Taiyuan : primera visita de pas

Després de l´agradable experiència del tren, arribem a les 19:00 a Tai Yuan. L´hotel estava molt prop de l´estació del tren, cosa bona vaig pensar. I a més era barat pasar la nit, 25 yuans (uns 3 euros). Una habitació per a mi i per a Fei, i l´altra per a les dones. El primer que vaig fer al arribar va ser preguntar pel water. El water era un forat en una canalera, on una muntanya de merda esperava ansiosa que algú l´abraçara. Agradablement, vaig tirar la cadena com a 15 voltes i la montanya de merda roda per la canalera hasta el forat. No vaig a tornar a parlar de waters. Crec que ja he vist tot lo asquerós i inhumà que es pot vore en aquesta vida respecte a cagaeros. Lamentable.

Taiyuan es una ciutat construida en paral.lel a dues vies. Ja parlaré més endavant d´ella. El tràfic, horrible. A l´hora de sopar baixarem al cuartucho del restaurant, regentat per xinos musulmans amb el gorret i la túnica tan característica. El menjar estava mooolt bo, però els cuiners, cuinaven davant de tú i veies cada cosa no apta per tots els estomacs. Per exemple, per a fer els noodles, els fideus que se fiquen a la sopa, i que estan fets de farina d´arroç, la pasta s´amassa i es golpeja contra la taula i després es maneja, tipo la pasta de la pizza amb les mans. Bé, pues el figura del cuiner un parell de voltes mamporrejà la pasta contra el piso. Ni fa falta dir que l´aliment del piso pot ser siga major que el dels fideus...

Ja desde que vaig pujar al tren em vaig fixar que la gent em mirava fixament. Açò serà una constant durant tot el viatge. La gent em mira com una curiositat, fixament, probablement molts d´ells no han vist mai a un "blanc", i molts altres es pregunten que faig per una de les zones menys desenvolupades de Xina, on es raríssim vore un extranger.

Al següent matí, abans d´agafar l´autobús per anar al poble de Fei, aní amb ell a visitar a son tio. Son tio desgraciadament, estava treballant. Treballant, després de graduar-se en Electricitat per la universitat, com a enginyer per a una gran companyia elèctrica. I la seua casa, eren 40 m2, no més. Dos dormitoris,corridor, water i cuina, ¿per a qué més? Ja aleshores em vaig sentir un poc horroritzat de vore que, si aquella era la vida d´un enginyer ben pagat...¿on m´aniría a quedar jo?