Les dos torres - torre 1

Després de la meua visita a JingLi, estava prou interessat en fer alguna visita a algo històric i tradicional chino, encara que fora lamentable. Portava una setmana fent el gambusino, i encara que no m´havia avorrit perquè era tot nou per a mí, tenía curiositat per visitar alguna cosa. Quan caminaves per la ciutat hi havien 2 monuments, les dos torres, una pagoda i altra al estil casa (les dues formes habituals d´edifici antic).

Així es que en companyia del meu amic i el germà, GaoPeng (en la foto), cap allà anarem, pensant que anava a vore un templo del cagar-se. I si veus les fotos dius, i collò com mola... No vos enganyeu. Tot eixe edifici no fa ni 5 anys que s´ha construit. No hi ha res antic, menys la pedra ixa que veieu en la foto que probablement tindria uns 300 anys. Això em va fer plantejar-me una cosa curiosa, ¿fins quin punt sabem quan ens están pegant el palo de si una cosa esantiga o no? Ningú va a fer-li la prova del carbono 14 a un templo, però estic casi segur que moltes voltes, visitem coses restaurades i no originals i no tenim ni hora que és de de pega.

¿Perquè construir un templo de pega? Pues perquè per als xinos els templos són com les esglésies, es segueixen construint, en tècniques més modernes, però ahí están. A mí personalment em decepcionen, perquè de lluny i en la foto donen la pega, però de prop... es nota clarament la diferència.

Altra curiositat. El pardalot que veiu en la foto es el pajarraco real. És com el dragó, és un animal mitològic. No és un pavo real, això vaig dir jo, però no, és una criatura mitològica, tipo el ave fènix. Era el símbol del poder imperial fa no sé quants anys, i es freqüent vore-la en molts monuments o pintures xines. El nom mel digueren en xino i no m´enrecorde...

Una de les coses que més recorde és la pujada per la muntanya, plena de basura, de pols, de colors marrons agrisats, de arbres tètrics, de gossos bruts apareguent entre els arbustos. A mi em recordava la primera fase del Resident Evil 4, de fet era igual, però sense zombies. No vaig patir por, però i collò, l´ambient no era pa tirar traca. Qui sap, igual amb el verd de la primavera la cosa canviaria...