Visita a 离石

El poble-ciutat més próxim on estava és Jing Li. La denominació de aldea, poble, ciutat, és un poc pobra per a Xina, perquè un poble de china és com una ciutat nostra, i una ciutat normal sol estar entre els 5 i 10 millons d´habitants. Aquest poble/ciutat era més gran que on estava, i clar, pues tenía més servicis. La primera volta que aní va ser perquè la novia el meu amic volia anar a no sé qué. Va ser la primera volta que aceptí anar amb ells dos, i com aquell que diu, no passa res si clave el piu.

Però després d´aquell viatge el meu amic comença a dur-se la novia com qui es du al gos a tots els llocs i això acabà tocantme prou els ous. Si hi ha algo més insoportable que un xiquet ampalagós e hiperactiu, és anar tú, el teu amic i la novia. Hi ha moltíssssima gent que això no ho enten : amics i novies no deuen mesclar-se. ¿Per què? Els amics solen ser bons i no diuen res, però és que toca molt els ous, per exemple : que están parlant, si están d´acord no pots interferir en la conversa perquè están mirant-se acaramelats en un moment romántic que cagues quan dius la teua opinió (a més no te fan ni puto cas), que no están d´acord, comencen una discussió de parella mortal i tens que disculparte i desapáreixer del mapa. Quan vas caminant i passejant per algún lloc, no gires la vista perquè estarán vinga el morreo y la tontería; que la novia vol fer alguna tontería tipo tirar-se per un tobogán o fer 3000000000 de fotos al mateix monument, t´ho tens que tragar; que la novia no li agrada el puesto cotxino on aneu a sopar, pues s´anfada i tens que tragar; i això sense que contar que els comentaris obscens,cerdos i machistes, tels tens que aguantar per no ferir la sensibilitat de ningú. I aixina en diría prou més, és la vida d´un farolet, però clar, es que tot hi ha que dir-ho, al teu amic per la nit li obrí la cova, i a tú, per lo general, no.

¿Val la pena tragar-se ixes coses? Pues qui està enamorat se les traga, però qui no, pues els anterraria juntets baix d´un arbre. El pitjor és que ( i así ve la part del cotilleo), resulta que el meu amic i la novia, la seua relació no era ben vista pels pares. ¿Raons? Perquè la xiqueta era una niña de papá que havia acabat l´institut i no volia cursar estudis universitaris, quan en Xina sino en tens, estás acabat. Hi ha gent que es suicida per no poder accedir a la universitat, i la puta cría esta, com els pares tenien pasta (no molta, però més que lo normal), tenintho fàcil, no volia. Aleee, a treballar de caixera o camarera. Clar, veguent que la cría no té moltes llums, els pares no se la tragaven, i no acceptaven, que havent ahorrat tota la vida pa que el seu fill anara a la universitat, es casara en una tía aixina.

Jo al principi pensava, que poc trellat, ¿no? ¿que tenen que vore els estudis en com siga una persona?, I estava de la part del meu amic. Però ara pense que els pares tenien raó. Em ficaren l´exemple de son tío, que era llicenciat universitari, i sa tía no ho era, i que per discussions de poc trellat estaven cada dos per tres a punt de divorciar-se. Per mi era un mal exemple, cada parella és un món. Pero en el cas del meu amic, la novia el tenía en una relació de dominació total. Sempre feia el que deia la novia, com si fora un esclau, i si es negava, ella s´enfadava. Personalment, crec que era una mala relació sadomasoquista, on ella, fentse la tonta, conseguía d´ell tot el que volia.

I el límit arrivà el día del viatge a PingYao. La mala pécora apareix, quan en teoría el viatge a la ciutat era només jo i el meu amic. Jo, en tota la mala hostia li ho vaig dir a la germana, i la germana, que no es tragava a la tía, la va enviar a pelar cacau en corfa només aparéixer en l´estació d´autobusos (la germana estava allí per tornar a Taiyuan a treballar). I aleshores, la tía va fer com si no volguera anar al viatge per l´incident a la germana ( en teoría, si la germana ho sabia, ho sabien els pares, i això pues, estava molt mal vist).

Però la realitat era que la tía ja tenía plans en les seues amigues i havia aparegut només pa fer mala sang. I el sapo del meu amic ja li havia comprat bitllet i tot, que hague de tornar. Total que li toca per telefono, i aquella el tenía apagat, (previament li envia un sms i li diu que se n´havia tornat a casa plorant). Però en realitat estava de festorra en les amigues. I clar, el meu amic, pues li tocà a una amiga i s´anterà del tema.

Jo estava feliç, la puta no venia, però claro, el meu amic es ficà vinga al plor, que si l´havia traicionat, i ahí està, que me donà la primera part del viatge. No hi ha cosa que done més asco que un amic quan el deixa la novia. Aguantar els amics depressius és lamentable, ¿perquè hem de pagar els demés les tonteríes dels altres? Quan estás en la novia es tot rosa, quan no estás, es tot negre. Una cosa es que te passe una desgracia real de veritat, o que te passe quan estás casat i amb fills. Però tío, si te deixes a la novia, o ella te deixa a tú, pues a per altra, o te calles i t´ho tragues tú. Ixes depressions massives que s´agarra el personal...que asco dona, che. Hi ha que ser un macho, i traures els collons a passejar i dir, así mane jo. (Personalment, m´incluisc entre estos enérgumenos depressius,que li anem a fer, qui és merda, és merda...).

Bueno, resulta que després la cosa s´arreglà... i la tipa vingué el resto dels tres dies del viatge amb mí i el meu amic. Inaguantable. Desde entonces he fet un jurament: no aniré mai en un amic i en la novia a ningún lloc mai més. Hi ha que vore, la gent, per follar, lo que aguanta. Voldria saber, si a més de ú li tallaren la xufa, on acabaria la novia.

Guía de les fotos: pues res, de la ciutat i això, i una de la parella de figures que me martiritzaren part del meu viatge.