, els cego li dona fam a certes persones, així es que a un turco a menjarse un kebap, i a dormir. La veritat, descriure una nit de Shanghai... es com vomitar-se la camisa i mirar les formes pa buscar una mare de deu. Però hi ha gent que la disfruta. Allà ells.

Continuen fotos de PingYao, i ale. Fotos d´un menjar tradicional d´allí, els rollets ixos en salsa picant. També es tradicional la carn de bou de Pingyao, que es una especie de carn feta casi fiambre, ben bona. Després varies fotos de visita, el plànol de la ciutat, i finalment, una foto de l´habitació d´hotel (10 euros la nit!!! i era una habitació xina, xina!!!).

1 comentario:

kiri dijo...

i no grabes a la pava cantant mecano en mexicano?