sábado, 7 de febrero de 2009

Una pa coprofilos

















Vista la expectació del comentari dels waters, así va un deliciós post sobre repositoris de merda.

En la primera foto podeu vore com eren els waters desde fa 2000 anys, son els waters d´un monasteri. Obviament, eren d´exposició, però si vos fixeu, poc ha canviat d´entonces a ara.


La forma més antiga de cagar és anar raere un arbre i aponar-se. Quan començaren a construir-se cases grans i ciutats, pues ale, a fer un clot ben fondo i a tirar melons al hueco. Pues aixina era on vivia jo. L´olor era agradablement deliciosa, i antes de entrar reçaves pa que ningun figura l´havera desatinat i la caca estaguera fora del forat, cosa que a voltes passava. Si estaves sopant o acabaves de menjar, no era molt recomanable anar. Les primeres voltes que entrí al water tenia ganes de bossar, respirant per la boca per no sentir la olor. Vos recomane ampliament agarrar el sopar i ampliar la foto. Al fi i al cap, lo del fondo es minjar, processat, però minjar.


Com a complement, ahí teniu una foto del meu water (tota comparació es odiosa, però ara I love my WC), i una curiositat, ¿com cregueu que els huelos o els malalts caguen pel forat? Fixeu-vos en la cadireta.

2 comentarios:

tonio dijo...

collons Serra, era precís??

Anónimo dijo...

...dios...