Gos vell, calcetí nou

Lo que vol dir, que encara que sigues gos vell i te les sapigues totes, les desgracies segueixen passant i anganchante per banda. Bueno, com a novetats estupendes vos diré que els espanyols, el cuarteto de corda, han trobat piso en Shanghai. M´alegre per ells, ara podrán disfrutar del agradable fum tòxic dels cotxes, dels ruidos, dels veïns xinos xillant, de les putes en les barberies, i en fi, tota ixa serie de coses que té viure en una de les ciutats més grans, ruidoses i contaminades del món. Podrán fer festes cada nit, dur-se xinos i esclavitzarlos en els cuartos, inclús podrán cuinar i anar a pel pa tots els dies. Els desitje la millor sort del món, perquè com jo em quede aïllat en un lloc miserable, enves d´anarmen al glamour de la ciutat, i no podré follar més que en mi mateix i en el xino gordo que toca la guitarra d´enfront, pues vaig a patir amuntó.

Este campus es una merda, xe mira tú, un campus que està fet per a que la gent estudie i no es divertixca. Qué roïns són els xinos, envés de ficar discoteques, han ficat llibreries i edificis en cadires i taules. Em pareix fatal, ¿no és acás la universitat i la carrera un centre d´oci on vas a beure coñac i a vore les xiquetes com passen en les faldes rant a figa desde el bar? ¿no es acás la universitat on naixen les tunes i les grans juergues i se deuria estar follant cada dia en una? Pues que desgracia que el campus on estem, no es aixina, así, o uno estudia i fa faena, o s´aburrix com una ostra. Ixa es la sort que me toca.

Lo pitjor de tot es que sóc tonto. Resulta que la meua universitat m´està pagant per estudiar así, i per acabar la carrera i fer algo, i jo enves de ser pillo i aprofitarme, fer asignatures xorres pa colarles per asignatures bones, sóc un idiota que fa asignatures xungues i treballa. Es tot culpa meua, per ser un ignorant, i no intentar traureli suc a les situacions. Es com un idiota que demà turno per a una cua i està tres hores esperant-se, quan va el típic espavilat, hay que tinc pressa, i se passa les tres hores pel forro. Es que así s´ha vingut a fer el vago, a fer turisme i no pegar ni palo. Suposse que quan la meua "amiga" china em xillà que tots els espanyols eren uns vagos i que si fora per ells el món se n´aniria a la ruïna, pues no tenía massa raó. ¿Pa que estem en este món sino pa viure, beure i follar?

Ie, que estic hasta els ous, que sabeu que? men vaig a fer-me un traje, que tinga un forat en la ouera, i me traure la collonera al aire fresquet, me compraré una guitarra i un gorro, i aniré al mig de People Square (la plaça més important de la ciutat) a cantar fandangos i vore si alguna chineta me rasca les boles. Segur que triunfe.

Bé, amb les fotos de hui acaba el meu mes de visita al poble, amb el sopar de despedida (podeu vore els manjars, jeje, no tenen bona pinta, però vos he de dir, que estava tot boníssim. Altres fotos curioses, com la de xiqueta que era filla d´un dels tíos, i on la curiositat va ser que la mare de la xiqueta no volgué ferse una foto amb mí, perquè creia que fer-se fotos donava mala sort. No es broma, li tenia pánic. Anarem a sa casa a visitarla perquè havia acabat de tindre la cría :ni hospitals ni polles, ahí, en casa, i si vos penseu que hi havia cuna o habitació per a la nana, res, a dormir en la mare, i amb el pare, en el llit.

Una altra foto es la de l´arbre milenari del poble, que tenia més de 500 anys contants, i desde ixa data que ja estava l´arbre allí. Era enorme i la gent del poble l´adorava. El que passa es que quan el vaig vore era ja de nit i la foto no es molt bona, però era un senyor arbre.

Després tenim la de la Fábrica de Carbó i metal de la qual es mantenia el poble sencer. El tío, el mateix de la xiqueta, em convidà a entrar, però era extranger i no em deixaren passar. Si eres de fora i vols visitar una fábrica xina, necessites un permís especial.

Bé, i amb el sopar que vos he mostrar em vaig despedir del poble, quan acabarem tiraren una carcassa i una traca per mí i tot. Vaig plorar i tot al despedirme, realment li havia agafat molt d´afecte a eixa familia, i m´havien tratat molt bé.

Es de veres que els xinos són molt hospitalaris amb els extrangers i molt fills de putes entre ells. Però no es el mateix la hospitalitat d´un dia, que la d´un mes o més temps. He comprés, al passar un nadal amb una familia xina, una de les coses més importants de la meua vida : totes les persones som iguals, xinos o blancs. Pensareu, bah, que tonteria. Alguns dirán, està clar. Altres diràn, ¿però este que diu que els xinos són iguals, si són clarament inferiors, tenen la xufa com un cigró? Ie, tot és una mentira. Xinos o negres o rojos o blaus. Les persones són persones i en el fondo, són totes igual i mereixen totes el mateix respete. I això de la cultura, de la llengua, de les tradicions... en un puesto canten patata i en altre pototo, en un lloc menjen raïm i en altre brossa, però, ¿és acàs una persona inferior per parlar altre idioma com si menjara xiclet quan parla, per menjar gos o tindre la pell color cagalló? ¿Acás tindre els ulls asgarrats es sinònim de sunormalitat? ¿i que fariem si mos trobarem un chino negre en una caira de rodes? ¿mos burlariem d´ell pa sempre? ¿li donariem el gotet com a sampedro? ¿eutanasia colectiva pals chinegros i els chiruanos? ¿Acàs no mereixen un plat de paella els sudaques que formen pandilles i mos trauen la navaixa i els rumanos que mos furten els pisos en estiu? ¿Acàs són menos que la ETA o el IRA els putos moros fanàtics pa no poder fer terrorisme ells també? ¿Acàs no se guanyen la pela les putes negres del port més que qualsevol treballaor honrat, tot lo dia patejantse la carretera pa que un huelo babós i cassat puga disfrutar més de la vida? ¿Acàs no tenen igual dret els gitanos a fer el vago, furtar cotxes i bicicletes més que un puto pepero que furta diners de l´ajuntament pa comprar-se trajes?

Sí una cosa he deprés d´esta vida, es que tots, independentment de la raça o el tamany de la polla, mereixen el mateix tracte. Si aneu a penjar algú en la horca, que siga per lo cabró que es, no per d´on ve.