Continue el post d´ahir, amb els comentaris sobre els xinos i la seua cultura. Per así, ara per ara, he d´anunciar que el dissabte és la meua festa de cumple i vindràn unes 15 persones: el turco, el japo, el danés, els espanyols, la sueca, la xina, un holandés, una rusa i més gent que ni conec. La raó es que també es el cumple del japo esta setmana, aixina que ho celebrem junts. Ni de conya pagaré el sopar, perquè volen d´anar de senyoritos a un restaurant rus ( a menjar pa rus), i no sé jo si serà barato o qué, però els 10 euros per persona no els lleva ningú. A la meua amiga xina li dec una convidà (si voleu pensar mal, podeu perfectament 中 ), però als demés, res. El divendres ademés anem a la Casa de Espanya a vore qui hi ha per ahí .
Les fotos que veieu són dels continus dinars de Nadal al llarg de la setmana, i jo tot fals aguantant críos, tipo el president quan besa als xiquets o coses aixina. La foto d´exterior és el carrer d´un dels tíos. Molaría viure ahí, ah?
Bé, pollastres, continue en la crítica d´ahir :
"Continuant el post anterior, el carácter xinés és analitzat. Ara em centraré més d´una forma general, pensant més amb la seua història recent, i enfoncant-ho al negoci.
Em pregunte, perquè una societat que era fa 50 anys comunista, ha canviat de forma tan radical. En el passat, la gent era pobra, hi havia poca higiene, això no ha canviat, però la gent vivía més junta, era més propera, més bona. Sí, sols pensaven en el treball, perquè no es podía fer altra cosa per plenar-se la panxa, però la gent s´ajudava entre ella, vivien tots junts, no hi havien envejes (normal si tots són pobres, veges tú, de que vas a envejar al veí), la gent era més simple e ingenua, i en total, més bona. Pots vore en la gent major que són millors persones que els demés. Són més amables, més oberts, millors persones.
Encara hi han coses que s´han trasmés des d´aquell entonces, i encara ho pots vore en la gent de mitjana edat. Però són sols detalls. HI han dos factors que han destruit la societat xina comunitaria. El primer, el lliure-mercat. El segon, la televisió. El impacte de la televisió en la gent es abominable. No hi ha molta diferència amb la tele nostra, però que es un llava-boles , això està claríssim.
El lliure-mercat va entrar en xina de forma molt violenta. Quan la major part de la gent era pobra i no estava permés a ningú tindre propietats o coses propies, el país era quasi tercer-mundista. El problema de la gent pobra, és que és ignorant. La avaricia, la codicia, el poder, la sensació de poder, el voler més i més, colen enseguida en la gent ignorant, que es veu deslumbrada com un xiquet davant un joguet nou amb la possibilitat de canviar l´estatus social. Primer es plenar la panxa. Quan la panxa està plena i te sobra algo de diners, compres més coses. I quan més coses tens, més coses vols.
Molta gent opina que la avaricia i l´egoísme són intrínsecs a la naturalessa humana. No crec que siga aixina. És molt més simple, sencillament l´home busca el plaer i fuig del dolor. No ens diferenciem molt d´un ser ameboide o qualsevol ratolí. I les sensacions plaenteres són més fàcils d´obtindre quan tens diners. A més, ens agrada sentir-nos halagats, que ens diguen lo bons que som, i quan més poder i diners tens, la gent més t´halaga. ¿Per què? Perquè en realitat, el plaer és una cosa subjectiva i determinà per la societat. La ment es pot adaptar a qualsevol cosa que les circumstancies marquen, sempre que siga suficientment progressiu. És com la historia de com matar una granota sense patir. Si fiques una granota en aigua calenta directament, el bixo ho notará i patirá desesperat per anarsen. Però si vas augmentant progressivament la temperatura, no ho notará, fins el punt de bollir l´aigua i matar la granota sense que se n´adone. El mateix passa amb la societat, les coses van a pitjor progressivament, i els límits es trenquen d´un any per a altre sense que apenes ens adonem. "
No hay comentarios:
Publicar un comentario