Ais! Enganchat a la sachima, ahir me vaig menjar dos paquets sencers, i en conseqüència, tinc un mal de panxa d´ixe d´anar al water cada 3 minuts. La sachima son una espècie de gusanitos apegats que tenen un sabor dolç, però no massa. Durant aquesta setmana la única cosa de trellat que he fet ha sigut estudiar xino, fer esport i vore pelicules. O siga, vacacions. M´apetía tranquilitat, la setmana que ve comença el sarao altra volta. De fet la setmana que ve venen els 4 putos nous la península ibérica, hi ha que anar a registrarse, el mateix que l´any passat, però en pimentó. Tinc curiositat per vore els suecos nous també. Igual ara hi han dones, encara que no sé quina manía tenen les dones de no atrevir-se anar-se´n a la quinta punyeta, i preferir Europa.
Bé, com veieu, poques novetats hi han, així es que continue el relat del meu viatge. Calcule que a post per día quedaran uns 15 posts, hi ha molt que dir encara. Però hi ha temps de sobra, penseu que quan s´acaben tornaré a la marxa de 2 posts per setmana.
Continue el relat del meu viatge i ara estic en companyia de la parelleta feliç menjant en un restaurant gorrino, i després d´això, enfilem muntanya amunt a vore el primer monasteri de visita. Pa mí, va ser una soberana merda. Les raons, era tot artificial, res antic, tot restaurat massa modern. La mateixa sensació de palo que en les dos torres. Però el meu amic i la novia estaven feliços i desbordats, cosa que no entenia jo massa bé.
El lloc estava format per varios edificis xicotets, típics xinos, i dins de cadascun hi havia la típica figura del buda o el dimoni pagano a qui reçarli i demanarli millons. El rotllo és, primer compres incienso a la porta (obligat), després, en un ciri l´encens i el plantes davant del ninot de falla agenollat, com si anares a fer una felació. Aleshores un monje d´ixos diu una oració, i toca la campana tres voltes, a cada volta que toca la campana, t´inclines el cap endavant. Jo ho vaig fer una volta, la segona ja no podia soportar la meua hipocresía. No m´agrada participar en rites que no crec.
El més espectacular va ser una de les ermites que jo me vaig partir el xurro només entrar (de fet em tiraren fora). ¿Qui va dir que els sants no tenien dret a modernitzar-se? Mireu el video i voreu, no té desperdici. Llàstima que no vaig poder grabar més, l´home se ficà a bramarme que estava prohibit grabar. Però això enves d´un lloc pa reçar pareixia una discoteca, era ridícul. Lo més fort es que al meu amic i la novia els va agradar. Si jo tinguera ixa religió em pareixería un insult. Sería com ficar llums de neon i música tecno en la misa del dissabte per la vesprà, i después ficar-li llumenetes de nadal al cristo i a la mare de déu.
Altra costum es comprar un paper altament inflamable en símbolos de la sort, i cremar-lo en una especie de basures de pedra. A mí, com que la piromanía sí que me va, pues algun que altre sí que vaig cremar. Personalment, és la pitjor cosa que he visitat en Xina. És com si anares a Espanya i te dugueren a visitar la muntanyeta dels sants,(hi ha que dir, que desde que li llevaren el depòsit ja no es tan emblemàtica), te sentiries estafat. Però als meus acompanyants els feia goig passejar per aquell lloc 98% artificial.
No hay comentarios:
Publicar un comentario