La higiene diaria del xino

Aquest post el vaig escriure la segona setmana de permanéixer a la casa. Per entonces tení molts prejudicis cap als xinos, i he de dir que ara no estic d´acord amb tot el que pensava. Molts d´aquestos comentaris tenen un fons racista, que es el que passa quan anem a un lloc diferent : comparem i tratem de vorens superiors. No crec que ningú ho faça amb intenció, de fet, jo no ho feia, i encara que els comentaris són destructius, tampoc negué que no siguen reals.

Però tota veritat té més de dues cares : ni tot és blanc ni tot és negre. Així es que añadiré certs comentaris en cursiva per corregir el meu poc trellat previ.

Una de les coses que més m´afectà és la imatge d´un home d´uns 35 anys, que pareix tindren 50, tot brut, com les imatges dels obrers que ixen de les mines de carbó, en sa casa; una casa que no es molt més gran que el meu dormitori, on el fill de 10 anys mira Dragon Ball GT per la tele, davant d´un dels tres llits que estan davant de mí, fent els deures d´anglés damunt la llavadora, una llavadora corcà pel temps i la brutea; mentres jo estic assegut en un dels llits, al costat d´un forn de pedra alimentat per carbó, on tiren tota la basura que tenen a l´abast, per calfar aigua per beure, i aquest home, em mira sonrient, preguntant-me pel meu país, i escrivint en un mòvil PDA, "Nosaltres som més pobres así que en el teu país".

Sí, aquesta imatge està grabada en la meua ment. Diariament m´alçava a les 8, menjava un ou bollit i em llavava la cara. El procediment de llavar-se la cara és curiós. És fet a l´antiga manera, en una safa de metal, on es fica aigua calenta i et donen la pastilla de sabó. Pel matí et llaves la cara i el monyo si vols, o t´afeites ; ara ja no, perquè gasten maquinetes d´afeitar, o no s´afeiten (els xinos no tenen casi pèl, les dones no es depilen i els homes no tenen res de pèl al cos). Es curiós que no vaig trobar crema d´afeitar en més de 15 tendes de champús o inclús en grans supermercats (hi havia un Spar en la ciutat!!!). Tots tenen maquineta d´afeitar. (Açò no és cert, només els que tenen un poc més de poder adquisitiu, i he de dir que són molt barates, uns 10 euros) Per la nit abans de dormir, repeteixes el procediment, però llavant-te els peus, i després, en l´aigua que queda, te llaves els calcetins i la roba interior a mà. Hi ha que comentar que quan se llaven la cara o fan en força i tiren tots els mocs a l´aigua.

Dutxar-se, depen, jo anava 2 voltes per setmana a casa la germana major a dutxarme, però la majoria de gent no té ixe privilegi i sencillament es passen la tovallola amb aigua calenta per netejar-se. O ni això.

El carrers están plens de pols de les fàbriques de processat del carbó, i la gent tira la basura al carrer a montons, que després es cremen, contribuint a les agradables condicions d´un aire altament intoxicat pel fum del carbó. Però voleu saber una cosa curiosa? La llum de moltes cases, que no la calefacció, es alimentada per plaques solars en els sostres de les cases (Açò és cert, però la majoria de gent viu alquilada, i les plaques solars sols serveixen per calfar l´aigua, no per la electricitat). L´aire era una de les pitjors coses que he respirat en ma vida. Sempre estava mocant-me i treient mocs blancs amb coses negres.

A voltes, veus passar Audis i cotxes ben grans pels carrers plens de basura i pols, entre les cases de pareds ennegrides. A voltes, quan compres alguna cosa en les paraetes dels carrers, l´home amb l´abric ronyós, les mans negres de merda i la cara oscura i arrugada, et somriu mentres busca el canvi, entre més de 200 euros en bitllets. A voltes, veus la gent comprant pantalons o jaquetes per 20 i 30 euros, gent que pareixen vagabundos parlant bon rato pel mòvil, o amb bicicletes de més de 150 euros, o comprant portàtils i routers wifi en les tendetes d´ordinadors de les ciutats. ¿Per què? ¿Per què viure en condicions lamentables i després comprar-se un mòvil de 300 euros?

Encara no sabeu prou. La familia en la que vivía, per una casualitat de la vida, mentre Fei buscava un llibre per aprendre anglés en un baúl, caigué una carta del banc al piso. Tot inocent m´ensenyà un extracte d´operacions de l´últim mes. Hi havien 250000 yuans. Això són, al canvi, 27500 euros, més o menys. Es més del que jo tinc en el banc. Es més del que té la meua familia al banc. Però ells són pobres i jo ric. A la seua forma de vore.

Así he dir que és cert, que moltes families ahorren i ahorren, però... hi havia que saber 4 factors més : 1.- La medicina, si caus mal, te la pagues tú de la butxaca. 2.- No hi ha jubilació. 3.- No tenen casa pròpia, viuen alquilats pagant 150 yuans al mes d´alquiler. Están ahorrant pa una casa, i el preu de les cases no sen va molt d´Espanya, les clavaes són d´aupa. 4.- Han de pagar la universitat dels dos fills que encara estarán un parell d´anys més. Així, heu de vore aquestos diners com el ahorro de una familia de tota la vida. No són tan rics entonces.

Xina es un país que ha passat de viure en la misèria absoluta a tindre un creixement econòmic brutal. La gent no s´ha adaptat al capitalisme agressiu bé, o bé, podem dir que s´ha adaptat massa bé. La seua forma de pensar no és com la nostra.

Fals : fan exactament el mateix que molts de nosaltres. En Espanya he vist families que no tenen ni pa menjar, però que recarreguen el mòvil o que li compren una PS3 al fill.

Per exemple, volia unes sapatilles, així es que li vaig dir que volia comprar-ne unes. I sa mare me trau unes sapatilles ronyoses al tope, mig trencaes, que donaven pena. ¿Per què vols comprar-ne unes noves si ja en tens unes así? Aquesta situació es repetiría amb varies coses una volta i altra. Si tu en ta casa tens una manta vella, la tires i en compres una nova, que no estiga rata i feta una merda. Però ells pensen que mentres les coses puguen gastar-se, mentres puguen fer-se sense una inversió major, no val la pena gastar diners en res nou. Per altra banda, m´he ensenyat a camelar-me aquesta gent. ¿Per què es compren un mòvil o un portàtil? Per una raó sencilla: no en tenen. De la mateixa manera, si vols comprar una cosa nova tens que aportar alguna novetat, algo que tinga lo nou que no tinga lo vell. Per example, en el moment que vaig dir, sí però es que aquestes sapatilles són obertes, jo les vull tancades, deixaren de protestar i digueren, vale, demà anirem a comprar-ne.

Com he dit, Xina no s´ha adaptat al capitalisme bé. Gent pobra que no sap que fer amb diners. Els pobres ahorren en els bancs, no inverteixen en la millora de la seua propia vida. La gent viu en comunitat com abans, però la tendència a la individualitat i la personalitat tancada de la vida capitalista va acostant-se a mesura que la gent té més poder adquisitiu.

Hi he ahí el meu error altra volta : en les ciutats la vida de la gent és més pròxima a la nostra. De fet, a més desenvolupament, més es pareixen a nosaltres. Les diferències culturals van desapareguent a mesura que una persona té una casa més gran (apareix el fenòmen de la intimitat), es té un vehicle, una tele de plasma i un portátil. La higiene és una cosa que va lligada al desenvolupament econòmic. A tot el món li agrada dutxar-se, però si l´aigua es escassa, et fots. A tot el món li agrada tindre la casa neta, però si no venen productes més que sabó, et fots i netejes en aigua i un drap. A tot el món li agrada tindre una casa agradable a la vista, però pagar-se un pintor cada 5 anys és un luxe que no et pots permitir. I aixina, aixina, tot. No és que la gent no sàpiga que fer amb diners, és que la situació no ho permitix.

I després están els que volen imitar europa o estats units (més estats units que europa), que van a l´extrem i no entenen el control. És el cas de la meua amiga Celia, menja en restaurants cars, tira la roba que no li agrà encara que estiga nova, no menja mai menjar del carrer, i sempre intenta rodejar-se d´europeus per sentir-se més selecta i especial. Desprecien a la gent pobra i pots vore la seua actitud prepotent i la seua forma de ser snob i agresiva. No és la única. Hi ha molta gent aixina en Shanghai. Molts niñatos de la universitat per exemple, són aixina. I ni parlar dels homes de negocis, que neguen el seu origen absolutament, o les estrelles noves del cinema, que apareixen fent el paripé i donant jaquetes i roba als "pobres".

Desgraciadament, açò és cert, quan de més pobre ha vingut algú, més cruel és amb els seus origens...Aquesta situació no és única a Xina, és igual a l´Africa o Sudamérica, a qualsevol país del món.

Xina té un problema amb aquestes dues classes totalment bipolars, i pots vore com els joves volen ser més, i passar a la segona casta. I una gran culpa d´açò la té el govern. Que et pagues tú el metge quan estás mal, que no tingues desempleo, que no tingues jubilació, que no tingues RES si no tens treball, que es netejen els carrers i s´arreplegue la basura sols a les ciutats turístiques o amb suficient poder adquisitiu, que la única pressència siga la autoritat de l´exèrcit i la policía... és lamentable.

Cert, però el govern està limitat. Hi ha que vore que Xina es enorme, i per al govern, avastar-ho tot és algo progressiu, i radial. Comença per les ciutats més importants i poc a poc a les ciutats més xicotetes, fins arribar als pobles. Estic segur que si torne d´así 10 anys al poble serà tan diferent que tot aquest comentari serà de risa. Si ja el poble, en 10 anys passats ha canviat barbaritats (de un any per altre igual han remodelat 4 o 5 carrers i fet 30 o 40 finques noves). És un país en vies de desenvolupament, per tant, és un efecte totalment normal.

Els tres problemes de Xina són la classe mitja es escassa, el govern no es fa càrrec de moltes coses que deuria i el més greu, la contaminació. Durant les més de 12 hores de sol que anava en tren, i les 3 hores d´autobus fins el poble, tot eren fàbriques tirant fums, muntanyes arrasades, rius contaminats, muntanyes però de basura, o ciutats de polseguera industrial.

El panorama per a Xina és més lamentable inclús del que ells pensen. Però si parles amb ells, et diuen que està bé, és el preu que s´ha de pagar pel desenvolupament. Realment volen ser com EUA, a qualsevol preu. Admiren la pela, volen coses noves, volen cotxes nous, volen luxe i coses bones. Són el pobre deslumbrat pel luxe del rei que passa per davant d´ell.

I no es donen conter que en eixe procés perdrán tot lo bo que dona la pobrea, una cosa que els rics i nosaltres ja no tindrem mai més, que el preu a pagar pel desenvolupament és més alt que qualsevol cotxe, mòvil o TV de plasma : ser persona.

Ara mateixa sa mare ha obert una bolsa en carn. Ole el podrit des d´así, però tota la familía està olant la carn trocejà. Uns diuen que està bona, altres que no. No vull ni saber-ho.

Guía de les fotos:
1.-Pels carrers de Zhongyang. Fixeu-vos el huelo carregant carbó per a la casa.
2.- Quan algú es compra una casa, fica el bufo ixe a la porta abans de mudar-se i fa un dinar per a tots els amics i familiars. És una alegría per a la familia.
3.-Un cotxe luxós llavant-se entre mig dels carrers bruts.
4.- Foto de la casa.
5.-Foto de una de les fábriques que rodejaven el poble, desde l´autobus. Lamentable.