Buenas! Despres d' unes setmanes de desaparicio, torne al blog. Estic gastant l'ordinador de la familia, encara no he tornat a Shanghai, pero me les puc arreglar per a ficar algun post de volta en quan, escrivint al meu portatil i despres passantho asi.
Alla anem!!!
Estic ara sentat en el llit de la habitació de la casa del meu amic. El sogre i la germana major, prenyà, estan sentats en un taburet davant la televisió, mentres al costat, el germà major juga amb l´ordinador a un joc flash. La conexió a internet es de 10 Mbps; la televisió té més de 60 canals, es una especie de TDT amb aparell per a digital incluit. La tele está encessa quasi tot el dia, com la majoria de cases del món que en tenen. Acaba de entrar un veí i ara mateixa està mirant la pantalla del ordinador. No sap que estic escrivint d´ell, però això dona un poc igual. Así els veïns entren com volen, la porta està oberta sempre. A voltes ve la veïna d´enfront, a voltes els fills i em furonexen el iPod Touch o el PC, miren que faig com si fora un bixo raro que habita en la casa, i sen van.
Tot açò passa en la mateixa habitació. En la del costat, sa mare, sentada en altre llit, arregla algo del menjar o plega la roba. El veí segueix sentat al meu costat, mirant-me en cara curiosa. Hi ha una tercera habitació, la cuïna. Allí hi ha un depòsit amb aigua, termos amb aigua calenta (l´aigua es calfa en el foguer i es fica en termos de 5 litros, per gastar-se després), i utensilis per cuinar. També està l´únic grifo de la casa.
La casa té uns 35 m2 , no hi han cadires, es gasten taburets, més pràctics deguts a l´espai, i les dues habitacions principals tenen un total de 3 llits de matrimoni. En el passat, así han dormit mare, pare, i quatre fills. Les pareds no estan pintades desde fa molt de temps, el piso no té taulell i está negre com la gola d´un llop.
Fora hi fan -10ºC, pot ser menys. Si arriba a -20º, nevará. Però en les cases s´està calent. En el pis inferior, hi ha una familia encarregada de la calefacció. En el pati es pot vore una pila de carbó, i un home amb una pala tirant carbó a la caldera. D´ella ix una tubería enorme d´aigua calenta. Les pareds internes de les cases són recorregudes per tuberíes d´aigua calenta, per tant, dins les cases, s´està molt bé, pots anar en roba normal i no tens fred.
Vos preguntareu pel water. En el pis inferior hi ha una letrina, un water comunitari que es un forat en el piso. Cada volta que he d´anar al water m´entra mal de panxa. L´hedor es abominable, un cuartet xicotet, oscur i brut, on abans d´entrar tens que aguantar la respiració tot el possible.
Viure amb una familia xina no és fàcil per a mí, però he arribat a comprendre moltíssimes coses dels xinos que normalment la gent d´occident que visita xina, apenes veu. De fet, amb el meu primer viatge a Pekín i Wudang fa un any i mig, tenia una visió molt romàntica de la xina, amb les seues coses males i bones, però molt ha passat des d´aquell entonces...
Pd> Les fotos son del poble on estic!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario