Visita a 风山

Bon dia, xorissos i pagafantes varios, acabe d´arribar de l´aeroport de rebre a la nova gentola a la que haure d´aguantar este quadrimestre. No tinc coses males de dir ningú, de moment la impressió es bona, menos a Bono que és un fill de puta i ho sap i algún día li pegaré una navaixà per raere sense que s´antere. Pues això, com a segona novetat, turística en aquest cas, pues he agafat el Maglev, el famós tren magnètic. Mola, agafa els 431 Km/h, ja vore si em passen el vídeo (jo no portava la cámara de fotos), i la impressió es bona. Tot lo demés com pujar a un tren normal, igual un poc artificiós. El preu es de 80 yuans I/V a l´aeroport, trajecte únic.

Qué més. Pues continuant en el trajecte per les zones nordeñes de Xina, en el mateix día, després de visitar la merda monasteri artificial, li vaig convencer al meu amic per anar a un altre lloc, perquè no volia. La raó, estava lluny i llogar un taxi costava pasta. La festa va ser en el taxi. Primer pa llogar-lo, mos ve un taxi dels ilegals. El tío volia 70 i el regateix anà a més, i lo pitjor és que el meu amic, no és un bon turista. És tacaño, tacaño, tacaño i si regatejant guanya 1 yuan, pues ale, i sino, ho envia a la merda. A mí em pareix bé, el problema és que moltes voltes no entén que en Shanghai la vida és més cara que la seua ciutat, i clar, és burla de mi, per els preus que pague i diu que me la peguen. No me la peguen, però és que jo sóc del pensar que per 1, 2 o 5 yuans, me la pela estar 20 minuts discutint. Però ell no. Pues ahí estava renyint en el taxista ilegal, que al final acaba en 50, i el puto, li diu, no 30. ¿Però com vas a pagar 30 yuans (3 euros) pa un lloc que està a 40 minuts d´allí en cotxe? Pues que no, que no s´abaixava del burro. Al final, para un taxi, que era "legal", però el tío era un poc...ilegalucho. Era una espècie de conductor despedit o algo aixina, però els preus que cobrava eren de taxi. Pues li diu 50 i el meu amic diu que no. Jo ja tenía les pilotes unflaes i li vaig dir de mala llet, agarrem el taxi, jo el pagaré me caguen la puta (lo últim en valencià, clar).

I allí anem. En este monasteri avèrnic, una cosa bonica com ella asoles, el accés no es que fora lo millor. Muntanya amunt i pegant voltes i voltes sense parar. La veritat, 50 era un bon preu. Però clar, arribem allí...i jo pense, me caguen deww, así mos deixa el taxista en este paratge desolat i ¿com tornem?. Li ho dic al meu amic, i aquest em contesta: pues a li diguem que mos espere. Me caguen, això has dit... Que espectácul. Clar, el tío, jo m´imaginava que es queixaría i diria: si vaig a esperar-me, pues me pagueu els diners de la espera. Però el meu amic no volia. I no sabeu la que s´arma. Se digueren de tot, bramant, tot rotjos, jo pensava que s´agarraven a renyir o que el tío agarraría el cotxe i se n´aniría i jau. Al final, el meu amic li dona 10 yuans per esperar-se, i s´acaba la discussió.

Estava ahí la tensió de que el tío li pegara la vena i sen tornara, però al final, es va quedar esperant. La visita al lloc m´agradà molt, un paratge tranquil, molt tranquil i verd, i un aire boníssim. Aquest lloc era històric per ser la residència d´un ministre xino molt famós per la seua honrades i lleialtat al poble. Lo típic. A saber.

Bé, ahí vos deixe les fotos, i que ho disfruteu. Fins ara, fieres!