La familia Feliz

El nom del meu amic es Gao Fei, el qual vol dir que el seu nom es Fei i el de la seua familia Gao. Gao vol dir feliç en xino, per tant, la familia Feliç, si traduim literalment.
Després de 3 hores d´autobús, i avançant per un paisatje devastat, de muntanyes negres, i fábriques per tot arreu tirant fums gens amistosos, arribarem al poble. El poble, Zhong Yang... em paregué... normal. Un poble gran, com altre. La cara de póker se´m va quedar al arribar a la casa i entrar...Anava a passar un mes en familia... i tant!

La familia Feliç està composta per Fei, el seu germà Feng, dues germanes majors (una està fora i l´altra es la prenyà, que viu amb l´home), el pare i la mare. El pare treballa en una fábrica de venta de productes i la mare és una completa ama de casa, de les que cus la seua propia roba, ho cuina tot i fa la feina de casa i totes ixes coses. I la casa més o menys ja la he descrit abans.

No hi ha dutxa en casa, però la germana major i l´home tenen un pis que ja és algo normal, amb water normal i dutxa normal de tota la vida, dos dormitoris i recibidor amb una tele de plasma enorme i un bon sofà. La familia de l´home viu baix, pare i mare en una habitació de 5 m2. Son els carboneros de les cases d´eixa comunitat, els que s´encarreguen de la caldera i tiren el carbó.
Una cosa que m´afectà psicològicament al principi fou la intimitat. En una casa de dos habitacions, la intimitat es reduix quasi al 0. Al final, em vaig acostumbrar, i la veritat que donava igual, total, no te dutxes mai, i això d´estar o no asoles, pues es més psicològic que altra cosa. Altra es que vullgues vore una porno, o cascarte una a la libre de Dios com a cerdo pervertit mentres mires a la veina per la finestra. Però ixes coses només se fan en els llocs desenvolupats.

En aquestos llocs pobres, la gent és molt inocent sexualment, i en la tele mai voràs res de sexe, ni tan sols una pelicula en una o mitja mamella. Les parelles agarraetes de la maneta, raro es vore dos vinga el morreo. Moltes xiques esperen tindre sexe tras cassar-se, i la tradició en el poble era cassar-se als 26 anys. Això em ficava prou depressiu perquè tota la gent que coneixia de la meua edat es cassava ixe any o s´havia cassat l´any anterior. Inclús la xica que vingué amb el tren amb mí, es cassava el dia 6 de febrer.

Quan algú se cassa, es tradició que l´home li done una dot a la dona d´una porrona de diners. Si la familia del xic no dona una bona dot, està prou mal vist. Després sen van i fan una ceremònia (una cosa que me rallà es que molts trajes de novia no eren blancs, eren rojos), i sen van a ferse fotos en el cotxe nupcial seguits d´una comitiva, una mini-banda que fa més escama que música. I després el tradicional banquet.

Hi ha que dir que en Taiyuan o Shanghai la cosa canvia: en els parques te veus gent pegant-se el lote i hi han mini-tendetes en les películes grogues (es curiós: en anglés es blue movie, en chino huang pian, o siga peli groga, i pa nosaltres una peli porno o X), i tot ple de pius de goma i mamelles de plàstic que a saber. La revolució sexual, que significa que la gent se fa més cotxina, els tios uns viciosos pervertits, les ties unes guarres perdudes i els ahuelos violaors de xiquets; és una cosa que va incluida en el desenvolupament social. Totes les tradicions sen van per la xufa abaix.

Guía de les fotos (sense ordre) :

1.- Pels carrers del poble, en el carrer central, on tots els dies hi havia mercaillo.

2.- Foto d´una casa i un xixo del poble.

3.- Sa mare en la supercuina, fent el sopar.

4.- Foto del pati de la comunitat.

5.- Els veins entraven i jugaven als escacs xinos o veien la tele o se quedaven mirant lo que feia.

Finalment video de la comparsa de boda que vos parlava.