Esgotat. Després de tres dies d´arribar the spanish people, estic fet un asco d´anar amunt i avall. La única cosa diferent que he fet de quan vaig vindre és anar al Decathlon. Aquells es compraren sacs de dormir, bona idea, perquè el sac després tel pots plegar i endur a casa, no es com la colcha dels ous que es enorme. Els preus els mateixos, igual cada cosa 4 o 5 euros més barata, però en general, iguals preus. Està clar, que ixe tipus de tendes en llocs com Shanghai poden subsistir, però en altres parts de Xina, la ruïna sería gran.
Aquest post estava escrivint-lo ahir i em vaig a dormir. Son ja 4 els dies, i bé, hui la cosa anat bé. Hem visitat XinTianDi i la vista a l´area de Pu Dong, ja vos ficaré les fotos més endavant. Joer, quin retràs més brutal porte de blog. M´estic dormint altra volta...
Finalment em vaig adormir i porte temps sense escriure. En realitat no puc continuar escrivint com abans, comença una censura del blog, no perquè tinga por a les represalies, però si als danys col.laterals de la gent que arribà. Expressar la meua opinió lliurement podria ofendre algú i passe de mals rollos, si tinc algún problema en algú ja ho parlaré directament amb ell. Parlant pa la gent de casa podria dir que quan la fardaxería s´apodera de la persona, els caragoleros ixen a passejar el formatge, i la cosa se torna de color anfosquit, com el pernil de pata verda, i entonces li donaries a fumar a més de un. La solució es anar els ous per fora, com qui talla el fiambre i dir lo que toca quan no toca. Ahí queda el tema.
Vaig a parlar tranquilament de les tradicions nadalenques xines. Una setmana abans del Nadal, les filles casades de la familia, hi ha un día en el qual no poden anar a casa dels pares, està totalment prohibit. Després d´aquest día, lo habitual es menjar els habituals raviolis xinos, que he de dir, estan boníssims. El día de Nadal, pel matí, la tradició es ficar les pegatines per les portes. Aquestes pegatines en lletres dorades tenen diferents significats, i es fica una en cada lloc diferent : hi han per als vehicles, per on se crien les cabres i borregos, per a la cuina, per a la sala d´estar, per a l´entrada principal, per als camions, per a cada diferent establiment públic, i per a cada tenda. Si vius a una estafeta de correus, ficarà algo aixina com : que totes les cartes arriben al lloc i donen bones notícies, si tens una tenda ficarà, per a tindre fortuna i molts clients agraïts, si tens una casa normal ficarà, per a que entre fortuna i la gent tinga salud, si es al galliner, ficarà per a que les gallines fiquen molts ous i ben grossos...
La tradició és ficar això, i els que tenen un poc més de pasta, els típics farolets rogets, que podeu vore en la foto. També se fiquen figures d´uns antics generals, que segons la tradició, portaven la victoria al poble xinés, i per tant, també la fortuna. A més, el color de les tires de paper (abans les feien a mà, ara es compren a la tenda), té un significat especial. Roig i dorat de normal. Sí algú de la familia s´ha mort en eixe any, les tires són grogues; a partir del segon any verdes, i aixina fins el tercer, al quart ja es poden llevar i ficar les rotges.
Continuant amb el día de la festa, la tradició és anar per la vesprada al centre a comprar abundant menjar tradicional per al sopar. I després de sopar, s´ha fet costum vore el puto especial de Navidad. És un poc com el nostre Especial de Nochevieja, però ells sols tenen un, que dura 4 hores i que per a d´ells és molt important. Participen les principals estrelles de Xina, i la gent que fa els espectacles està de 6 a 8 messos abans assatjant día i nit per a eixe día. Per a molts és la gran oportunitat de passar a la fama, i per a altres, sols l´orgull de participar en el super-show és prou per a morir-se després, ja han fet tot en esta vida. Realment, s´ho agarren molt seriosament, i crec que raro és el xino que ixa nit no vega el programa. A mí m´aburría infinitament, aixina que em vaig ficar a vore pelicules pel youku (el youtube xino), i aixina passí el rato.
I finalment, a les 12 de la nit, comença lo bo. Tota la setmana anterior, la gent ha estat acaparant carcasses, masclets i petardos varios, però ningú (excepte els xiquets) tira res. I eixe día a les 12 la nit, ixen TOTS els habitants al carrer i ho tiren tot. L´espectacle i el soroll és alucinant. Perquè no és una cosa feta per l´ajuntament, es la suma de tota la gent tirant coses (sí, jo flipava, per 20 euros pots comprar un caixò de carcasses i tirar-lo). És tradició que eixa nit la roba interior ha de ser roja (per als que diguen, pues això así també en nochevieja, que sapiguen és una tradició Xina antiga, no és nostra), i que no s´ha de dormir per a tindre prosperitat l´any pròxim. Jo vaig dormir la mar d´agust.
A partir d´aques día, la següent setmana és obligatoria anar de dinar amb els familiars, així, tota la següent setmana és de visita, dia sí, dia també, als diferents familiars, dinar amb ells, y celebrar-ho amb brindis de licor del bo i una bona fartà. A més, als joves sels dona estrena, exactament com a nosaltres. Igual son sols 10 euros per cap (vull dir, el tio i la tia donen 100 yuans a cada xiquet) , així que al principi vaig pensar, bé, tampoc els donen massa, encara que són pobres i donen el que poden (inclús hi havia gent que donava 10 o 20 yuans, cadascú el que podia), però al final de la setmana, després de contar la quantitat de familia que té un xino, la suma pot ser prou quantiosa. En fi, no hi ha res que extranyar-se, exactament igual que nosaltres, les nostres estrenes de Nadal.
Bé, primer post del festival de primavera Xino, ara continuaré.
No hay comentarios:
Publicar un comentario