martes, 6 de enero de 2009

Comencem el any !!!!







Per a tots els que m´odien a muerte i esperaven que havera mort de la manera més cruenta tipo la gota china, vos comunique que no, que ja estic así. I que manera millor de començar el any que ficant-vos 5 agradables fotos (com sempre) de tortures chines en 1804, pa que gaudiu de lo que vos passará quan els xinos dominen el món.

I ara vos preguntareu, ¿que ha passat desde el 18 de dessembre? Pues que así eren putos examens, i ja sabeu que en examens, no estic ni pa que em parlen de la mala llet que tinc, hi ha que fer faena i es perd la paciència prompte. Damunt un treball del PFC no l´he pogut fer, i el gros ha estat en l´asignatura de J2EE, que pa fer una puta web te tires un mes. Ara he flipat de la forma que así s´agarren els examens.

Els xinos sempre van una hora als examens per a pillar lloc en l´aula. Volen estar en els primers llocs i preguntar al mestre si cal ( i si li la poden xuplar un rato també, que ausaes pelotes que són). La confiança dels mestres es tal que la vigilància es practicament nula i no se revisen els carnets. Hi ha qui trau ventaja d´això, com el meu amic moro, que se trau cada xulla que flipes... Inclús a voltes l´han poat i ahí està...

En realitat els xinos no tenen un sistema autoritari i seriós en la universitat, conseqüència de la competitivitat imbuida en cada alumne. És a dir: si tots els teus alumnes estudien i treballen com a cosacos, si cadascú intenta ser millor que l´altre, no necessites ma dura... No cal que ningú vigile els examens de forma adequà, ni suplantaments d´autoritat, ni res, ningú ho farà. I això passa en el 90% dels xinos así, però ixe sistema a la meua universitat faria aigua i la gent passaria copiant i fent xulles com a qui va a comprar el pa del dinar (i collò, com tire de menys el pà...tant de arròs i pa desvrafat, no es lo mateix que un BON BOCADILL).

Però es de veres que la universitat politècnica es prou més dura en els cursos. Per exemple, el examen de Arquitectura de computadors... dona risa en comparació al nostre.

Tornant al tema, al haver estat vora un mes sense fer un post, qui vullga llegir va a tindre dosis diaria, de ara, fins al diumentge. Fins el diumentge, perquè men vaig un mes a viure a aventures... en el següent post vos conte un poquet més.

No hay comentarios: