Er campus (I)

Si vull descriure el campus del qual estic hasta el pardal (tots els dies así, afecta al cervell), es perquè sé que en un futur el tiraré de menys. A més, ja no tinc que tornar así en ma vida (o això crec), i segurament d´así 5 anys el campus serà totalment diferents (estos xinos no paren d´obrar). Aquesta foto son els dormitoris cotxinos. Ahí apinyen a tots els estudiants que viuran allí al llarg de l´any. Hi han 4 tipus d´edificis : l´hotel, per als més ricachos que no volen pegar palo netejant-se l´habitació i no volen preocuparse de res (100 euros al mes, més extres tipo internet, llum...), les habitacions individuals, per a estudiants de posgrau, mestres i gent d´intercanvi que s´ho puga permitir (50 euros al mes), les habitacions compartides de dos (30 euros mes) i finalment, les compartides per 4 (15 euros mes).


Els estudiants habituals viuen en les de 2 o 4, segons poder adquisitiu i disponibilitat, no poden optar a les individuals. Cosa que em pareix injusta, si tens en compte els pallassos companys d´habitació que tinc, el kazajstano, el cantaor de l´averno, les tailandeses discotequeres... Jugant a la consola, bramant, no deixen viure a ningú. El merda-cantaautor el tinc enfront de mi. Tinc grabà una cançò d´ell (un troç), en la càmara (es audio, però com así només puc pujar videos), i com es sent desde la meua habitació, això es pa denunciarlo :

No es una broma, he d´aguantar això día sí, día també, a voltes he sentit ansies de matar, si men vaig a la porta i li pegue trons, se calla com les rates en el cau i no obrí, i als 10 minuts comença altra volta. El figura es un gordo tailandés, i jo no sé, com en época d´examens es tira tots els dies cantant i tocant la guitarra malament.

Continuant en el passeig, eixim de l´habitació i tenim enfront la carretera, que a una part dona a l´estadi de futbol i la pista de córrer, i a l´esquerra dona als menjadors i al carrer principal. Finalment ahí teniu una foto del menjador habitual. Hi han 5 menjadors d´estudiants: aquest planta baixa, altre planta de dalt, després un altre edifici que ficaré fotos després, es digam, menjar de més qualitat, però més car i tampoc es que siga la repanocha. I finalment, la tercera planta on hi ha un restaurant de luxe, on menjen la gent de diners de la universitat. El preu es com qualsevol barucho dels nostres una nit de sopar, però pots fartar hasta morir i menjar del bo.

No puc dir el mateix del dinar dels estudiants. Al final he optat sols per menjar tres coses sols en la cantina estudiantil: tomata en tortilla, cuixa de pollastre (almenys veus el que es) i menjar de gos. El menjar de gos es una especie de triturat de sobres especiat que damunt l´arròs està ben bo. A més es barato, 70 cèntims el dinar de menjar de gos, no està malament. L´altre menjar : la soja, el tofu, les verdolagues xines i tot això, es inmenjable al 400%, el peix de a saber quans dies, i la carn está mescla en els ossos i la budellería, i no es el més agradable de menjar precissament. Después els xinos te diuen que el menjar europeu es una merda perquè no tens on triar, però si tots lo que tries es basura pura, preferisc menjar tots els dies un bon plat de paella.