viernes, 27 de marzo de 2009

A mi m´agraen els xinos, però ben lluny
















¿A que ve açò? Hi ha gent que quan ve a Xina es passa el dia queixantse dels xinos que si fan això i allò, del menjar, i de su puta madre. ¿Aleshores que fas en Xina? Jo em queixe per vici, això ja ho sabeu, i perquè sino no tindria res que fer, però ja passe de comparar els xinos amb nosaltres. Com deia el meu veí de finca alemà, metrosexual i snob, l´home que no para de ferse trajes, es vegetariano y sensible com una flor, m´agrada la cultura xina, m´agraden els paisatges, però no m´agraden els xinos. Ixa impressió, és una impressió general a tots els extranjers.



Parlant de veïns, els espanyols están ara en Hainan, en un viatge d´integració cultural en la china més profunda (Hainan es una illa subtropical, de platjes paradisíaques). Quan tornen anirán al pis de Shanghai i desapareixerán del campus per sempre. Enhorabona per ells.


Bé, tonteries apart, ahir em vaig fer la tarjeta del banc, ¿xq he tardat tant? Fins ara havia gastat la VISA sense cap problemes, però sols tinc una i cada volta està més vella i feta un asco, si se me trenca (com li ha passat a Elena, la xica espanyola), la cagaré. Així que ja tinc tarjeta de crèdit xina. No sabia que les tarjetes de crèdit xines tenen el compte bancari escrit, i no número de la tarjeta. Això es una vengança, si algú te furta el numeret, l´has liat, te poden comprar un helicóptero per internet al teu nom i tú sense enterar-te. En realitat no, sols pots comprar per internet si amb un pinxo USB en clave criptogràfica, que també em donaren. Menuda gràcia, jo no m´aclarisc en res de les webs xines, i la del banc és un patir, però aixina i tot, al final ho vaig conseguir fer rular.

Després d´això, excursió sorpressa a la Volkswagen, amb un grupet reduït de xinos i la professora de xinés. Visitarem la cadena d´ensamblatge, no la de producció, una llàstima. Per a tots els que hagen vist la Ford, vos diré que la major diferència està en la ma d´obra humana, ací, obviament, es gasta molt més.


Per altra banda, no hi han massa novetats. Vos fique més fotos de PingYao, i q les disfruteu. Les fotos són un variaet de la visita, on podeu vore, el hotel on estava (sí, això que pareix una casa de camp!!!) , els carros que gastaven antigament, i bé, algunes coses interessants de per allí. Vos explique un poc : totes les cases del centre cultural són visitables. I en cadascuna que entres (hi hauran unes 30 i pico) pots observar l´arquitectura, els objectes típics, com era la casa per entonces. Cada casa perteneixia a un banquero o a un ricacho d´aquells temps, ja voreu més fotos!

4 comentarios:

miquelP dijo...

espere que tu tb folles molt. De totes formes aci em tens per si necessites algun consell de com disfrutar de la vida. Campus forever, l'enyorare moltissim!!!!!

TuPutaMulder dijo...

si necessites algun consell de com disfrutar de la vida...

Lo que fas es fer la mà.

kiri dijo...

mmm...respecte a lo que diu el post, opine lo mateix de tu

Jose dijo...

me parece a mi q irse a china un año ya es disfrutar d la vida xD

ya me gustaria estar por alli. pero weno, a cada uno le gusta el olor d su propia mierda, no?