Bai Wa Shan 柏洼山 (2)

Bé, en realitat no era un monasteri espectacular com el Palau de l´estiu de l ´emperador, o moltíssims que hi han per Xina, i tampoc estava restaurat del tot, ni era molt gran. Però el paisatge, l´aire fresc de la muntanya, la sensació del lloc d´estar rodejat per natura, quan venía d´una ciutat on l´aire és negre i tot està rodejat de fábriques que lo únic que tiren és merda... em sentia bé en aquell lloc.

Com a últim comentari, la pedra ixa que està retratada és un lloc que antigament, la gent feia plegaries. Si volies aprovar un examen o estaves esperant una notícia que podría donarte fortuna, era de bon agüero passar la nit dormint al costat d´ixa pedra. Inicialment era una tomba d´algú important, però supose que ara ho hauran exhumat i no estará ahí, o que és una tomba ficticia. Encara que no m´extranyaria. Recorde un matí, passejant pel camp, prop de la nostra cosa, pujar a una montanya i vore dos montons d´arena molt grans en mig de la muntanya. El meu amic em va dir, no t´acostes massa, això són tombes. Sí, en mig de la muntanya, no en un cementeri. Antigament es feia aixina (fins fa 100 anys), els cementeris era anar a la muntanya més próxima i fer un forat. Ale.

Tinc fotos, però no d´ixe dia, de tombes reals en un contexte paregut. Un dels dies del nadal xino, els xinos han d´anar a les tombes dels antepassats, tipo el dia tots sants. Ja ho explicaré més avant, és una de les coses més curioses que he vist de les tradicions xines.